jump to navigation

Lo nouvingut del Viles i gents 21 Abril 21UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, internet, Matarranya, música, rural, sociolingüística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca el 17/4/2015: Lo nouvingut del Viles i gents.

Los col•legues del Viles i Gents celebren 20 anys de l’inici d’esta columna (1995). Jo en aquell moment tenia 15 anys i encara anomenava xapurriau a la meua llengua. Va ser aquell temps en què professors de l’Institut de Vall-de-roures, alguns monolingües, mos van fer reflexionar sobre com n’és de perillós reconèixer que el que parles no arribe ni a llengua.

Mentres, vaig anar aprenent los plaers i les desgràcies de la vida adulta, vaig anar a estudiar a fora, vaig formar part d’un grup de rock, vaig deixar la música clàssica… I al 10è aniversari de Viles i gents (2005) Carrégalo em va proposar de formar part de l’equip. Inicialment no m’hi vaig veure en cor. Però només escomençar, va ocórrer el desastre de La Todolella, havent d’escriure la primera columna sobre morts properes i joventut. Tota una prova d’ingrés.

Després van anar passant los temes cada sis setmanes. Tenia el ferm objectiu d’usar la nostra llengua per a parlar de les mil i una coses que podien interessar a un jove matarranyenc, i haig parlat de l’arribada de l’ADSL, dels concerts, de les penyes… i recordo especialment les reaccions d’un que vaig escriure sobre el consum de cocaïna. Un tema tabú que a pesar de la seua quotidianitat, ningú volie tractar en normalitat. I fins enguany, que jo complixco 10 anys i el col•lectiu, 20.

Mentres, la vida va passant. Lo Matarranya s’ha posat de moda com a destí turístic, gràcies a les polítiques descentralitzades comarcals, però també s’ha abandonat la proposta de Parc Natural. Ha aparegut Ràdio Matarranya que use en normalitat la llengua, i a pesar de meritoris esforços personals al Consell Comarcal per normalitar-lo, la llengua continue ocupant un espai subsidiari. Vam tindre una represa poblacional en l’explosió econòmica, però encara no ham trobat la vareta màgica per a evitar la sangria poblacional dels jóvens autòctons. I qui dia passe, anys espentege.

Anuncis

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball (Viles i gents) 29 Agost 29UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociologia.
1 comment so far

Versió ampliada de l’article publicat al Viles i Gents de La Comarca del 29/8/2014

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball

Natxo Sorolla

Han tornat les festes dels pobles i tot continua igual que sempre, en l’honorable diferència que la discomòbil s’ha convertit en l’únic espai de totes les festes en què els jóvens ixen de les penyes. Lo meu títol és volgudament polèmic, més que no l’excel·lent i equilibrada forma en què ho proposa la maellana Loli Gimeno a la columna germana Lo Cresol del Diario de Teruel (2/8/2014). Ella no en culpabilitze als jóvens, sinó que parle de manera molt encertada de divorci generacional irreversible.

Maleïts jóvens, sempre transgredint. Foto de Nebulosa Gràfica http://www.nebulosagrafica.com/


Bourdieu, un sociòleg d’origen occità, retratave a “El ball dels solters” la crisi de la societat agrícola. I ho sintetitzave en una simple imatge: “Equipats en boina i jaqueta obscura passegen al voltant de la pista de ball, murmuren i riuen de manera ostentosa, però no ballen”. Eixos eren los hereus, fills primogènits, i pilar de l’antiga societat agrícola, que la modernització havie deixat ja sense esperances de casar-se als seus 30 anys. Lo ball funcionave com a mercat de noves parelles, i els mossos−vells s’arraconaven als costats de la pista, igual que s’arraconave la seua posició a la nova societat.

I potser ham de mirar-mos los nostres balls en òptica social. Si sou jóvens i del Baix Matarranya tos haureu sentit repetidament que “tos tanqueu a les penyes i no aneu més que a la discomòbil”, i si sou jóvens i de l’Alt Matarranya tos haureu sentit repetidament que “veniu a radera hora i quan s’acabe la orquesta tot és demanar #otraotraotra!”. I si ja hau passat la línia que separe els mossos de la resta de món civilitzat, estareu a l’altra banda de la batalla i tos haureu vist repetidament retraent a un jove lo que correspongue a la vostra zona. I és cert, perquè hi ha dos dinàmiques contraposades: a l’Alt Matarranya los jóvens son d’orquestra, i al Baix Matarranya són de discomòbil. I a tot arreu són de penya. Perquè la penya és l’espai natural de llibertat d’un jove. Allà no ha de donar explicacions a la generació dels pares sobre les seues estratègies d’apropament al gènere oposat: ja en té prou en la vigilància contínua d’amigues i amics, si a este li a dit això i a l’altra li ha comentat que si volie anar a fer una volta. Allà tampoc ha d’evidenciar com s’ho ha fet per a incrementar la seua oratòria, i com és que l’ha combinat en una inexplicable merma de la vocalització. Una distància calcada a la que els pares necessitaven respecte els iaios. I aixina eternament. Com és natural, la penya és un espai de llibertat generacional que fornix al jove de ferramentes per a aprendre a fer-se adult. Però a pesar de tot, a l’Alt Matarranya ham conservat eixe esperit intergeneracionald del ball. I suposo que les raons cal buscar-les en com estructurem les festes, en general.

La perspectiva doble de conèixer una mica les dos zones permet entendre la realitat baixmatarranyenca que descriu Loli. Crec que hi ha dos factors importants que diferencien les Festes d’uns i altres, i que poden ajudar a que els jóvens recuperon la Plaça com a centre de la seua festa. D’una banda, cal donar espai als jóvens en l’organització de les Festes, donar espai a les penyes, reforçar aquelles activitats que els fan participar, cal deixar-los controlar més lo mercat social, i en definitiva, donar-los més poder. I de l’altra, a l’Alt Matarranya el ball és universal, públic i gratuït per als jóvens dels pobles veïns, i aixina la Plaça, i no la penya, es convertix en l’espai natural per a diversificar el mercat dels aparellaments en los/les del poble del costat. Allà es pot iniciar una conversa o una complicitat que pot acabar collant a la penya. Eixa rastrera de drets en què obsequiem als nostre benvolguts pobles veïns se financie perquè també s’universalitze el pagament de les Festes a tots los residents, a manera de tarifa plana, però obligatòria. Donar més espai social als jóvens i universalitzar les festes poden ser dos vies per a que els jóvens recuperon la Plaça.

Emocionat davant l’expectativa de reunir en uns premis a Humberto Vadillo, Sho Hai, Kase.O i Amaral 2 febrer 02UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociolingüística.
1 comment so far

Ahir es van anunciar els nominats als XIII Premis de la Música Aragonesa. Eixos són los premis que el PP va aprofitar per a criminalitzar a Los Draps, grup de referència a la Franja. Allò era una etapa de batasunització de tot allò que estava de Manuel Fraga cap a l’esquerra. Però tant han canviat los temps, que la conflictivització per la via basca dels  grups que canten en català  a la Franja ja es fa complicada, i que neocons declarats com Humberto Vadillo busquen la foto  presentant los Premis de la Música Aragonesa. Recordem que Humberto Vadillo, Director de Patrimoni Cultural d’Aragó, declarava abans de prendre possessió del càrrec “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” o “Curiosamente a mí lo que más me indigna es lo de los titiriteros. El Estado subvenciona, siempre con nuestro dinero, el cine que quiere, el arte que le place, el teatro que le conviene. Una alianza diabólica de grupos de poder enquistados en el cuerpo social español impide la toma de las medidas económicas que España precisa para salir de la crisis: sindicalistas, nacionalistas, titiriteros, oligarquías financieras, la casta político autonómica”

No culpo del fet als organitzadors dels Premis de la Música Aragonesa, que prou deuen tindre en mantindre i fer créixer estos premis en los temps que corren i els responsables polítics que han decidit la majoria dels aragonesos. De fet, estos organitzadors han mantingut un premi a les minories lingüístiques. Res fàcil a l’Aragó oficialista. El que em pareixerà una gran oportunitat de veure serà la convivència en una mateixa sala a Vadillo i als principals nominats, com:

Es podrà observar situacions interessants com aquella en què Amaral es va queixar que Rubalcaba recitara part d’una cançó seua al Parlament espanyol:

“Estamos pagando muy bien a una gente que se dedica a hacer peleas escolares en el Congreso y en el camino te nombran a ti”, ha lamentado, para después añadir que nadie sabe lo “duro que es para un grupo popular no dejarse abducir por el poder” y rechazar todo tipo de reconocimientos y participaciones en actos más o menos políticos. “No voy a hacer una revolución con un disco, pero por lo menos no me utilices”, ha añadido un Aguirre evidentemente molesto al rememorar este pasaje. El Mundo.

Una lluita entre uns músics crítics i un polític ultraconservador que intenta fer-se foto allà on li deixen un lloc.

PS: Aparentment, Vadillo no ha passat desapercebut als Premis de la Música Aragonesa

Lo Franja Rock 2012 ja té data: 28 d’abril 1 febrer 01UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja.
add a comment

Tos enganxo la informació que s’ha publicat:

Ja tenim data per al pròxim Franja Rock 2012: lo 27 i 28 d’abril de 2012. En concerts, trobada de gaiters i activitats diverses. Tots aquells que aprofiteu lo Franja Rock per a visitar el Matarranya, recordeu que el primer de maig és lo dia dels treballadors, i festiu. Aixina que ja podeu començar a programar lo Franja Rock a la vostra agenda. Ja portem 12 edicions! Aquí va un vídeo de l’edició de l’any passat.

Font: Franja Rock

Exposició fotogràfica de Marc Martí sobre grups de música 3 gener 03UTC 2012

Posted by xarxes in Matarranya, música, Pena-roja, personal.
2 comments

M’alegra profundament veure aquells que remunten amb tanta facilitat professionalitat total en allò que altres “només” trobem afició i bones estones. I dic professionalitat en lo sentit més tècnic. Fer música amb professionalitat, activisme amb professionalitat, ràdio amb professionalitat… Marc Martí és un matarranyenc que sempre m’ha transmés la més àmplia sensació de professionlitat. I ara m’encanta veure que fa una exposició de fotografia a Saragossa sobre grups de música. Divendres que ve, 6 de gener, fa la presentació. Teniu la informació actualitzada a l’esdeveniment de Facebook.
SOMNIS ENTRE BOIRES - Exposició de fotografia sobre grups de música

El próximo día 6 de enero a las 20.30 horas la “Tabierna A Flama” acogerá la inauguración de la exposición fotográfica “Somnis entre boires” del fotógrafo Marc Martí Badia organizada por el autor en colaboración con “Tabierna A Flama” y “Magofermin”. Durante el acto tendrá lugar un recital de “Poesía Cruda” a cargo de Jorge Romance y posteriormente se realizará una audición de música aragonesa. 

SOMNIS ENTRE BOIRES

INAUGURACIÓN: VIERNES 06/01/2012 – 20:30H

RECITAL DE “POESÍA CRUDA”
AUDICIÓN DE MÚSICA ARAGONESA

Més enllà dels grans escenaris, allunyats dels mal dits centres de la cultura, amagats als ulls dels masses, perduts en mig d’un mar de carreteres secundaries, existeixen animes que seguixen lluitant per aconseguir expressar-se…

Dillá d’os grans scenarios, luen d’os mal clamaus centros d’a cultura, amagaus d’os uellos d’as masas, perdius en un mar de carreteras secundarias, existen almas que continan luitando por aconseguir expresar-se…

Quan los Premis a la Música Aragonesa eren per a batasunos 9 febrer 09UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Los Premis a la Música Aragonesa han estat retransmesos en un especial per l’Heraldo de Aragón. I ens alegrem. De fet ens alegrem que els medis conservadors d’Aragó jugon a favor de la cultura, sobretot vista des d’un punt de vista obert. Que no l’atacon. Recordeu que durant l’any 2007, en ple procés de batasunització de tota dissidència política, i amb especial efervescència socialista per promoure la teoria de la contaminació, lo PP d’Osca, capitanejat per Antonio Torres, va amenaçar amb presentar una querella contra Los Draps per la seua cançó “Feixistes“.

Tot tenia l’origen en què havien estat guardonats als Premis a la Música Aragonesa per una cançó en català. I com és evident, no van presentar cap querella, perquè l’únic que els interessava era treure el màxim partit possible del procés de pau fallit entre el govern socialista i ETA. I les ordres als càrrecs del PP eren clares: tot el que no és Partit Popular, és Batasuna.

Torres indicó que se “ha abierto la puerta a una kale borroka aragonesa, ha premiado insultos expresos a la Constitución y ha ofendido, en un gesto sin precedentes, a todos los ciudadanos de Aragón”.


En el següent disc, Los Draps van treure una cançó recordant aquella història.

PS: Per rememorar esta portada de Los Draps a Libertad Digital, que no la té qualsevol grup, me faré una samarreta. Si en vols una, avisa’m! :)

Les xarxes de vots a Eurovisió 17 Març 17UTC 2010

Posted by xarxes in música, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Els Premis Malofiej donen valor als gràfics en premsa que faciliten la lectura de dades . Enguany lo premi ha anat a un gràfic que representa els vots d’Eurovisió. Mostra qui vota a qui, i presenta la idea que hi ha dos blocs de països que es voten de manera indefectible: lo bloc de l’Europa oriental i el bloc de l’Europa occidental.

Un dels membres del jurat, Ramón Salaverría, ho explica aixina (traducció lliure):

Aquesta vegada la notícia més important és que el principal premi no l’ha guanyat The New York Times. Després de tres anys consecutius s’ha situat en el ‘Best of Show “de manera aclaparadora, el Times ha cedit el testimoni aquest any a un mitjà europeu. That’s news!

En concret, l’honor de ser considerat el millor gràfic de l’any passat en el món li ha correspost a un treball de l’edició digital del suec Svenska Dagbladet. Per a més sorpresa, el premi ha correspost a un gràfic sobre una cosa tan irrellevant en aparença com el festival de la cançó d’Eurovisió: How did europe vote in last’s years Eurovision Song Contest. Abans d’exclamar ‘WTF!’, mireu el que segueix.

Per què va guanyar? Aquest gràfic, signat per Thomas Molen, és molt simple en la seua forma però extremadament eficaç en el seu missatge. Compleix la missió de tot bon gràfic: explicar una mica abstracte de forma visual i fer-ho amb la màxima senzillesa. En una primera lectura, informa sobre quins països van votar cada cançó en el concurs de 2008 (l’any del inefable Rodolfo Chikilicuatre, en efecte). No obstant això, el gràfic permet aprofundir en l’anàlisi i va molt més enllà: confirma la hipòtesi tantes vegades expressada pel veterà José Luis Uribarri en les seves retransmissions del Festival, segons la qual, amb independència de la qualitat de la cançó, hi ha països que indefectiblement voten a altres. Això desemboca en una curiosa divisió entre els països de l’Est i l’Oest d’Europa. Aquesta línia divisòria es traça amb claredat en aquest gràfic que, sense necessitat de llegir suec, permet advertir clarament el teló invisible que existeix entre les dues Europes, la taronja i la blava. D’aquesta manera, el que aparenta ser un gràfic sobre una cosa tan banal com Eurovisió, acaba convertit en un fabulós i subtil mapa sociològic de tot un continent. ¡Bravo!

Si us interessa este tipus de dades, consulteu un article de la revista Social Networks. És més vell (1995), però molt més complet, perquè pren dades longitudinals i fa una anàlisi més profunda: ‘Unite Unite Europe’ The political and cultural structures of Europe as reflected in the Eurovision Song Contest. Al resum hi diu (traducció lliure):

L’anàlisi revela una estructura de tres bloc polítics. El Bloc Occidental pot ser vist com una coalició basada en interessos històrics i polítics. El Bloc Nord obté la seva solidaritat comú primordialment dels codis culturals i els idiomes (és a dir, l’alemany). El difús Bloc Mediterrani probablement crea la seva aliança inestable d’experiències culturals comuns.

Vist per Purnas en o zierzo

Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 13 Març 13UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.
Tags:
2 comments

Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.

El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:

Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.

La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:

XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.

3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.

Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:

XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).

De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…

La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs  s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.

Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.

(més…)

Txirigol (La Codonyera – Massalió) penja els seus vídeos 22 Setembre 22UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya, música.
1 comment so far

Un grup nascut entre la vessant del Matarranya i la del Mesquí, en lletres cantades per veu femenina de pur accent de la Codonyera, rock amb tints gòtics… no pot deixar de sorprendre-mos:

(més…)

Facilitat per produir música: rap de Bola de drac 28 Agost 28UTC 2009

Posted by xarxes in música, sociolingüística.
3 comments

Coneixíeu lo Rap de Bola de Drac? És de Porta, jove músic de Barcelona, que canta en castellà, per a qui Internet ha servit com a plataforma de llançament. Ara fa un rap comercial amb un èxit important, i el porta una multinacional…

I si veieu com grava, entendreu per què les multinacionals de la música tenen cada dia un paper més postís , així com la SGAE i tota la vella indústria de la música. Un amic, un ordinador, un micro i a triomfar…

Aprofitant lo comentari musical, si torneu al segon 15 del primer vídeo veureu què ha significat per una generació una bona programació en català:

Vegeta, Son Goku
Rivalidades Saiyan
Allargat Bastó!
Y es que en castellano Ralla

Mola mas en Catalán
Prefiero Nubol kinton
El canvi de lloc instantani
Al verlo me flipó

Un altre bon enllaç amb el que reflexionar és la doble traducció al català-valencià (i doble despesa) que tenim en Bola de Drac. Gràcies a les polítiques secessionistes!

Tota esta reflexió naix a partir d’enllaços proporcionats per Cuxaro.

%d bloggers like this: