jump to navigation

Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés 27 Juny 27UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

“El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca” 5 Octubre 05UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
Tags: ,
add a comment

El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca

Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.

El catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca. Continuar llegint… “El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca”

Confirmant la tesi: la substitució lingüística emergent a la Franja 26 Setembre 26UTC 2016

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(més…)

PAR: “La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” 1 Setembre 01UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
4 comments

Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.

El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:

Javier Callizo Soneiro (PAR)  Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”

Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán

García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”

Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja

Persecució del català: “evite la entrega de las agendas al alumnado”. Tics franquistes. 4 Agost 04UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
7 comments

La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.

Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que  l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l'”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.

Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.

Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir la comuna.  Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).

Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.

L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.

Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.

Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.

A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.

El PAR defensava la cooficialitat (!) del català (!) a Aragó 2 Juny 02UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
4 comments

A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí  a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja.  I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.

Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):

Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.

I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:

Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.

(més…)

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Sobre la III Llei de llengües d’Aragó 3 Setembre 03UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Dos aportacions sobre l’anunci de derogar la II Llei de llengües d’Aragó

Anna Maria Saez MateuDuaners sense fronteres (El Punt Avui)

L’APUNT Anna Maria Saez Mateu

Els polítics de Terra Lloba –Saragossa en l’imaginari de Jesús Moncada– van treure’s de la màniga el Lapao per no haver d’admetre que milers i milers d’aragonesos tenen el català com a llengua materna. Bé, en realitat les ments pensants del PP sempre van parlar de Lengua Propia del Área Oriental, un eufemisme com un altre. L’acrònim, que va fer fortuna a les xarxes, és cosa de l’activista Natxo Sorolla. El filòleg de Benavarri Manel Riu va acabar acceptant Lapao com a llengua. Això sí, sempre que el castellà s’anomenés Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón (facin l’acrònim vostès mateixos). Aquest era el nivell de l’esperada i reivindicada llei de llengües que, per fi, serà derogada.

 

Adéu al LAPAO (Núvol)

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau(…) D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Continuar llegint… Adéu al LAPAO

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 Juliol 30UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
7 comments

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 Mai 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

%d bloggers like this: