jump to navigation

Cuñaos, amistat i xarxes fluvials 28 Agost 28UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La FAO té publicades unes representacions gràfiques sobre els fluxos dels rius d’un país a un altre, enllaçant països segons on té origen l’aigua i a quin país va. Lo tema té una rellevància social i geoestratègica vital. De fet, i parlant de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com a enemic comú, lo País Valencià. Però una vegada el transvasament de l’Ebre es va aparcar, les rivalitats tradicionals van tornar al seu curs habitual.

Estes xarxes fluvials poden tindre unes característiques concretes, que desconec. Des de la sociologia estem acostumats a treballar en xarxes socials, que solen tindre unes altres característiques concretes. Per exemple, l’amistat sol ser recíproca, perquè solem considerar amics a aquells que mos consideren amics, i transitiva, perquè solem establir amistat en amics dels nostres amics. Esta transitivitat de les tríades  explique per què l’amistat se conglomere en grupets. I com estos grupets són emocionalment equilibrats, perquè solem suportar, i solem ser afins, als amics dels nostres amics. I si tenim un amic que té molts altres amics als que no suportem, la tendència a la transitivitat mos portarà a distanciar-mos-hi. Això ho ha estudiat la teoria de l’equilibri (Heider).

Però no tota relació social complix estes tendències. De fet, les relacions en la família política solen estar plenes de llegendes oposades a la transitivitat. Per exemple, la figura social del que actualment coneixem com a cuñao destaque eixa no transitivitat: la idea (no sempre certa, evidentment) que no se suporte al germà (curiosament, una figura masculina), que sempre té opinió per a tot, i de tot sap. Eixa visió figurada de no transitivitat ja la tenie la figura tradicional de la sogra, a qui per més mare que sigue de la parella, i per més que s’estimon, socialment se considere que existirà mala relació en la parella de la filla/fill.

Habitualment, quan mos enfrontem a l’estudi d’un nou tipus de relació, lo primer pas és entendre com funcionen eixe tipus de relacions. Per exemple, altres companys que estudien les relacions d’enemistat i assetjament, lo primer que han de plantejar és veure com funcionen estes relacions en díades i tríades, perquè la reciprocitat no sol existir-hi, i cal estudiar si els enemics dels nostres enemics són los nostres amics… o no. L’estada de recerca que faig a Groningen consisteix en això, en entendre quines configuracions es produeixen en les relacions sociolingüístiques, enteses en termes de xarxes múltiples. I el més complicat: interpretar els resultats.

Via Lista Redes.

Anuncis

Confirmant la tesi: la substitució lingüística emergent a la Franja 26 Setembre 26UTC 2016

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(més…)

Workshop en anàlisi d’Internet amb xarxes socials 2 Octubre 02UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

L’IN3 de la UOC ha organitzat un workshop sobre l’anàlisi d’Internet mitjançant l’anàlisi de xarxes socials, i en defintiva, en allò que es coneix com “big data”:

Taller: “Big Data i Anàlisi de les Xarxes Socials”

logoIN3[1]
Jorge Luis Salcedo i Camilo Cristancho, Investigadors del grup de recerca en Democràcia, Eleccions i Ciutadania (DEC) del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

L’objectiu del curs és proporcionar un punt de partida per fer recerca mitjançant mètodes en línia i les seves implicacions teòriques. Inclourà una introducció general sobre Data Science, així com de teories, mètodes i aplicacions de mineria de dades web dirigits a l’anàlisi social, i explorarà les noves possibilitats de recerca proporcionades per l’anàlisi de Big Data, així com les seves limitacions. El seu objectiu és presentar una varietat de temes i preguntes, alguns casos sobre com s’estan utilitzant realment els grans volums de dades en les ciències socials, l’accés a fonts de dades i una aproximació pràctica a eines útils entre disciplines.

El programa serà el següent:

Sessió 1.  Dilluns, 28 d’octubre: de 10 a 13:30 h.

Sessió 2.  Dimarts, 29 d’octubre: de 10 a 13:30 h.

Sessió 3.  Dimecres, 30 d’octubre: de 10 a 13 h.

El taller està concebut per a persones interessades en les tècniques de recerca social en línia amb l’ús d’eines que requereixen un nivell baix de coneixements de programació. Totes les dades resultants i els mètodes explicats es contextualitzaran en les diferents teories de les ciències socials (gir digital en les ciències socials, les teories de l’actor-xarxa, l’economia política dels mitjans de comunicació, la promoció i els usos dels mitjans de comunicació social, etc…). Els professors analitzaran un cas basat en Twitter i altres fonts de dades. Es presentaran diferents mètodes (anàlisi d’hipervincles, aranyes web, raspat de resultats en motors de cerca) amb una aproximació introductòria i pràctica a les aplicacions de software lliure més conegudes (llenguatge de programació R, NodeXL, OutWit Hub Pro, Issuecrawler i Gephi).

El taller s’impartirà en anglès.

On: Edifici Media-TIC, 7a planta, Sala William J. Mitchell, c/ Roc Boronat, 117, 08018 Barcelona
Quan: dilluns, 28 octubre 2013 – dimecres, 30 octubre 2013 (10:00 – 13:30)

Objectiu aconseguit. Èxit de les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» 31 gener 31UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Estes darreres setmanes haig estat intentant dedicar totes les hores possibles per a que les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» funcionaren bé. La trobada consistix en agrupar, possiblement per primera vegada a la història, tota la gran recerca sociolingüística feta als territoris de llengua catalana. Per la pròpia filosofia de les Jornades, on es presenta fins a 35 projectes en només poques  hores, calia ajustar a la perfecció les presentacions. Havien de ser de 15 minuts, i no més. I els diferents moderadors han sabut fer esta operació en rigidesa prussiana, tal com calia.

També pensava que podia acabar fallant la falta de pauses-cafè. Perquè la base de tot és posar en contacte els sociolingüistes en un fòrum comú, per compartir projectes, visions, marcs teòrics, metodologies… I en tot això és més productiu lo networking. La conversa directa amb un cafè a la mà. Finalment la interacció era molt important, i pareix que quan no hi havia espai, se’n feia.

M’ha agradat la participació de sociolingüistes d’arreu. Sobretot trobo interessant la vitalitat de la sociolingüística valenciana, per la importància d’esta sociolingüística que estudia el segon territori demogràficament més important. I l’espineta clavada que continuo trobant és la falta de visualització de recerca sociolingüística de la  Franja. Hi haurem de treballar des de totes les bandes de cara al futur.

Els apartats que més m’han atret han estat dos de metodològics. D’una banda, tal com vinc comprovant arreu de la recerca sociolingüística que s’està fent, les xarxes socials es consideren com un factor de vital importància per a explicar els comportaments sociolingüístics. S’analitzen les xarxes socials de diferents formes, de vegades de manera completament al·legòrica, de vegades en anàlisi desenvolupats. Però hi ha un interès compartit per gran part de la recerca sociolingüística. I l’altre tema que em desperta interès són els models. Models matemàtics per intentar fer conjuntar tots els components sociolingüístics i socials per a explicar una qüestió. N’hi ha que provenen de la ciència social i n’hi ha alguns que provenen de la modelització matemàtica. Des de les dues bandes hauran de millorar. En algunes ocasions, la capacitat de modelitzar, en altres hauran de millorar el rerefons teòric sobre el que se sustenten. Però entre els dos pols s’obre un gran camp en la recerca sociolingüística.

Llegiu la nota de premsa de l’IEC:

La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011

Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.

Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.

La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.

Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.

La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.

Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.

Monitoritzar la xarxa social a una discoteca 21 Abril 21UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Eixa és una de les futures possibilitats de recerca amb aparells com els que veieu a la foto. Cada “participant” de l’experiment en porta un, i el sistema arreplega per infrarojos qui es relaciona amb qui, en quin moment, quanta estona… Sociometria en estat pur. A la web que ho expliquen, diuen que l’experiment l’han fet a un congrés amb unes 70 persones, i a més s’hi han afegit uns microfons als participants per a seguir la tipologia de les converses, que en sociolingüística seria essencial.

Expliquen possibles aplicacions en diferents camps, però em pareix molt, molt, interessant en el del comportament sociolingüístic en l’oci juvenil, com una discoteca. Qui parla amb qui, qui coneix i presenta a qui, en quina llengua, com canvia… En el fons, és l’origen d’una gran part de les parelles. I veure com els grups i els individus gestionen les relacions és tremendament interessant (i rellevant). Variables com amics compartits, o lloc de residència han de tenir una pes importantíssim. I amb elles, les variables sociolingüístiques. Seguirà sent un camp de molt difícil accés, perquè l’oci se suposa que és el pilar de la llibertat individual, i per tant, difícilment monitoritzable. Evidentment, la sensació de Gran germà s’ha de fer desaparéixer amb el consentiment dels participants, la transparència amb les dades arreplegades i la seua anàlisi, el rigoròs respecte per l’anonimat estadístic, supervisió d’agents externs a la recerca… Llegit a al bloc de José González que a la vegada ho havia vist a Technology Review.

La xarxa social de Doraemon (i com dibuixar una xarxa des de zero) 18 Març 18UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment


A partir de l’apunt de fa uns dies amb la xarxa social de Jesús segons el Nou Evangeli, al bloc de la Moonydoodle s’ha treballat una matriu de les relacions a la sèrie de dibuixos animats Doraemon.

No vaig seguidor de la sèrie, i segurament que gent com mangacat mos ajudaran a interpretar la xarxa. Però m’interessa sobretot ordenar les mininstruccions que vaig posar als comentaris de l’altre bloc, per si algú vol representar xarxes socials. Aquí hi ha només la manera de fer la matriu, però no com aplicar-la al programa que les dibuixa, l’Ucinet.

  • Primer avís: si la xarxa té moltes persones (a partir de 10) és una faenada! Entre 10 persones hi ha 90 possibles relacions.
  • Segon: construix una matriu (amb fulla de càlcul de l’open office o excel o google spreadsheet) a on hi ha el nom de tots els personatges a les files i també el nom de tots els personatges ordenats de la mateixa manera a les columnes (aquí ho fem només amb 6 personatges:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit            
    Doraemon            
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            

    La matriu es pot completar tal com anem treballant la recerca. És a dir, no tens per què posar tots els noms de personatges de bon principi. Si t’apareix després una Tamako Nobi (mare) l’insereixes a la matriu, tant a les files com a les columnes, i segeuixes treballant posant totes les relacions d’esta nova persona.

  • Tercer: tries un tipus de relació amb la que treballaràs en aquella matriu (només una relació, i que siga clara). Per exemple, pots triar entre diferents tipus de relacions entre les persones:
    – Parlen entre ells
    – Es coneixen
    – Són amics
    – Són família
    – Comparteixen alguna cosa
    – S’han saludat alguna vegada
    – Han estat a la mateixa escola
    Pots tenir diverses matrius de la mateixa xarxa de persones, segons el tipus de relació que estudies. Pots fer una xarxa dels que són amics i una altra dels que s’han saludat alguna vegada. I pots marcar la relació amb un sí (1) o un no (0), o amb més valors, com per exemple vegades que parlen (1, 2, 3, 4…). Esta segona opció habitualment després es converteix en un valor dicotòmic, fent que els valors superiors a un límit són “sí” i els valors inferiors, un “no”. Però també es pot visualitzar una línia més o menys gruixuda segons el numero que té la relació. En el nostre cas marquem la relació de personatges que es parlen.
  • Quart: marques la relació de manera que el nom de les files és qui fa l’acció i el de les columnes és qui la rep. És a dir, si Nobita parla (fa) amb Doraemon (rep), i ho marquem a amb un 1, a la matriu apareixerà així:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit  

    1

           
    Doraemon            
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            

    Si la Doraemon parla amb Nobita, també, ho marquem al seu “invers”:

  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit   1        
    Doraemon 1          
    Shizuka            
    Gegant            
    Suneo            
    Dorami            
  • Per defecte, la diagonal de la matriu (relació de Nobita amb Nobita, Doraemon amb Doraemon…) són no relacions, i per tant, com si fora quan no hi ha relació entre dos persones, ho marquem per defecte amb un zero.
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobit 0 1        
    Doraemon 1 0        
    Shizuka     0      
    Gegant       0    
    Suneo         0  
    Dorami           0
  • Acabem la matriu de relacions i ja tenim la base per a representar-la:
  •   Nobita Doraemon Shizuka Gegant Suneo Dorami
    Nobita 0 1 1 1 1 1
    Doraemon 1 0 1 1 1 1
    Shizuka 1 1 0 1 1 0
    Gegant 1 1 1 0 1 0
    Suneo 1 1 1 1 0 0
    Dorami 1 1 0 0 0 0

Si voleu accedir a la matriu amb la que hem treballat, la teniu aquí.

Només queda passar-la per Ucinet. Podeu seguir amb, per exemple, este manual. Sort!

Xarxes de blocs 13 Març 13UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
3 comments

Los blocs són una ferramenta que ha facilitat profundament la possibilitat de fer públiques les expressions de persones o col·lectius. No cal conéixer llenguatge html, com pujar arxius per ftp o tantes altres coses que calia conéixer per a penjar una web simple. Però els blocs no només han estat la ferramenta per a que gent anònima pugue avocar les seues coses i prendre rellevància públic. Part de l’activitat d’un bloc és llegir altres blocs sobre temàtiques que interessen a l’autor, penjar-hi comentaris, mencionar idees d’altres bandes al propi bloc, atendre els comentaris del propi bloc… És a dir, xarxes de blocs.

Matthew Hurst  ha analitzat a un article com funcionen els llaços entre blocs i té interessants conclusions de la visualització (apareixen al gràfic amb un número):

  1. Los blocs populars, liderats per les 500.000 visites diàries de DailyKos.
  2. Els geeks dels aparellets, centrats en noves teconologies i aparells, liderats perBoingboing.
  3. Els de LiveJournal, un dels serveis de bloc que primer va permetre fer xarxa. És una illa de la blocòsfera.
  4. Els que parlen de política. Els tons blaus indiquen que s’interrelacionen molt entre ells.
  5. Blocs que ningú enllaça, però que ells enllacen arreu. I sí, són populars. Símplement és el centre del negoci a Internet, tots els miren, però ningú els citen: la pornografia.
  6. Blocs d’esports

Vist a Alt1040 que ho havia vist a Discover Magazine.

La xarxa social de Jesús i el Nou Testament 11 Març 11UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
8 comments

Acabo de veure a Deep Thoughts un interessant gràfic que pot servir per a facilitar l’enteniment del món de les xarxes socials a qui no el coneix. Tant senzill com visualitzar la xarxa social de Jesús al Nou Testament. Interessantíssim!

Font: ESV Bible Blog

Les xarxes socials a un institut multiètnic 8 Març 08UTC 2008

Posted by xarxes in tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

Després d’un final de setmana una mica diferent, avui acabo de rebre dos alegries per correu tradicional, enxarxades:

La primera em fa especial il·lusió: fa pocs dies José Luís Molina va anunciar a la llista Redes que havia eixit un article a la Revista Migraciones (n. 22) analitzant els efectes de les noves immigracions a dins d’una classe. És Percepciones de la inmigración y relaciones de amistad con los extranjeros en los institutos que signen la Verónica de Miguel Luken i la Carmen Carvajal Gutiérrez, de la Universitat de Málaga. Vaig mirar a on podia aconseguir la revista i impossible de fer a curt termini en lo meu triangle de la vida mòbil. Aixina que vaig decidir enviar-li un correu electrònic a les autores per veure com podia aconseguir-lo. I molt agradablement m’han enviat una separata de l’article a casa. -Seguixco pensant en les bondats de les revistes electròniques per a la comunicació científica-. Al final us poso lo resum que les autores fan de l’article. Aviat espero poder donar-tos l’opinió. Trobo que és un tema extremadament lligat a la meua tesi. En conclusió, el que pareix dir és que a pesar que els alumnes en les seues opinions mostren distància amb col·lectius ètnics diferents als seus, creen xarxes socials dins de classe que no hi tenen res a veure, molt més interètnics del que cabria esperar.

La segona alegria és una revista que m’arriba des de Suècia (moonydoodle, més efectes nòrdics ;), la revista Connections. L’edita l’INSNA (International Network of Social Network Analysis) i m’hi vaig fer soci l’any passat quan vaig anar al congrés internacional de Sunbelt de Grècia d’anàlisi de xarxes socials. Faré una ullada detinguda quan m’hi puga posar, per a seguir els principals temes de recerca a nivell internacional. Però fot goig rebre una revista internacional a casa.

(més…)

El món menut 8 Març 08UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
4 comments

Una amiga comenta al bloc lullaby in black & white que des que se sent apassionada pels països nòrdics, la neu i el fred, se li van encadenant un seguit de coincidències amb gent del nord que la deixen sorpresa. Troba suecs a la recepció dels hotels, finlandeses a la taula del costat… Li han parlat de la llei de l’atracció, que una mica esotèricament pronostica que els pensaments atrauen experiències. Jo veig que al costat de les energies, la lluna i el zodiac, esta llei té el seu espai. Però ja després parla de coses més clares, com l’efecte domino, l’efecte papallona (teoria del caos) i l’efecte bola de neu.

Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l’article en català a la wikipedia i el poso).

xarxa en la qual molts nodes són veïns d’algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als “amics dels amics”…

I ara mireu este vídeo dels Improve very where. Mai heu pensat com seria si poguéreu traçar els recorreguts, lo destí immediat, l’objectiu… de totes les persones que t’envolten a un bar, a una parada de metro, a una plaça plena de gent, a un bus que va d’un poble a un altre? Fa pocs dies me n’ha passat una de massa curiosa per a explicar-la per aquí, pensant el mateix d’unes persones que estaven al meu costat i que al moment van acabar estant relacionades amb mi, i ja mos havíem vist altres dies, que havien paregut casualitat. No eren casualitats. Tot estava ben mesurat… una mica menys que al vídeo ;-)

Imatge de weaving major & tractor dan

%d bloggers like this: