jump to navigation

Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos 21 Juny 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.
  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.
  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Anuncis

N. Sorolla: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas” (vídeo) 5 Març 05UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
2 comments

Zaragoza Lingüística (Psylex Unizar): Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas.

(més…)

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Zaragoza lingüística: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán” 22 gener 22UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, tesi.
add a comment

Dilluns 19 de febrer presentaré a la Universitat de Saragossa “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”, en el marc de Zaragoza Lingüística. Seminario permanente de investigaciones lingüísticas (19h30, Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras). Va ser un plaer rebre la invitació per part de la Universitat de Saragossa per a parlar de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística. Serà molt interessant intercanviar inquietuds conjuntes sobre l’impacte de la societat en les llengües.

ZL invierno cartel 2018

Seminari de sociolingüística CUSC-UB: xarxes i contacte de llengües (19/1/2018, N. Sorolla) 11 gener 11UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, tesi.
add a comment

Divendres 19 de gener tindré el plaer de poder compartir i debatre amb els col·legues del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), i tots aquells que vulgueu vindre, els treballs que estic fent sobre xarxes i contacte de llengües. Revisaré les anàlisis que vaig poder desenvolupar des de la Universitat de Groningen, les recerques sobre la Franja i sobre l’aragonès a la Jacetania, i les oportunitats de futur. Estic segur que podrem intercanviar moltes idees!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El proper divendres 19 de gener, a les 12h a l’aula 1.5 de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, celebrarem la cinquena sessió del curs 2017/2018 del seminari de sociolingüística i política lingüística del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB).

En aquesta ocasió, Natxo Sorolla, sociòleg, professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del CUSC-UB, ens presentarà la seua recerca al voltant de l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials als fenòmens de contacte de llengües.

Hi esteu tots convidats!

Premi Jaume Camp de Sociolingüística 29 Novembre 29UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
add a comment

cyjdqihwgae5-kdDivendres passat arreplegava el Premi Jaume Camp de Sociolingüística (web) que des del 2001 reconeix un treball de recerca sociolingüística, per part d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental en reconeixement de Jaume Camps. És un honor compartir este premi en tota la nova fornada de sociolingüistes que han estat reconeguts, des dels que estudien la situació sociolingüística metropolitana, fins els gitanos catalanoparlants, passant pels japonesos a Catalunya, la immigració castellanoparlant, la cohesió des d’una perspectiva comparada, o en esta ocasió, la situació sociolingüística (canviant) de la Franja. Espero que el premi m’ajude a una estada de recerca per a aprofundir en els models ERGM aplicats a la recerca sociolingüística.

Entrevista a Natxo Sorolla (eldiario.es): “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto” 24 Octubre 24UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, tesi.
add a comment

Font: “La falta de consenso en política lingüística afecta a los hablantes: ven su lengua como materia de conflicto”

ENTREVISTA: Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla es autor de una tesis sobre la situación del catalán en las comarcas orientales de Huesca

“Una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes recurren al castellano para comunicarse entre ellos; podría ser la fase previa a la decisión de dejar de transmitir la lengua a sus hijos”

“Se puede conseguir que catalán y aragonés sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen, se quedará en el terreno de lo simbólico”

“Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos”

22/10/2016 – Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.
Natxo Sorolla, autor del estudio sobre la situación del catalán en La Franja.

El sociólogo Natxo Sorolla (Peñarroya de Tastavins, Matarraña, 1980) presentó recientemente en las jornadas Cinga Fórum, organizadas por el Institut d’Estudis del Baix Cinca, las conclusiones de su tesis doctoral sobre la situación sociolingüistica en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera, en las que muchos pueblos han sido históricamente catalanohablantes. Según arroja su estudio, el uso del catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca, lo cual sería el paso previo a lo que se conoce como sustitución lingüística.

El próximo 28 de octubre Sorolla volverá a tratar el tema en la Facultad de Filosofía y Letras de Zaragoza, dentro de las jornadas ‘El reto de investigar sobre La Franja de Aragón’, organizadas por la  Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes y el Área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza.

¿Qué es la sustitución lingüistica?

En sociolingüística, se entiende como el momento en el que un grupo social determinado cambia la lengua que venía utilizando hasta entonces y decide sustituirla por otra. El punto crítico de este proceso, lo que determina que el uso de una lengua está amenazado, es cuando los progenitores deciden no transmitir su lengua a sus hijos, sino otra que consideran más prestigiosa o útil. Antes de llegar a ese extremo hay fases previas.

¿Y en qué fase se encuentran las comarcas del Bajo Cinca y La Litera?

La realidad es que yo no estaba estudiando la sustitución lingüistica en La Franja; con mi tesis buscaba analizar la situación sociolingüistica en un territorio que ha sido históricamente catalonohablante. Pero lo que me encontré fueron datos que, si no alarmantes, apuntan a lo que ya algunos intuían: que las generaciones jóvenes están dejando de usar su lengua en las relaciones sociales. Soy de una comarca más al sur, el Matarraña, y no esperaba que la situación fuera tan diferente al norte. Según hemos podido comprobar, una cuarta parte de los alumnos catalanohablantes, aquellos que usan el catalán como lengua habitual con sus dos progenitores, recurren al castellano para comunicarse entre ellos. Esto nos indica, a falta de consolidar el estudio, que podría ser la fase previa a la decisión de, en el futuro, y si se quedan en el territorio (porque la despoblación es otro problema de estas zonas), dejar de transmitir el catalán a sus hijos.

Según recoges en tu tesis, en los años 90, incluso entrados los 2000, la situación era bien distinta. ¿Qué ha ocurrido para que se produzca este cambio?

Hay que preguntarse qué es lo que no había ocurrido hasta entonces. La Franja era un territorio rural que históricamente enviaba emigración a otras zonas, pero a partir del cambio de siglo se ve envuelto en el proceso de migraciones internacionales que ya no solo involucra a grandes capitales, sino que llega a pueblos, lo que altera su composición demográfica. Otro factor es la minorización de la lengua: en las generaciones mayores la mayoría de sus componentes son catalanohablantes, es su lengua de socialización habitual, pero entre los jóvenes tenemos más variedad, con gente de fuera, autóctonos castellanohablantes, o hijos de parejas mixtas que funcionan en la práctica como castellanohablantes. Suponemos, porque hay que profundizar en el análisis, que estas paulatinas variaciones en la sociedad se traducen en cambios lingüisticos muy rápidos, que pueden conducir a que el castellano se convierta en lo que en sociolingüistica se llama lengua no marcada, esto es, aquella que por su uso no te define como miembro de un grupo determinado.

¿El catalán en La Franja está perdiendo prestigio social?

No se puede decir que se haya llegado a ese punto, porque no hemos detectado que los padres dejen de transmitir el catalán como lengua, estaríamos todavía en la fase previa. La cuestión del prestigio de la lengua tiene relación con el proceso de modernización global (aumento de las migraciones, incremento de población urbana, posibilidad de cambio de clase social…), que tiene consecuencias socioligüisticas claras: las lenguas minoritarias pierden su capacidad de cohesión social, mientras que las lenguas más usadas se hacen más grandes. Las cuestiones de clase social han sido importantes en otros procesos de sustitución, como se ha visto en Alicante o Valencia. En La Franja no hemos trabajado este aspecto y tengo mis dudas de que sea un factor influyente, pero sí puede tener cierto efecto que en el sistema educativo y sanitario se funcione de forma monolingüe. Ver que médicos y profesores usan el castellano puede inducir a pensar a los padres que es la lengua que va a dar más oportunidades a sus hijos.

¿Qué medidas ayudarían a preservar la lengua patrimonial?

La principal es que la lengua propia esté en el sistema educativo, y no solo como asignatura optativa, porque, aunque facilita, no es suficiente para posibilitar la alfabetización de los alumnos. Hay que incorporar la lengua propia como vehicular, que no solo se aprenda a escribirla, sino que también sirva para enseñar otras asignaturas como Ciencias Sociales o Naturales. Igual que todos los alumnos aprenden castellano, deben aprender catalán (e inglés, claro), para que luego puedan decidir libremente qué lengua usar en su vida diaria. No es la solución mágica, pero creo que la Administración debe transmitir a los padres el interés por mantener la lengua del territorio.

¿Medidas como la cartelería y la señalización bilingüe tienen un efecto real en el mantenimiento de la lengua propia?

Tienen su importancia, sí, pero no dejan de ser simbólicas. Las políticas tienen que ir mucho más allá, han de buscar un efecto a largo plazo. En las discusiones se pone el acento en la cooficialidad del aragonés y el catalán en Aragón, pero la realidad política es que no hay una mayoría suficiente para introducir esa cuestión, en la medida en la que sería necesario, en el Estatuto. Se puede conseguir que sean lenguas oficiales de Aragón, pero si luego no hay medidas que lo desarrollen en reglamentos y leyes, será importante, pero se quedará en el terreno de lo simbólico. Puede darse una situación similar al gaélico en Irlanda, donde es la lengua oficial pero hay enormes dificultades para que se mantenga. Es preferible lo que ocurría en La Franja, donde estaba extendido el uso popular del catalán en un nivel informal, a una situación de oficialidad en la que no existan hablantes.

La política lingüistica siempre genera grandes controversias…

En el año 2001 empezaron las guerras por la lengua en Aragón. Fue entonces cuando el PAR se distanció de su política tradicional de defensa del aragonés y el catalán, con esas denominaciones, para decidir que el anticatalanismo y no reconocer la lengua en su propio territorio le podía dar réditos entre cierto electorado, como de hecho ocurre. Este viraje se traduce en una guerra simbólica, en la que se hace una Ley de Lenguas, al cabo de dos años entra otro gobierno y hace una nueva ley donde aparece lo del LAPAO, en poco tiempo vuelven a cambiar los contenidos de la ley… Todo esto afecta a los hablantes, porque al final entienden que la lengua es un problema, la ven como materia de conflicto, y eso no es positivo.

¿Cuál es el camino a seguir?

Hay que volver a los consensos en política lingüística. En este sentido, es importante el papel del PAR. Cuando gobernó con el PP en los años 90, el PAR incluso votó diferente que su socio en leyes como la de Patrimonio Cultural y defendió que el aragonés y el catalán eran lenguas propias de Aragón y que debían ser cooficiales. Su giro empieza cuando gobierna con el PSOE y recurre a este tema para marcar distancias.

¿Cómo valoras las decisiones del actual Ejecutivo aragonés de PSOE-CHA?

Después del LAPAO, que suponía negar la propia existencia de una lengua sobre la que académicamente no hay ninguna duda, cualquier paso que se diera iba a ser positivo. Insisto en que hay que trabajar para lograr que haya continuidad en las políticas, que no se cambien cada vez que entra un nuevo ejecutivo. Ahí está el ejemplo de las clases optativas de catalán en La Franja, que se implantaron en 1984 con el socialista José Bada como consejero de Cultura. Esas clases se han mantenido, incluso se han ampliado, con los gobiernos posteriores e indiferentemente incluso de la ley del LAPAO. Hay que separar la política lingüistica de otros conflictos, que pueden dar muchos réditos en el debate a nivel estatal, pero que acaban afectado a las gentes que viven en la frontera y se convierten en un problema para su día a día.

Más info

“El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca” 5 Octubre 05UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
Tags: ,
add a comment

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

El catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca. Continuar llegint… “El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca”

Rols sociolingüístics, i la paradoxa de la divergència entre Basté i Amela 9 Març 09UTC 2016

Posted by xarxes in sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , ,
4 comments

Darrere el concepte de rol sociolingüístic hi ha la idea que les persones fem les tries lingüístiques segons la nostra decisió, però també segons les decisions del nostre entorn. Ens comportem (sociolingüísticament, també) d’una determinada forma pel paper que volem representar i amb el que volem que la resta ens reconega. Però també per com ens veuen els altres i com se’ns dirigeixen. En termes acadèmics, a la tesi ho haig definit de la següent forma:

Rol sociolingüístic: pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament sociolingüístic que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic.

A esta entrevista que li fan a Víctor Amela, a la tercera pregunta apareix un fragment excel·lent per a explicar el concepte, amb diferents personatges famosos:

—En alguna tertúlia de televisió passeu del català al castellà amb molta naturalitat. Sou un esquizofrènic lingüístic?
—Mira, jo amb en Jordi Basté no puc parlar-li en castellà perquè me’l van presentar en català. És curiós perquè ell, fora d’antena, em parla en castellà i jo en català. Perquè ell em veu a mi com a castellanoparlant perquè m’ha llegit tota la vida en castellà, m’ha sentit parlar amb altres persones en castellà, em veu parlar amb l’Alfons Arús en castellà… Perquè jo amb l’Arús no puc parlar en català. És impossible perquè ens vàrem conèixer quan teníem vint anys a la facultat parlant en castellà. Ell parlava en català amb altres persones, però amb mi en castellà. És clar, a la tele no li puc parlar en castellà perquè és com si em posés cinc barreres. I amb en Basté, igual però a l’inrevés.

I el que metodològicament me pareix més interessant és la díada Amela-Basté. Amela suposadament és un castellanoparlant convergent, i Basté un catalanoparlant convergent. Metodològicament les relacions entre estos dos rols convergents és un problema, perquè la lògica diu que el catalanoparlant convergent convergirà al castellà de l’altre, i el castellanoparlant convergent convergirà al català de l’altre, donant-se una paradoxa, i és que es produirà una conversa lingüísticament divergent, que és molt poc comú en el nostre entorn, i que a més cap dels dos usarà la pròpia llengua, i convergirà a la llengua de l’altre. El tema el vaig resoldre d’una altra manera a la recerca. Però segons Víctor Amela, la interacció entre Amela i Bastè es reprodueix la paradoxa de la divergència lingüística entre parlants que es defineixen per convergir sistemàticament.

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística” 23 febrer 23UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
add a comment

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística”

comarquesnord.cat . Mont-roig . diumenge, 21 de febrer de 2016 .

Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.

Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.

 

%d bloggers like this: