jump to navigation

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Instal·lant SPSS a Linux 8 Mai 08UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Migrar al software lliure és complicat. I molts dels problemes venen perquè estem immersos en un ecosistema Windows. Si des de menuts partirem des d’Ubuntu, LibreOffice, R… no mos trobaríem molts dels problemes. En tot cas, faig unes instruccions/guia per a usar SPSS en Ubuntu (en lo meu cas, Kubuntu), que seran d’utilitat per a sociòlegs i altres quantitativistes:

  1. Instal·lar VirtualBox per a Linux, a on posarem un Windows (per exemple el 10)
  2. Quan engeguem Windows, instal·lar un SPSS 20 que funciono, i seguir la resta de passos d’instal·lació que faríem en Windows, especialment lo pas posterior copy “lservrc” into the installed dir (e.g. C:\Programme\IBM\SPSS\Statistics\20)

Fer-ho en VirtualBox permet fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre, i per tant, hi ha compatibilitat completa. Vaig intentar resoldre el tema per via de Wine, que fa funcionar programes de Windows dins Ubuntu, i per tant, fa un ús menor de recursos. Però no es veig resultats, etc. En tot cas, penjo les instruccions més avall.

Hi ha versions natives de SPSS en Linux, però les instruccions no m’han funcionat. Si voleu fugir del programari propietari, una bona alternativa senzilla és PSPP, de codi lliure, i que va en Ubuntu i Windows. Aquí teniu algunes explicacions d’utilitats per a les classes de Tècniques Quantitatives per a Treball Social, a la Universitat Rovira i Virgili. Una alternativa futura és R, i sobretot entorns que el simplificon, com Deducer. Però no m’hi veig en cor, encara… Si teniu algun dubte, ja sabeu, als comentaris en podem parlar.

 

(més…)

Dir, fer, i l’efecte Netflix (Viles i gents) 13 gener 13UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca, el 12/1/2016

Natxo Sorolla

En estos temps convulsos de Trump, l’emergència de l’extremadreta europea, la redefinició de l’esquerra al sud d’Europa o el sobiranisme a Catalunya, les enquestes i el mètode tradicional de la ciència social ha fallat estrepitosament, tal com revisàvem fa unes setmanes. Diuen que els únics que van pronosticar la victòria de Trump van ser els de les big data. Sigue casualitat, o no, la ciència social que analitze grans volums d’informació produïda a Internet està donant los seus primers resultats.

A partir del que la gent escriu a Twitter, del que comente a Facebook, o de les notícies que tenen més èxit a les diferents plataformes, se pot saber si estan feliços, què els cabrege, la seua edat, i fins i tot la seua filiació política. Ara ja no ham de demanar a la gent que declaro a una enquesta sobre les seues opinions i comportaments. Ara podem observar què fan realment. I hi ha qui ja ha posat nom comercial a este etern debat entre dades declarades i dades observades: l’efecte Netflix.

La plataforma en línia de sèries i pel·lícules mos pregunte, en escomençar, quines pel·lis mos agraden. I com mos pensem molt il·lustres, li diem que mos encante Woody Allen. Però si acte seguit lo que acabem fent és mirar tota la saga de Torrente, perquè estem cansats, Netflix pren nota. I enlloc de prendre com a patró allò que ham declarat que mirem (dir), mos anirà recomanant altres pel·lis relacionades en allò que ell observe que realment mirem (fer).

Aixina, per fi tenim capacitat de tindre un gran volum de dades observades gràcies al nostre comportament a Internet. De veure què diu la gent, què escriu, a on va o en qui ho fa. Evidentment, seguint les directrius ètiques i l’anàlisi no individualitzat. Però els més optimistes pronostiquen que en un futur seran los propis logaritmes que votaran per natres, que mos coneixeran prou a fons per a saber quin serà el nostre comportament. En tot cas, que no ho veiguen los nostres ulls! I que els humans continuem sent humans.

Tesi defensada, cum laude… i a continuar cavalcant 28 gener 28UTC 2016

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
2 comments

Faena feta! El dia 14/1/2016 vaig defensar la tesi. I fa 3 dies em va arribar la notificació del cum laude. Són molts moments que quedaran gravats a la memòria, des del dia que Vila em va dir irònicament que als sociòlegs que volíem fer l’assignatura de sociolingüística a Filologia mos fuetejàvem, fins la cara de l’Ana a la defensa en intervenir algun doctor del públic que no esperava. Micromoments. I entre els micromoments, lo meu agraïment més gran: “A la Pilar i a Joaquin los haig de fer el més gran dels agraïments, perquè representen la infraestructura sobre la que qualsevol idealisme ha estat possible. Ancorats en la intuïció que a la vida cal fer allò pel que considerem que val la pena viure, mai han qüestionat si realment això de la sociologia tenie cap interès o cap futur. Espero que en este treball tinguen suficients pàgines i arguments per a donar resposta a una pregunta que mai ha existit. Tos estaré eternament agraït!” A continuació tos enganxo la notícia apareguda al Diario de Teruel (fotografia de Robert Bonet /Directa).

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

Quan els bicings es comporten com un organisme 3 Setembre 03UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Jo Wood mostra al TEDxEastEnd com han analitzat i mapificat els patrons de comportament del sistema de lloguer de bicis de Londres (Bicing a Barcelona, Bizi a Saragossa…), i es comporta com si d’un organisme es tractara. La presentació és apassionant, amb moments clau com la distinció entre el patró dels usuaris habituals i dels casuals (9′) o la dels hòmens i les dones (10’30)

Ja fa algun temps que corren altres vídeos similars amb altres comportaments humans, com el de l‘aviació:

Via Isidro Maya Jariego (web)

Infografia sobre articles científics per país 18 Març 18UTC 2014

Posted by xarxes in ciència.
Tags: , , ,
add a comment

Via Amazing Maps

Com funcionen les xarxes complexes? 10 Març 10UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, xarxes.
Tags: , ,
add a comment

Un vídeo interessant sobre xarxes complexes, d’Albert Díaz-Guilera (Física, UB)

Com funcionen les xarxes complexes? from Barcelona Cultura on Vimeo.

Suïcidis “Lo codi postal és més important per a la teua salut que el codi genètic” 24 febrer 24UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, Matarranya, sociologia.
Tags:
add a comment

Estic recuperant lo clàssic de la sociologia El Suïcidi, de Durkheim, per a transmetre-ho a estudiants de geografia i turisme (URV). I la publicació de Los enigmáticos puntos negros de suicidios en España (via Menéame) em va al pèl. Primer de tot, per l’afirmació que es fa inicialment: la situació geogràfica és més important per a la salut que la genètica. Però també  per totes les afirmacions i reflexions sobre factors socials, psicològics, genètics, culturals… Un article excel·lent per a la discussió.

Una nota local: fixeu-tos en la baixa taxa de suïcidis de la part occidental de la Terra Alta!

Áreas de riesgo por suicidio y lesiones autoinfligidas en hombres, 1984-2004

Suïcidi i autolesions en hòmens (1984-2004)

Visualitzar la nostra xarxa egocèntrica de correus electrònics 12 febrer 12UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Xarxa correus baixaImmersion és una aplicació web que permet visualitzar la pròpia xarxa (egocèntrica) de correus electrònics. Entenc que pren la informació dels destinataris i productors de correus en què estem immersos, i  a més dibuixa les relacions entre els alteri per la coexistència de destinataris en els nostres correus.

En el meu cas, com podeu veure a la imatge de relacions de l’últim any, apunta molt bé diferents grups. Hi ha tres grups que interaccionen molt entre ells, que serien els professionals: el centre de recerca (taronja), històrics de la sociolingüística (blau) i amics de la Marina (verd). També enllaçat, però per una confusió de les dades, apareixen familiars (taronja més perifèric), i el cercle més proper d’amics (roig), alguns dels quals enllacen amb l’activisme de la Franja (lila) o l’activisme aragonès (marró). Finalment, a la perifèria se situen altres contactes que no formen part d’estos conglomerats (rosa).

Com és evident, la xarxa es deixa fora força relacions en línia que mantenim, i que no són pel correu electrònic (personal): altres correus professionals, i sobretot, les relacions amb amics i familiars que se solen desenvolupar per altres vies: Facebook i Whatsapp. Però imagineu les múltiples possibilitats d’anàlisi social (i sociolingüístic) que se’ns presenten en un futur no molt llunyà. I la importància que hi tindrà l’anàlisi de xarxes socials!

Font: llista Redes.

Física i Sociolingüística 6 febrer 06UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, estadística, sociolingüística, xarxes.
Tags: , ,
add a comment

Vols predir el comportament sociolingüístic? Només tens que fer un model de “usa llengua A/usa llengua B”, i aleshores matisar alguna coseta amb algunes condicions secundàries (adaptació de la tira de xkcd)

El món de la sociolingüística vist per la física. Recordeu la distància que separa la física de la sociologia segons la distinció entre disciplines feta també per xkcd. Dos camps tant llunyans que necessitaran mediació per a trobar-se.

  • Abrams, D. M., & Strogatz, S. H. (2003). Modelling the dynamics of language death. Nature, 424(900). Recuperat de http://dmabrams.esam.northwestern.edu/pubs/Abrams%20and%20Strogatz%20-%20Modelling%20the%20dynamics%20of%20language%20death%20-%20Nature%202003.pdf
  • Castelló, X. (2008, maig 27). Collective phenomena in social dynamics: consensus problems, ordering dynamics and language competition (Tesis). Recuperat de http://digital.csic.es/handle/10261/18657
  • Wang, W. S.-Y., & Minett, J. W. (2005). The invasion of language: emergence, change and death. Trends in Ecology & Evolution, 20(5), 263-269. doi:10.1016/j.tree.2005.03.001
  • Stauffer, D., & Schulze, C. (2005). Microscopic and macroscopic simulation of competition between languages. Physics of Life Reviews, 2(2), 89-116. doi:10.1016/j.plrev.2005.03.001
  • Patriarca, M., Castelló, X., Uriarte, J. R., EguíLuz, V. M., & San Miguel, M. (2012). Modeling two-language competition dynamics. Advances in Complex Systems, 15(03n04), 1250048-1. doi:10.1142/S0219525912500488
  • Pop, C.-M., & Frey, E. (2013). Language change in a multiple group society. arXiv:1309.2677 [physics]. Recuperat de http://arxiv.org/abs/1309.2677
  • De Bres, J., & Franziskus, A. (2014). Multilingual practices of university students and changing forms of multilingualism in Luxembourg. International Journal of Multilingualism, 11(1), 62-75. doi:10.1080/14790718.2013.831098
%d bloggers like this: