jump to navigation

25 anys de Viles i gents confinats (N. Sorolla) 27 Març 27+01:00 2020

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
1 comment so far

(Publicat a La Comarca, 27/3/2020)

Natxo Sorolla

Vaig nàixer l’any 80, en un context a on la televisió en color escomençave a penetrar als menjadors, i la televisió en blanc i negre s’exiliave a la cuina. I a pesar dels canvis, la televisió ja formave part del nostre entorn cultural. Posteriorment va arribar el Casio digital, lo walkman, los Pentium, la connexió a internet, los reproductors de mp3, lo Fotolog… i arribe el dia que la televisió es transforme per l’embat de Netflix. 40 anys de creixement humà, sense discussió.

Mentres, a finals dels anys 80, va nàixer La Comarca, que va aportar la normalitat de la informació de proximitat. I l’any 1995 li va seguir lo naixement d’esta columneta, lo Viles i gents, que també va normalitzar el llegir en català del Mesquí i del Matarranya. Li van precedir Desideri Lombarte, publicacions d’ASCUMA, i li van seguir Lo Cresol al Diario de Teruel, Temps de Franja, Ràdio Matarranya… 25 anys de creixement del català escrit, sense discussió.

Mentres, fa un mes i mig tos volia palar de la fragilitat que havíem patit al Matarranya per les apagades de llum de les nevades. A la que es va sumar la fragilitat d’una columna en xapurriau que edite este diari. Però abans que ho puguem digerir, un cuquet invisible confine tota la població mundial a casa.

No està de més recórrer a pensadors com Ulrich Beck, que fa dècades mos situen en la «societat del risc». Perquè els riscos escapen cada vegada més del control de les institucions, i els riscos són conseqüència d’eixe creixement «sense discussió» de la humanitat. Alguna cosa humana hi ha en la reducció de la diversitat lingüística. Alguna cosa humana hi ha en lo canvi climàtic, i la duresa de les nevades, les sequeres, o les calors. Alguna cosa humana hi ha en la dependència tecnològica, i que ni mos puguem escalfar la casa en gasoil perquè cau la llum. Alguna cosa humana hi ha en la velocitat en què un virus ha passat de ser un cuquet a Wuhan a confinar tota la humanitat.

La clau és ser conscients de la fragilitat. Si l’entenem, sabrem preparar les llevaneu a temps, preveure estructures elèctriques més potents, aturar la contaminació a temps o confinar la població al moment clau. I ara que celebrem 25 anys de Viles i gents confinats, si som conscients de la nostra fragilitat, també sabrem donar-li a la llengua els mecanismes necessaris per al seu manteniment. Per molts anys! I sobretot, cuideu-tos, cuideu lo vostre, i cuideu als vostres!

Xapurriau: nom, límits, grafia i futur (Viles i gents, 14/2/2020) 14 febrer 14+01:00 2020

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

(Publicat al Viles i gents, La Comarca, 14/2/2020)

Natxo Sorolla

Screenshot_20200213_152126

La llengua al Matarranya té quatre línies de debat: lo nom, la delimitació, la grafia i el futur. Este diari ha inaugurat recentment la columna «El mundo del Chapurriau», firmada per Maria José Gascón, alcaldessa de la Codonyera (PAR). I té la virtut de tocar les quatre línies de debat. Compartim lo futur que dibuixe: «no queremos que desaparezca», i coincidim en què «es una lengua propia» i «creemos se debe proteger». De fet, hi ham de posar molts esforços.

Sobre el nom de la llengua plantege el que hasta ara és una incògnita acadèmica: «os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así» i «vamos a explicar las raíces del chapurriau desde la creación del Reino de Aragón». Coincidim que delimitar l’origen històric de la denominació de «xapurriau» és una incògnita. Perquè sabem que l’any 1612 los d’Alcanyís dien «que Peñarroya (…) se hablaba en lengua catalana cerrada» i l’any 1923 a un anunci de diari l’alcalde destacave que Fórnols ere «de habla catalán». Però en qualsevol d’eixes èpoques històriques és una incògnita l’existència del nom de «chapurriau».

També s’establix una línia de reflexió sobre els límits de la llengua del Matarranya. No es destape com se cosirà el tema, però el fil és «qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Trobar similituds entre el parlar del Matarranya i l’occità de Llemotges (751km) o l’aragonès d’Echo (321 km), sense obviar el parlar d’Arnes (12km), és una hipòtesi audaç. I des de la filosofia de la ciència diu Popper que s’avance validant hipòtesis audaces. Estem atents a la nova via.

Finalment la columna incorpore un extracte de tres paraules segons se diuen als nostres pobles: «sendra», «chumenera» i «griella». Un resumet del que el món acadèmic tracte sistemàticament, en treballs més durs, de dialectologia, com los del professor Navarro o la tesi que està fent lo favarol Roberto Albiac. Estos treballs sempre han mantingut la nostra grafia històrica de «cendra», i no han innovat posant «sendra», perquè la “c” explique millor qui som. De fet, los treballs dels professors Giralt i Moret de la Universitat de Saragossa certifiquen que històricament ham escrit «cendra». I precisament conserven eixa «c», que ve de la grafia llatina (cinis), perquè explique per què és tant normal que a la Codonyera la «c» escrita tingue una fonètica diferent que a Pena-roja, però els dos la tinguen similar quan escrivim «s». No cal innovar grafies si tal com escrivíem al segle XIV ja mos resol la «neçesitat» de conservar eixa distinció que fem a cada poble. I és que només trobo un matís menor que mos distancio: usar la llengua que no volem que desapareixque. Però això són qüestions menors.


* Les cites històriques són del Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612 i de La Vanguardia, 16/12/1923. La bibliografia citada:

  • Navarro, P. (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) 7 gener 07+01:00 2020

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya.
2 comments

Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)

Natxo Sorolla

Pintada sobre VOX a Vall-de-roures (Matarranya)

Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.

Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.

Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.

Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019) 25 Novembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: ,
3 comments

Publicat al Viles i gents, La Comarca, 22/11/2019.

Natxo Sorolla

Ja tenim unes eleccions més al sac. Però per més que repetim eleccions, cada una és una caixa de sorpreses. Al Matarranya històric la bomba ha sigut l’èxit de Teruel Existe. Més gran encara que la tapassada de Ciutadans i l’ascens de l’extremadreta. Perquè el moviment provincial ha aconseguit un 12% de vot a la Comarca del Matarranya i del 18% al Mesquí Bergantes, destacant especialment als de menor demografia: Ràfels (27%), la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) o Aiguaviva (20%).

Vot a Teruel Existe i reducció de vot a les esquerres

De l’anàlisi a fons se pot destacar dos fets rellevants. Lo primer és que el vot de Teruel Existe possiblement esgarrape el graner progressista. Perquè les aportacions més notables s’han produït als pobles a on més ha baixat lo vot d’esquerres (PSOE i UP), com a Ràfels i la Codonyera, a on les esquerres han arribat a baixar 17 punts percentuals. Per contra, municipis a on lo vot progressista s’ha mantingut bastant estable, com a Arenys, Calaceit, Lledó o la Vall, Teruel Existe s’ha mogut en posicions que superen de poc lo 5%.

Lo segon fet rellevant és que hi ha una associació inversa entre la presència del vot a Teruel Existe i l’absència de vot al PP, tant en estes eleccions com les anteriors. L’exemple més paradigmàtic podrien ser Ràfels i la Portellada, que estan molt prop, però voten oposat. A Ràfels, Teruel Existe obté el resultat més alt del Matarranya (27%) i el més baix al PP (20%), mentre que la Portellada manté el vot comarcal més alt al PP (41,1%) però se situe en la franja de municipis en menor vot a Teruel Existe (10%). És possible que allà a on no ha convençut històricament el PP sí que ho està fent Teruel Existe.

Vot a Terurel Existe i vot al PP

Per tant, la conclusió és bastant clara. Almenys al Matarranya, Teruel Existe fonamente el seu vot en un graner progressista i a on lo PP no ha sabut fer el seu espai, perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupe al PAR. I és aquí a on Teruel Existe haurà de saber fer els equilibris, per a continuar convencent a l’electorat que li ha prestat lo seu vot, fent polítiques localistes i progressistes, i especialment, focalitzant-se en lo ruralisme. Perquè hauran d’aprofitar per obrir-se als pobles que els han votat. Més enllà de la demanda d’infrastructures, la despoblació és un repte que no resoldrem només a base de pidolar fons. Haurem d’entendre les raïls fondes que despoblen. I no totes són materials.

Neoparlants a la Franja i estada docent a Groningen 25 Setembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

En el marc del Simposi Internacional “De neofalante potencial a falante activa dunha lingua minorizada“ (Vigo, 17-18 octubre 2019) presentaré els primers resultats artesanals d’una explotació longitudinal de les xarxes sociolingüístiques, que vinc analitzant de fa temps. Una setmana abans estaré impartint algunes sessions a la Universitat de Groningen sobre anàlisi de xarxes en sociolingüística a “Advanced research methods”, dins el Research Master en Lingüística, i una sessió sobre la situació demolingüística del català a “History of Minorities in Contemporary Europe”. També aprofitaré per avançar amb gent del Departament de Sociologia sobre l’anàlisi amb RSiena.

Més informació: (més…)

Un Matarranya aplegat en los Ports (Viles i gents) 16 Juliol 16+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya.
add a comment

(Publicat al Viles i gents de La Comarca, 12/7/2019)
Al sud del Matarranya tradicionalment tenim molt de contacte en lo País Valencià. Compartim muntanyes, camins, boleters, despoblació, rogatives, marededéus, platges, parelles centenàries, o noves parelles. I enguany Herbers torne a organitzar l’Aplec dels Ports. Una festa que periòdicament reivindique la joventut festiva i combativa, la despoblació, l’estiu, l’«aquí estem», lo País Valencià a on de nit fa fresca, i tantes altres coses d’esta terra de frontera nostra.

I és extremadament meritori que pobles del seu volum organitzon un festival d’estes característiques. Perquè són ja quaranta-una Aplecs. Des de plena Transició, l’últim cap de setmana de juliol los Ports venen marcant lo seu espai. Enguany a partir del 26 de juliol. A diferència de l’Alifara que feem al Matarranya, i de la Jove Nit de la Terra Alta, l’Aplec dels Ports ha continuat lo seu camí, i per un cap de setmana ompli els nostres poblets de totes les generacions locals, de jóvens de comarques veïnes, o inclús d’urbanites de la Plana i més enllà.

Herbers, des dels Ports, i Pena-roja, des del Matarranya, sempre han tingut un lligam molt estret. Des dels serveis més bàsics fins lo prefix del telèfon fix. Per a mi, que sóc quasi quinto de l’Aplec, l’esdeveniment ha estat la “normalitat” en l’ecosistema de festes. I es que és un record que penetre al fons dels records més tendres. Baixant de crio a la platja de Peníscola, passant per Herbers recordo una explanada tremenda de tendes de campanya. Ere la primera vegada que veia allò tan excepcional. I anys més tard d’assimilar el record ja era jo qui plantava la tenda.

La festa va associada tant a les raïls al territori com a les alternatives, tant a la vida quotidiana com a l’excepcionalitat històrica. I l’Aplec ha deixat realitats conjuntes que han superat les fronteres administratives del Matarranya i els Ports. Als Aplecs s’han creat noves parelles que han superat los límits administratius. I enguany, novament, hi haurà actuacions del Matarranya als Ports: Los Draps i els gaiters de Pena-roja. Mos hi veem!

Natxo Sorolla

La vida i la mort de 7 en 7 anys (Vallibona i Pena-roja) 3 Juny 03+01:00 2019

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
add a comment

(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)

Natxo Sorolla

Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.

En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).

Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…

I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.

Sistemes electorals, representativitat, nacionalistes i interessos. I Terol. 2 Mai 02+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
1 comment so far

Diputats per provincia

Estem en una de les etapes de la democràcia espanyola a on les votacions s’han fet (encara) més significatives. Una de les evidències és que s’han multiplicat los partits polítics. Perquè venim d’un sistema dominat pel bipartidisme que ha passat a ser dominat pel multipartidisme. I les polítiques d’aliances s’han multiplicat. També vam tindre dos eleccions successives a l’Estat (2015 i 2016) per a poder conformar una majoria parlamentària suficient que donare un govern. Un govern que al final no va ser prou estable, i lligat en la corrupció, va donar pas a la primera moció de censura exitosa des de la transició. Mentre, també han irromput los referèndums, i un conflicte potentíssim sobre la seua pertinença, qui els pot convocar, violència policial a qui defensa la votació, i el pes de la llei a qui ha promogut la resolució de conflictes per via política. I finalment, l’avançament d’eleccions estatals (congrés i senat), que quasi coincidiran en les municipals, autonòmiques, europees, i també donaran lloc a renovacions de comarques i diputacions provincials. Compadeixeu als que tenen fòbia a les eleccions :)
Però em vull centrar en un tema concret, i és lo de la representativitat. Antigament, des de l’esquerra se solie apuntar que el sistema electoral no era representatiu de la diversitat política del país. I es denunciave que els nacionalistes perifèrics n’eixien beneficiats. Pujol ere el seu maldecap.

Les eleccions tenen com a objectiu afavorir la participació política, la representació, la formació d’un govern, i donar legitimitat al sistema. Per tant, lo vot ha de ser universal, lliure, igual, directe i secret. I és que el sistema electoral se compose de cinc conceptes clau: la fórmula electoral, la circumscripció, la candidatura, l’estructura del vot i la barrera electoral. I al debat polític habitualment pren rellevància la fórmula electoral. Hi ha sistemes que primen una fórmula majoritària: a Estats Units, per exemple, cada circumscripció vote un únic representant, i qui més vots trau, se quede tota la representació de la circumscripció. És un sistema que sol privilegiar el bipartidisme i l’estabilitat. També és una fórmula majoritària la de les presidencials de França: en una primera votació se selecciona als dos que tenen majoria de vots, i en segona volta se quede el Govern l’únic que té la majoria absolut. Es un sistema més costós, però que privilegie el multipartidisme, i els partits se veuen en l’obligació d’interaccionar per a obtenir suports. I finalment, hi ha els sistemes proporcionals, com lo nostre. Amb tot, la proporcionalitat completa no és un sistema habitual, perquè en quasi tots los països se sol privilegiar els partits amb més vots, i se sol reduir la representació dels que en tenen menys. Per això s’apliquen fórmules com la D’Hondt (usada a Espanya i molts altres països), que donen una lleugera avantatge als partits majoritaris. En tot cas, esta fórmula promou sistemes multipartidistes, en partits rígids i independents. D’alguna manera els sistemes majoritaris s’associen en la reducció de la representativitat, i els sistemes proporcionals, amb la inestabilitat. I aquí hi ha un gran debat, sobre si és millor tindre sistemes representatius inestables, o tenir-los estables i poc representatius. Però també és cert que hi ha una gran discussió al respecte, perquè els directament proporcionals solen crear dos blocs de partits, aconseguint estabilitat com els majoritaris, i alguns sistemes majoritaris poden ser també poc estables.

En tot cas, la tria d’un sistema electoral no és innocent, perquè és la regla per la que els vots es converteixen en escons, i acaba primant uns partits per sobre dels altres. És un sistema partidista, que sol ser més o menys consensuat pels sectors que el formen. A més, lo sistema triat conseqüències psicològiques sobre els electors. Perquè poden acabar votant un partit que no és la seua primera preferència, perquè té més possibilitats de tenir quotes de poder (vot útil). Però també té conseqüències sobre les conformacions d’aliances electorals. Per exemple, les eleccions europees, en circumscripcions estatals i no provincials, tenen com a conseqüència que els partits regionals tendeixen a fer coalicions per a sumar el seu vot a nivell estatal. O les eleccions estatals, a on los escons d’algunes províncies són pocs, i per tant, tendeixen a ocultar els partits minoritaris, fan que partits com lo PAR en ocasions se presenton en coalició en partits estatals com lo PP per a obtindre representació.
En tot cas, se parle sovint de canviar la fórmula electoral. Podemos va proposar canviar el repartiment del sistema d’Hondt pel Sainte-Laguë, que s’utilitza en altres països. Evitant tecnicismes, la fórmula proposada és més proporcional que l’actual. Però qui serie el principal perjudicat? Los partits majoritaris. Que en los resultats de les eleccions de 2016 és lo PP (baixe en 15 escons). Qui serie el principal beneficiari? Los partits minoritaris, que en les eleccions de 2016 és, sobretot, Ciutadans, que pujarien 12 escons, i en segon lloc Unidos Podemos, que en pujarie 6. PSOE, PDeCAT i ERC quedarien en resultats similars. Però segurament el canvi que més canviaria el panorama electoral seria suprimir les circumscripcions provincials, i fer-ne una d’única a nivell de l’Estat. Si es fera circumscripció única, i es mantinguera la regla d’Hondt, l’ordre de perjudici es mantindrie, però seria més accentuat: lo PP perdria 18 escons (i el PSOE 3). I els beneficiats serien Ciudadanos (amb 15 més), i en segon lloc, Podemos (que en guanyaria 4).
De fet, fixeu-vos que en qualsevol dels canvis, les majories dels blocs se transformarien, i els partits conservadors baixarien algun escó en la suma total. En tot cas, si recuperem l’afirmació que exposàvem al principi, on els nacionalistes perifèrics són los principals beneficiaris del sistema electoral, tenim suficient dades per a confirmar que és completament falsa. Per més que l’afirmació es continue repetint. Lo problema no és que CiU estiguera sobrerepresentada. El problema ere que IU estave infrarepresentada en favor del PP. I és evident que la llei electoral no canviarà les circumscripcions, perquè els principals interessats en mantindre el sistema per circumscripció són precisament els que tenen majories al Senat, i poden evitar qualsevol canvi constitucional que és necessari. I una altra discussió és que vulguem canviar la Constitució per a suprimir la representació justa dels territoris despoblats. Podem considerar que siga legítim baixar la representació de tota la Província de Terol a només un diputat que li correspon proporcionalment, enlloc dels tres que té ara. És evident que si les carreteres generals aquí tarden 40 anys en fer-se, hi haurà dos terços menys de motius per a fer-les «tan ràpidament». Vostès mateixos. I espero que m’entenguen la ironia. De vegades, los sistemes només són justos aparentment.

Natxo Sorolla (Text publicat a Compromiso y cultura, abril de 2019)

La llengua dels youtubers i del rock (Viles i gents) 24 Abril 24+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al  Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.

I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.

Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:

Entre matar el gorrino i penjar la foto a Instagram (Viles i gents) – Pel·lícules per a sociologia 21 gener 21+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: ,
add a comment

Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 18/1/2019)

Al Matarranya els Baby Boomers (Generació X) van nàixer entre els anys 60 i 70. És la generació que devie consolidar anar de festa a Vall-de-roures, que sempre va conduir superant les taxes d’alcoholèmia, i que va tastar les últimes llengüetades de la Ruta del Bakalao a Calaceit. Però és una generació que ha matat lo gorrino a casa en normalitat i ha vist treballar el monte en animals. Dos mons que aquí han tingut la seua connexió natural. Los Millennials (Generació Y) van arribar després (entre els 80 i els 90) i els va tocar fer una bona transició per la irrupció de les noves tecnologies. Per a ells l’ecosistema està format tant per la subsistència com per l’opulència, en pares que no han agarrat mai un avió i fills que han inaugurat los Erasmus. Però per a qui pot ser més complicat entendre la connexió entre els dos mons és per a la Generació Z (Centennials), que van arribar en lo mòbil ja davall lo braç. I això es fa més evident si són urbans. Perquè mentalment estan lluny de les economies de subsistència.

Les pel·lícules i documentals són una gran ferramenta per a immergir-se temporalment en una societat i en un temps. I xalar i patir com los seus protagonistes. Un bon inici és entendre el món social de forma rigorosa, per via del programa «Economia en colors» de Sala i Martín (capítols Rosa i Lila). I també entendre que el nostre comportament individual en bona part se base en la societat a on estem inserits, per via del El Show de Truman. Podem entendre el procés de modernització que mos distancie de la matança del gorrino, i mos aproxime a Instagram, en Bienvenido Mr. Marshall o Los Santos Inocentes. Però tinc una gran predilecció per les de Paco Martínez Soria, perquè se centren en lo conflicte entre un sistema i l’altre (La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento).

Si voleu posar una nota cool al tema, teniu la versió elegant i anglesa de la industrialització a Peaky Blinders. Però com a documents que s’expliquen sols crec que la major creació en anys és lo documental «Historia del mundo» (capítols del 5 al 8). Parteixen de les societats preindustrials i arriben a la societat informacional. D’esta última època la ciència ficció generalment destaque los perills de les noves tecnologies, i serveix per a reflexionar-hi: Terminator, Blade Runner… Però crec que n’hi ha un que ho sintetitze tot, i des d’un punt de vista més social: Caida en picado de «Black Mirror». Que tos aprofiton! :-)


Este és un Viles i gents que naix de la necessitat d’elaborar unes pràctiques audiovisuals amb alumnes de sociologia. A continuació hi ha el llistat complet de pel·lícules i documentals:

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA. CIÈNCIA.

SOCIETAT / INDIVIDU

  • El Show de Truman
  • The end of suburbia (primers 7’: La inquietud de la ciutat per les classes mitjanes es resol vivint a les afores. Però no es resol el problema públic, i en planteja de nous…)
  • La chaqueta metálica
  • Misterios de la antigüedad – Los Samurais 
  • Apocalipsis, La II Guerra mundial
  • La Ola (Die Welle)
  • Sense 8 (Netflix)
  • Por trece razones (Netflix)
  • American History X

MODERNITZACIÓ

  • «Historia del mundo»
    • 5/8 Naixement del capitalisme (39’-…) 
    • 6/8 Revolución Francesa: el cambio de la era moderna a la era contemporánea 18’20’’ – 27’
    • 7/8 Industrialització, modernització, IGM
  • Paco Martínez: La ciudad no es para mi, Hay que educar a papá, El turismo ese gran invento,
  • Bienvenido Mr. Marshall
  • La escopeta nacional
  • Peaky Blinders (fàbrica cotxes)
  • Creences
  • ¿Qué es el marxismo? Filosofía en 8-bits. Subtítulos en español (CC) Extreu les principals idees de Marx del vídeo
  • Capitalisme
    • Lobo Wall Street
    • American Psycho (món superficial dels yuppies)

SOCIETAT INFORMACIONAL

  • «Historia del mundo» (8/8)
  • Caida en picado de «Black Mirror». Xarxes, ascens social, societat informacional, capitals social, econòmic…
    • Text complementari excel·lent: “La sèrie Black Mirror també ha explorat aquest tema en alguns dels seus capítols, com per exemple «Nosedive» (“caiguda en picat”, esquerra), en què les persones s’avaluen les unes a les altres constantment mitjançant una aplicació mòbil, i aquesta puntuació influeix directament tant en el seu estatus econòmic com social.”
  • Robot Google 
  • Terminator (Skynet). Terminator vigilant tots, societat de la informació: Terminator Genesis 1h5′
  • Yo, robot (I, robot). Will Smith
  • Blade Runner
  • «Economia en colors» La destrucció creativa. “Estem en plena Quarta Revolució Industrial i tenim por que els robots ens acabin prenent tots els llocs de treball. Serà així? Ho intentem respondre en un magatzem d’Amazon”
  • Good bye Lenin. Capitalisme/Socialisme/Transformació social
  • Her. “Un exemple seria la pel·lícula Her (dreta), en què el protagonista s’enamora d’un sistema operatiu informàtic”

SOCIOLOGIA DEL TREBALL

  • Los lunes al sol. Treball, Classe social, Atur.
  • El Odio (La Haine). Treball i origen ètnic.
  • The Pursuit of Happyness (Will Smith). Classe social, ascens.
  • Suits (Netflix). Educació / Ascens social.
  • El lobo de Wall Street. Treball Brokers
  • Maquiladoras: Los Derechos Laborales en Nicaragua
  • Narcos / Fariña /Sicarios. Pobresa, classe social, poder, globalització.

MIGRACIONS, GENERE, ÈTNIA, EDUCACIÓ

  • El Odio (La Haine). Migracions i ètnia.
  • Bend It Like Beckham. Gènere, ètnic, educació.
  • You (Netflix). Violència de gènere.
  • Bread and roses (Ken Loach). Gènere i classe social
  • Educació: «Economia en colors». Taronja. On són els nens de desembre?
  • Educació / Ascens social. Suits (Netflix)

ALTRES

%d bloggers like this: