jump to navigation

Premi Jaume Camp de Sociolingüística 29 novembre 29UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
add a comment

cyjdqihwgae5-kdDivendres passat arreplegava el Premi Jaume Camp de Sociolingüística (web) que des del 2001 reconeix un treball de recerca sociolingüística, per part d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental en reconeixement de Jaume Camps. És un honor compartir este premi en tota la nova fornada de sociolingüistes que han estat reconeguts, des dels que estudien la situació sociolingüística metropolitana, fins els gitanos catalanoparlants, passant pels japonesos a Catalunya, la immigració castellanoparlant, la cohesió des d’una perspectiva comparada, o en esta ocasió, la situació sociolingüística (canviant) de la Franja. Espero que el premi m’ajude a una estada de recerca per a aprofundir en els models ERGM aplicats a la recerca sociolingüística.

Entrevista a Natxo Sorolla (eldiario.es): “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto” 24 octubre 24UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, tesi.
add a comment

Font: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

ENTREVISTA: Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla es autor de una tesis sobre la situación del catalán en las comarcas orientales de Huesca

“Una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes recurren al castellano para comunicarse entre ellos; podría ser la fase previa a la decisión de dejar de transmitir la lengua a sus hijos”

“Se puede conseguir que catalán y aragonés sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen, se quedará en el terreno de lo simbólico”

“Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos”

22/10/2016 – Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.
Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.

El sociólogo Natxo Sorolla (Peñarroya de Tastavins, Matarraña, 1980) presentó recientemente en las jornadas Cinga Fórum, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca, las conclusiones de su tesis doctoral sobre la situación sociolingüistica en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, en las que muchos pueblos han sido históricamente catalanohablantes. Según arroja su estudio, el uso del catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca, lo cual sería el paso previo a lo que se conoce como sustitución lingüística.

El próximo 28 de octubre Sorolla volverá a tratar el tema en la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza, dentro de las jornadas ‘El reto de investigar sobre La Franja de Aragón’, organizadas por la  Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes y el Área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza.

¿Qué es la sustitución lingüistica?

En sociolingüística, se entiende como el momento en el que un grupo social determinado cambia la lengua que venía utilizando hasta entonces y decide sustituirla por otra. El punto crítico de este proceso, lo que determina que el uso de una lengua está amenazado, es cuando los progenitores deciden no transmitir su lengua a sus hijos, sino otra que consideran más prestigiosa o útil. Antes de llegar a ese extremo hay fases previas.

¿Y en qué fase se encuentran las comarcas del Bajo Cinca y La Litera?

La realidad es que yo no estaba estudiando la sustitución lingüistica en La Franja; con mi tesis buscaba analizar la situación sociolingüistica en un territorio que ha sido históricamente catalonohablante. Pero lo que me encontré fueron datos que, si no alarmantes, apuntan a lo que ya algunos intuían: que las generaciones jóvenes están dejando de usar su lengua en las relaciones sociales. Soy de una comarca más al sur, el Matarraña, y no esperaba que la situación fuera tan diferente al norte. Según hemos podido comprobar, una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes, aquellos que usan el catalán como lengua habitual con sus dos progenitores, recurren al castellano para comunicarse entre ellos. Esto nos indica, a falta de consolidar el estudio, que podría ser la fase previa a la decisión de, en el futuro, y si se quedan en el territorio (porque la despoblación es otro problema de estas zonas), dejar de transmitir el catalán a sus hijos.

Según recoges en tu tesis, en los años 90, incluso entrados los 2000, la situación era bien distinta. ¿Qué ha ocurrido para que se produzca este cambio?

Hay que preguntarse qué es lo que no había ocurrido hasta entonces. La Franja era un territorio rural que históricamente enviaba emigración a otras zonas, pero a partir del cambio de siglo se ve envuelto en el proceso de migraciones internacionales que ya no solo involucra a grandes capitales, sino que llega a pueblos, lo que altera su composición demográfica. Otro factor es la minorización de la lengua: en las generaciones mayores la mayoría de sus componentes son catalanohablantes, es su lengua de socialización habitual, pero entre los jóvenes tenemos más variedad, con gente de fuera, autóctonos castellanohablantes, o hijos de parejas mixtas que funcionan en la práctica como castellanohablantes. Suponemos, porque hay que profundizar en el análisis, que estas paulatinas variaciones en la sociedad se traducen en cambios lingüisticos muy rápidos, que pueden conducir a que el castellano se convierta en lo que en sociolingüistica se llama lengua no marcada, esto es, aquella que por su uso no te define como miembro de un grupo determinado.

¿El catalán en La Franja está perdiendo prestigio social?

No se puede decir que se haya llegado a ese punto, porque no hemos detectado que los padres dejen de transmitir el catalán como lengua, estaríamos todavía en la fase previa. La cuestión del prestigio de la lengua tiene relación con el proceso de modernización global (aumento de las migraciones, incremento de población urbana, posibilidad de cambio de clase social…), que tiene consecuencias socioligüisticas claras: las lenguas minoritarias pierden su capacidad de cohesión social, mientras que las lenguas más usadas se hacen más grandes. Las cuestiones de clase social han sido importantes en otros procesos de sustitución, como se ha visto en Alicante o Valencia. En La Franja no hemos trabajado este aspecto y tengo mis dudas de que sea un factor influyente, pero sí puede tener cierto efecto que en el sistema educativo y sanitario se funcione de forma monolingüe. Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos.

¿Qué medidas ayudarían a preservar la lengua patrimonial?

La principal es que la lengua propia esté en el sistema educativo, y no solo como asignatura optativa, porque, aunque facilita, no es suficiente para posibilitar la alfabetización de los alumnos. Hay que incorporar la lengua propia como vehicular, que no solo se aprenda a escribirla, sino que también sirva para enseñar otras asignaturas como Ciencias Sociales o Naturales. Igual que todos los alumnos aprenden castellano, deben aprender catalán (e inglés, claro), para que luego puedan decidir libremente qué lengua usar en su vida diaria. No es la solución mágica, pero creo que la Administración debe transmitir a los padres el interés por mantener la lengua del territorio.

¿Medidas como la cartelería y la señalización bilingüe tienen un efecto real en el mantenimiento de la lengua propia?

Tienen su importancia, sí, pero no dejan de ser simbólicas. Las políticas tienen que ir mucho más allá, han de buscar un efecto a largo plazo. En las discusiones se pone el acento en la cooficialidad del aragonés y el catalán en Aragón, pero la realidad política es que no hay una mayoría suficiente para introducir esa cuestión, en la medida en la que sería necesario, en el Estatuto. Se puede conseguir que sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen en reglamentos y leyes, será importante, pero se quedará en el terreno de lo simbólico. Puede darse una situación similar al gaélico en Irlanda, donde es la lengua oficial pero hay enormes dificultades para que se mantenga. Es preferible lo que ocurría en La Franja, donde estaba extendido el uso popular del catalán en un nivel informal, a una situación de oficialidad en la que no existan hablantes.

La política lingüistica siempre genera grandes controversias…

En el año 2001 empezaron las guerras por la lengua en Aragón. Fue entonces cuando el PAR se distanció de su política tradicional de defensa del aragonés y el catalán, con esas denominaciones, para decidir que el anticatalanismo y no reconocer la lengua en su propio territorio le podía dar réditos entre cierto electorado, como de hecho ocurre. Este viraje se traduce en una guerra simbólica, en la que se hace una Ley de Lenguas, al cabo de dos años entra otro gobierno y hace una nueva ley donde aparece lo del LAPAO, en poco tiempo vuelven a cambiar los contenidos de la ley… Todo esto afecta a los hablantes, porque al final entienden que la lengua es un problema, la ven como materia de conflicto, y eso no es positivo.

¿Cuál es el camino a seguir?

Hay que volver a los consensos en política lingüística. En este sentido, es importante el papel del PAR. Cuando gobernó con el PP en los años 90, el PAR incluso votó diferente que su socio en leyes como la de Patrimonio Cultural y defendió que el aragonés y el catalán eran lenguas propias de Aragón y que debían ser cooficiales. Su giro empieza cuando gobierna con el PSOE y recurre a este tema para marcar distancias.

¿Cómo valoras las decisiones del actual Ejecutivo aragonés de PSOE-CHA?

Después del LAPAO, que suponía negar la propia existencia de una lengua sobre la que académicamente no hay ninguna duda, cualquier paso que se diera iba a ser positivo. Insisto en que hay que trabajar para lograr que haya continuidad en las políticas, que no se cambien cada vez que entra un nuevo ejecutivo. Ahí está el ejemplo de las clases optativas de catalán en La Franja, que se implantaron en 1984 con el socialista José Bada como consejero de Cultura. Esas clases se han mantenido, incluso se han ampliado, con los gobiernos posteriores e indiferentemente incluso de la ley del LAPAO. Hay que separar la política lingüistica de otros conflictos, que pueden dar muchos réditos en el debate a nivel estatal, pero que acaban afectado a las gentes que viven en la frontera y se convierten en un problema para su día a día.

Más info

“El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca” 5 octubre 05UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
Tags: ,
add a comment

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

El catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca. Continuar llegint… “El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca”

Rols sociolingüístics, i la paradoxa de la divergència entre Basté i Amela 9 març 09UTC 2016

Posted by xarxes in sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , ,
4 comments

Darrere el concepte de rol sociolingüístic hi ha la idea que les persones fem les tries lingüístiques segons la nostra decisió, però també segons les decisions del nostre entorn. Ens comportem (sociolingüísticament, també) d’una determinada forma pel paper que volem representar i amb el que volem que la resta ens reconega. Però també per com ens veuen els altres i com se’ns dirigeixen. En termes acadèmics, a la tesi ho haig definit de la següent forma:

Rol sociolingüístic: pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament sociolingüístic que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic.

A esta entrevista que li fan a Víctor Amela, a la tercera pregunta apareix un fragment excel·lent per a explicar el concepte, amb diferents personatges famosos:

—En alguna tertúlia de televisió passeu del català al castellà amb molta naturalitat. Sou un esquizofrènic lingüístic?
—Mira, jo amb en Jordi Basté no puc parlar-li en castellà perquè me’l van presentar en català. És curiós perquè ell, fora d’antena, em parla en castellà i jo en català. Perquè ell em veu a mi com a castellanoparlant perquè m’ha llegit tota la vida en castellà, m’ha sentit parlar amb altres persones en castellà, em veu parlar amb l’Alfons Arús en castellà… Perquè jo amb l’Arús no puc parlar en català. És impossible perquè ens vàrem conèixer quan teníem vint anys a la facultat parlant en castellà. Ell parlava en català amb altres persones, però amb mi en castellà. És clar, a la tele no li puc parlar en castellà perquè és com si em posés cinc barreres. I amb en Basté, igual però a l’inrevés.

I el que metodològicament me pareix més interessant és la díada Amela-Basté. Amela suposadament és un castellanoparlant convergent, i Basté un catalanoparlant convergent. Metodològicament les relacions entre estos dos rols convergents és un problema, perquè la lògica diu que el catalanoparlant convergent convergirà al castellà de l’altre, i el castellanoparlant convergent convergirà al català de l’altre, donant-se una paradoxa, i és que es produirà una conversa lingüísticament divergent, que és molt poc comú en el nostre entorn, i que a més cap dels dos usarà la pròpia llengua, i convergirà a la llengua de l’altre. El tema el vaig resoldre d’una altra manera a la recerca. Però segons Víctor Amela, la interacció entre Amela i Bastè es reprodueix la paradoxa de la divergència lingüística entre parlants que es defineixen per convergir sistemàticament.

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística” 23 febrer 23UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
add a comment

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística”

comarquesnord.cat . Mont-roig . diumenge, 21 de febrer de 2016 .

Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.

Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.

 

N. Sorolla: «A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida» (El Temps) 4 febrer 04UTC 2016

Posted by xarxes in sociolingüística, tesi.
add a comment
La revista El Temps m’ha entrevistat per a parlar de la tesi (Violeta Tena), i en definitiva, sobre la situació del català a la Franja:

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»

Tesi defensada, cum laude… i a continuar cavalcant 28 gener 28UTC 2016

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
2 comments

Faena feta! El dia 14/1/2016 vaig defensar la tesi. I fa 3 dies em va arribar la notificació del cum laude. Són molts moments que quedaran gravats a la memòria, des del dia que Vila em va dir irònicament que als sociòlegs que volíem fer l’assignatura de sociolingüística a Filologia mos fuetejàvem, fins la cara de l’Ana a la defensa en intervenir algun doctor del públic que no esperava. Micromoments. I entre els micromoments, lo meu agraïment més gran: “A la Pilar i a Joaquin los haig de fer el més gran dels agraïments, perquè representen la infraestructura sobre la que qualsevol idealisme ha estat possible. Ancorats en la intuïció que a la vida cal fer allò pel que considerem que val la pena viure, mai han qüestionat si realment això de la sociologia tenie cap interès o cap futur. Espero que en este treball tinguen suficients pàgines i arguments per a donar resposta a una pregunta que mai ha existit. Tos estaré eternament agraït!” A continuació tos enganxo la notícia apareguda al Diario de Teruel (fotografia de Robert Bonet /Directa).

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

R per a dummies. Seminari d’iniciació a l’estadística amb programari lliure. 29 maig 29UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far
Estic introduint-me en R-Project, que és un programari lliure per a l’anàlisi estadística o de xarxes (article a la Viquipèdia). Seria l’equivalent a SPSS o Ucinet amb programari lliure. La incursió l’haig iniciat per la necessitat d’analitzar els atributs dels nodes de les meues xarxes, juntament amb llaços qualitatius. Això requereix entrar en el món de l’Exponential random graph models, que sobretot s’està desenvolupant sota la plataforma de R. Posant-me en contacte amb el  grup d’usuaris de R de Barcelona hem acabat muntant un seminari per a sociòlegs per a la iniciació en R. Hi esteu convidats!
Ens plau anunciar la propera reunió del Grup d’Usuaris d’R de Barcelona, que serà el dia 7 de juny de 19h a 21h a l’aula 320 de l’Espai de Recerca de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB (entrada pel carrer del Tinent Coronel Valenzuela, 1-11). Tant aquesta reunió com la següent, amb data encara pendent de concretar, consistiran en dues sessions d’introducció a l’R. Són obertes a tothom, i especialment a totes aquelles persones que estiguin interessades a començar a treballar amb R i vulguin perdre-li la por.
A continuació us detallem el programa previst pel dia 7 de juny (les duracions de les sessions són aproximades).
19:00h – 19:30h. Què és R? Instal·lació, llibreries i interfícies gràfiques (RStudio i Rcmdr). A càrrec de Lluís Ramon
19:30h – 19:45h. Pausa
19:45h – 20:45h. Introducció a l’R: lectura i format de les dades, anàlisi bàsica de les dades, gràfics bàsics, generació de dades aleatòries. A càrrec d’Andreu Vall.
20:45h – 21:00h. Altres aportacions, preguntes o comentaris per la següent reunió.
Reunió del RUG Barcelona
Quan: 7 de juny, de 19h a 21h
On: Aula 320 de l’Espai de Recerca de la Facultat d’Economia i Empresa, entrada pel carrer Tinent Coronel Valenzuela 1-11 (mapa i vista).
RUG Barcelona

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja 17 abril 17UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

%d bloggers like this: