La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real 31 Juliol 31+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, diglòssia, Franja, sociolingüística, substitució lingüística, xarxes
add a comment
El 17 d’octubre de 2014 reflexionaré sobre el concepte de diglòssia, l’anàlisi de xarxes socials i la substitució lingüística a la Franja en una conferència oberta a les Jornades que la Secció Filològica de l’IEC farà a Móra la Nova, organitzades amb l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova. Podeu veure el programa aquí.
Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà.
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB. La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real.
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC. De com ingènuament es troba una isoglossa.
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors. El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director. Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris.
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús FustéDissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i DEA en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona. Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès.
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC. La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»).
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi «El Priorat en Persona», trobades d’escriptors.
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles. La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions.
Curs d’Anàlisi de Xarxes Socials 16 Mai 16+01:00 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, course, curs, sna
add a comment
Lo Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza un curs d’anàlisi de xarxes socials. Tos el recomano si voleu introduir-vos en el camp.
ANÀLISI DE XARXES SOCIALS
PRESENTACIÓL’estudi de les xarxes socials permet tenir una perspectiva diferent i alhora molt pròxima a la societat actual, que es caracteritza per estar immersa en xarxes. En aquest curs es pretén introduir l’aproximació relacional, a nivell teòric, i les seves aplicacions per a l’anàlisi en les ciències socials. La perspectiva estructural i de xarxes, en centrar-se en les relacions entre ens socials, ofereix a les ciències socials un aparell teòric i metodològic que les fa capaces de respondre preguntes davant les quals d’altres aproximacions han mostrat les seves limitacions. (més…)
Curs d’anàlisi de xarxes socials gratuït 24 Abril 24+01:00 2012
Posted by xarxes in xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, free, gratuït, sna, socialnetworks, xarxes
1 comment so far
Un interessant curs sobre anàlisi de xarxes socials basat sobretot en el programari per a l’anàlisi de xarxes a internet: Gephi. I també amb el programari lliure d’anàlisi estadística i de xarxes: R Project. El curs és de bades. Us podeu baixar els materials: Download all materials.
Via: Juan Pablo Martínez i Redes
Social Network Analysis
Lada Adamic
This course will use social network analysis, both its theory and computational tools, to make sense of the social and information networks that have been fueled and rendered accessible by the internet.
Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja 17 Abril 17+01:00 2012
Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, baix cinca, congrés, cruscat, cusc, demolingüística, fraga, Franja, llitera, resol, saragossa, sna, tamarit, xarxes
1 comment so far
Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja
Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.
Resum de “Social Structures. A Network approach.” (Wellman; Berkowitz) 11 gener 11+01:00 2011
Posted by xarxes in estadística, sociologia, tesi, xarxes.Tags: anàlisi, anàlisi de xarxes socials, estructural, networks, redes, sociologia, xarxes
add a comment
El capítol «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» escrit per Barry Wellman és el segon de la ja històrica publicació Social Structures. A Network approach. Me l’havien recomanat per consolidar les bases de l’anàlisi de xarxes socials i aprofundir en la teoria de l’anàlisi estructural. Tot i que ja té un temps, és una bona entrada per distingir l’anàlisi reticular de l’anàlisi sociològic tradicional. Podeu accedir a un resum de 7 pàgines que haig penjat aquí.
Història
L’any 1954 Barnes va usar conscientment el concepte de “xarxa social”. Bott (1957) va usar el concepte de “densitat” (que va anomenar “knit”, teixir).
Per què estudiar la relació
A pesar que l’estructura social ha jugat un rol crític en distingir la sociologia d’altres ciències socials, la sociologia ha trigat en desenvolupar mètodes sistemàtics per a analitzar estructures socials. En lloc de pensar el món en termes d’estructura, la sociologia ha pensat en termes de categories. Analíticament, les sofisticades tècniques estadístiques no són mes que anàlisis de distribucions de fets independents. Una persona rossa no té cap connexió estructural inherent a una altra persona rossa, tinguen o no atributs similars. Una manera millor de mirar les coses es analitzar les relacions com les unitats bàsiques de l’estructura social. Això requerix uns nous hàbits intel·lectuals. Les relacions socials estructurades són un recurs mes potent de l’explicació sociològica que els atributs personals dels membres del sistema
Oposició a l’anàlisi de les categories
Molts estudis sociològics importants tracten l’estructura social i els processos com una suma d’atributs personals d’actors individuals (genètics o socials). Classifica individus que posseeixen combinacions d’atributs similars en les mateixes cel·les: dones velles d’alt estatus socioeconòmic que voten als republicans. L’anàlisi és individualisme metodològic.
Les normes vs. l’estructura
L’analista estructural es concentra en analitzar els determinants estructurals de la llibertat humana i el comportament. No neguen l’existència ni força de les normes, però assumeixen que les normes operen només dintre els constrenyiments i oportunitats que les estructures socials proveeixen per al comportament humà. Els valors són individualisme voluntarista. Els constrenyiments estructurals i les oportunitats expliquen el comportament social més completament que la motivació normativa: molts estudis troben petites o cap correlació entre les actituds individuals o creences normatives i el seu comportament. Es mostra la difícil capacitat de transformar creences i valors en acció. Els sentiments són irrellevants en gran mesura fins convertir-se en acció.Les estructures socials determinen l’operació de les relacions diàdiques.
Altres sociòlegs utilitzen també agregacions reduccionistes: tracten les interaccions diàdiques com les unitats bàsiques d’anàlisi relacional. Preneu el clàssic ordre de picar dels pollastres en un corral. El pollastre A empeny B fora del menjar, i B, en el seu torn, empeny C. Però l’estructura social del corral no és merament la suma agregada de cada relació de dominància diàdica. De vegades, el pollastre C pot empènyer fora el pollastre A (per exemple, el cercle de dominància pot prevaldre en lloc d’una jerarquia linear). De vegades, el pollastre B i C poden formar una coalició per empènyer fora el pollastre A. Són les relacions multidireccionals entre els pollastres que fan l’ordre de menjar en el corral un fenomen estructuralment complex. Igual que en els pollastres, amb les persones.
“Blockmodeling”, que juxtaposa múltiples indicadors de relacions en matrius analítiques. El blockmodeling, per tant, ajuda els analistes a comparar xarxes actuals amb estructures hipotetitzades.
Dos assumpcions dèbils que donen lògica a la creació d’estructures:
- a. Els llaços en xarxes són transitius (si A es relaciona amb B, i B es relaciona amb C, la tríada serà transitiva si A es relaciona amb C).
- b. Hi ha límits finits al nombre i intensitat de llaços que un individu pot mantenir. Si l’única assumpció fora la transitivitat, el món bé podria col·lapsar-se en un conglomerat gegant. La intransitivitat ajuda a separar els individus dels altres.
Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a assegurar els recursos escassos. Esta competició/col·laboració és inherent en un sistema social.
L’estat de l’art
L’anàlisi estructural ha esdevingut autoconscient i organitzat. Intel·lectualment, ha passat de posicions minimalistes, on l’”anàlisi de xarxes” estava sent com un mètode suplementàriament útil, a un de més maximalista, amb una posició paradigmàtica, on és un concepte central.
L’èxit de l’anàlisi estructural depèn de la seua capacitat per donar accés a anàlisis més potents que les altres aproximacions per interpretar els fenòmens socials. Aquí els resultats encara no estan clars. Això és perquè els analistes estructurals no han competit sovint directament amb altres sociòlegs en explicar els mateixos fenòmens. Enlloc, s’han preocupat en reformular qüestions bàsiques. Han proposat, per exemple, substituir l’anàlisi del sistema mundial per les teories de modernització de l’estat (singular), comunitats de xarxes per comunitats de veïns, xarxes polítiques per interpretacions psicològiques del comportament col·lectiu, i vacants de posició per anàlisis individualistes de moblilitat social.
Referència bibliogràfica:
Wellman, Barry (1988) «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» dins Social Structures. A Network approach. Cambridge: Press Syndicate of the University of Cambridge. Enllaç de la publicació a Google Books
Lectures interessants que ixen: bibliometria en literatura catalana 27 Novembre 27+01:00 2008
Posted by xarxes in lectures, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, bibliometria, literatura catalana
add a comment
Continuo repassant lectures que van eixint i que pareixen interessants per a l’anàlisi de xarxes socials i/o la sociolingüística:
A bibliometrics approach to Catalan literature research. Jordi Ardanuy, Lluís Quintana, Cristóbal Urbano. Els Marges. Número 86 – Tardor 2008
Haig trobat l’origen de l’article, que és la tesi de Jordi Ardanuy sobre Anàlisi bibliomètrica de la producció científica en literatura catalana.
Fent-hi una ullada per damunt m’ha paregut interessant l’anàlisi que fa sobre coparticipació a tribunals de tesi. Els principals: Castellanos, Hauf, Pla Arxé, Mas Vives, Blecua Perdices, Gallén, Ferrando Francés, Lola Badia, Molas. Els més centrals, perquè vinculen diferents grups que quedarien més issolats sense la seua acció:Hauf, Ferrando, Castellanos, Mas Vives.
Clar, que històricament la cosa ha anat canviant: en el període entre el 1974 i el 1983 lideraven les coparticipacions Riquer Morera i Oliver Coll. Del 84 al 93 apareixen Castellanos, Hauf i Pla. I del 94 al 2003 són Mas Vives i Castellanos. I sobretot s’agrupen segons l’obejecte de la tesi: literatura medieval, del XVI al XVIII, i contemporània.
Les xarxes socials a un institut multiètnic 8 Març 08+01:00 2008
Posted by xarxes in tesi, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, escola, immigració, institut, málaga, secundària, xarxes socials
1 comment so far
Després d’un final de setmana una mica diferent, avui acabo de rebre dos alegries per correu tradicional, enxarxades:
La primera em fa especial il·lusió: fa pocs dies José Luís Molina va anunciar a la llista Redes que havia eixit un article a la Revista Migraciones (n. 22) analitzant els efectes de les noves immigracions a dins d’una classe. És Percepciones de la inmigración y relaciones de amistad con los extranjeros en los institutos que signen la Verónica de Miguel Luken i la Carmen Carvajal Gutiérrez, de la Universitat de Málaga. Vaig mirar a on podia aconseguir la revista i impossible de fer a curt termini en lo meu triangle de la vida mòbil. Aixina que vaig decidir enviar-li un correu electrònic a les autores per veure com podia aconseguir-lo. I molt agradablement m’han enviat una separata de l’article a casa. -Seguixco pensant en les bondats de les revistes electròniques per a la comunicació científica-. Al final us poso lo resum que les autores fan de l’article. Aviat espero poder donar-tos l’opinió. Trobo que és un tema extremadament lligat a la meua tesi. En conclusió, el que pareix dir és que a pesar que els alumnes en les seues opinions mostren distància amb col·lectius ètnics diferents als seus, creen xarxes socials dins de classe que no hi tenen res a veure, molt més interètnics del que cabria esperar.
La segona alegria és una revista que m’arriba des de Suècia (moonydoodle, més efectes nòrdics ;), la revista Connections. L’edita l’INSNA (International Network of Social Network Analysis) i m’hi vaig fer soci l’any passat quan vaig anar al congrés internacional de Sunbelt de Grècia d’anàlisi de xarxes socials. Faré una ullada detinguda quan m’hi puga posar, per a seguir els principals temes de recerca a nivell internacional. Però fot goig rebre una revista internacional a casa.
Xarxes socials i llengües 