jump to navigation

Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV 11 Desembre 11UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Anuncis

Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania 29 Novembre 29UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
3 comments

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

Xarxes de targetes de crèdit per detectar comunitats urbanes 27 Novembre 27UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Gràfics d’interacció econòmica entre punts de la ciutat: Madrid superior esquerra, Ciutat de Mèxic superior dreta, Barcelona inferior

Al BBVA urban discovery han mostrat fins on pot arribar la conjunció de les dades massives (big data) i les xarxes socials. Sintetitzant el projecte, divideixen la ciutat en hexàgons de 200m de lateral. Quan en un espai de temps de 3 hores una mateixa targeta de crèdit fa operacions econòmiques en àrees geogràfiques diferents es dibuixa un lligam entre hexàgons, destacant que són punts de la ciutat per on la mateixa persona fa despeses. Evidentment, això crea una xarxa entre diferents localitzacions de la ciutat que visualment no revela res.

“Comunitats” socioeconòmiques a Barcelona

Posteriorment apliquen anàlisi de comunitats, que permet observar com s’organitza la ciutat, si més no, en despeses econòmiques. I comparen aquesta realitat amb la realitat administrativa de les ciutats. A la imatge podeu veure en colors les comunitats detectades a Barcelona, i en línies, els districtes oficials.

Finalment, desenvolupen anàlisis més aprofundides sobre quin tipus de despesa es fa, i a partir de l’edat, els usos, el dia de la setmana i l’hora, detectant zones laborals i empresarials, residencials, populars… El millor és que feu una ullada a:

  1. L’article de premsa que sintetitza els resultats.
  2. L’article que explica com defineixen les comunitats a partir de l’anàlisi de xarxes
  3. L’article amb l’anàlisi d’aquestes comunitats
  4. La web del projecte, on podeu jugar amb les dades. Vigileu: no perdeu de vista el botó amb la fletxa cap a baix, perquè no és intuïtiu, i si no us quedareu aturats al primer mapa de xarxes :)

 

«Dos tallats de soja i un tallat-normal» (Viles i gents) 21 Novembre 21UTC 2017

Posted by xarxes in sociologia.
1 comment so far

«Dos tallats de soja i un tallat-normal»

Natxo Sorolla

Foto de Dolce Bar, via TripAdvisor

Un bar universitari, entre jóvens universitaris. Lo súmmum de la innovació social. Si alguna nova tendència té punts per a difondre’s al llarg de la societat, segurament que els cracks ja li han posat lo cunyo abans que ningú n’haigue sentit parlar. Anem a fer un cafè. M’encarrego de prendre nota. Vaig al del bar i em trobo recitant les demandes: «dos tallats en lleit de soja, un te verd, un tallat descafeïnat i descremat en sacarina…» i em toque el meu, que encara no l’havia pensat: «…i un tallat. Un tallat-normal». Sí. En aquell moment me veig tant en minoria, que inconscientment dic que el meu tallat ha de ser «normal». No és un «tallat» i au. No. És un «tallat-normal».

L’anècdota és cada dia més hegemònica. Faig de voluntari en un acte esportiu i em munten un pollastre per no tindre en compte que hi podie haver un que no menjave carn de gorrino. Encara que no hagueren avisat de l’espeficitat. Organitzem una cena i s’especifique que no hi ha vegans ni vegetarians i que tots podrem menjar carn, peix i ous. I mil «anècdotes» que són cada vegada més part del sistema. Ser «normal» ja no és normal,

És evident que mengem diferent. I cada vegada ho farem més. Vam escomençar en si l’oli d’oliva no ere bo (ara pareix que sí ho és), que si vigilem la carn de gorrino, que si l’oli de palma, que si el sucre refinat, que si… Evidentment, lo menjar sa no només és una qüestió de salut: s’ha convertit en un distintiu de classe. L’alvocat serie lo superaliment preferit als nostres instagrams. Lo posem com a mostra d’estil de vida, com posem la nostra foto de runners.

I d’una cosa ham de «felicitar» l’activisme gastronòmic (i de classe): ha aconseguit trencar la «normalitat» gastronòmica. Suposo que d’aquí un temps ja no podrem dir que som «normals». Perquè serem ja minoritaris. Haurem de demanar «un tallat en lleit de vaca tancada en granja, en altes quantitats de grassa, en bastant sucre refinat, i sobretot, cafeïna, que és per esta droga que jo prenc cafè». A pesar de la meua «normalitat» a vegades me feu sentir ultraconservador. Ho séntigo ;)

(Publicat a Viles i gents, de La Comarca 17/11/2017)

Per què no vehiculem la recerca demolingüística? 9 Novembre 09UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

LSCLa revista Llengua, Societat i Comunicació, del CUSC-UB, ha publicat un monogràfic sobre demolingüística. La revista sobretot està dirigida a la divulgació de recerca sociolingüística. Haig tingut l’honor de coordinar-ne els continguts. lsd2I haig xalat molt aprofundint en una subdisciplina que m’apassiona, sobretot quan es pot ampliar el focus més enllà de l’anàlisi descriptiva, fent ciència: intentant entendre per què el món social és com és. La demolingüística  té un espai perifèric a la recerca internacional. I a pesar d’això, habitualment l’acompanya una remor que li suposa una centralitat inexistent. Esta realitat internacional afecta, i molt durament, sobre la recerca demolingüística d’aquí. Però convertim les debilitats en oportunitats: als territoris de llengua catalana es té un gran potencial metodològic i teòric. Si hi posem voluntat, podem vehicular la recerca demolingüística internacional. Fem que hi aposten les entitats acadèmiques. En tot cas, feu boca fent una ullada als continguts del número. I per a reflexionar sobre el passat, el present, i el futur de la subdisciplina, us enganxo el text de presentació del monogràfic.

La recerca demolingüística: estat de la qüestió i futur

Natxo Soroll. CUSC–UB. Xarxa CRUSCAT–IEC. Universitat Rovira i Virgili. natxo.sorolla@urv.cat

1. La demolingüística

La revista Llengua, Societat i Comunicació destina el seu esforç a la divulgació dels estudis que es troben en la intersecció dels tres camps que li donen nom. Dediquem aquest monogràfic a la demolingüística. Aquesta subdisciplina, que també denominem demografia de la llengua, analitza la situació sociolingüística de grans volums poblacionals, i la seua evolució, mitjançant les tècniques demogràfiques i sociològiques. Aquest volum presenta l’estat de la qüestió per a un públic interessat en aquesta recerca, però que no necessàriament n’ha de ser especialista. En el monogràfic es plantegen reflexions sobre el desenvolupament de la recerca demolingüística, evitant focalitzar-se només en els resultats de les recerques. Els articles tenen un format curt, i amb intenció divulgativa.

(més…)

Aniversari de lafranja.net: 13 anys 6 Novembre 06UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Lo defensor del lector a La Vanguardia s’interessa per la denominació “La Franja” 2 Novembre 02UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

El defensor del lector de La Vanguardia em va demanar fa uns dies sobre l’origen de la denominació “La Franja”. Per a denominar el territori tenim multitud de possibilitats, i jo a nivell personal preferixco La Franja. Una denominació autocentrada que destaque la confluència d’una realitat administrativa i una realitat lingüística. Però mai li poso cap adjectiu, que tendixen a fer degenerar la discussió cap a temes no centrals. En tot cas, a l’article crec que explica molt bé l’origen del terme. Com la major part de la toponímia arreu del món, té origen forà. Però la denominació originàriament emergeix tant a l’est com a l’oest.  Origen: La Franja

La FranjaAuthor Img

, Barcelona.

L’actualitat política s’ha escolat per totes les escletxes i es manifesta fins i tot en el to de les converses. També en una part de les comunicacions que rep aquest Defensor, que en ocasions contenen enfocaments o expressions encomanats sens dubte per l’ambient que impregna aquest període que vivim.

El 17 d’octubre, el lector Nacho Toda ens remetia una carta en què al·ludia a una notícia del diari en la qual s’informava de la inquietud en poblacions de la zona d’ Aragó limítrofa amb Catalunya, amb la qual comparteixen determinats serveis, a conseqüència de la tensió independentista.

Toda manifestava la seva queixa perquè a la notícia “fan referència a la Franja, un concepte inventat i utilitzat pel catalanisme imperialista amb pretensions annexionistes, dins del constructe del pancatalanisme, que, desgraciadament i a còpia d’insistència d’aquell sector, fins i tot ha calat d’alguna manera a l’ Aragó”.

“Com a habitant de la zona geogràfica a què es refereix, voldria comunicar-li sincerament que el concepte de ‘ Franja’ em resulta amenaçador, i no soc l’únic dels que aquí vivim que ho sent així. Fa vertigen pensar el dia en què el pancatalanisme imperialista dirigeixi la seva maquinària directament sobre nosaltres”, manifestava Toda, que demanava que, en lloc d’aquest terme, s’utilitzin altres expressions, “com Aragó oriental, comarques orientals aragoneses o simplement Aragó”.

El Llibre de Redacció de La Vanguardiarecull l’existència de la Franja i ens dona la pauta per utilitzar aquesta denominació: “Escrivim la Franja per fer referència a la zona catalanoparlant de l’Aragó. Ens estimem més aquest mot que l’expressió la franja de Ponent, que, tot i que és correcta, peca de centralisme català. En l’edició en català, escrivim els topònims de la Franja en català: Mequinensa, Vall-de-roures”.

Per aprofundir més en el tema he volgut consultar Natxo Sorolla, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, que ha fet estudis i investiga­cions sobre sociolingüística a la Franja. “L’origen d’aquesta denominació toponímica –explica Sorolla, citant autors com el poeta i assagista Hèctor Moret, natural de Mequinensa– apareix en la transició política després del franquisme i es troba en els cercles de joves de la Franja emigrats i catalans que es reunien al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i que sentien com diferents poblacions, amb distàncies importants entre elles, compartien un context sociolingüístic i administratiu que les peculiaritzava”.

“La denominació ‘franja d’ Aragó’ també apareix en la declaració que membres de la RAE fan per a la ratificació de la filiació del valencià en un document del 1975, ratificat el 1980”, afegeix el sociòleg.

“Sigui quin sigui el seu origen –continua Sorolla–, la deno­minació ha estat utilitzada en estudis de la Universitat de ­Saragossa, com els realitzats per Martín Zorraquino i d’altres,
i es fa servir habitualment pel món cultural del territori: la ­Iniciativa Cultural de la Franja, que agrupa les principals asso­ciacions comarcals del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, o Temps de Franja, única revista en català editada a
l’ Aragó”.

Sembla obvi dir que la Franja existeix. De fet, com es veu en aquest mateix article, l’ús d’aquest topònim ens permet entendre a quin territori ens referim, sense necessitat d’estendre’ns exhaustivament en definicions ni explicacions. Com passa sovint, el problema, si n’hi ha, no rau en el llenguatge.

Compareixem a les Corts d’Aragó per a explicar la situació d’amenaça del català i l’aragonès 30 Octubre 30UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo dimarts 31 d’octubre compareixem en lo Seminari Aragonès de Sociolingüística a la Comissió de compareixences de les Corts d’Aragó, per a explicar els resultats dels estudis sociolingüístics del català i l’aragonès L’acte es podrà seguir a partir de les 10h en directe.

Exposarem als grups parlamentaris que les dues llengües tenen una presència significativa al territori, però els estudis sociolingüístics que es venen realitzant des dels anys 90 mostren com l’aragonès està en situació de  llengua amenaçada pel potent procés de trencament de la transmissió intergeneracional que pateix, fins i tot en les zones de major vitalitat, i que el català, a pesar que les dades generals apunten que en este sentit es manté estable, els resultats desgranats dels estudis apunten a un procés molt ràpid de minorització demogràfica arreu del seu territori, especialment per la manca de polítiques públiques en un procés de forts fluxos migratoris, però també perquè el castellà està penetrant significativament com a llengua d’interacció entre els adolescents catalanoparlants, i s’ha engegat el procés de trencament de la transmissió familiar a les zones més perifèriques del nord i el sudoest del territori.

L’origen de la denominació “Franja”: Barcelona, RAE o la Revista de Filologia Española? (REVISAT) 25 Octubre 25UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Revisant l’origen de la denominació “Franja” per al territori on se superposen la llengua catalana i Aragó, m’haig trobat amb algunes inconcrecions. Moret (1998:12) apuntava al seu magnífic llibre que la denominació té el seu origen en la transició, en cercles de jóvens de la Franja i catalans que es trobaven al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, cap a 1977-78. Això seria coherent amb que la primera referència escrita que es troba és Camps (1976), que parla de franja aragonesa (de fet, parla dels catalans de la franja aragonesa), i en una resposta de Pons, Sistac (1977), que citen la denominació.

Però també és cert que la denominació apareix en la ratificació que membres de la RAE fan del valencià dins el seu àmbit lingüístic, referint-s’hi com “franja de Aragón”. El document aparentment és de 1975, anterior al citat aquí de Camps, però el document està ratificat l’any 1980. Desconeixem si en la redacció inicial apareix la denominació, o és incorporada posteriorment. Algun arqueòleg de documents que ho puga resoldre? ;)

Atenció! L’investigador Max Wheeler m’avisa que hi ha referències escrites de la denominació “Franja” anteriors a les que jo citava. És de 1968, a l’annex de la Revista de Filología Española “… Lérida ciudad (es sabido que los pueblos, especialmente los mas aislados, mantienen fases lingüísticas superadas en las ciudades) y sólo han sobrevivido en algunas comarcas conservadoras, como la franja aragonesa, el Maestrat, etc” Revista de Filología Española, Anejo, 1968 p. 1025. L’annex no es pot consultar en línia.

 

Camps, F. (1976, desembre 1). Els catalans en terres d’Aragó. Canigó, (478). https://web.ua.es/va/revista-canigo/setmanari-canigo-1975-1983.html

Moret i Coso, H. (1998). Indagacions sobre llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Fraga: IEBC. Recuperat de http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=9C0J3omPM18C&oi=fnd&pg=PA5&dq=indagacions+moret&ots=g09iwa5qZZ&sig=gpIRTt_AeGMm0VWet114Z3gu5RI&redir_esc=y

Pons, J. M., & Sistac, R. (1977). Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó (Número 482, pag. 15. 1/1/1977). Republicat per Enllaçats no acatem. Recuperat de http://noacatem.blogspot.com.es/2016/04/article-historic-per-uns-limits.html

Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón (La lengua de los valencianos, 1975).

 

Entrevista a la BBC Mundo: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán 9 Octubre 09UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

BBC Mundo ha publicat un article de divulgació sobre la situació de la llengua catalana: Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán. A l’article es revisa qüestions sobre on i quanta gent parla català, per què té esta extensió, o quina és la situació als diferents territoris. Vaig tenir l’oportunitat de participar en les entrevistes que el periodista Pablo Esparza ens va fer a F. Xavier Vila i a mi.

Los territorios (fuera de Cataluña y España) donde también se habla catalán

  • 8 octubre 2017
Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Barcelona, la capital de Cataluña, es la ciudad más famosa en la que se habla catalán. Pero el idioma se extiende mucho más allá de las fronteras de esta región autónoma.

El catalán es la lengua propia de Cataluña. Pero no solo lo es de este territorio.

Para muchos catalanes este idioma de origen románico, es decir, derivado del latín, como el castellano, el portugués, el francés o el italiano, es su lengua -materna o no- de uso cotidiano y una de sus principales señas de identidad.

Sin embargo, el ámbito lingüístico del catalán no coincide con los límites de esta comunidad autónoma española.

En torno a un tercio de sus aproximadamente 10 millones de hablantes se encuentran fuera de Cataluña, repartidos por regiones y países con realidades políticas y sociolingüísticas muy diversas.

En los últimos días, Cataluña se encuentra sumida en una profunda crisis política tras la controvertida consulta sobre su independencia celebrada el pasado 1 de octubre, considerada ilegal por el gobierno español y suspendida por el Tribunal Constitucional.

Este martes, el presidente catalán, Carles Puigdemont, le dijo a la BBC que su gobierno declarará la independencia unilateral de Cataluña en los próximos días.

En este contexto, BBC Mundo explica en qué lugares se habla el catalán, cuál es su situación en cada uno de ellos y qué repercusiones puede tener la situación catalana en esta lengua.

Image caption La mayoría de quienes hablan catalán viven en Cataluña, pero millones lo hablan en otras partes también.

No solo en Cataluña

Además de en Cataluña, esta lengua se ha hablado históricamente en las Islas Baleares, en buena parte de la Comunidad Valenciana (donde oficialmente recibe la denominación de valenciano y es percibida por parte de la población como una lengua diferente) y en la Franja de Aragón, limítrofe con Cataluña.

También existen algunos hablantes en una zona de la Región de Murcia -al sur de Valencia- conocida como El Carche.

Fuera de España, el catalán se habla en el Principado de Andorra, en parte del departamento francés de los Pirineos Orientales -un área también conocida como Cataluña Norte- y en la ciudad de Alguer (Alghero en italiano), situada en la isla italiana de Cerdeña, que fue repoblada con catalanohablantes en el siglo XIV.

“En conjunto son entre 5-6 millones de hablantes nativos y, sumados a los hablantes como segunda lengua, unos 10-11 millones”, le dice a BBC Mundo F. Xavier Vila, profesor de Filología Catalana de la Universidad de Barcelona.

“La inmensa mayoría están en Cataluña, con unos siete millones, en Valencia, con unos dos, y en Baleares, con aproximadamente medio millón. En Aragón son unos 50.000, también 50.000 en Andorra y entre 50 y 100.000 en Francia. En Alguer hay unas 15.000 personas que dicen saber hablarlo”, agrega.

Una lengua de “demografía mediana”

Históricamente, la extensión de la lengua catalana fue de la mano de la expansión de los dominios de la Corona de Aragón, especialmente en los siglos XIII y XIV, tanto en la Península Ibérica, como en el Mediterráneo.

Derechos de autor de la imagen iStock
Image caption La lengua catalana se fue expandiendo de la mano de la Corona de Aragón.

“El germen del catalán se produjo en la parte norte, en el Pirineo. A través de la repoblación con población cristiana de zonas más al sur, ese germen fue difundiéndose y configuró un territorio en el que se hablaba y se continúa hablando esta variante del latín”, le dice a BBC Mundo el sociolingüista Natxo Sorolla.

En la actualidad, el catalán es lo que los lingüistas denominan una “lengua de demografía mediana”.

Esto significa que no es una de las “grandes lenguas” del mundo por número de hablantes, como el inglés, el mandarín o el castellano, pero que tampoco encaja en la definición de “lengua minoritaria”.

“Si hay alrededor de 7.000 lenguas en todo el mundo, el catalán se situaría de las primeras en la posición ciento y pico“, indica Sorolla.

“Si lo comparamos con las lenguas europeas, el catalán es la lengua con mayor número de hablantes de las que no tienen reconocimiento oficial en la Unión Europea. Hay otras lenguas que sí lo tienen, el croata, por ejemplo, con muchos menos hablantes que el catalán”, explica el profesor de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona.

Estatus legal diverso

El reconocimiento oficial de la lengua también varía sustancialmente entre los diferentes lugares donde se habla históricamente.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption El catalán también se habla en las Islas Baleares, famosas por sus paradisíacos destinos turísticos, como Ibiza.

Mientras que en Andorra es el único idioma oficial y en Cataluña, Baleares y Valencia (con la denominación de valenciano) está reconocida como lengua propia y cooficial, en el resto de territorios, el catalán no tiene estatus de oficialidad.

“En la Cataluña Norte tiene algún reconocimiento, a veces municipal, y está recogida por la constitución francesa como patrimonio cultural y en Italia existe la ley de protección de las minorías lingüísticas, que menciona explícitamente al catalán y le da una cierta cobertura”, aclara el profesor Vila.

De este marco legal depende en gran medida el grado de protección y promoción oficial que se haga del catalán, por ejemplo, a nivel educativo.

También influye -aunque no es el único factor- en su vitalidad, que se mide en función de parámetros como su uso social, su presencia en los medios de comunicación y en la educación, en la producción cultural o en su transmisión (o no) entre padres e hijos.

En este sentido, de acuerdo con los expertos consultados, Cataluña y Andorra son los territorios, seguidos de Baleares y Valencia, donde la lengua presenta mayor “vitalidad”.

A continuación se situaría la zona de Aragón de habla catalana.

“A la cola nos encontraríamos la situación sociolingüística de la Cataluña Norte o del Alguer, que serían los dos territorios donde en el último siglo se empezó una situación de sustitución de la lengua. En este sentido vemos que en los años 50-60 incluso 40, se empezó a romper la transmisión intergeneracional. Actualmente lo que tenemos es una posición de la lengua bastante residual a nivel de uso”, apunta Sorolla.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption Los nacionalistas catalanes se refieren a los lugares donde se habla este idioma como los Países Catalanes.

Lengua y política

Desde algunos sectores del nacionalismo catalán se refieren a este ámbito lingüístico como Països Catalans” (Países Catalanes), un concepto político que aspira a la independencia de estos territorios que -según sus partidarios- compartirían, no solo la lengua, sino también la identidad nacional catalana.

“Esta idea, desde un punto de vista político, tiene escaso apoyo en Cataluña. Hoy en día, el término lo utiliza algún partido de izquierda anticapitalista que aspira a la independencia de todo ese territorio, pero mayoritariamente, por lo que se ha visto, el proceso de independencia actual es solo de Cataluña (…). Otra cosa es que en términos culturales exista un mercado compartido”, afirma Vila.

Para Natxo Sorolla, desde el punto de vista político, la idea de Països Catalans es un concepto “que siempre fue muy criticado y debatido”.

“La relación entre lengua y política desde la sociolingüística sabemos que no es clara: lengua e identidad están entrelazadas pero no son lo mismo. Por ejemplo, en Aragón tenemos un territorio en el que se habla catalán donde la lengua tiene una presencia muy importante, pero al mismo tiempo la identidad es aragonesa y española en la mayoría de la población. Por otro lado, tenemos territorios en la Cataluña Norte donde la lengua tiene una vitalidad mucho menor pero la catalanidad es importante”, agrega Sorolla.

Derechos de autor de la imagen Getty Images
Image caption ¿Qué impacto tendría sobre el idioma si Cataluña fuera independiente?

Ante la pregunta de si una posible independencia de Cataluña tendría repercusiones en la lengua catalana dentro y fuera de ese territorio, los expertos consultados coinciden en responder afirmativamente.

Sobre el cómo se manifestarían esas consecuencias se abren varias posibilidades, algunas aparentemente contradictorias.

Vila sugiere que en un escenario hipotético de independencia, el catalán podría funcionar como primera lengua de Cataluña, mientras que el castellano tendría un carácter cooficial.

“Esto activaría el valor del catalán como lengua de ascenso social en Cataluña. Y en el resto de territorios veo dos dinámicas simultáneas, pero es difícil saber cuál sería más importante si llegarán a producirse. Por un lado se podría dar un aumento de la visibilidad y de la cotización de la lengua”, apunta el profesor.

“Por otro lado se podría producir el efecto contrario: si se produjera la independencia de Cataluña, se podría dar una intensificación del nacionalismo lingüístico español. Y esto te puede pasar en la misma familia: que unos analizaran la situación en términos más emotivos y otros más económicos y que las decisiones después fueran diferentes”, aventura.

%d bloggers like this: