jump to navigation

Lo tractament de l’aragonès i el català per la premsa estatal m’ha superat 5 Juliol 05UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far

Enganxo una reflexió ràpida, però que necessito posar per escrit. Va de trames, forces vives i tal. Però no li acabo de trobar la lògica. Fa una setmana apareixien tres articles favorables a l’aragonès en premsa Estatal:

I només una setmana més tard, hi ha una persecució de l’única publicació en català a Aragó, però també de l’aragonès. En un mateix nivell estatal (i evidentment, en l’autonòmic).

Hi ha relació? Quina és? O hi ha forces confrontades treballant al mateix camp, i el producte d’estes lluites resulta poc “lògic” per als que no hi estem prop?

Per si caben los dubtes, la contextualització que fa la pròpia Temps de Franja:

imatge2

Bullying i altres hòsties 30 Juny 30UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
1 comment so far

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, Viles i gents, 30/6/2017

Les galtades merescudes que sovint pegaven los pares ara són un nivell de violència inadmissible. Les putades que es feen a aquell col·lega menys afortunat ara són assetjament. I si ho voleu, en llengua moderna li diuen bullying, que fa més elegant. I podem anar més enllà. Allò que alguns veem com festiu, altres ara ho veuen com tortura animal. Allò que alguns considerem fer l’imbècil, vestint les mascotes, altres ho veuen com benestar animal. Allò que alguns consideraven demostracions d’amor ara és simple i planament violència masclista.

L’evolució es repetix en multitud d’altres -ismes, com lo bel·licisme, lo racisme, lo sexisme, lo mascotisme… Se mos ha fet la pell més fina (per sort). Però les hòsties com a pans continuen sent hòsties com a pans. Abans i ara. Només ha canviat la forma en què interpretem les hòsties. Perquè les interpretem socialment.

La primera vegada que vaig sentir que estem voltats de «construccions socials» me vaig sentir incòmode. Les coses són o no són. No depenen de la forma en què s’interpreten. Lo món està fet de veritats com a pans. Com les hòsties. Són, o no són. Aixina pensava.

Però en lo pas dels temps haig anat veent que el món no està fet de veritats absolutes, si no que són interpretades socialment. Les hòsties són hòsties. Però a vegades les hòsties formen part de la norma social: un pare pot pegar una clatellada a son fill per a explicar-li que no pot agredir a sos germans. Altres vegades les hòsties s’interpreten com a asocials: un xiquet agressiu que té amargat a un company de classe. I altre vegades les hòsties formen part de la legislació: un antiavalots pot reprimir una manifestació en porra i pilotes de goma/metall. Però les hòsties són sempre hòsties. De fet, la «construcció social» és tal que estem parlant d’allò que «el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa», però tots hau entès que aquí no parlàvem del nou cardenal matarranyenc. Ja m’enteneu (socialment).

Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés 27 Juny 27UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

Presentació de “Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013” 6 Juny 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , ,
add a comment

Ham mantingut uns intercanvis molt interessants en Xaquín Loredo, del Seminari de Sociolingüística del gallec, sobre com ham elaborat los grups sociolingüístics en l’anàlisi de diferents enquestes, com l’EULP13. La propera setmana en presenten los resultats de la seua aplicació al gallec. Una bona notícia!

logo-RAG-150.jpgA Real Academia Galega acollerá o vindeiro luns, 12 de xuño, ás 11 horas, a presentación en rolda de prensa do volume Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013. O traballo, elaborado no seo do Seminario de Sociolingüística da RAG, achega unha visión panorámica da situación da lingua galega e sinala as tendencias que marcan a súa evolución desde a década dos noventa ata o momento actual.

Font: Seminario de Sociolingüística, Real Academia Galega (RAG), academia.gal

N. Sorolla: 100 Viles i Gents 100 (Viles i gents) 25 Mai 25UTC 2017

Posted by xarxes in Matarranya.
add a comment

100 Viles i Gents 100

Publicat a La Comarca, 19/5/2017

Natxo Sorolla

Sí senyors, este és lo Viles i gents que fa 100 al meu currículum, des del 2005 que m’ho va proposar Carrégalo. Inicialment li vaig dir que no m’hi vea capaç, però uns mesos més tard li vaig dir que sí. I em responie “me n’alegro molt de la decissió que em comuniques d’incorporar-te al col·lectiu “Viles i gents”. I fins avui.

Però no vaig poder escomençar més mal. Ja ho tenia tot redactat, i enllestit, quan de repent passen los fets de la Todolella, a on van morir 18 jóvens a un alberg. Hi tenia gent pròxima, i vaig explicar la meua vivència. Va ser un pas difícil.

I poc a poc s’han anat filant los Viles i Gents, sobre bars, joventut, despoblació, tradicions, tecnologia, política, llengua… Al ritme del que em fa pensar, me preocupe, m’alegre, i dels meus canvis vitals. Però segurament lo Viles que més me va marcar va ser el de la “Cocaïna”. Parlava de l’alt consum de farlopa als pubs del Matarranya i les conseqüències que pot tindre la seua normalització. Les hòsties (verbals) se van ploure. Al cap dels anys rectificaria algunes coses menors, però no el discurs essencial.

També només escomençar ja em van demanar un article per al recopilatori dels 10 anys de Viles i Gents. I poc més tard vam fer una de les poques trobades de vilaters, a on vam visitar lo Mesquí, i vam passar una agradable tarde intergeneracional (ho ham de recuperar, això!).

Moltes vegades gent pròxima te comente el Viles, perquè no li ha agradat lo que dius, perquè li pareix bé…. Moltes vegades perquè no l’entèn. I això sí que és una cosa que tinc que reparar. És lo desig del 100 Viles 100: fer-lo més divulgador. Ho prométego!

Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014) 18 Mai 18UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

Instal·lant SPSS a Linux 8 Mai 08UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Migrar al software lliure és complicat. I molts dels problemes venen perquè estem immersos en un ecosistema Windows. Si des de menuts partirem des d’Ubuntu, LibreOffice, R… no mos trobaríem molts dels problemes. En tot cas, faig unes instruccions/guia per a usar SPSS en Ubuntu (en lo meu cas, Kubuntu), que seran d’utilitat per a sociòlegs i altres quantitativistes:

  1. Instal·lar VirtualBox per a Linux, a on posarem un Windows (per exemple el 10)
  2. Quan engeguem Windows, instal·lar un SPSS 20 que funciono, i seguir la resta de passos d’instal·lació que faríem en Windows, especialment lo pas posterior copy “lservrc” into the installed dir (e.g. C:\Programme\IBM\SPSS\Statistics\20)

Fer-ho en VirtualBox permet fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre, i per tant, hi ha compatibilitat completa. Vaig intentar resoldre el tema per via de Wine, que fa funcionar programes de Windows dins Ubuntu, i per tant, fa un ús menor de recursos. Però no es veig resultats, etc. En tot cas, penjo les instruccions més avall.

Hi ha versions natives de SPSS en Linux, però les instruccions no m’han funcionat. Si voleu fugir del programari propietari, una bona alternativa senzilla és PSPP, de codi lliure, i que va en Ubuntu i Windows. Aquí teniu algunes explicacions d’utilitats per a les classes de Tècniques Quantitatives per a Treball Social, a la Universitat Rovira i Virgili. Una alternativa futura és R, i sobretot entorns que el simplificon, com Deducer. Però no m’hi veig en cor, encara… Si teniu algun dubte, ja sabeu, als comentaris en podem parlar.

 

(més…)

ABC (1938) “Por Fraga, Torrente de Cinca, Mazalcorreig y Mequinenza se habla catalán ya. El “hecho diferencial” famoso”. 26 Abril 26UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far

L’entrada de les tropes franquistes a Fraga apareixia referenciada a l’ABC (30/3/1938, pàgina 8) amb un article molt interessant des d’un punt de vista sociolingüístic. Tant per la constatació que a la primera meitat del segle XX encara és comú denominar “català” a la llengua (aquí teniu un altre exemple de 1923 a Fórnols), com la insinuació de taxes de monolingüisme catalanoparlant significatives, i del procés actiu de construcció nacional franquista a la Franja, per via de la difusió del castellà.

Hoy Fraga está casi desierto.  Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya. Topamos con el “hecho diferencial” famoso. Sin embargo, los más ladinos han aprendido ya a decir en clásico castellano ¡Arriba España!

Llegir l’article sencer és molt interessant. S’associa la llengua catalana a l’anarquisme, perquè obvien el corrent anarquista autòcton i el consideren un moviment aliè a la Franja. Sobre el tema, vegeu, per exemple, l’últim llibre sobre la força de l’anarquisme en l’etapa prebèl·lica al Matarranya, de Lluís Rajadell. De fet, acaben unificant en un sol cos el rojoseparatismo amb un “Fraga juegaba a ser catalana” per haver imprès moneda pròpia.

La referència a l’article em va arribar per via de Paco Tejero. Ell també ha reeditat un llibre molt recentment sobre la república, la guerra i l’inici del franquisme al Baix Cinca, a on suposo que apareix més que referenciat l’article.

Animalisme, mascotisme, peluchisme 7 Abril 07UTC 2017

Posted by xarxes in Matarranya, sociologia.
Tags: , , , , ,
add a comment

Publicat a la columna Viles i Gents, de La Comarca (versió extensa). 5/4/2017.

Natxo Sorolla

Grist (Eriste), vall de Benasc, gener, nevat. A la porta d’un Hotel tenen un gos que mire com passe la gent. Algú penge la foto a un espai de denúncia en línia, i escomence una campanya contra l’Hotel pel patiment de l’animal. Los propietaris expliquen que el gos està en bones condicions, que és una raça adaptada al clima, i que preferix l’aire lliure que estar tancat. És com explicar que les vaques no passen fred per dormir a la intempèrie. No són dèbils. No són “humans”. Però alguns continuen la crítica: lo gos té cara trista. És com parlar a una paret. Lo que interpreten com ulls tristos és allò que identifique la pròpia raça del gos. Atribuixen característiques dels humans als gossos. Humanitzen lo gos.

En una línia diferent, però tan similar, a vegades compartixco un vídeo dels raders robots que desenvolupen les filials de Google. Tenen aspecte humà. Són com un Terminator humanitzat. Caminen per la neu mantenint l’equilibri. I els enginyers los posen a prova espentejant-los per a caure a en terra. Quan cauen, lo públic sol sospirar: ai pobre! Uh, són robots!

En un món regnat per les necessitats materials, com menjar o tindre un puesto a on dormir, la discriminació ere quotidiana. Però quan los humans vam superar estes penúries, a base d’avenç tecnològic i científic, lo marge de seguretat personal se va incrementar. I mos vam poder preocupar per altres coses, allò que es diu valors postmaterials.

D’unes societats que discriminaven entre el natres  civilitzat i els altres bàrbars, i per tant dominades pel racisme, vam passar a la igualtat dels drets civils. D’una societat dominada pels hòmens ham tendit, lentament, però sense pausa, a la igualtat de gèneres. D’una societat a on los xiquets tenien totes les obligacions ham passat a una societat a on los xiquets tenen tots los drets. I d’una societat que tracte els altres animals com a objectes tendim a canviar cap a l’animalisme.

Este animalisme identifique el sofriment animal, i per tant, promou l’extensió de certs drets als animals. Per a evitar la crueltat animal s’ha edificat una estructura normativa, en lo colofó de les lleis de benestar animal, que tant d’impacte tenen sobre les granges al Matarranya. També s’ha ampliat la base de població vegetariana i vegana, o la prohibició de les corregudes de bous. Tots estos corrents són conseqüència de com los humans mos identifiquem, no només en lo sofriment de qualsevol persona, si no també en lo sofriment dels animals.

Però em pareix molt més interessant, encara, la identificació de valors pròpiament humans en animals. A este corrent alguns l’han denominat mascotisme. S’ha dividit en dos dels animals domèstics. Uns los ham industrialitzat per a la producció de carn (vaques, gorrinos) i els altres los ham condemnat a fer-mos companyia i donar-mos amor a canvi de drets “humans” (gossos, gats). Als dos los ham desanimalitzat. Una idea que tinc que agrair a Alberto Gasquet.

I encara és més radical la versió ortodoxa: lo peluixisme (peluchismo). Un corrent que té als humans com a centre de l’univers, i que desconeix l’entorn i la natura. Atribuix totes les característiques humanes als animals, com si foren peluixos. Les mascotes són vertaders objectes de culte: menjar especial, medicaments per al pèl o roba per a que no passon fred.

N. Sorolla (30/3/17, Perpinyà): Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana 29 Març 29UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
1 comment so far

En el marc de les classes que faig a la Universitat de Perpinyà, demà dijous hi ha una sessió oberta sobre demolingüística dels territoris de llengua catalana.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l’IEC) de l’Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d’Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

%d bloggers like this: