jump to navigation

Cuñaos, amistat i xarxes fluvials 28 Agost 28UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La FAO té publicades unes representacions gràfiques sobre els fluxos dels rius d’un país a un altre, enllaçant països segons on té origen l’aigua i a quin país va. Lo tema té una rellevància social i geoestratègica vital. De fet, i parlant de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com a enemic comú, lo País Valencià. Però una vegada el transvasament de l’Ebre es va aparcar, les rivalitats tradicionals van tornar al seu curs habitual.

Estes xarxes fluvials poden tindre unes característiques concretes, que desconec. Des de la sociologia estem acostumats a treballar en xarxes socials, que solen tindre unes altres característiques concretes. Per exemple, l’amistat sol ser recíproca, perquè solem considerar amics a aquells que mos consideren amics, i transitiva, perquè solem establir amistat en amics dels nostres amics. Esta transitivitat de les tríades  explique per què l’amistat se conglomere en grupets. I com estos grupets són emocionalment equilibrats, perquè solem suportar, i solem ser afins, als amics dels nostres amics. I si tenim un amic que té molts altres amics als que no suportem, la tendència a la transitivitat mos portarà a distanciar-mos-hi. Això ho ha estudiat la teoria de l’equilibri (Heider).

Però no tota relació social complix estes tendències. De fet, les relacions en la família política solen estar plenes de llegendes oposades a la transitivitat. Per exemple, la figura social del que actualment coneixem com a cuñao destaque eixa no transitivitat: la idea (no sempre certa, evidentment) que no se suporte al germà (curiosament, una figura masculina), que sempre té opinió per a tot, i de tot sap. Eixa visió figurada de no transitivitat ja la tenie la figura tradicional de la sogra, a qui per més mare que sigue de la parella, i per més que s’estimon, socialment se considere que existirà mala relació en la parella de la filla/fill.

Habitualment, quan mos enfrontem a l’estudi d’un nou tipus de relació, lo primer pas és entendre com funcionen eixe tipus de relacions. Per exemple, altres companys que estudien les relacions d’enemistat i assetjament, lo primer que han de plantejar és veure com funcionen estes relacions en díades i tríades, perquè la reciprocitat no sol existir-hi, i cal estudiar si els enemics dels nostres enemics són los nostres amics… o no. L’estada de recerca que faig a Groningen consisteix en això, en entendre quines configuracions es produeixen en les relacions sociolingüístiques, enteses en termes de xarxes múltiples. I el més complicat: interpretar els resultats.

Via Lista Redes.

Anuncis

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Mini course: Graph Theoretic Methods in Multivariate Statistics 25 Setembre 25UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
Tags:
add a comment

Mini course: Graph Theoretic Methods in Multivariate Statistics
Adolfo J. Quiroz – Universidad de los Andes
September 28, 2015 at 10:30
Place: Centre de Recerca Matemàtica
Abstract

 

Dels blocs de països a Orient Mitjà als rols sociolingüístics: blockmodeling amb signe 15 Desembre 15UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

Estic desenvolupant l’anàlisi de relacions amb signe (positives i negatives) com a ferramenta que permet l’anàlisi de xarxes sociolingüístiques És per això que us mostro una anàlisi experimental amb les relacions entre actors d’Orient Mitjà, per a destacar l’aprofitament que se’n pot fer en sociolingüística.

Al twitter d’ van penjar una imatge de les relacions entre països d’Orient Mitjà. La imatge representava relacions positives (en verd), relacions negatives (en roig) i relacions neutrals, poc definides o sense gaire relació (en groc). Entre els 13 actors es produeixen fins a 120 relacions, de les quals 34 són positives i 86 negatives (d’un total de 156 relacions que es poden produir entre 13 actors).

Per tal de simplificar i interpretar aquesta xarxa, a mode d’experiment hem aplicat una anàlisi de blocs (blockmodeling) per a xarxes amb signe amb Pajek. Aquesta anàlisi permet visualitzar l’estructura emergent que hi ha darrere d’una xarxa de relacions positives i negatives entre diferents actors. Per a això, convertim la imatge en una matriu de relacions positives = 1, relaciona negatives = −1, i sense cap valor les manques de relació o relacions relativament neutrals. Pajek permet fer l’anàlisi sense predefinir els models (els algorismes proposen un model) o especificant models concrets que podem predefinir (com el de la teoria de l’equilibri de Heider). Decidim fer-ho sense un model predefinit, i els resultats són bastant “lògics”. (Nooy, Mrvar, Batagelj (2005). Exploratory Social Network Analysis with Pajek. Cambridge University Press. Pàgina 275)

El model que considerem més clar i adient per a les dades simplifica les relacions a l’Orient Mitjà amb 3 grans blocs de països, als quals posem una etiqueta per a facilitar la interpretació:

  1. Bloc sense aliats: Al Qaeda, Hamas, ISIS, Turquia (4 actors)
  2. Bloc Occidental: Israel, Egipte, Estats Units i Aràbia Saudí (4 actors)
  3. Bloc Oriental: Iran, Irac, Hesbol·là, Palestina i Síria (5 actors)

Relacions amb signe a orient mitjà - 3 Blocs

Es pot simplificar les relacions d’Orient amb un model de només dos blocs d’actors? No, perquè es produeixen moltes inconsistències. Les relacions que no s’adeqüen al model són 20 (16,7% de les relacions). La realitat empírica sempre té inconsistències amb els models que la simplifiquen (relacions que no s’adeqüen al model que hi ha darrere). Però hi ha models no molt més complexos i que s’adiuen millor a la realitat empírica.

El model de 3 blocs que proposa l’anàlisi blockmodeling observa una estructura emergent en què els actors de diferents blocs mantenen relacions negatives entre ells, i les relacions entre actors del mateix bloc són positives, tant en l’occidental com en l’oriental, a excepció dels actors del bloc sense aïllats, que mantenen relacions negatives entre ells. Així, el model aconsegueix reduir les inconsistències a 10 (5 relacions simètriques, el 8,3% del total de relacions). I aquestes inconsistències són bàsicament definides per tres actors clau: Irac, que a pesar de posicionar-lo en el bloc oriental, manté bones relaciones amb Estats Units i Egipte; Palestina, que a pesar de posicionar-se en el bloc oriental, manté relacions positives amb Aràbia Saudí (bloc oriental) i Turquia (bloc sense aliats); i Turquia i Hamas, que a pesar de posicionar-los en un bloc definit per les relacions negatives entre ells, mantenen una relació positiva. És difícil pensar en cap altre model que s’adapte a aquestes inconsistències sense crear-ne altres de noves. Tampoc s’aconsegueix models molt més adequats augmentant el nombre de blocs. L’última inconsistència (Turquia-Hamàs) és la que es visibilitza en proposar un model de 4 blocs, perquè es distingeix dos faccions del bloc sense aliats, on es continua remarcant que les relacions negatives entre aquests actors és el principal definidor del bloc,  però es distingeix Al Qaeda i ISIS que mantenen relacions negatives entre sí i amb la resta d’actors, i Hamas i Turquia, que mantenen una relació positiva entre ells. Però difícilment podem simplificar la realitat de relacions a Orient Mitjà sense augmentar excessivament la complexitat del model.

També és ben clar que la posició estranya de Turquia en el bloc sense aliats canviaria si es definira positiva o negativament les seues relacions amb altres actors, com Estats Units. Però això ja és una qüestió d’anàlisi aprofundida i avaluació de la matriu original, que no és el propòsit del nostre apunt

Es ben probable que la pregunta que aparega ara és quina relació té aquest tipus d’anàlisi amb la sociolingüística? Doncs cap i tot. Els continguts de l’anàlisi són completament diferents (relacions positives i negatives, entre països i actors d’Orient Mitjà…). Però la tècnica subjacent (blockmodeling per a xarxes amb signe) és fàcilment traslladable a actors que mantenen relacions en una llengua A o en una llengua B, els quals podem analitzar i simplificar segons l’estructura emergent de les seues tries lingüístiques, distingint aquells que parlen la llengua B amb tots els del seu propi grup i amb els dels altres grups, d’aquells que parlen la llengua A amb els dels seu grup però convergeixen a la llengua B quan parlen amb membres del grup B, etc. I en això estem…

Xarxes d’esquerra, revolucionària, independentista 11 Novembre 11UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Al bloc Basilecte fan una anàlisi de les relacions entre les pàgines a Facebook de tres moviments socials de Catalunya: esquerra revolucionària (en verd 15M, sindicalisme, moviment estudiantil combatiu, CSOs, CGT, CNT),  esquerra independentista (en roig CUP, Arran, SEPC…) i moviment independentista (en blau l’última onada independentista com consultes, ANC o pobles per la independència). Les dades mostren com els col·lectius d’esquerra revolucionària i els de l’esquerra independentista estan més colligats que no el moviment independentista, i la vegada, l’esquerra independentista enllaça l’esquerra revolucionària i l’última onada independentista. L’anàlisi aprofundida és molt interessant (i també ho és el gràfic interactiu).

 

Via: F. X. Vila

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real 31 Juliol 31UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El 17 d’octubre de 2014 reflexionaré sobre el concepte de diglòssia, l’anàlisi de xarxes socials i la substitució lingüística a la Franja en una conferència oberta a les Jornades que la Secció Filològica de l’IEC farà a Móra la Nova, organitzades amb l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova. Podeu veure el programa aquí.

Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà.
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB. La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real.
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC. De com ingènuament es troba una isoglossa.
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors. El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director.  Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris.
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i DEA en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona. Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès.
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC.  La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»).
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi «El Priorat en Persona», trobades d’escriptors.
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles. La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions.

La “influència” no és “popularitat”. El dilema de la secretària. 7 Abril 07UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

A Barriblog expliquen com un tuit d’un usuari amb només 92 seguidor va aconseguir una gran difusió (retweets). L’usuari va fer un comentari sobre un titular al teletext de TVE.

A a pesar de tenir pocs seguidors, alguns d’estos seguidors van aconseguir posicionar el tuit en altres usuaris molt populars, i es mostrava com la influència no és el mateix que la popularitat.

tweets_minute_db

Per a la difusió en les xarxes, siga informació i opinions, o siga malalties contagioses, no només és important la quantitat de connexions, si no que també són importants les connexions de les connexions, és a dir, que els contactes estiguen ben posicionats. Per dir-ho d’alguna forma, és el poder de la secretària (noteu l’ús sexista). Si no ens podem relacionar amb el director, potser relacionar-nos amb la secretària o amb el becari pot ser una manera de difondre els nostres interessos.

Com funcionen les xarxes complexes? 10 Març 10UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, xarxes.
Tags: , ,
add a comment

Un vídeo interessant sobre xarxes complexes, d’Albert Díaz-Guilera (Física, UB)

Com funcionen les xarxes complexes? from Barcelona Cultura on Vimeo.

Tipologies de conversa a Twitter: multituds, conglomerats i xarxes 26 febrer 26UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Un informe del Pew Research Center analitza milers de converses a Twitter , i en detecta sis tipologies. És una proposta interessant sobre com ens comuniquem els humans mitjançant les xarxes socials en línia. Les tipologies i alguns exemples: multituds polaritzades (política), multituds atapides (aficions i professions), grups de marques (marques, esdeveniments), comunitats conglomerades (notícies), xarxa de difusió (personatges famosos) i xarxa de suport (empreses que usen Twitter per a respondre als clients desconnectats)

Via Redes

Traducció al castellà del clàssic de Wasserman i Faust: “Social Network Analysis: Methods and Applications” 14 febrer 14UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment
El CIS ha traduït al castellà el clàssic en metodologia d’anàlisi de xarxes socials de Wasserman i Faust: Anàlisi de xarxes socials: mètodes i aplicacions. Vaig tindre el meu primer contacte amb la publicació quan F. Xavier Vila i Moreno, el meu director de tesi, el va portar del la Gran Bretanya. I des d’aquell moment ha estat un company inseparable en este camí d’autoformació reticular. (més…)
%d bloggers like this: