jump to navigation

Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX 7 Juny 07UTC 2018

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Dimecres que ve (13/6/2018) los  professors de la Universitat de Saragossa  Javier Giralt i Maite Moret presentaran a Alcanyís lo llibre que analitze els textos en català del Matarranya durant lo segle XIV. Allà es comprove com la toponímia original és l’autòctona. Després hi ha tot un procés de castellanització, que deu arribar al seu punt àlgid durant lo segle XVI, en què desapareix la llengua en la documentació escrita. Però a principis de segle XX encara hi ha topònims del Matarranya que a la premsa en castellà s’escriuen en català. Ho haig “descobert” gràcies a un magnífic recopilatori de notícies de premsa de Vall-de-roures que fa Enrique Puch, i que tos recomano visitar. N’enganxo alguns que haig detectat, com Montroig i Rafels:

8 febrero 1901
Con motivo de haberse incluido en el plan extraordinario de carreteras, los trozos 2ª la de Beceite a Gandesa y 3ª de Valderrobles a Montroig, se han celebrado en esta última población fiestas y regocijos populares.
La realización de esta obra, tanto tiempo en proyecto, es de gran utilidad para las comunicaciones rápidas entre Tortosa y el Bajo Aragón. Diario del Comercio pág. 2

 

27 febrero 1909
Tortosa, 25.- Un sujeto que llegó a esta  ciudad en el tren de esta madrugada para tomar el coche y dirigrse a Valderrobles, fue conducido a la Inspección de Vigilancia por el vigilante del barrio de Ferreries por presentar síntomas de enajenación mental.
Averiguose que el detenido se llama Pascual Sipres Ortiz, natural de Rafels, provincia de Teruel, que procedía de Barcelona. Diario del Comercio pág. 2

 

Fixeu-tos que apareix un castellanitzant “Valderrobles”, i no l’aragonesitzant “Valderrobres”. En diaris en català també apareix la versió castellanitzant:

24 julio 1915
La política. Els reformistes.
L’escriptor Manuel Rovira i Serra ha dirigit un manifest als afectes del districte de Valderrobles presentant-se com a futur candidat reformista, i fent exposició de les seves idees polítiques. Poble Català any 12 nº 3772

 

Però en diaris en català també apareix la recuperació del topònim tradicional Vall-de-roures:

30 junio 1922
L’Administració principal de Correus ha convocat la subhasta de conducció del correu des de Tortosa a Vallderroures, sota el tipus de 18.900 pessetes. Poden presentar-se els plecs a Tarragona, Tortosa o Gandesa fins al dia 15. Seràn oberts el dia 20. La Veu de Catalunya any 32 núm. 8.188-8.200

De fet, hi ha dos línies d’investigació molt interessants per a gent de lingüística històrica. Una és analitzar el procés de castellanització per via dels documents, i també de la toponímia, que pareix que és més lenta. L’altra és investigar la introducció de la denominació xapurriau al Matarranya, i xapurreat a la Llitera. Les dos vies crec que poden ser molt fructíferes.

Seminari amb López Susín a la URV 26 Abril 26UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, Matarranya.
1 comment so far

Divendres de la setmana que ve (4/5/2018) visitarà la URV el Director de Política Lingüística d’Aragó, José Ignacio López Susín. És una alegria poder fer un acte sobre polítiques lingüístiques a Aragó i amb la implicació de tants departaments de la Universitat on faig classes. Espero que si esteu prop, mos puguem saludar!

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

 

“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28UTC 2018

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

N. Sorolla: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» (Viles i Gents, La Comarca) 8 gener 08UTC 2018

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

Aniversari de lafranja.net: 13 anys 6 Novembre 06UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

Fa 13 anys, lo 4 de novembre de 2004, naixie esta web, Lo català a la Franja. Un aniversari sempre és un bon moment per a recordar, revisar, millorar, criticar, matisar… Però portem una velocitat que mos impedeix aturar-mos i dedicar-hi este temps necessari. En projectes unipersonals i autofinançats, allò urgent sempre supere allò important. I per no trencar en la tradició, continuarem en esta dinàmica, sense aturar-mos per a agarrar impuls. Si anem per mal camí, o voleu col·laborar, sereu benvinguts. I podeu escriure-mos comentaris.

Mentres, però, dos recomanacions si encara no les teniu en ment. Mos està quedant una secció bastant interessants als Avals per al nom de la llengua, a on revisem les denominacions de la llengua, i el territori, que ham usat històricament. I també, com mos han vist los de fora. I segon, si voleu rebre el butlletí de notícies de la Franja, en còmodes setmanades, inscriviu-tos al grup de la ICF.

Salut, i llengua!

Natxo Sorolla

Ser moderna i de poble: sobre despoblació 9 Octubre 09UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, rural.
Tags: , , , , ,
add a comment

Imatge de retorn al poble

No treballo en sociologia rural. Però m’encantaria fer-ho. Perquè és lo meu dia a dia, la meua vida quotidiana. I alguna vegada hi haig reflexionat: Espentejar la ruralitat fent camps de futbol. I comentava que la despoblació està dominada per les jóvens, i les activitats i la vida pública, pels jóvens. Cal girar estes dinàmiques per a trencar la barrera de gènere. És ben sabut que un dels principals factors de despoblament se produix per les dones jóvens.

Rosario Sampedro és una investigadora de la Universidad de Valladolid que fa un excel·lent retrat sobre la modernitat i la ruralitat des de la perspectiva femenina: Como ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales. I això lligue en la hipòtesi que sostinc: en la despoblació són més importants los factors actitudinals (sobretot femenins) que no els materials (oportunitats laborals). Amb tot, l’autora no deixe de donar molta rellevància als factors laborals.

Durant tot l’article vague la idea que no hi ha una barrera entre ruralitat i allò urbà. En tinc dubtes, especialment per la densitat i multiplexitat de les xarxes rurals, que en àmbit urbà són més esparses. Però sí que estic més d’acord en què les i els jóvens rurals tenen actituds i aspiracions similars a les urbanes, i no hi ha cap tall entre uns i altres. La modernitat tardana s’ha difós sense contemplacions arreu. Però… què vol dir ser moderna o modern? Ho explicite quasi al final, i de forma bastant encertada:

…el disfrute de la naturaleza, la práctica del deporte, las “escapadas” a la ciudad, los viajes al extranjero o la transgresión de las normas morales tradicionales, como el hecho de vivir juntos sin casarse… constituyen la punta de lanza de ese pryecto de “ser modernas y de pueblo a la vez”. (p. 190)

I això va molt lligat en una altra idea clau que desenvolupa Sampedro, i que crec que és clau en la revalorització de la ruralitat. Tot i que no ho explicite per complet en este sentit, crec que són rellevants los canvis que es produeixen a nivell global pel triomf de valors postmaterials. Venim d’una societat a on primen los valors materials. Lo món rural ha acabat superant de bon tros los llindars de benestar material, com sanitat, comunicacions, educació, serveis. I mentre, a nivell general s’han revaloritzat la qualitat de vida, la tranquil·litat, la calor i la qualitat de les relacions, etc. Per tant, van reduïnt-se els discursos que destaquen los pobles com aïllament, rusticitat, endarreriment i avorriment, per uns altres, lligats amb la modernitat més tarda, que destaquen valors com natural, pausat, cíclic o autenticitat. I són valors, que a més, revaloritzen qualitats associades tradicionalment a la dona (p. 186).

En tot este panorama d’estudi de ruralitat, gènere i tardomodernitat, l’autora proposa 5 perfils de xica jove rural. El més lligat amb la ruralitat és la d’arraïlament afirmatiu, que s’identifique com a part del poble i fa una afirmació entusiasta de la vida rural, sempre destacant la connectivitat i accessibilitat de la vida urbana, i el lideren xiques en capital cultural d’estudis superiors, una posició laboral rellevant en l’estructura social, o un capital social important. De fet, esta mateixa figura combine xiques que neguen los estereotips (no som rurals perquè fem lo mateix que a una ciutat) amb altres que els refermen (som “de poble”). A continuació hi ha dos perfils d’arraïlament més inestables: lo defensiu i l’instrumental. L’arraïlament defensiu comporte un discurs sobre el poble com a millor lloc sòlid, davant un exterior incert (más vale malo conocido…), sol anar lligat a nivell d’estudis inferiors. Ben al contrari, l’arraïlament instrumental va lligat normalment a noves residents que destaquen les avantatges de la vida rural però que no es consideren com a part del poble. De fet, al seu discurs oposen la gent del poble a elles mateixes. I consideren el poble només com un instrument útil per a aconseguir els objectius personals en la qualitat de vida. Finalment, la investigadora detecte dos perfils de desarraïlament, que lliga com a evolucions possibles dels dos arraïlament inestables. Lo desarraïlament resignat és aquell de qui no considera positiu el context rural, però creu que la seua situació personal no li permet cap altra alternativa més que acceptar-lo amb resignació. Finalment lo desarraïlament indiferent, lligat la major part de vegades amb una condició de migrant, i que desenvolupe discursos de la ruralitat com a estació de pas en la vida, però que no es pense com a destinació final (en paral·lel amb l’arraïlament instrumental).

En fi… si us interesse la sociologia rural (i les qüestions de gènere, i la modernitat, i els valors…) us recomanem la lectura de l’article:

Sampedro Gallego, R. (2008). Como ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales. Revista de Estudios de Juventud, (83), 179-193.

Tal com llegia l’article em sorgien noves idees de recerca futura, com per exemple la importància que els dos membres d’una parella siguen del mateix poble, i tantes altres. Un camp apassionant, que podeu complementar amb l’obra mestra de Bourdieu (2004). El baile de los solteros: la crisis de la sociedad campesina en el Bearne.

Nota: l’estudi no té a veure amb la il·lustradora “Moderna de pueblo“, que contextualitza una xica de Reus (?) a Madrid. Segurament aquí els valors són oposats als de l’arraïlament afirmatiu. Però aprofitem una imatge seua per a il·lustrar l’apunt :)

 

Situen en l’any 1.555 el primer aval del català a la Franja 21 Agost 21UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Un recent article de l’historiador Guillermo Tomás situa el primer testimoni sobre el català a la Franja l’any 1.555 en lletra d’Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei. La troballa se situa 2 anys abans de l’al·lusió que se’n fa a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Podeu revisar a lafranja.net altres múltiples testimonis sobre la llengua a la Franja i la concepció que en tenen propis i estranys al llarg dels segles:

Al final del fragmento el autor retomó la cuestión del catalán, en esta ocasión para negar el vínculo entre Tarragona y Aragón que había apreciado Antonio de Nebrija. El razonamiento del arzobispo era el siguiente: nadie en Cataluña hablaba aragonés, ergo era imposible que esa ciudad hubiese pertenecido a Aragón, ergo era inconcebible que un lugar hubiese tomado el nombre del otro. Para reforzar tan débil argumento recurrió de nuevo a un hecho lingüístico contrastable: frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán —también llamado lemosín— propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Conde, La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia. El territorio catalanohablante que dibuja ese listado se ajusta prácticamente a la situación actual, salvo por algunos detalles: Monzón perdió su lengua autóctona a favor del castellano —tal vez en el transcurso de la guerra de Secesión del siglo XVII—; Ribagorza —en coherencia con lo que se había afirmado antes— se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —que no se citan, lo cual es significativo— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón, que precede en dos años a la alusión que se hace en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Tomás Faci, G. (2016). Las lenguas de Aragón en el siglo XVI según el arzobispo Hernando. Alazet, (28). http://revistas.iea.es/index.php/ALZ

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Periodisme activista: la Franja com a arma de destrucció massiva 5 Agost 05UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , ,
add a comment

Hi ha una bona colla de periodistes que informen de la Franja des de la proximitat, entenent la complexitat del tema, sense partir de posicions polítiques predefinides, i sobretot, mantenint-se informats sempre sobre el tema. N’hi ha una altra bona colla que des de Saragossa, Madrid o Barcelona fan servir la Franja com a arma de destrucció per als temes que realment els importen: destrossar Lambán, Rudi, Puigdemont, Zapatero… N’és un exemple bastant clar ABC, que quan tracta el tema parteix de la falsedat acadèmica que entre Pena-roja i Morella hi ha una frontera lingüística. I també hi ha “nous periodistes” que des del desconeixement segueixen este camí. Diu El Español Un instituto aragonés se rebela contra su director por “imponer el catalán”

Dramàticament es posa la gravadora a grups extremistes i se li retira al Director i la majoria de pares que van decidir ampliar una hora més l’optativa de català. Però també falseja la realitat: llegint la notícia es veu com parla de «algunos padres», però al principi de la notícia es converteixen en  «la comunidad educativa», i el pitjor, al titular, són «un instituto aragonés se rebela». Confondre desitjos de radicals en la realitat majoritària no és professional: «el instituto Matarraña se tornó en batalla campal».

I una última qüestió, i està ja sé que és només per a traure nota els periodistes que són bons professionals sobre la Franja: l’article falseja la legalitat aragonesa. Diu “va en contra de la propia legislación aragonesa de lenguas cuyo objetivo es precisamente promover las hablas propias de la región, como el chapurreau, el fragatino o el tamaritanopara así conseguir que no se pierdan”. La Llei de Patrimoni Cultura d’Aragó diu:

El aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

%d bloggers like this: