jump to navigation

Tesi doctoral (N. Sorolla)

En este espai del bloc tindreu accessible una versió revisada de la tesi, on es mantindrà una versió amb errades corregides.

Tesi accessible en línia: http://www.tdx.cat/handle/10803/373905

Baixeu el pdf directament

Cita bibliogràfica

Sorolla, Natxo (2016). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Universitat de Barcelona, Departament de sociologia i anàlisi de les organitzacions (14/1/2016). En línia
Resum (català) Abstract (english) Resumen (castellano)

La tesi doctoral en sociologia de Natxo Sorolla “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” va obtenir la nota d’excel·lent cum laude el 14/1/2016. Va ser dirigida per F. Xavier Vila, i tutoritzada per Josep Lluís C. Bosch. Composaven el tribunal Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). Resultats de la lectura de tesi (convocatòria).

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Referència bibliogràfica

Sorolla, N. (2016, gener 14). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. Universitat de Barcelona, Departament de Sociologia i Anàlisi de les organitzacions. Recuperat de https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/ http://www.tdx.cat/handle/10803/373905

Resum dels continguts:

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(ENGLISH)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Linguistic choice and sociolinguistic roles on La Franja from social networks analysis perspective» (Catalan speaker strip in Aragon)

Thesis available in https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

The research studies processes of language shift and maintenance by analysing the interactions and language choices of individuals. Processes of modernization and homogenization policies have led to the loss of linguistic and cultural diversity throughout Europe and the world. Sociolinguists concerned with social interactions have proposed that dense and cohesive networks tend to form spaces where homogenization processes have more difficulties disseminating state languages or language varieties.

Socioeconomic and political contexts that can cause language shift activate social mechanisms which lead to the disappearance of a language, such as bilingualism, the functional distribution of languages, intergenerational language shift and change of intra-group language.

Our research found that in La Franja (a Catalan-speaking strip in Aragon, Spain), unlike the situation observed during the 90s, Catalan language demography is minoritized. In addition, the Catalan language experiences loss in horizontal family relations (language choice between parents or language choice between siblings), than in vertical relations (language transmission from parents to children). These results contrast with other research into Language shift and show the importance of researching interactions between equals.

In order to analyse interactions and language choices, the concept of sociolinguistic role has been developed. This is defined as the sociolinguistic behavioural patterns that each individual enacts in regard to their position and to the behavioural expectations of the group. From this interactional proposal, language choices, social norms and sociolinguistic roles are analysed. In the cohort of pupils studied in Baix Cinca and La Llitera, Catalan-speaker roles are only developed by students that have Catalan as a home language. Those who do not have Catalan as a home language develop Spanish-maintainer roles and never use Catalan. In addition, our research highlights that up to a quarter of Catalan-speakers at home develop Spanish-speaker roles. That is, they tend to use Spanish with their classmates, displacing the use of Catalan even in intra-group interactions. This is a key mechanism of the language shift process. In addition, our research reveals that the majority of pupils that use both languages with their parents develop Spanish-speaker roles, using primarily Spanish, even with home Catalan-speakers.

Thus, this research contributes to the application of social network analysis in sociolinguistic research, adapting blockmodeling analysis and applying ERGM. Our research makes several different contributions to knowledge about the sociolinguistic situation of a region that, until now, had been an exception to general linguistic shift processes.

(CASTELLANO)

Natxo Sorolla     natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

«Elección de lenguas y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales»

Tesis disponible en https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

Esta tesis plantea el estudio de los procesos de mantenimiento y sustitución lingüísticos mediante el análisis de las interacciones y las elecciones lingüísticas de los individuos. El proceso de modernización y homogeneización política ha llevado a la pérdida de diversidad lingüística y cultural en Europa y en general. Desde la sociolingüística más preocupada por las interacciones sociales se suele considerar que las redes densas y cohesionadas tienden a crear espacios en los que los procesos de homogeneización experimentan numerosas dificultades para difundir las lenguas estatales o las variedades lingüísticas.

Los contextos socioeconómicos y políticos capaces de provocar procesos de sustitución lingüística activan los mecanismos sociales que llevan a la desaparición de una lengua, tales como la bilingüización, la distribución funcional de las lenguas, la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional y el desplazamiento de la lengua en las relaciones endogrupales (entre los miembros del mismo grupo).

En esta investigación llevada a cabo en la Franja (Aragón), se detecta que, a diferencia de la situación observada durante los años 90, el catalán se encuentra ahora minorizado demográficamente. Además, en oposición a lo que a menudo se había supuestoen el estudio de la sustitución lingüística, la lengua sufre un retroceso en el ámbito familiar en las relaciones horizontales (esto es, la lengua elegida entre progenitores o entre hermanos), más que en las relaciones verticales (la lengua que se transmite de progenitores a hijos). Ante estos resultados, el estudio de las interacciones entre iguales deviene aún más relevante.

Así, pues, con el objetivo de analizar las interacciones y las elecciones lingüísticas, se propone el desarrollo del concepto de rol sociolingüístico, en tanto que pauta de comportamiento sociolingüístico que cada individuo efectúa ya sea en relación con su posición sociolingüística, ya sea por las expectativas de comportamiento que el grupo espera que siga en función de su estatus sociolingüístico. A partir de esta propuesta interaccional, se analizan las elecciones lingüísticas, las normas sociales y los roles sociolingüísticos, y se constata que, en la cohorte de alumnos estudiada en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, el desarrollo de los roles sociolingüísticos catalanohablantes solo se produce en alumnos cuya lengua familiar es el catalán. Por contra, los que no la tienen como lengua familiar, desarrollan roles castellanohablantes mantenedores, sin emplear el catalán. Además, la investigación destaca que hasta una cuarta parte de los catalanohablantes familiares desarrollan roles castellanohablantes; esto es, tienden a usar el castellano entre ellos, desplazando el uso del catalán incluso en las interacciones endogrupales, un mecanismo clave en el avance de los procesos de sustitución. Asimismo, revela que la mayor parte de los bilingües familiares desarrollan roles castellanohablantes y usan mayoritariamente el castellano incluso con los catalanohablantes familiares, aunque no compartan esta lengua en su seno familiar.

Por todo ello, esta investigación realiza diferentes aportaciones para la aplicación del análisis de redes sociales en la investigación sociolingüística, mediante la adaptación del análisis blockmodeling y la aplicación de modelos ERGM. Por último, supone una novedosa contribución al conocimiento de la situación sociolingüística de un territorio que hasta el momento se había considerado como una excepción desde un punto de vista general en los procesos de sustitución lingüística.

%d bloggers like this: