La substitució lingüística del gaèlic al teatre 27 febrer 27+01:00 2014
Posted by xarxes in Belfast, sociolingüística.Tags: anglès, britànic, gaèlic, irlanda, Traduccions/Translations
add a comment
Estos dies s’està representant a Barcelona Traduccions/Translations, una excel·lent obra que té com a rerefons la substitució lingüística del gaèlic. Explica les històries socials que envolten un poble irlandès del segle XIX, que es manté monolingüe gaèlic, però on ja s’hi està desplegant un exèrcit anglès que, entre altres coses, té la funció d’adaptar la toponímia gaèlica a l’anglès.
La història narra amb excel·lència les dues qüestions que expliquen la substitució lingüística del gaèlic i de tantes altres llengües al món: colonització i modernització. La pressió de l’Estat britànic, encarnat en la força de l’exèrcit i les ideologies de l’escola nacional, i el canvi de la societat preindustria a la modernització associada a l’anglès, són los dos puntals que expliquen la situació actual del gaèlic, a pesar que Irlanda es va independitzar a principis del XX. Però no tot és blanc i negre, i aquí rauen els punts àlgids de la història: irlandesos que col·laboren amb lo col·lonitzador, britànics que s’enamoren del territori que ocupen…
L’obra també és excel·lent des del punt de vista sociològic, per a veure una societat preindustrial, lluny de l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, però amb terror tremend a l’olor dolç previ a la plaga irlandesa de la pataca. I els que conegueu a fons entorns rurals segur que també sabreu identificar coneguts en la història. Pel que fa a les notes d’atenció, crec que l’adaptació s’hauria d’arriscar amb la qüestió sociolingüística. L’original és en anglès, perquè gran part del públic irlandès no entendria els personatges autòctons si parlen gaèlic. Però juga a fons amb l’accent irlandès. Transportant l’obra als territoris de llengua catalana desapareix el problema de la intercomprensió, i crec que no és arriscat pensar en els paral·lelismes que tot el públic d’aquí farà amb la nostra realitat. Per tant, no dubtaria a fer-ne una adaptació on el català i el castellà tinguen papers diferents, i faciliten al públic entendre quina llengua es parla en cada moment.
Referència de Traduccions/Translations a TV3.
PS: L’obra està convertint-se en un trending topic en la sociolingüística! En parlen Pere Mayans, Xavier Vila…
Baixar vídeos de TV3: Pluja seca. Mediadors internacionals al País Basc 10 febrer 10+01:00 2011
Posted by xarxes in Belfast, Franja, internet, sociologia.Tags: a la carta, baixar, download, eta, euskadi, euskal herria, flv, mp4, país basc, país vasco, política, tv3, vídeo, vídeos, violència
1 comment so far
Ahir TV3 va fer un reportatge sobre els mediadors internacionals al conflicte basc. Al Matarranya, a pesar que el govern català i el govern aragonès van acordar que es podria recuperara la senyal de TV3, no arriba senyal. I és possible que no arribo en un proper govern aragonès de PP-PAR. El reportatge ja està en línia, per sort.
Si el voleu baixar, des de Televisión a la carta expliquen com fer-ho. Heu de seguir uns passos una mica complicats, però que jo haig fet en 5 minuts:
MP4: El nou format de més qualitat només es serveix en RTMP, així que hauràs d’utilitzar les eines flvstreamer o rtmpdump per descarregar-lo seguint les instruccions. Per esbrinar la URL , si estàs veient un vídeo que té per exemple la següent URL (apareix a la casella enllaç que hi ha davall del vídeo).
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3362870
Copia el codi de la URL del navegador i substitueix-en aquesta altra URL
http://www.tv3.cat/su/tvc/tvcConditionalAccess.jsp?ID=3362870&QUALITY=H&FORMAT=MP4
Et sortirà un text similar a aquest, on he ressaltat en vermell l’URL del vídeo.
− <bbd>
− <item>
<code>0</code>
− <media PUBLI=”true” CLIENTSKIP=”NO” ADSERVER=”YES” videoname=”BB_PUBSENS”>
http://www3.smartadserver.com/call/pubj/15974/124311/6934/M/%5Btimestamp%5D/%5Btarget%5D
</media>
− <media videoname=”Pluja seca. Mediadors internacionals al Pais Basc/Sense ficcio/09022011/BB_SENSEFI”>
rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/9/1/1297278450919.mp4?auth=db8dubfawa5dedod_a5aVchdpbEcmdWd4dp-bnu8s.-8-vga-CFqjE-q9nenamaq6q7qho7jgmmskqmobj9obl7qgnfn8njrhrlqapkkjmmsmqkpmkspjmhrmozoCm9rjrjrmpHkqmo&aifp=fhgt
</media>
<jsessionid>A647651F992D8B0CD29ACF7F180D2C00.app3serv</jsessionid>
</item>
</bbd>Utilitza aquesta direcció (rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/9/1/1297278450919.mp4) amb la tècnica de descàrrega rtmpdump i podràs baixar-te el vídeo en el nou format amb més alta qualitat (Windows):
1. Descarregar el ZIP d’aquesta pàgina
2. Descomprimir aquest ZIP en un directori, per exemple c: \rtmpdump
3. Obrir una finestra de línia de comandaments (“Inicia / Executa” i escriure “cmd”)
4. Posar-se en el directori c: \rtmpdump amb la comanda “cd \ rtmpdump”
5. Escriviu el comandament complet de descàrregartmpdump -r rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/9/1/1297278450919.mp4 -o vídeo.mp4
6. Si la descàrrega s’interromp (de vegades passa) posar el mateix ordre de nou, amb “-resume” al final
rtmpdump -r rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/9/1/1297278450919.mp4 -o vídeo.mp4 –resume
A compte del tema de la violència política a Euskal Herria, ahir @escolar va redifondre un interessant Euskobaròmetre del 2004, on apareixen a la pàgina 35 i 36 informacions interessants sobre l’oposició dels propis votants de Batasuna a l’ús de la violència política. Hi ha un canvi de fons important, que esperem que acabe per les vies de la confrontació democràtica.
Actualització: Per a baixar-lo des de Mac, Cuquet explica com.
“Res nou queda per ser descobert en la física actualment” 13 Desembre 13+01:00 2010
Posted by xarxes in Belfast, ciència, estadística, sociologia.add a comment
L’any 1900 el Baró de Kelvin va sentenciar:
“There is nothing new to be discovered in physics now. All that remains is more and more precise measurement.”
Traducció: Res nou queda per ser descobert en la física actualment. Tot el que falta són més i més mesures precises.
Cinc anys més tard Einstein publicava la Teoria de la relativitat, que reduïa la Teoria de Newton a un només un cas. Els canvis de paradigma científic són revolucionaris.
PS: Noteu que Kelvin va nàixer a Belfast.
Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) passarà a dir-se Gerri Adams 18 Setembre 18+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast.add a comment
La criminalitizació de les consultes independentistes als municipis catalans han arribat a crear notícies realment estranyes. Segons expliquen a directe!cat, alguns diaris madrilenys van creure que a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) s’estava gestant una consulta popular per canviar el nom de la vila per Gerri Adams, dirigent del Sinn Féin a Irlanda del Nord. Imagineu la cara que se li podia quedar a l’alcalde (socialista) quan lo van cridar preguntant per la consulta. En fi!
Disturbis a Belfast (de nou) 3 Setembre 03+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast.Tags: acords, agreement, Belfast, catòlics, catholics, communities, divendres sant, good friday, irlanda del nord, lleialisme, northern ireland, protestants, republican, riots, sinn fein, troubles, ulster, unionisme, unionist
add a comment
Los Acords de Divendres Sant (1998) van reduir els nivells de violència a Irlanda del Nord. Però com és previsible, la violència política no s’ha aturat del tot, encara. Per exemple, dilluns passat de nit hi va haver aldarulls a l’est de Belfast. Un grup de 200 joves de les comunitats protestant i catòlica es van veure envoltats en els disturbis. Estos van escomençar després d’una manifestació que va dur a terme el Sinn Féin per commemorar el tancament de la comissaria de policia de Mountpottinger, un símbol del control policial d’esta zona de contacte. Ara, els partits unionistes demanen per l’organització de l’acte, i el Sinn Féin declara que la manifestació i els aldarulls no tenen connexió, a més de preguntar per l’ús de bales de plàstic per la policia.
BBC (amb vídeo): Sectarian riot a ‘disgrace to NI’
Irish Times: Sinn Fein accused of the ghetto politics as PSNI protest ends in riot.
Museu de la cultura popular i el transport de l’Ulster 17 Agost 17+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast.add a comment
L’Ulster Folk & Transport Museum (Museu de la cultura popular i el transport de l’Ulster) no és de les prioritats a visitar a Belfast si només hi esteu un dia, però si que hi podeu pensar per al segon o tercer dia.
Podeu visitar construccions del segle XIX, que m’ha sobtat que no tenien lo jardí que ara tota casa té a la part que dóna al carrer. I els materials m’han paregut tots molt propers, similars als que s’utilizaven al Matarranya al segle XIX. En realitat m’ha sorprés tanta similitud. Seria la globalització.
Podeu visitar un taller de fabriació de sabates, una farmàcia, una caserna de la policia, un taller de reparació de bicicletes, un taller de confecció de tel·les (al vídeo), granjes en vaques, porcs, gallines, cabres…
Si hi voleu dinar, aneu-hi d’hora, perquè volia provar l’estofat irlandès (llentilles) i m’haig quedat en les ganes.
L’entrada són 7 pounds, i 3,5 si sóu estudiants o jubilats.
Les llengües com si la república d’Irlanda foren 100 habitants 13 Agost 13+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast, sociolingüística.add a comment
Si només hi haguera 100 persones a (la República d’)Irlanda, 55 d’elles només parlarien anglès,39 parlarien anglès, tot i que ocasionalment parlarien el gaèlic, 2 d’elles parlarien principalment el gaèlic i una parlaria el polac. 3 parlarien altres llengües.
Vist a Strange Maps (Ireland As 100 People) que ho havia vist a este apunt de Cainteoir.
PS: Als comentaris se desperte el sentit de l’humor perquè “el mapa és erroni perquè si només hi haguera 100 persones a Irlanda, no n’hi hauria cap parlant polac perquè l’únic parlant no tindria ningú amb qui parlar polac”.
Entre el foc i l’esperança – N. Sorolla – Viles i gents 8 Agost 08+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast, sociolingüística.add a comment
(Publicat el 7 d’agost al diari La Comarca)
A 2.500 km de distància del Matarranya, llegia a alguns amics pel Facebook que no podien anar a dormir al seu poble per les flames, o que el foc arribave a casa la iaia. A n’esta distància, fa 11 anys, los republicans proirlandesos i els lleialistes probritànics van signar l’alto al foc a Irlanda del Nord. Des d’aleshores, los suposats perills que té un turista a un conflicte armat van desapareixent. A favor de la creació d’un Belfast que és destí per a aprendre anglès a preu econòmic, fer turisme polític i, fins i tot, fer turisme sociolingüístic observant los nuclis de renaixement de la llengua pròpia, el gaèlic irlandès (també conegut com irlandès).
No és casualitat, però sí possible, trobar-se gent realment jove que ha adoptat lo gaèlic com a llengua pròpia. A casa seua, com a molt, només sos iaios sabien parlar el gaèlic. Sos pares, tal com cante la nostra cançó del Tio Canya, van adoptar l’anglès, llengua de metges, professors i gent lletrada. En comparació a la nostra realitat, estos jóvens són profundament optimistes. Expliquen que a la ciutat no arriben al 3% los que usen “habitualment” lo gaèlic. Però tots ells la parlen als fills. I tenen dos i tres fills cadascun. A més, lideren revistes com nós*, profundament jóvens i modernes, i exclusivament en gaèlic. O grups de música com Bréag, que es definixen la primera generació de parlants urbans de gaèlic al Belfast modern. Fins i tot alguns músics han arribat a Londres plantat cara a la normativa britànica de l’any 1737 (!) que prohibix l’ús del gaèlic als tribunals. Per a natres, serie com portar a Madrid la prohibició que tenim de dirigir-nos en català a l’administració aragonesa. De moment, aquí al Matarranya, los incendis mos han fet l’alto al foc. La resta ho tenim per elaborar.
Entre el foc i l’esperança
Música, matemàtiques i… Belfast 1 Agost 01+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast, música.1 comment so far
Arribo pels Microsiervos a Música y matemáticas. La afinación pitagórica. El origen de la escala cromática. Un interessant article a partir del qual haig descobert coses tècniques de la música:
- Les octaves de la música occidental se dividixen en 7 tons (do, re, mi, fa, sol, la i si) i 12 semitons (les 7 anteriors més do#, re#, fa#, sol#, la#).
- Però hi ha diferents corrents que han propugnat traure partit dels microintervals musicals per a explotar millor la capacitat musical. Això seria aprofitar els sons que hi ha entre les tecles del piano.
- Per exemple s’han proposat instruments amb 96 intervals dintre d’una octava. Això seria com dividir cada semitó en 8 microtons. Al piano, posar-li 6 tecles més entre el do i el do#.
- Les freqüències dels sons se mesure per l’hertz. Un hertz únicament és “una freqüència cada segon”.
- L’octava mesura una proporció d’hertzs entre dos notes. La nota més aguda representa una freqüència al doble d’hertz que la nota més baixa. Per tant, el do de la 5a octava té 880 Hz i el de do de la 4a octava té 440 Hz.
I això què té a veure amb Belfast? Pos res i molt. Ahir, fent una pinta de Harp al Kellys va seure en nosaltres un xic. Parlant sobre què estudiave, em va descobrir que estave fent Tecnologia Musical, una carrera que només es fa a Belfast (la millor, segons ell) California i a alguna banda d’Àsia. Entre les enginyeries i la música. Assignatures?
- Tècniques d’estudi
- Tècniques de gravació
- Electroacústica
- Programació musical
- Processament del senyal
Quan acaba d’arredonir les xarxes socials i les llengües, a la propera vida, em dedicaré a este camp ;)
Per a tancar, un vídeo interessant sobre com funciona un Moog
Cafè irlandès i el cafè (?) d’Irlanda 30 Juliol 30+01:00 2009
Posted by xarxes in Belfast.4 comments
A Belfast vaig vindre en una esperança, entre moltes més, que ere fer algun bon cafè irlandès. I la situació és la contrària. No veuen massa cafè, i quan ho fan és la típica aigua de color negre. De fet, algun dia m’apetie fer un cafè a algun pub i observo que no tenen ni cafetera.
Los primers dies penses que demanant un cafè strong (fort) serà un cafè acceptable, però et posen una topinada d’aigua negra. Al final has de demanar un expresso i així s’aproxime a un cafè.
A Hotel Mirallac avui explicaven l’origen del cafè irlandès i com se fa. A la Wikipedia també hi ha força informació. Suposo que serà més habitual a la costa oest i a Dublin que a la costa nord. Així que de moment m’aconformaré en les instruccions de l’Hotel Mirallac:
Xarxes socials i llengües 