jump to navigation

Xarxa de relacions entre autonomies 2 Desembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

 

Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 25/11/2019) 25 Novembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: ,
1 comment so far

Publicat al Viles i gents, La Comarca, 25/11/2019.

Natxo Sorolla

Ja tenim unes eleccions més al sac. Però per més que repetim eleccions, cada una és una caixa de sorpreses. Al Matarranya històric la bomba ha sigut l’èxit de Teruel Existe. Més gran encara que la tapassada de Ciutadans i l’ascens de l’extremadreta. Perquè el moviment provincial ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí Bergantes, destacant especialment als de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).

 Vot a Teruel Existe i reducció de vot a les esquerres

De l’anàlisi a fons se pot destacar dos fets rellevants. Lo primer és que el vot de Teruel Existe possiblement esgarrape el graner progressista. Perquè les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%.

Lo segon fet rellevant és que hi ha una associació inversa entre la presència del vot a Teruel Existe i l’absència de vot al PP, tant en estes eleccions com les anteriors. L’exemple més paradigmàtic podrien ser Ràfels i la Portellada, que estan molt prop, però voten oposat. A Ràfels, Teruel Existe obté el resultat més alt del Matarranya (27%) i el més baix al PP (20%), mentre que la Portellada manté el vot comarcal més alt al PP (41,1%) però se situe en la franja de municipis en menor vot a Teruel Existe (10%). És possible que allà a on no ha convençut històricament el PP sí que ho està fent Teruel Existe.

Vot a Terurel Existe i vot al PP

Per tant, la conclusió és bastant clara. Almenys al Matarranya, Teruel Existe fonamente el seu vot en un graner progressista i a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe al PAR. I és aquí a on Teruel Existe haurà de saber fer els equilibris, per a continuar convencent a l’electorat que li ha prestat lo seu vot, fent polítiques localistes i progressistes, i especialment, focalitzant-se en lo ruralisme. Perquè hauran d’aprofitar per obrir-se als pobles que els han votat. Més enllà de la demanda d’infrastructures, la despoblació és un repte que no resoldrem només a base de pidolar fons. Haurem d’entendre les raïls fondes que despoblen. I no totes són materials.

R syntax: analysing weight records (Libra) 11 Novembre 11+01:00 2019

Posted by xarxes in Codi R, estadística.
add a comment

Estic fent seguiment del pes periòdicament, i uso Libra com a aplicació (Android). Exportant les dades a .csv es pot analitzar amb R. Esta és al sintaxi, si la vols aprofitar.

I am recording the weight periodically, using Libra application (Android). Exporting the data to a .csv file is possible to analyse with R. This is the syntax, if you want to take.

libra <- read.csv("/home/Libra_2019-11-01 v2.csv", sep = ";", header = TRUE, dec='.')
mean(libra$weight)
plot(libra$date, libra$weight, type="h", col="green")

library(lubridate)

libra$any <- year(ymd_hms(libra$date))
libra$mes <- month(ymd_hms(libra$date))
libra$dia <- day(ymd_hms(libra$date))

summary(libra)

anual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any), FUN=mean, na.rm=TRUE)
mensual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any, libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am

library(lubridate)
am$am <- ymd(paste(am$Group.1, am$Group.2, "15", sep="-"))
plot(anual$Group.1, anual$x, type="b", col="black")
plot(mensual$Group.1, mensual$x, type="b", col="black")

library(ggplot2)
library(scales)
ggplot(am,aes(x=am,y=x))+geom_line()

am <- mutate(am, x - lag (x))
am$xd <- am$"x - lag(x)"
am$"x - lag(x)" <- NULL
head(am)
ggplot(am,aes(x=am,y=xd))+geom_point() + geom_smooth(method="loess", formula = y ~ poly(x, 2), fullrange=TRUE, level=.10) + ylim(-4, 4)

#TAULA
amt <- xtabs(x~Group.1+Group.2, am)
amt

 

ForumSL, 15 anys compartint sociolingüística 4 Novembre 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Nombre de missatges per any. ForumSL.

ForumSL és una llista de distribució d’informació sociolingüística. No està moderada, és oberta, i aplega 85 usuaris . És el canal més efectiu per a compartir informació sobre activitats en sociolingüística catalana. El ForumSL des de 2004 es manté a la plataforma Yahoo Groups, i per tant, està complint 15 anys! El va crear Joan Pujolar, i anys més tard en va acollir la gestió tècnica la Xarxa CRUSCAT. Yahoo Groups ha anunciat el que pareix un procés d’extinció, i per tant, caldrà iniciar un procés de reflexió sobre on resituar-lo.

Mitjana de missatges per mes. ForumSL.

Perquè m’haig entretingut a revisar l’activitat del ForumSL, i és sostinguda i estable: el nombre de missatge ha variat entre 150 missatges els primers anys i més de 300 l’any 2013. Els últims anys es manté estable amb més de 200 missatges anuals, xifra que enguany és previsible que s’assolirà. Per mesos, hi ha una activitat sostinguda d’entre 15 i 25 missatges mensuals de mitjana, amb puntes els mesos d’octubre i maig., que crec que estan lligades amb l’anunci d’un major nombre d’activitats a finals de curs i a finals d’any.

Em quedo amb les ganes de fer una anàlisi semàntica dels continguts que es tracten. I també una anàlisi de xarxes de qui intervé, quins continguts aporta…. Revisant l’activitat dels primers anys entra la nostàlgia,. Es veu com ham canviat. I com tot continua sent igual. En fi… ;)

 

 

Persistència, plaer i utilitat (Viles i Gents) 17 Octubre 17+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 11/10/2019)

Natxo Sorolla

«Suma cada pequeño esfuerzo y conseguirás el éxito». «Por muy alta que sea una montaña, siempre hay un camino hacia la cima». Sovint a la vida haig intentat fer el que m’agrade. I haig sigut molt insistent en fer-ho. Com si la vida fore una tassa Mr. Wonderful. Evidentment, lo benestar no és l’únic que em motive a fer coses. Me sol acompanyar també la motivació de si em serà útil allò que estic fent. Però la utilitat també la mesuro segons si tinc la motivació de fer-ho, si em produeix benestar.

Però estes frases cuquis, o altres de més revolucionàries com «Insistir, persistir, resistir i mai desistir», me solen crear desatemps. Sóc més partidari pensar que “piensa a lo grande y verás la hostia que te metes” (Jorge Ponce). I és que una frase grandiloqüent que no té una base real que la sustento, és lo camí més segur al fracàs, al posterior desànim… i en definitiva, a no entendre per què tenim èxit o fallem. Lo sistema Mr. Wonderful és un bon error. Optimisme sense cap base real. És temerari. Tira avant sense mirar als costats. Però evidentment, hi ha una part de raó en què per a que les coses funcionon, per experiència, no és una cosa immediata. I els triomfs tarden a arribar. Potser pots invertir temps en una cosa, però fins uns anys no done fruit. De vegades, inesperat. I la meua experiència és que bona part de les coses que haig fet per plaer, perquè tenia ganes de fer-les en aquell moment, o perquè les circumstàncies m’ho demanaven, al cap d’anys tenen un impacte fortíssim sobre la meua vida. Però és al cap de bastant temps que pots sentir com aquella decisió té impacte real sobre la teua vida. Los resultats requereixen anys.

Perquè la persistència és molt important. Però no sempre sabem si serà productiva. De fet, entre la persistència i la temeritat, o entre la persistència i avançar a bandades, hi ha una passa. En l’equilibri està la virtut. I el plaer i la utilitat solen ser bons equilibradors de la persistència. Per tant, persistim en allò que mos motive, en allò que mos done benestar. Si té bons resultats al cap dels anys, millor. I si no, allò que mos ham emportat ja. Que aquí ham vingut ha passar-ho bé.

Neoparlants a la Franja i estada docent a Groningen 25 Setembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

En el marc del Simposi Internacional “De neofalante potencial a falante activa dunha lingua minorizada“ (Vigo, 17-18 octubre 2019) presentaré els primers resultats artesanals d’una explotació longitudinal de les xarxes sociolingüístiques, que vinc analitzant de fa temps. Una setmana abans estaré impartint algunes sessions a la Universitat de Groningen sobre anàlisi de xarxes en sociolingüística a “Advanced research methods”, dins el Research Master en Lingüística, i una sessió sobre la situació demolingüística del català a “History of Minorities in Contemporary Europe”. També aprofitaré per avançar amb gent del Departament de Sociologia sobre l’anàlisi amb RSiena.

Més informació: (més…)

La nació banal (Viles i gents) 2 Setembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja.
add a comment

(Publicat al Viles i gents de , 24/8/2019)

Natxo Sorolla

Fa uns anys, quan va escomençar la crisi de Catalunya, molts demanaven que es deixare de parlar d’identitats, i mos centràrem en «los temas que preocupan a la gente de la calle». Se suposave que la preocupació de la gent «del carrer» ere tenir treball, benestar, sanitat, educació, infraestructures… però en cap cas podien estar preocupats per les identitats. I encara més aquí, fora de Catalunya.

Poc temps més tard, quan la cosa es va posar seria, este argument de les «preocupacions de la gent del carrer» va deixar de córrer. I van comprendre que les famoses «identitats» també preocupen a la gent del carrer. I molt. De fet, especialment a Saragossa, van començar a aparèixer banderes als balcons. Milers de banderes. Banderes que posave gent preocupada des de fora de Catalunya per la integritat d’una identitat: l’espanyola. Aquí al Matarranya s’entén que una frontera estatal pot complicar-mos una mica el dia a dia, com los ho complique actualment als de Candanchú o als de la Seu d’Urgell. Una frontera estatal són cues, registres, control, límits, conflictes. Però a Saragossa el que més pot afectar és a perdre 10 minuts a Maella baixant de descans a la costa. Potser és un problema particular d’alguns que no mereix una bandera al balcó. Però la bandera allà està.

I hi està perquè lligue en la tesi del politòleg britànic Michael Billig (Banal nationalism, 1995). La ciència social accepte que la «nació» és una forma d’organització social desconeguda fins lo s. XVIII. Abans les guerres són per «religió». Però en un món actual organitzat en nacions, Billig defense que també hi ha un nacionalisme de l’Estat, de la quotidianitat. Que de tant «naturalitzat», és un nacionalisme banal.

Com és temps de Festes, només cal que mireu per la finestra. Veureu un grapat d’innocents banderes penjades al carrer. Les podeu resseguir fins les dels escenaris, les de l’ajuntament, les dels uniformes. Eixa nació la tenim tan impregnada a les ments, que no en som conscients. Però tampoc pensem que pugue haver alternatives a eixa «nació» que ham construit. Per això diu que és banal. Però vist que el que tenim entre mans és un conflicte entre dos construccions nacionals, i com estem en temps estival, potser haurem de desitjar que tinguem la festa (i les banderes) en pau. És a dir, que ho resolguem d’una manera civilitzada. Per més mal que ho estiguem fent a dia d’avui.

Un Matarranya aplegat en los Ports (Viles i gents) 16 Juliol 16+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya.
add a comment

(Publicat al Viles i gents de La Comarca, 12/7/2019)
Al sud del Matarranya tradicionalment tenim molt de contacte en lo País Valencià. Compartim muntanyes, camins, boleters, despoblació, rogatives, marededéus, platges, parelles centenàries, o noves parelles. I enguany Herbers torne a organitzar l’Aplec dels Ports. Una festa que periòdicament reivindique la joventut festiva i combativa, la despoblació, l’estiu, l’«aquí estem», lo País Valencià a on de nit fa fresca, i tantes altres coses d’esta terra de frontera nostra.

I és extremadament meritori que pobles del seu volum organitzon un festival d’estes característiques. Perquè són ja quaranta-una Aplecs. Des de plena Transició, l’últim cap de setmana de juliol los Ports venen marcant lo seu espai. Enguany a partir del 26 de juliol. A diferència de l’Alifara que feem al Matarranya, i de la Jove Nit de la Terra Alta, l’Aplec dels Ports ha continuat lo seu camí, i per un cap de setmana ompli els nostres poblets de totes les generacions locals, de jóvens de comarques veïnes, o inclús d’urbanites de la Plana i més enllà.

Herbers, des dels Ports, i Pena-roja, des del Matarranya, sempre han tingut un lligam molt estret. Des dels serveis més bàsics fins lo prefix del telèfon fix. Per a mi, que sóc quasi quinto de l’Aplec, l’esdeveniment ha estat la “normalitat” en l’ecosistema de festes. I es que és un record que penetre al fons dels records més tendres. Baixant de crio a la platja de Peníscola, passant per Herbers recordo una explanada tremenda de tendes de campanya. Ere la primera vegada que veia allò tan excepcional. I anys més tard d’assimilar el record ja era jo qui plantava la tenda.

La festa va associada tant a les raïls al territori com a les alternatives, tant a la vida quotidiana com a l’excepcionalitat històrica. I l’Aplec ha deixat realitats conjuntes que han superat les fronteres administratives del Matarranya i els Ports. Als Aplecs s’han creat noves parelles que han superat los límits administratius. I enguany, novament, hi haurà actuacions del Matarranya als Ports: Los Draps i els gaiters de Pena-roja. Mos hi veem!

Natxo Sorolla

Les regles del correu amb “Inbox 0” 10 Juny 10+01:00 2019

Posted by xarxes in internet, personal.
add a comment
Encara que continuo sent bastant roín amb la gestió del temps, algunes coses m’han ajudat a millorar-lo. Una és la gestió del correu. Algunes regles i tècniques que hi aplico jo:
  • Si t’ha sobrepassat el correu, posa TOT l’Inbox a una carpeta que denominaràs 00 PENDENT. Ja la netejaràs més endavant, amb temps. Si els correus estan ensorrats allà dins, i fa temps que hi estan, no els vindrà de dos setmanes que els hages de traure el pols. I de moment ja no molestarà.
  • Com que tindràs la Safata neta, ara ja és una regla no tenir més de ~5 correus a la safata quan estàs en setmanes normals. De fet la meua norma és que si hi ha correus a la Safata, alguna cosa va mal (congressos, avaluacions, vida sobrepassada, dilluns…).
  • Per a facilitar-te la vida, comença per fer una carpeta 01 CLASSIFICAR, on demanaràs als filtres que envien QUALSEVOL correu de llista de difusió o que no t’envien a tu personalment. Has de ser un fonamentalista en això. Si t’equivoques, ja revocaràs el filtre. La major part de correu no és ni urgent ni important ni ens l’adrecen a nosaltres només. Així que ja els gestionaràs des d’allà. Comença a ser rígid amb els correus que et continuen entrant a l’Inbox. Si veus que no són urgents ni personals: filtra, filtra, filtra. Recorda que no els perds. Només que no els has d’estar gestionant cada hora.
  • Si un correu es pot respondre i gestionar al moment (arxivar o classificar), fes-ho, i fora. Per als correus que t’adrecen personalment i EVIDENTMENT no pots gestionar al moment, pots jugar amb dos vies. Per a mi l’efectiva és usar una conjunció de Wunderlist com a gestor de tasques (on indico la prioritat de les tasques i sempre puc saber què fer 0ARA, 1AVUI, 2SETMANA…), Agenda per a coses que ocorren en un moment concret (reunions) i Evernote (per a coses, idees que no són importants i no puc gestionar en aquell moment ni tan sol per a donar-li una prioritat). Una vegada ho has gestionat, fora de la safata. Gestionar-ho així requereix una mica de temps, però t’allibera la ment d’aquell pensament continu de “tinc moltes coses per fer, no sé ni quines són prioritàries, s’acaba el dia i no faig res…”. Una altra forma de gestionar els correus que són personals és jugar amb les carpetes secundàries de 1AVUI, 2SETMANA, 3MES… Per a mi no és efectiu. En tot cas, la idea és que qualsevol correu es converteix en una altra cosa, i per tant, desapareix d’una safata d’entrada impossible de gestionar i que és causa de preocupació inútil. Dedica el temps de preocupar-te per les tasques per a treballar amb elles. És la base del GTD.
  • Evidentment, i això és una regla d’or per a mi, anul·la qualsevol notificació (so, icona…) de l’arribada de correus (i Whatsapps de grup, i qualsevol aplicació de xarxes socials…). No hi ha correu que no puga esperar una hora. Ja aniràs tu a veure’ls quan acabes de gestionar tasques.
 
Si una és gmail, jo hi aplico filtres des d’allà. Si és un correu que gestiones amb Thunderbird, aplica-hi filtres des d’allà (vigila amb les regles… per definició aplica un AND a totes les regles, i fins que no les canvies per un OR, no funcionen).
PS: Segurament que molts m’han ajudat a millorar esta gestió. Una és etèria, i és el GDT. L’altra va ser Enver555, que em va recomanar ser un ultra amb els filtres del correu.

La vida i la mort de 7 en 7 anys (Vallibona i Pena-roja) 3 Juny 03+01:00 2019

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
add a comment

(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)

Natxo Sorolla

Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.

En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).

Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…

I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.

%d bloggers like this: