jump to navigation

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Traducció al castellà del clàssic de Wasserman i Faust: “Social Network Analysis: Methods and Applications” 14 febrer 14UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment
El CIS ha traduït al castellà el clàssic en metodologia d’anàlisi de xarxes socials de Wasserman i Faust: Anàlisi de xarxes socials: mètodes i aplicacions. Vaig tindre el meu primer contacte amb la publicació quan F. Xavier Vila i Moreno, el meu director de tesi, el va portar del la Gran Bretanya. I des d’aquell moment ha estat un company inseparable en este camí d’autoformació reticular. (més…)

Visualitzar la nostra xarxa egocèntrica de correus electrònics 12 febrer 12UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Xarxa correus baixaImmersion és una aplicació web que permet visualitzar la pròpia xarxa (egocèntrica) de correus electrònics. Entenc que pren la informació dels destinataris i productors de correus en què estem immersos, i  a més dibuixa les relacions entre els alteri per la coexistència de destinataris en els nostres correus.

En el meu cas, com podeu veure a la imatge de relacions de l’últim any, apunta molt bé diferents grups. Hi ha tres grups que interaccionen molt entre ells, que serien els professionals: el centre de recerca (taronja), històrics de la sociolingüística (blau) i amics de la Marina (verd). També enllaçat, però per una confusió de les dades, apareixen familiars (taronja més perifèric), i el cercle més proper d’amics (roig), alguns dels quals enllacen amb l’activisme de la Franja (lila) o l’activisme aragonès (marró). Finalment, a la perifèria se situen altres contactes que no formen part d’estos conglomerats (rosa).

Com és evident, la xarxa es deixa fora força relacions en línia que mantenim, i que no són pel correu electrònic (personal): altres correus professionals, i sobretot, les relacions amb amics i familiars que se solen desenvolupar per altres vies: Facebook i Whatsapp. Però imagineu les múltiples possibilitats d’anàlisi social (i sociolingüístic) que se’ns presenten en un futur no molt llunyà. I la importància que hi tindrà l’anàlisi de xarxes socials!

Font: llista Redes.

Jornades: “Sociolinguistics and Network Games” 10 febrer 10UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Unes jornades interessantíssimes sobre sociolingüística, anàlisi de xarxes socials i teoria de jocs:

Sociolinguistics & Network Games

Workshop at ESSLLI 2014, University of Tübingen

The Workshop ‘Sociolinguistics and Network Games’ provides a platform of new research on computational models of language use, language change and language contact. It focuses computational and simulation models of artificial multi-agent societies, particularly models that combine (i) techniques from network theory to build and analyze artificial social environments and (ii) decision/game theory to model (linguistic) behavior of its members. With this workshop we want to give a forum for the presentation and discussion of different research directions considering the application of network theory, computer simulations, and/or game theory in linguistic domains. The workshop is open to all frameworks and methodological approaches including, but not limited to:

  • Simulation Models of Language Change
  • Models of Information Flow in Social Systems
  • Computational Sociolinguistics
  • (Spatial) Game Theory in Linguistics/Pragmatics
  • Signaling Games and Behavioral Dynamics
  • Dynamics of Repeated Games in Social Environments
  • Agent Communication Languages
  • Opinion Dynamics in Social Network Structures

Along with game theory, the emerging science of networks has given us a framework for analyzing social systems plausible to both intuition and implementation. As an interaction structure in computer simulation models, social networks provide a way to envision phenomena like information spread, dialect formation, and language change in a more robust way. In this sense a multitude of sociolinguistic issues are potential ‘objects of study’ for a) being delineated with methods from game theory and/or network theory and b) being analyzed by simulations of multi-agent interactions, with the goal of exploring the interplay between social factors and linguistic usage.

Recently quite different research directions emerged that use computational models for artificial populations of communicationg agents. By analyzing dependencies between the population’s interaction structure and its members’ communicative behavior, researchers want to get a better understanding of population dynamics that cause phenomena in language change and language evolution.

One of these research directions is dealing with the question of how language change is accused by network structure (c.f. Nettle 1999; Ke, Gong & Wang 2008; Fagyal, Swarup, Escobar, Gasser & Lakkaraju 2010). The basic model looks as follows: agents are placed in a social network structure and can choose between different variants of a linguistic item, whereby their choice is i.a. influenced by their position in the network.

Furthermore, there is an interesting development in the field of game-theoretic linguistics (especially game-theoretic pragmatics), where the classical program applies signaling games (Lewis, 1969). In this field, researcher traditionally analyze repeated games between two players, but a couple of projects extended this account to multi-agent structures (Zollman 2005; Wagner 2009; Mühlenbernd 2011). There is quite a small number of projects that use game theory in combination with network theory to deal with concrete question from sociolinguistics (Mühlenbernd & Quinley 2013; Ahern 2014).

Welcome are all proposals that make a contribution to this agenda, also those that do not fit directly to the aforementioned research directions. A key goal of this workshop is to bring together different research groups and directions to build and reinforce a network of exchange and collaboration.

Literature

Ahern C. (2014). Mergers, Migration, and Signaling. Proceedings of the Thirty-Seventh Annual Penn Linguistics Conference.

Fagyal Z., S. Swarup, A.M. Escobar, L. Gasser & K. Lakkaraju (2010). Center and Peripheries: Network Roles in Language Change. Lingua 120: 2061-2079.

Ke, J., T. Gong & W. Wang (2008). Language Change and Social Networks. Communications in Computational Physics 3: 935-949.

Lewis, D. (1969). Convention. A Philoshophical Study. Harvard University Press.

Mühlenbernd (2011). Learning with Neighbours: Emergence of Convention in a Society of Learning Agents. Synthese 183 (S1): 87-109.

Mühlenbernd, R. & Quinley J. (2013). Signaling and Simulations in Sociolinguistics. University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics Vol. 19, Iss. 1, Article 16.

Nettle, D. (1999). Using Social Impact Theory to simulate Language Change. Lingua 108: 95-117.

Wagner, E. (2009). Communication and Structured Correlation. Erkenntnis 71: 377-393.

Zollman, Kevin J.S. (2005). Talking to Neighbors: The Evolution of Regional Meaning. Philosophy of Science 72:69-85.

Seguint el meu primer curs massiu en línia, sobre xarxes socials 16 gener 16UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Estic seguint el meu primer curs MOOC de la plataforma Coursera. Em va despertar molt d’interès veure com en un curs bàsic de xarxes com Social and Economic Networks: Models and Analysis s’incorporava els Exponential Random Graph Models al segon tema. I una vegada superat el primer tema m’ha agradat comprovar la practicitat:

  • Et pots centrar en els temes que t’interessen
  • Si no el pots seguir, el pots abandonar
  • Hi ha multitud de cursos a triar
  • Almenys en este cas, els vídeos incorporen subtítols (en anglès) opcionals. No els uso, però a molta gent li ajudaran a saltar la barrera lingüística
  • I sobretot, pots aprofitar moments morts, com un dinar solitari, per a seguir el curs.

Algunes qüestions clau del curs que ja apunten el bon camí cap a l’ERGM:

  • Entendre l’estructura de les xarxes socials ens permet entendre el comportament humà
  • Les xarxes són complexes, però poden ser descrites per multitud de paràmetres (grau, centralitat, conglomeració…)
  • Si a una xarxa feta amb llaços aleatoris li mesurem freqüència en el grau dels nodes veurem que segueix la distribució de Poisson.
  • Les xarxes socials reals estan més agrupades/coglomerades que les xarxes fetes amb llaços aleatoris.

I  aquí ja s’apunta com anirà la cosa de l’ERGM: comparar xarxes aleatòries i xarxes reals per a veure quines són les tendències que marquen una xarxa donada.

Resum de “Social Structures. A Network approach.” (Wellman; Berkowitz) 11 gener 11UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El capítol «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» escrit per Barry Wellman és el segon de la ja històrica publicació Social Structures. A Network approach. Me l’havien recomanat per consolidar les bases de l’anàlisi de xarxes socials i aprofundir en la teoria de l’anàlisi estructural. Tot i que ja té un temps, és una bona entrada per distingir l’anàlisi reticular de l’anàlisi sociològic tradicional. Podeu accedir a un resum de 7 pàgines que haig penjat aquí.

Història

L’any 1954 Barnes va usar conscientment el concepte de “xarxa social”. Bott (1957) va usar el concepte de “densitat” (que va anomenar “knit”, teixir).

Per què estudiar la relació

A pesar que l’estructura social ha jugat un rol crític en distingir la sociologia d’altres ciències socials, la sociologia ha trigat en desenvolupar mètodes sistemàtics per a analitzar estructures socials. En lloc de pensar el món en termes d’estructura, la sociologia ha pensat en termes de categories. Analíticament, les sofisticades tècniques estadístiques no són mes que anàlisis de distribucions de fets independents. Una persona rossa no té cap connexió estructural inherent a una altra persona rossa, tinguen o no atributs similars. Una manera millor de mirar les coses es analitzar les relacions com les unitats bàsiques de l’estructura social. Això requerix uns nous hàbits intel·lectuals. Les relacions socials estructurades són un recurs mes potent de l’explicació sociològica que els atributs personals dels membres del sistema

Oposició a l’anàlisi de les categories

Molts estudis sociològics importants tracten l’estructura social i els processos com una suma d’atributs personals d’actors individuals (genètics o socials). Classifica individus que posseeixen combinacions d’atributs similars en les mateixes cel·les: dones velles d’alt estatus socioeconòmic que voten als republicans.  L’anàlisi és individualisme metodològic.

Les normes vs. l’estructura

L’analista estructural es concentra en analitzar els determinants estructurals de la llibertat humana i el comportament. No neguen l’existència ni força de les normes, però assumeixen que les normes operen només dintre els constrenyiments i oportunitats que les estructures socials proveeixen per al comportament humà. Els valors són individualisme voluntarista. Els constrenyiments estructurals i les oportunitats expliquen el comportament social més completament que la motivació normativa: molts estudis troben petites o cap correlació entre les actituds individuals o creences normatives i el seu comportament. Es mostra la difícil capacitat de transformar creences i valors en acció. Els sentiments són irrellevants en gran mesura fins convertir-se en acció.Les estructures socials determinen l’operació de les relacions diàdiques.

Altres sociòlegs utilitzen també agregacions reduccionistes: tracten les interaccions diàdiques com les unitats bàsiques d’anàlisi relacional. Preneu el clàssic ordre de picar dels pollastres en un corral. El pollastre A empeny B fora del menjar, i B, en el seu torn, empeny C. Però l’estructura social del corral no és merament la suma agregada de cada relació de dominància diàdica. De vegades, el pollastre C pot empènyer fora el pollastre A (per exemple, el cercle de dominància pot prevaldre en lloc d’una jerarquia linear). De vegades, el pollastre B i C poden formar una coalició per empènyer fora el pollastre A. Són les relacions multidireccionals entre els pollastres que fan l’ordre de menjar en el corral un fenomen estructuralment complex. Igual que en els pollastres, amb les persones.

“Blockmodeling”, que juxtaposa múltiples indicadors de relacions en matrius analítiques. El blockmodeling, per tant, ajuda els analistes a comparar xarxes actuals amb estructures hipotetitzades.
Dos assumpcions dèbils que donen lògica a la creació d’estructures:

  • a.        Els llaços en xarxes són transitius (si A es relaciona amb B, i B es relaciona amb C, la tríada serà transitiva si A es relaciona amb C).

 

  • b.        Hi ha límits finits al nombre i intensitat de llaços que un individu pot mantenir. Si l’única assumpció fora la transitivitat, el món bé podria col·lapsar-se en un conglomerat gegant. La intransitivitat ajuda a separar els individus dels altres.

Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a assegurar els recursos escassos. Esta competició/col·laboració és inherent en un sistema social.

L’estat de l’art

L’anàlisi estructural ha esdevingut autoconscient i organitzat. Intel·lectualment, ha passat de posicions minimalistes, on l’”anàlisi de xarxes” estava sent com un mètode suplementàriament útil, a un de més maximalista, amb una posició paradigmàtica, on és un concepte central.

L’èxit de l’anàlisi estructural depèn de la seua capacitat per donar accés a anàlisis més potents que les altres aproximacions per interpretar els fenòmens socials. Aquí els resultats encara no estan clars. Això és perquè els analistes estructurals no han competit sovint directament amb altres sociòlegs en explicar els mateixos fenòmens. Enlloc, s’han preocupat en reformular qüestions bàsiques. Han proposat, per exemple, substituir l’anàlisi del sistema mundial per les teories de modernització de l’estat (singular), comunitats de xarxes per comunitats de veïns, xarxes polítiques per interpretacions psicològiques del comportament col·lectiu, i vacants de posició per anàlisis individualistes de moblilitat social.

Referència bibliogràfica:

Wellman, Barry (1988) «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» dins Social Structures. A Network approach. Cambridge: Press Syndicate of the University of Cambridge. Enllaç de la publicació a Google Books

Les xarxes de vots a Eurovisió 17 Març 17UTC 2010

Posted by xarxes in música, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Els Premis Malofiej donen valor als gràfics en premsa que faciliten la lectura de dades . Enguany lo premi ha anat a un gràfic que representa els vots d’Eurovisió. Mostra qui vota a qui, i presenta la idea que hi ha dos blocs de països que es voten de manera indefectible: lo bloc de l’Europa oriental i el bloc de l’Europa occidental.

Un dels membres del jurat, Ramón Salaverría, ho explica aixina (traducció lliure):

Aquesta vegada la notícia més important és que el principal premi no l’ha guanyat The New York Times. Després de tres anys consecutius s’ha situat en el ‘Best of Show “de manera aclaparadora, el Times ha cedit el testimoni aquest any a un mitjà europeu. That’s news!

En concret, l’honor de ser considerat el millor gràfic de l’any passat en el món li ha correspost a un treball de l’edició digital del suec Svenska Dagbladet. Per a més sorpresa, el premi ha correspost a un gràfic sobre una cosa tan irrellevant en aparença com el festival de la cançó d’Eurovisió: How did europe vote in last’s years Eurovision Song Contest. Abans d’exclamar ‘WTF!’, mireu el que segueix.

Per què va guanyar? Aquest gràfic, signat per Thomas Molen, és molt simple en la seua forma però extremadament eficaç en el seu missatge. Compleix la missió de tot bon gràfic: explicar una mica abstracte de forma visual i fer-ho amb la màxima senzillesa. En una primera lectura, informa sobre quins països van votar cada cançó en el concurs de 2008 (l’any del inefable Rodolfo Chikilicuatre, en efecte). No obstant això, el gràfic permet aprofundir en l’anàlisi i va molt més enllà: confirma la hipòtesi tantes vegades expressada pel veterà José Luis Uribarri en les seves retransmissions del Festival, segons la qual, amb independència de la qualitat de la cançó, hi ha països que indefectiblement voten a altres. Això desemboca en una curiosa divisió entre els països de l’Est i l’Oest d’Europa. Aquesta línia divisòria es traça amb claredat en aquest gràfic que, sense necessitat de llegir suec, permet advertir clarament el teló invisible que existeix entre les dues Europes, la taronja i la blava. D’aquesta manera, el que aparenta ser un gràfic sobre una cosa tan banal com Eurovisió, acaba convertit en un fabulós i subtil mapa sociològic de tot un continent. ¡Bravo!

Si us interessa este tipus de dades, consulteu un article de la revista Social Networks. És més vell (1995), però molt més complet, perquè pren dades longitudinals i fa una anàlisi més profunda: ‘Unite Unite Europe’ The political and cultural structures of Europe as reflected in the Eurovision Song Contest. Al resum hi diu (traducció lliure):

L’anàlisi revela una estructura de tres bloc polítics. El Bloc Occidental pot ser vist com una coalició basada en interessos històrics i polítics. El Bloc Nord obté la seva solidaritat comú primordialment dels codis culturals i els idiomes (és a dir, l’alemany). El difús Bloc Mediterrani probablement crea la seva aliança inestable d’experiències culturals comuns.

Vist per Purnas en o zierzo

Monitoritzar la xarxa social a una discoteca 21 Abril 21UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

El món menut 8 Març 08UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
4 comments

Una amiga comenta al bloc lullaby in black & white que des que se sent apassionada pels països nòrdics, la neu i el fred, se li van encadenant un seguit de coincidències amb gent del nord que la deixen sorpresa. Troba suecs a la recepció dels hotels, finlandeses a la taula del costat… Li han parlat de la llei de l’atracció, que una mica esotèricament pronostica que els pensaments atrauen experiències. Jo veig que al costat de les energies, la lluna i el zodiac, esta llei té el seu espai. Però ja després parla de coses més clares, com l’efecte domino, l’efecte papallona (teoria del caos) i l’efecte bola de neu.

Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l’article en català a la wikipedia i el poso).

xarxa en la qual molts nodes són veïns d’algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als “amics dels amics”…

I ara mireu este vídeo dels Improve very where. Mai heu pensat com seria si poguéreu traçar els recorreguts, lo destí immediat, l’objectiu… de totes les persones que t’envolten a un bar, a una parada de metro, a una plaça plena de gent, a un bus que va d’un poble a un altre? Fa pocs dies me n’ha passat una de massa curiosa per a explicar-la per aquí, pensant el mateix d’unes persones que estaven al meu costat i que al moment van acabar estant relacionades amb mi, i ja mos havíem vist altres dies, que havien paregut casualitat. No eren casualitats. Tot estava ben mesurat… una mica menys que al vídeo ;-)

Imatge de weaving major & tractor dan

%d bloggers like this: