jump to navigation

Trama i spoiler! (Viles i gents) 31 Juliol 31+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 31/7/2020)

Natxo Sorolla

Un rei que transmet bonhomia decapite un soldat. Però és que el soldat ha desertat en la defensa del poble davant uns bàrbars terribles. I natres estem en lo poble!

Mentre, l’ajudant d’un gran emperador mor en circumstàncies misterioses. I l’emperador l’hi ofereix al rei la posició d’ajudant. Tot apunte que ja tenim davant al protagonista de la trama. «Les vivències d’un secundari».

Per a posar-hi sucre, proposen matrimoni entre els fills de les dues famílies. Lo «bé» i el «mal» queden lligats. Perquè tot apunte que l’assassí de l’antic ajudant és l’emperador. Però per si no en teniu prou, l’hereu del rei puge a una torre i veu com la dona de l’emperador té sexe en son germà bessó. Espentegen l’hereu del regne al buit!

Ja haureu identificat que és lo primer capítol de Joc de trons, una sèrie d’èxit. I té servits tots los components per a que la trama mos enganxo. Mos porten a identificar-mos en un «bo» que lluite contra el «mal». Però un «bo» que també té matisos. Per contra, els «roïns», sense justificants, són cada vegada més roïns. Maten xiquets, tenen sexe en los germans… La vida és dura, i tot apunte que hi haurà un enllaç entre el «bé» i el «mal». I a natres, espectadors innocents, ja mos han situat allà al mig, preocupats pel què caldrie fer. Necessiteu alguna cosa més?

[Spoiler!] Pos és que hau simpatitzat en lo rei secundari, a qui tots los mals pressionen, també les pròpies contradiccions. Però quan ja no esperem res més, maten al protagonista. Mo’l maten! Al protagonista! I ara què?! Pos ara tenim la clau de tota una trama de 73 episodis i una de les sèries de més èxit dels últims anys.

A mi, que anava tard en la sèrie (i tantes altres coses), uns dies abans de veure el capítol em van preguntar:

– «Ja has arribat al capítol que maten al protagonista?»

– «Què m’estàs dient? Que el maten?»

Sí, em van fer espòiler d’un punt clau de la trama. I és que quan t’ho descobreixen per avançat, lo ritme del relat perd frescor. Perquè ja saps coses que no hauries de saber per a mantindre la innocència. Eixe enigma és la clau que manté viva la trama d’un llibre, una sèrie o una notícia. D’aquí unes setmanes continuarem estripant les claus que fan enganxar a una «bona història» a la població del món.

El més rellevant de lafranja.net i el 17 aniversari 6 Juliol 06+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
1 comment so far

undefined

Lafranja.net està complint 17 anys de vida, recopilant informació sobre el territori. Per a lafranja.net la data de màxim interès va ser el 2013, amb tota la polèmica del LAPAO i la nova llei de llengües. El tema va sobrepassar el seu públic habitual, i es va convertir en un tema d’interès global. A partir d’aquesta data, les visites han anant minvant, com era d’esperar. Tot i que l’últim any vam escomençar en la mateixa dinàmica, baixant lo nombre de visites (finals de 2019), però des de 2020 tenim més visites (comparació de les visites de cada mes amb les del mateix mes durant l’any anterior).

Quins temes han interessat més? Especialment, saber què és la Franja (quins pobles la formen, com s’escriuen o què diu la RAE sobre el nom de la llengua), però també rutes del Mataranya, i articles d’opinió que van donar el clau en un tema d’actualitat (pin parental) i novetats editorials.

TítolVistes
Home page / Archives5.346
Quins pobles són de la Franja?886
Rutas y vías de escalada en el Matarraña.286
Els noms dels pobles de la Franja196
Pin parental, un vell problema (Lo Cresol, María Dolores Gimeno)115
Posició de la RAE sobre el català a la Franja (La lengua de los valencianos)106
Novetat editorial: Jacinto Bonales. Memòria ofegada. Reivindicació laboral i repressió política a Mequinensa i la conca minera (1889-1963) 95
Clarió Matarranya: Festa de la llengua materna 202087
“Los curas aragoneses nos rebelamos porque querían separarnos por la lengua. Si las parroquias se hubieran quedado en Lérida, esto formaría parte hoy de Cataluña.65

D’on venen les visites quan no escriuen lo domini directament al navegador? Bona part d’elles venen de Google, i bastantes, també de Facebook. I a qui aportem visites? Sobretot a tempsdefranja.org (que també aporte bona part de les notícies). Però també a gent qeu busque rutes d’escalada al Matarranya (www.fontdelpas.com), Twitter i Facebook, vilesigents.wordpress.com, Heraldo, La Comarca, finestro.files.wordpress.com

La ICF manté una llista de difusió que et permetrà rebre ~ 1 correu setmanal amb informació de la Franja. Subscriu-te!

Lo monte és més d’uns tots que dels altres tots (Viles i gents) 19 Juny 19+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 19/6/2020)

Natxo Sorolla

Una porta! Han posat una porta al Parrissal! Una porta al monte! «NO ES PODEN POSAR PORTES AL MONTE!». I per aquí van bona part dels comentaris que estic llegint. De fet, al change.org que s’ha engegat contra el tema, les paraules més recurrents fan referència als fets (instalación, puerta, “Parrisal”, Beceite) i a l’actor principal dels fets (Ayuntamiento). Però a continuació es desgrane bona part del conflicte real: la massificació (vehículos, aforo) d’un espai natural (acceder, ruta, zona) que, teòricament, cal protegir (medio, ambiente). I per això, algunes qüestions tècniques i legals sobre la gestió del tema (autorización, vía, pecuaria, art.).

I haig dit que «teòricament» cal protegir el monte perquè una de les formes que millor el protegirien de la massificació humana serie tancar la pista a vehicles d’ús turístic i desmuntar les passarel·les que intenten caramel·litzar el barranc. Però és evident que esta és una de les fonts del conflicte: afectarie el turisme i la recaptació. Uns interessos legítims, per cert!

Fa (molt) temps que tenia un Viles i gents pendent sobre l’ús lliure del monte. Pensava que ere molest que alguns grups de caçadors (sector privat) s’apropien en exclusivitat l’ús de zones naturals, per les que no deixen passar, fins i tot trencant normes bàsiques, com estar en armes carregades per camins públics. Però serie càndid pensar que jo sóc l’únic que no tinc interessos. També jo em despullaré en los meus. Bona part del meu interès en lo monte és haver nascut al seu costat, i xalar quan hi estic. Habitualment caminant. Coneixent-lo des de dins. I sovint, interessat per la història humana que albergue. Per tant, no em desperte massa interès un lloc habilitat, senyalitzat i caramel·litzat. I tampoc creuar-me cada 100m en lo catàleg caminant del Decathlon si hi vaig los mesos de juny i setembre. Suposo que sóc dels senderistes essencialistes a qui agrade fantasiar en un monte exclusiu.

I es que al final crec que si destapem los interessos, entendrem millor com gestionar-ho. Los exclusivistes i essencialistes volem tindre espais tranquils. Altres estan preocupats pel profit cinegètic, la reproducció dels animals i la sarna. Altres estan preocupats per la propietat particular i privada dels camins. Altres per la lliure massificació dels espais naturals per a cobrar-la al turista per les nits. Altres pel màxim profit de l’aigua. Altres per que no es limito el laissez-faire del pixum. Tots entrem a la discussió en los nostres interessos. Legítims. I sobretot, pocs pensem pel que suposadament declarem, que és l’interès de l’espai natural. Altres generacions hauran de vindre a fer-ho bé. Si els quede alguna cosa. De moment, gestionem tan bé com puguem estos interessos, i sobretot, no mos carreguem lo futur d’estos espais.

Tinc ganes de fer coses de sociologia, quantitatives, xarxes socials, semàntica, sociolingüística, sociologia rural… T’interessa? 13 Mai 13+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Lectures de sociolingüística per al confinament 1 Abril 01+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

En temps de confinament haig començat a atacar la pila de lectures pendents dels clàssics que tenia fa temps. Especialment els caps de setmana. Haig anat saltant per Sociological Theory de Ritzer i La distinció de Bourdieu, començo Class, Codes and Control de Bernstein, i m’esperen Forms of talk de Goffman i un llarg etc. Des del CUSC de la UB han unificat una bona biblioteca de lectures obertes en sociolingüśitica, que us poden ajudar a elaborar una biblioteca de lectures o trobar el manual que necessiteu per a les classes o per a completar els apunts:

25 anys de Viles i gents confinats (N. Sorolla) 27 Març 27+01:00 2020

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
1 comment so far

(Publicat a La Comarca, 27/3/2020)

Natxo Sorolla

Vaig nàixer l’any 80, en un context a on la televisió en color escomençave a penetrar als menjadors, i la televisió en blanc i negre s’exiliave a la cuina. I a pesar dels canvis, la televisió ja formave part del nostre entorn cultural. Posteriorment va arribar el Casio digital, lo walkman, los Pentium, la connexió a internet, los reproductors de mp3, lo Fotolog… i arribe el dia que la televisió es transforme per l’embat de Netflix. 40 anys de creixement humà, sense discussió.

Mentres, a finals dels anys 80, va nàixer La Comarca, que va aportar la normalitat de la informació de proximitat. I l’any 1995 li va seguir lo naixement d’esta columneta, lo Viles i gents, que també va normalitzar el llegir en català del Mesquí i del Matarranya. Li van precedir Desideri Lombarte, publicacions d’ASCUMA, i li van seguir Lo Cresol al Diario de Teruel, Temps de Franja, Ràdio Matarranya… 25 anys de creixement del català escrit, sense discussió.

Mentres, fa un mes i mig tos volia palar de la fragilitat que havíem patit al Matarranya per les apagades de llum de les nevades. A la que es va sumar la fragilitat d’una columna en xapurriau que edite este diari. Però abans que ho puguem digerir, un cuquet invisible confine tota la població mundial a casa.

No està de més recórrer a pensadors com Ulrich Beck, que fa dècades mos situen en la «societat del risc». Perquè els riscos escapen cada vegada més del control de les institucions, i els riscos són conseqüència d’eixe creixement «sense discussió» de la humanitat. Alguna cosa humana hi ha en la reducció de la diversitat lingüística. Alguna cosa humana hi ha en lo canvi climàtic, i la duresa de les nevades, les sequeres, o les calors. Alguna cosa humana hi ha en la dependència tecnològica, i que ni mos puguem escalfar la casa en gasoil perquè cau la llum. Alguna cosa humana hi ha en la velocitat en què un virus ha passat de ser un cuquet a Wuhan a confinar tota la humanitat.

La clau és ser conscients de la fragilitat. Si l’entenem, sabrem preparar les llevaneu a temps, preveure estructures elèctriques més potents, aturar la contaminació a temps o confinar la població al moment clau. I ara que celebrem 25 anys de Viles i gents confinats, si som conscients de la nostra fragilitat, també sabrem donar-li a la llengua els mecanismes necessaris per al seu manteniment. Per molts anys! I sobretot, cuideu-tos, cuideu lo vostre, i cuideu als vostres!

Xapurriau: nom, límits, grafia i futur (Viles i gents, 14/2/2020) 14 febrer 14+01:00 2020

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

(Publicat al Viles i gents, La Comarca, 14/2/2020)

Natxo Sorolla

Screenshot_20200213_152126

La llengua al Matarranya té quatre línies de debat: lo nom, la delimitació, la grafia i el futur. Este diari ha inaugurat recentment la columna «El mundo del Chapurriau», firmada per Maria José Gascón, alcaldessa de la Codonyera (PAR). I té la virtut de tocar les quatre línies de debat. Compartim lo futur que dibuixe: «no queremos que desaparezca», i coincidim en què «es una lengua propia» i «creemos se debe proteger». De fet, hi ham de posar molts esforços.

Sobre el nom de la llengua plantege el que hasta ara és una incògnita acadèmica: «os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así» i «vamos a explicar las raíces del chapurriau desde la creación del Reino de Aragón». Coincidim que delimitar l’origen històric de la denominació de «xapurriau» és una incògnita. Perquè sabem que l’any 1612 los d’Alcanyís dien «que Peñarroya (…) se hablaba en lengua catalana cerrada» i l’any 1923 a un anunci de diari l’alcalde destacave que Fórnols ere «de habla catalán». Però en qualsevol d’eixes èpoques històriques és una incògnita l’existència del nom de «chapurriau».

També s’establix una línia de reflexió sobre els límits de la llengua del Matarranya. No es destape com se cosirà el tema, però el fil és «qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Trobar similituds entre el parlar del Matarranya i l’occità de Llemotges (751km) o l’aragonès d’Echo (321 km), sense obviar el parlar d’Arnes (12km), és una hipòtesi audaç. I des de la filosofia de la ciència diu Popper que s’avance validant hipòtesis audaces. Estem atents a la nova via.

Finalment la columna incorpore un extracte de tres paraules segons se diuen als nostres pobles: «sendra», «chumenera» i «griella». Un resumet del que el món acadèmic tracte sistemàticament, en treballs més durs, de dialectologia, com los del professor Navarro o la tesi que està fent lo favarol Roberto Albiac. Estos treballs sempre han mantingut la nostra grafia històrica de «cendra», i no han innovat posant «sendra», perquè la “c” explique millor qui som. De fet, los treballs dels professors Giralt i Moret de la Universitat de Saragossa certifiquen que històricament ham escrit «cendra». I precisament conserven eixa «c», que ve de la grafia llatina (cinis), perquè explique per què és tant normal que a la Codonyera la «c» escrita tingue una fonètica diferent que a Pena-roja, però els dos la tinguen similar quan escrivim «s». No cal innovar grafies si tal com escrivíem al segle XIV ja mos resol la «neçesitat» de conservar eixa distinció que fem a cada poble. I és que només trobo un matís menor que mos distancio: usar la llengua que no volem que desapareixque. Però això són qüestions menors.


* Les cites històriques són del Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612 i de La Vanguardia, 16/12/1923. La bibliografia citada:

  • Navarro, P. (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) 7 gener 07+01:00 2020

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya.
2 comments

Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)

Natxo Sorolla

Pintada sobre VOX a Vall-de-roures (Matarranya)

Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.

Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.

Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.

Xarxa de relacions entre autonomies 2 Desembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

 

Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019) 25 Novembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: ,
3 comments

Publicat al Viles i gents, La Comarca, 22/11/2019.

Natxo Sorolla

Ja tenim unes eleccions més al sac. Però per més que repetim eleccions, cada una és una caixa de sorpreses. Al Matarranya històric la bomba ha sigut l’èxit de Teruel Existe. Més gran encara que la tapassada de Ciutadans i l’ascens de l’extremadreta. Perquè el moviment provincial ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí Bergantes, destacant especialment als de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).

Vot a Teruel Existe i reducció de vot a les esquerres

De l’anàlisi a fons se pot destacar dos fets rellevants. Lo primer és que el vot de Teruel Existe possiblement esgarrape el graner progressista. Perquè les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%.

Lo segon fet rellevant és que hi ha una associació inversa entre la presència del vot a Teruel Existe i l’absència de vot al PP, tant en estes eleccions com les anteriors. L’exemple més paradigmàtic podrien ser Ràfels i la Portellada, que estan molt prop, però voten oposat. A Ràfels, Teruel Existe obté el resultat més alt del Matarranya (27%) i el més baix al PP (20%), mentre que la Portellada manté el vot comarcal més alt al PP (41,1%) però se situe en la franja de municipis en menor vot a Teruel Existe (10%). És possible que allà a on no ha convençut històricament el PP sí que ho està fent Teruel Existe.

Vot a Terurel Existe i vot al PP

Per tant, la conclusió és bastant clara. Almenys al Matarranya, Teruel Existe fonamente el seu vot en un graner progressista i a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe al PAR. I és aquí a on Teruel Existe haurà de saber fer els equilibris, per a continuar convencent a l’electorat que li ha prestat lo seu vot, fent polítiques localistes i progressistes, i especialment, focalitzant-se en lo ruralisme. Perquè hauran d’aprofitar per obrir-se als pobles que els han votat. Més enllà de la demanda d’infrastructures, la despoblació és un repte que no resoldrem només a base de pidolar fons. Haurem d’entendre les raïls fondes que despoblen. I no totes són materials.

%d bloggers like this: