La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real 31 Juliol 31+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, diglòssia, Franja, sociolingüística, substitució lingüística, xarxes
add a comment
El 17 d’octubre de 2014 reflexionaré sobre el concepte de diglòssia, l’anàlisi de xarxes socials i la substitució lingüística a la Franja en una conferència oberta a les Jornades que la Secció Filològica de l’IEC farà a Móra la Nova, organitzades amb l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova. Podeu veure el programa aquí.
Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà.
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB. La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real.
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC. De com ingènuament es troba una isoglossa.
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors. El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director. Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris.
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús FustéDissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i DEA en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona. Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès.
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC. La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»).
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi «El Priorat en Persona», trobades d’escriptors.
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles. La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions.
La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” 1 Juliol 01+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: baix cinca, català, diglòssia, Franja, grups sociolingüístics, llengua, llitera, Matarranya, Ninyoles, ribagorça, sociolingüística, Vallverdú
add a comment
La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc.En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.
Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants). El fet de treballar amb el concepte de diglòssia m’ha servit per a definir uns sectors molt amplis, sobretot de la població més tradicional del territori, que fan ús del català en els àmbits més comunitaris i del castellà en els més formals. Però també m’ha servit per a posicionar la realitat de la Franja en els debats que el concepte ha tingut en la sociolingüística catalana. Si bé el concepte en la seua definició nordamericana inicial (Ferguson, Fishman) té una component consensualista i funcionalista, la sociolingüística catalana el va adoptar i el va adaptar en un moment d’eclosió acadèmica en el tardofranquisme, lligada amb la tradició conflictivista, i destacant en les seues versions més intenses (Ninyoles) que la diglòssia era una etapa inestable, i que només podia desembocar en la substitució lingüística o en la normalització lingüística, però en cap cas es tractava d’una situació estable. Amb tot, sobre la dinàmica de la diglòssia em pareix més raonable la posició de Vallverdú (mort fa unes setmanes), que considerava que la diglòssia podia consolidar-se amb certa estabilitat, tot i que no negava que fos una operació difícil. Siga com siga, el que sí que he fet al treball és destacar que la diglòssia ens serveix per a definir grups sociolingüístics concrets amb un comportament determinat, però difícilment ens servirà per a definir realitats sociolingüístiques d’un territori complet en societats cada vegades més complexes i més diverses internament. En tot cas, us enganxo el resum i l’enllaç a l’article (PDF EPUB):
PS: També l’any 2009 vaig publicar a Llengua i dret «Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà»
«Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja»
Resum
L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.
Paraules clau
Sociolingüística; demolingüística; la Franja; coneixements lingüístics; usos lingüístics; grups sociolingüístics; diglòssia; àmbits.
Xarxes socials i llengües 