La vida i la mort de 7 en 7 anys (Vallibona i Pena-roja) 3 Juny 03+01:00 2019
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.add a comment
(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)
Natxo Sorolla
Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.
En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).
Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…
I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.
“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28+01:00 2018
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: Matarranya, toponimia, valderrobres, vall-de-roures
1 comment so far
(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).
Natxo Sorolla
Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.
Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».
Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».
Sostenibilitat demogràfica dels pobles 2 Agost 02+01:00 2017
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural, sociologia.Tags: demografia, sostenibilitat rural
add a comment
Fa temps que li donava voltes a la idea de la “sostenibilitat demogràfica” dels pobles. I a este estudi de la UAB en parlen. Lo Matarranya, està entre la resiliència i l’emigració.
Feu clic per accedir a PerspectivesDemografiques_007_CAT.pdf
Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés 27 Juny 27+01:00 2017
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: baix aragó, català, Franja, Matarranya, Maties Pallarés, Pena-roja, Vocabulari
1 comment so far
Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí, que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?
Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja: donant voltes a Desideri 7 Març 07+01:00 2017
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.Tags: desideri, marxa, Matarranya, Pena-roja, senderista
add a comment
Este domenge es fa la Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja. És una forma “ràpida” de visitar los punts principals del terme de Pena-roja. I sense ser explícit, volte l’obra de Desideri Lombarte. L’excursió passe pels Masos dels Molinars, a on va nàixer, la Creu del Llop, la Creu de Joseret, i pel Cingle de Sant Jaume, tres dels romanços populars que va escriure en vers. I passe per punts clau de la seua obra: lo toll bugader, lo Palanc…
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16672530&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S
Lo Matarranya de l’escut antimíssils i el canvi climàtic 3 Octubre 03+01:00 2016
Posted by xarxes in aerotranstorn, Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: aerotranstorn, antimíssils, aviació, conflictes, escut, Matarranya, orient, OTAN
6 comments
Este apunt és una versió adaptada de l’article publicat a la revista Compromiso y Cultura d’Alcanyís.
Fa un temps vaig escriure sobre com d’estimulant és l’aerotranstorn al Matarranya. I allà parlava d’un vol que m’havie cridat l’atenció. Un Hércules entre l’Illa de Creta (Grècia) i Rota (Càdis), que passave a l’altura de Pena-roja. I només hi especulava que podie estar relacionat en los conflictes a l’Orient Pròxim.
Pocs dies més tard m’haig trobat en l’article Rota, base del escudo antimisiles y de su escudero que planteje com los Estats Units han recuperat lo potencial de Rota com a base militar, i el paper actiu i de suport d’Espanya en esta geoestratègia, que va més enllà de la cessió territorial. Espanya defense i amplie la potència dels destructors. Perquè des de Rota han desplegat un punt central de l’escut antimíssils contra Iran (de 4 destructors), i sobretot, com a punt de suport a les incursions a Síria, i com a punt d’eixida de les marques territorials dels aliats davant Rússia:
Su estacionamiento en Rota les ahorra la travesía del Atlántico cada vez que tienen que desplazarse al Mediterráneo Oriental, su zona habitual de operaciones.
De fet, lo vol eixie de Khanià (Chania), a on hi ha desplegada la Base de Llançament de Míssils d’Estats Units (f.k.a. OTAN). Ja ho veieu. Per damunt lo Matarranya passe part de la geoestratègia mundial, en forma de míssil. La pregunta que quede per respondre és per què es fa el recorregut de gairó, fent una circumval·lació tant al nord, pel Matarranya.
I veure com per damunt lo Matarranya també volte part de la geostreatègia mundial té cert lligam en altres discussions que seguixco, que darrerament apunten a que al Matarranya no plou perquè les companyies d’assegurances estan fent volar avionetes, que escampen iodur per a evitar les pedregades al fruital del Baix Aragó i del Baix Matarranya. No cal dir que al Matarranya no plou pel canvi climàtic, i tenim bastantes butlletes d’anar veient com tot lo sud Europeu se desertitze. En tot cas, hi ha tota una discussió científica sobre l’efecte del iodur sobre la pedra i sobre l’aigua. Però em preocupe la prèvia: hi ha realment les avionetes?
L’aerotranstorn localitze l’estrès matarranyenc en l’aviació comercial, les línies Europa-Alacant i Barcelona-Madrid que mos sobrevolen, al que ja estem més que acostumats, i que per altura i tipus de motor, mos sol passar desapercebut. Però l’aerotranstorn també detecte allò que cride l’atenció al ciutadà de carrer, com l’aviació militar pesada, proves de vol de l’Aeroport de Terol, vols d’arribada a Castelló, o avionetes diverses, com les que fotografien los Ports en dies de sol (vegeu la imatge) o les múltiples que van de passada. És cert que certa aviació no ix al radar, com los caçabombarders de l’aeroport de Saragossa, que no ixen als radars, i no trobo la manera de fer-ne seguiment, ni en enginyeria social. Però també és cert que no haig estat capaç de trobar cap avioneta fent vols estranys a les tronades.
De fet, tinc algunes anècdotes: cel núgol, se sent un soroll d’avioneta, com la multitud que se senten en hores de sol, i per la finestra escolto “mira, una avioneta de les tronades”. Me poso en mans del radar, i efectivament, un vol sense cap carambola, directe a les Balears. És més raonable pensar que la porte un tio en molta pasta, que no un tio en molt de iodur. La segona m’ha passat fa pocs dies. Sense cap informació concreta sobre l’hora, m’apunten a vols antipedregades a més o menys unes hores. És complicadíssim fer seguiments sense dades concretes, perquè vivim en una sopa de vols, i en una hora en poden passar més d’una vintena. Però casualment en les hores relatives del suposat vol contra la pedra, va passar lo germà menut (AN-12) de l’avió més gran del món, l’Antonov (AN-225) (ho veureu al minut 6 del vídeo). És un bitxo que una companyia d’assegurances no podrie ni aixecar per a escampar iodur.
En tot cas, me continue picant la curiositat si les avionetes contra la pedra existeixen. Si voleu fotre’m una mà, només cal seguir una guia senzilla per a poder monitoritzar les avionetes: apunteu dia i hora exacta del vol, a poder ser la ruta que suposadament segueix (no la veureu, però pel soroll, podeu intuir si va N-S, per exemple), i per a controlar que el vol ix registrat als radars,apunteu també l’hora dels 3 o 4 vols següents que passon. A veure què n’ix de la monitorització.
Persecució del català: “evite la entrega de las agendas al alumnado”. Tics franquistes. 4 Agost 04+01:00 2016
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: agenda, català, educació, Franja, Govern d'Aragó, llengua
7 comments
La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.
Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l'”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.
Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.
Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir la comuna. Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).
Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.
L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.
Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.
Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.
A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.
Viles i gents: Parc Natural per a protegir el Monegrino, i evitar l’Andorranot (N. Sorolla) 22 Juliol 22+01:00 2016
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.Tags: Matarranya, Parc Natural
add a comment
Publicat a La Comarca del 22/7/2016.
Natxo Sorolla
Foto del Monegros Festival, d’EFE. Una empeltament del monegrino i l’andorranot.
“En la nova legislació de benestar animal, i l’increment d’alumnes per aula, estan més amples los gorrinos a la soll que els crios a escola”. No vaig parar d’enriure-me’n quan ho vaig llegir a un perfil de Facebook. I les paradoxes sempre agiten les idees. No fa massa anys que la presència d’una espècie de moixó concreta als Monegros va fer perillar els regadius que s’hi havie de desplegar, i la població autòctona, no sense conya, no va descansar de repetir que l’espècie que més protecció necessitave ere la del Monegrino. És a dir, los humans que poblaven los Monegros, que ja portaven moltes dècades de despoblació. D’alguna manera el debat estave entre privilegiar les possibilitats socioeconòmiques de la nova agricultura i la necessitat d’aturar-les per la protecció d’espècies animals. Al final les dues coses van resultar compatibles.
“Los parcs naturals i les zones protegides serveixen per a assentar la població rural”. Ho llegia a una notícia d’un diari d’àmbit estatal. Una hipòtesi interessant, que va en la línia del Monegrino! Ho explicaven a partir d’un estudi que el Govern d’Aragó ha presentat, juntament en una associació ecologista. Diuen que els municipis que estan a parcs naturals han mantingut més la població, i tenen rendes més altes, que no els municipis de mida similar de la resta d’Aragó.
En línia d’això, llixgo un altre comentari a Facebook, que evidentment lligue l’estudi en la necessitat del Parc Natural (fallit) del Matarranya. Per a fer créixer la població, diu. Suposo que la majoria ja em té clitxat. M’agrade el monte. M’agrade el Matarranya. No m’agrade la despoblació. I penso que mos cal reformar (o capgirar) el model socioeconòmic. Però en allò de “créixer” me ve al cap la idea d’Andorra, un país que em meravelle. Però que cada vegada que hi vaig, penso: ja els calie tot això a n’esta gent? Un país que ha multiplicat per 10 la seua població, ha repoblat a marxes forçades lo país d’espanyols i portuguesos, en un model de creixement-creixement-i-més-creixement basat en lo comerç i la neu… algun dia deus arribar a pensar: vols dir que no viuríem més tranquils anant més poc a poc? Tot és qüestió de poder triar el model que vols: la despoblació de models que caduquen, la protecció sostinguda del Monegrino, o el creixement ferotge de l’Andorranot.
PS: com a nota curiosa, més enllà del titular, me poso en contacte en l’administració i en l’associació per a poder accedir a l’Informe. En estos temps que es posen de moda els Consejos de Transparència l’administració em diu que no puc accedir a l’Informe que han presentat perquè està “dentro de la revisión del Plan…”, i l’associació em diu que no en sap molt més que el que apareix a la nota de premsa. Finalment, demanant a l’Administració aclarir-ho, em fan arribar un Excel en dades. Documents públics que haurien de ser accessibles en un clic no són fàcils de trobar ni reiterant-se per correu.
Eleccions 2016 al Matarranya 27 Juny 27+01:00 2016
Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja.add a comment
Ham estat parlant una miqueta a Ràdio Matarranya sobre els resultats de les eleccions 2016 al Matarranya i es veuen vàries coses. Es conserven les dinàmiques comarcals ja conegudes:
- La Portellada, feu conservador: màxim comarcal de PP/PAR 55%, i dels més alts a Ciutadans 19%. Perfil similar a Mont-roig, Ràfels i Fondespatla, i en vot conservador que bascula més al PP, també a la Vall-del-tormo.
- Arenys, feu socialista: màxim comarcal del PSOE, 37,5%.
- La Torre, feu de la nova política: vot molt repartit entre PP (29%), Unidos Podemos (UP) (29%), PSOE (23%) i Ciutadans (Cs) (19%).
- Entre los dos pobles més grans, Vall-de-roures aposta més per la nova política, amb més vot a UP i Cs que en la mitjana comarcal, i Calaceit aposta per la política bipartidista, que té més vot a PP i PSOE que la mitjana.
Pel que fa a canvis en relació a les eleccions de 2015, pocs canvis a nivell general. Però a nivell particular, Ràfels, Torredarques i Fórnols retornen al vot bipartidista, en increment sobretot del PSOE, però també del PP, i reduccions a UP. Calaceit trasbalse una mica de vot del PP a Ciutadans. A Fondespatla es radicalitze la política, amb increment del PP i UP. A la Freixeneda s’incremente UP, i a Calaceit Ciutadans.
En relació als canvis respecte les eleccions de 2011, alguns pobles com la Torre del Comte han abraçat la nova diversitat de partits polítics, mentre que altres com la Vall han mantingut molt el vot del PSOE i n’han incorporat poc d’UP. A pobles com Fondespatla hi ha hagut un important trasbals de vot del PP a Ciutadans, mentre que pobles com Arenys han perdut poc vot del PP, i no n’han incorporat de Ciutadans.
Nota: percentatges comptant només vot als 4 principals partits.
Taula de Rubén Lombarte
| PP | PSOE | PODEM | C’S | |||||||||
| 2016 | 2015 | 2011 | 2016 | 2015 | 2011 | 2016 | 2015 | 2011 | 2016 | 2015 | 2011 | |
| ARENYS | 50 | 44 | 65 | 45 | 44 | 64 | 22 | 17 | 3 | 4 | ||
| BESEIT | 144 | 132 | 198 | 58 | 57 | 96 | 76 | 77 | 30 | 39 | ||
| CALACEIT | 264 | 238 | 318 | 163 | 171 | 252 | 93 | 76 | 69 | 87 | ||
| QUERETES | 124 | 122 | 177 | 88 | 85 | 157 | 71 | 65 | 46 | 53 | ||
| FÓRNOLS | 23 | 24 | 36 | 19 | 22 | 19 | 14 | 9 | 7 | 7 | ||
| LA FREIXNEDA | 95 | 88 | 126 | 47 | 46 | 66 | 47 | 61 | 28 | 30 | ||
| FONTDESPATLA | 74 | 84 | 124 | 34 | 32 | 39 | 28 | 36 | 32 | 26 | ||
| LLEDÓ | 41 | 45 | 55 | 20 | 19 | 33 | 19 | 21 | 13 | 15 | ||
| MASSALIÓ | 121 | 130 | 183 | 71 | 60 | 89 | 52 | 48 | 35 | 38 | ||
| MONT-ROIG | 96 | 87 | 128 | 24 | 28 | 36 | 32 | 34 | 32 | 33 | ||
| PENA-ROJA | 93 | 96 | 124 | 56 | 52 | 76 | 48 | 45 | 26 | 18 | ||
| LA PORTELLADA | 80 | 83 | 115 | 21 | 20 | 38 | 16 | 16 | 28 | 21 | ||
| RÀFELS | 36 | 38 | 62 | 11 | 15 | 17 | 13 | 10 | 9 | 7 | ||
| TORREDARQUES | 28 | 27 | 32 | 8 | 10 | 12 | 16 | 13 | 2 | 1 | ||
| LA TORRE | 21 | 21 | 46 | 17 | 18 | 41 | 21 | 17 | 14 | 15 | ||
| LA VALL | 90 | 89 | 128 | 45 | 46 | 48 | 19 | 27 | 20 | 17 | ||
| VALDE | 366 | 346 | 540 | 238 | 244 | 296 | 237 | 219 | 157 | 187 | ||
| VALLJUNQUERA | 84 | 77 | 109 | 61 | 70 | 102 | 42 | 44 | 18 | 22 | ||
| TOTAL | 1830 | 1771 | 2566 | 1026 | 1039 | 1481 | 866 | 835 | 0 | 569 | 620 | 0 |
Jornada reivindicativa en favor de la lengua en Monroyo 25 febrer 25+01:00 2016
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.add a comment
Notícia de La Comarca
- Jueves, 25 Febrero 2016 00:00
- Escrito por Javier de Luna
Coincidiendo con el día Mundial de la Lengua Materna, Monroyo acogió una celebración organizada por la Asociación de padres del Matarraña en Defensa del Catalán, Clarió. La jornada tuvo lugar en el Salón Cultural y sirvió para poner de manifiesto las reivindicaciones que desde esta asociación hacen respecto al uso del catalán en la comarca del Matarraña.Ante un centenar de personas se presentó un estudio sobre el uso del catalán entre los jóvenes de 2º de la ESO en el IES Matarraña de Valderrobres a cargo de la lingüísta barcelonesa Anna Currubi y que contó con la introducción del también lingüista y doctor en Sociología, el peñarrogino Natxo Sorolla.
Aunque el estudio todavía no está disponible sí será publicado en breve. El acto sirvió para poner de manifiesto varias de las conclusiones: la principal de ellas, según su autora, es el aumento de personas jóvenes que emplean el castellano como primera lengua en sus relaciones habituales, tanto de familia como con los amigos. Una tendencia que en palabras de Currubí también se observa en «otras comarcas» como el Bajo Cinca o la Litera, si bien en el Matarraña ese proceso está siendo más lento, entre otras cosas por ser un medio más rural y en el que ha habido menor inmigración, tanto extranjera como del resto de España. Otra de las conclusiones que se extraen es la hegemonía clara del castellano en el uso oficial, algo que no es nuevo pero que queda también se pone de manifiesto en este estudio. Por último se destacó que pese a ser un proceso reversible, es algo que ocurre en otros territorios bilingües y no bilingües en otras partes del mundo.
En cualquier caso lo que allí se demandó fue una mayor implicación de los distintos organismos gubernamentales. «Es de vergüenza ver la dejadez de nuestras instituciones y de los que nos representan respecto a nuestra lengua», manifestó Jose Manuel Aragonés, presidente de Clarió, instantes antes de dar la palabra al sociólogo y lingüísta Natxo Sorolla y a la autora del estudio. «Pensamos que la situación actual con el nuevo ejecutivo autonómico es mucho mejor. Nosotros demandamos mejoras para la lengua y vemos un futuro bastante negro por una sustitución lingüística que tenemos aquí ya; confiamos en que cambien muchas cosas. Nos gustaría la cooficialidad pero de momento lo vemos muy difícil», afirmó Aragonés. Además del coloquio y presentación del estudio, la jornada tuvo un marcado carácter lúdico.
Mayor implicación del ejecutivo
Coincidiendo con el día mundial de la lengua materna el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, ha lanzado un anuncio televisivo en el que aboga por la preservación de las lenguas propias de Aragón y en la que pueden verse distintas palabras del catalán o pero también del aragonés; un idioma en mucha peor situación y que apenas es utilizado como lengua materna en los valles pirenáicos de Hecho y Ansó, en Huesca.Natxo Sorolla fue uno de los asistentes. Es Doctor en sociología y reconocido lingüista:
¿Cuales son los mayores problemas de la lengua en el Matarraña?
Hace unos años la problemática era otra. Teníamos que en los años ‘90 el catalán era la lengua hegemónica en el Matarraña, es decir, más del 90% de la gente la tenía como lengua materna. Sin embargo la gente aunque la hablase no conocía la gramática. Hoy en día es cierto que más personas conocen gramaticalmente la lengua, pero se ha añadido un problema más. Estamos viendo cómo hay una sustitución paulatina de nuestra lengua entre las nuevas generaciones. Si hace dos décadas un castellano parlante que viniera al Matarraña, ya fuera por ser un nuevo residente o por no tener como lengua materna este idioma, se encontraba con que la lengua hegemónia era el catalán y no tenía apenas problemas en aprenderlo hoy en día vemos que el catalán ha perdido la hegemonía que podía tener hace dos décadas, sobretodo entre los más jóvenes. Nos encontramos incluso jóvenes de padres catalanoparlantes que sin embargo utilizan de forma más habitual el castellano en tre su círculo de amigos y por supuesto en ámbitos como el educativo.
¿Desde cuándo se observa esa evolución?
Hemos visto cómo entre los dos últimos estudios hechos sobre el tema en 2004 y en 2014 hay bastantes diferencias. Mientras en 2004 los porcentajes de catalanoparlantes que utilizaban el catalán como lengua materna seguían siendo del 70%, en el estudio de 2014 hemos visto que esos porcentajes han bajado bastante y se sitúan en torno al 50% de la población. Como ves hemos pasado de un 90%, a un 70% en 2004 y el 50% actual. Cabe decir que tradicionalmente comarcas como el Matarraña o la zona catalanoparlante del Bajo Aragón-Caspe han arrojado siempre cifras mucho mayores de personas que tienen el catalán como primera lengua que la mismísima Barcelona. Veníamos de una situación bastante buena en los años ‘90, a pesar de toda la situación política. Observábamos cómo se había mantenido un uso casi total del catalán en lacalle, entre las familias; pero diferentes dinámicas han hecho. Lo que pasa en Fraga o en Tamarite es un poco lo que podría terminar pasando aquí. El hecho de que el catalán no sea una lengua escolar hace que incluso los tradicionalmente catalano parlantes, terminen haciendo un mayor uso del castellano en su vida cotidiana.
¿De seguir esta tendencia qué crees que podría llegar a pasar?
Hemos visto cómo zonas en las que tradicionalmente se hablaba esta lengua como son Valencia y Alicante, Perpiñán o l’Alguer en Cerdeña ahora es una lengua totalmente desplazada del uso diario. La habla gente pero es minoritario el empleo de ella como lengua materna y ha sido desplazada en el caso de Alicante, Perpiñán o el Alguer, haciendo que en esos territorios el catalán prácticamente sea una lengua periférica. Nosotros estamos mucho mejor incluso que otras comarcas de Aragón como el Bajo Cinca e incluso que algunas de Cataluña, pero el descenso es claro y la bajada en el porcentaje de catalano parlantes también. Incluirla en el Currículum, no solo de forma optativa y que además sea nuestra variedad de catalán
También hay gente a la que le preocupa la pérdida de palabras y dichos propios del Matarraña…
Hemos hecho ya varios estudios y no puedo dejar de referirme a Esteve Valls. Hay estudios hechos en referencia a la estandarización y el ‘variacionismo’. Tenemos además literatura de Desideri Lombarte, es decir, tenemos material y tenemos que esforzarnos en ello. La ‘estandarización’ es algo que no solo ocurre aquí.
Xarxes socials i llengües 