jump to navigation

Ser moderna i de poble: sobre despoblació 9 Octubre 09UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, rural.
Tags: , , , , ,
add a comment

Imatge de retorn al poble

No treballo en sociologia rural. Però m’encantaria fer-ho. Perquè és lo meu dia a dia, la meua vida quotidiana. I alguna vegada hi haig reflexionat: Espentejar la ruralitat fent camps de futbol. I comentava que la despoblació està dominada per les jóvens, i les activitats i la vida pública, pels jóvens. Cal girar estes dinàmiques per a trencar la barrera de gènere. És ben sabut que un dels principals factors de despoblament se produix per les dones jóvens.

Rosario Sampedro és una investigadora de la Universidad de Valladolid que fa un excel·lent retrat sobre la modernitat i la ruralitat des de la perspectiva femenina: Como ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales. I això lligue en la hipòtesi que sostinc: en la despoblació són més importants los factors actitudinals (sobretot femenins) que no els materials (oportunitats laborals). Amb tot, l’autora no deixe de donar molta rellevància als factors laborals.

Durant tot l’article vague la idea que no hi ha una barrera entre ruralitat i allò urbà. En tinc dubtes, especialment per la densitat i multiplexitat de les xarxes rurals, que en àmbit urbà són més esparses. Però sí que estic més d’acord en què les i els jóvens rurals tenen actituds i aspiracions similars a les urbanes, i no hi ha cap tall entre uns i altres. La modernitat tardana s’ha difós sense contemplacions arreu. Però… què vol dir ser moderna o modern? Ho explicite quasi al final, i de forma bastant encertada:

…el disfrute de la naturaleza, la práctica del deporte, las “escapadas” a la ciudad, los viajes al extranjero o la transgresión de las normas morales tradicionales, como el hecho de vivir juntos sin casarse… constituyen la punta de lanza de ese pryecto de “ser modernas y de pueblo a la vez”. (p. 190)

I això va molt lligat en una altra idea clau que desenvolupa Sampedro, i que crec que és clau en la revalorització de la ruralitat. Tot i que no ho explicite per complet en este sentit, crec que són rellevants los canvis que es produeixen a nivell global pel triomf de valors postmaterials. Venim d’una societat a on primen los valors materials. Lo món rural ha acabat superant de bon tros los llindars de benestar material, com sanitat, comunicacions, educació, serveis. I mentre, a nivell general s’han revaloritzat la qualitat de vida, la tranquil·litat, la calor i la qualitat de les relacions, etc. Per tant, van reduïnt-se els discursos que destaquen los pobles com aïllament, rusticitat, endarreriment i avorriment, per uns altres, lligats amb la modernitat més tarda, que destaquen valors com natural, pausat, cíclic o autenticitat. I són valors, que a més, revaloritzen qualitats associades tradicionalment a la dona (p. 186).

En tot este panorama d’estudi de ruralitat, gènere i tardomodernitat, l’autora proposa 5 perfils de xica jove rural. El més lligat amb la ruralitat és la d’arraïlament afirmatiu, que s’identifique com a part del poble i fa una afirmació entusiasta de la vida rural, sempre destacant la connectivitat i accessibilitat de la vida urbana, i el lideren xiques en capital cultural d’estudis superiors, una posició laboral rellevant en l’estructura social, o un capital social important. De fet, esta mateixa figura combine xiques que neguen los estereotips (no som rurals perquè fem lo mateix que a una ciutat) amb altres que els refermen (som “de poble”). A continuació hi ha dos perfils d’arraïlament més inestables: lo defensiu i l’instrumental. L’arraïlament defensiu comporte un discurs sobre el poble com a millor lloc sòlid, davant un exterior incert (más vale malo conocido…), sol anar lligat a nivell d’estudis inferiors. Ben al contrari, l’arraïlament instrumental va lligat normalment a noves residents que destaquen les avantatges de la vida rural però que no es consideren com a part del poble. De fet, al seu discurs oposen la gent del poble a elles mateixes. I consideren el poble només com un instrument útil per a aconseguir els objectius personals en la qualitat de vida. Finalment, la investigadora detecte dos perfils de desarraïlament, que lliga com a evolucions possibles dels dos arraïlament inestables. Lo desarraïlament resignat és aquell de qui no considera positiu el context rural, però creu que la seua situació personal no li permet cap altra alternativa més que acceptar-lo amb resignació. Finalment lo desarraïlament indiferent, lligat la major part de vegades amb una condició de migrant, i que desenvolupe discursos de la ruralitat com a estació de pas en la vida, però que no es pense com a destinació final (en paral·lel amb l’arraïlament instrumental).

En fi… si us interesse la sociologia rural (i les qüestions de gènere, i la modernitat, i els valors…) us recomanem la lectura de l’article:

Sampedro Gallego, R. (2008). Como ser moderna y de pueblo a la vez: los discursos del arraigo y del desarraigo en las jóvenes rurales. Revista de Estudios de Juventud, (83), 179-193.

Tal com llegia l’article em sorgien noves idees de recerca futura, com per exemple la importància que els dos membres d’una parella siguen del mateix poble, i tantes altres. Un camp apassionant, que podeu complementar amb l’obra mestra de Bourdieu (2004). El baile de los solteros: la crisis de la sociedad campesina en el Bearne.

Nota: l’estudi no té a veure amb la il·lustradora “Moderna de pueblo“, que contextualitza una xica de Reus (?) a Madrid. Segurament aquí els valors són oposats als de l’arraïlament afirmatiu. Però aprofitem una imatge seua per a il·lustrar l’apunt :)

 

Anuncis

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Instal·lant SPSS a Linux 8 Mai 08UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Migrar al software lliure és complicat. I molts dels problemes venen perquè estem immersos en un ecosistema Windows. Si des de menuts partirem des d’Ubuntu, LibreOffice, R… no mos trobaríem molts dels problemes. En tot cas, faig unes instruccions/guia per a usar SPSS en Ubuntu (en lo meu cas, Kubuntu), que seran d’utilitat per a sociòlegs i altres quantitativistes:

  1. Instal·lar VirtualBox per a Linux, a on posarem un Windows (per exemple el 10)
  2. Quan engeguem Windows, instal·lar un SPSS 20 que funciono, i seguir la resta de passos d’instal·lació que faríem en Windows, especialment lo pas posterior copy “lservrc” into the installed dir (e.g. C:\Programme\IBM\SPSS\Statistics\20)

Fer-ho en VirtualBox permet fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre, i per tant, hi ha compatibilitat completa. Vaig intentar resoldre el tema per via de Wine, que fa funcionar programes de Windows dins Ubuntu, i per tant, fa un ús menor de recursos. Però no es veig resultats, etc. En tot cas, penjo les instruccions més avall.

Hi ha versions natives de SPSS en Linux, però les instruccions no m’han funcionat. Si voleu fugir del programari propietari, una bona alternativa senzilla és PSPP, de codi lliure, i que va en Ubuntu i Windows. Aquí teniu algunes explicacions d’utilitats per a les classes de Tècniques Quantitatives per a Treball Social, a la Universitat Rovira i Virgili. Una alternativa futura és R, i sobretot entorns que el simplificon, com Deducer. Però no m’hi veig en cor, encara… Si teniu algun dubte, ja sabeu, als comentaris en podem parlar.

 

(més…)

Dir, fer, i l’efecte Netflix (Viles i gents) 13 gener 13UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca, el 12/1/2016

Natxo Sorolla

En estos temps convulsos de Trump, l’emergència de l’extremadreta europea, la redefinició de l’esquerra al sud d’Europa o el sobiranisme a Catalunya, les enquestes i el mètode tradicional de la ciència social ha fallat estrepitosament, tal com revisàvem fa unes setmanes. Diuen que els únics que van pronosticar la victòria de Trump van ser els de les big data. Sigue casualitat, o no, la ciència social que analitze grans volums d’informació produïda a Internet està donant los seus primers resultats.

A partir del que la gent escriu a Twitter, del que comente a Facebook, o de les notícies que tenen més èxit a les diferents plataformes, se pot saber si estan feliços, què els cabrege, la seua edat, i fins i tot la seua filiació política. Ara ja no ham de demanar a la gent que declaro a una enquesta sobre les seues opinions i comportaments. Ara podem observar què fan realment. I hi ha qui ja ha posat nom comercial a este etern debat entre dades declarades i dades observades: l’efecte Netflix.

La plataforma en línia de sèries i pel·lícules mos pregunte, en escomençar, quines pel·lis mos agraden. I com mos pensem molt il·lustres, li diem que mos encante Woody Allen. Però si acte seguit lo que acabem fent és mirar tota la saga de Torrente, perquè estem cansats, Netflix pren nota. I enlloc de prendre com a patró allò que ham declarat que mirem (dir), mos anirà recomanant altres pel·lis relacionades en allò que ell observe que realment mirem (fer).

Aixina, per fi tenim capacitat de tindre un gran volum de dades observades gràcies al nostre comportament a Internet. De veure què diu la gent, què escriu, a on va o en qui ho fa. Evidentment, seguint les directrius ètiques i l’anàlisi no individualitzat. Però els més optimistes pronostiquen que en un futur seran los propis logaritmes que votaran per natres, que mos coneixeran prou a fons per a saber quin serà el nostre comportament. En tot cas, que no ho veiguen los nostres ulls! I que els humans continuem sent humans.

Tesi defensada, cum laude… i a continuar cavalcant 28 gener 28UTC 2016

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
2 comments

Faena feta! El dia 14/1/2016 vaig defensar la tesi. I fa 3 dies em va arribar la notificació del cum laude. Són molts moments que quedaran gravats a la memòria, des del dia que Vila em va dir irònicament que als sociòlegs que volíem fer l’assignatura de sociolingüística a Filologia mos fuetejàvem, fins la cara de l’Ana a la defensa en intervenir algun doctor del públic que no esperava. Micromoments. I entre els micromoments, lo meu agraïment més gran: “A la Pilar i a Joaquin los haig de fer el més gran dels agraïments, perquè representen la infraestructura sobre la que qualsevol idealisme ha estat possible. Ancorats en la intuïció que a la vida cal fer allò pel que considerem que val la pena viure, mai han qüestionat si realment això de la sociologia tenie cap interès o cap futur. Espero que en este treball tinguen suficients pàgines i arguments per a donar resposta a una pregunta que mai ha existit. Tos estaré eternament agraït!” A continuació tos enganxo la notícia apareguda al Diario de Teruel (fotografia de Robert Bonet /Directa).

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

Quan els bicings es comporten com un organisme 3 Setembre 03UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Jo Wood mostra al TEDxEastEnd com han analitzat i mapificat els patrons de comportament del sistema de lloguer de bicis de Londres (Bicing a Barcelona, Bizi a Saragossa…), i es comporta com si d’un organisme es tractara. La presentació és apassionant, amb moments clau com la distinció entre el patró dels usuaris habituals i dels casuals (9′) o la dels hòmens i les dones (10’30)

Ja fa algun temps que corren altres vídeos similars amb altres comportaments humans, com el de l‘aviació:

Via Isidro Maya Jariego (web)

Infografia sobre articles científics per país 18 Març 18UTC 2014

Posted by xarxes in ciència.
Tags: , , ,
add a comment

Via Amazing Maps

Com funcionen les xarxes complexes? 10 Març 10UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, xarxes.
Tags: , ,
add a comment

Un vídeo interessant sobre xarxes complexes, d’Albert Díaz-Guilera (Física, UB)

Com funcionen les xarxes complexes? from Barcelona Cultura on Vimeo.

Suïcidis “Lo codi postal és més important per a la teua salut que el codi genètic” 24 febrer 24UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, Matarranya, sociologia.
Tags:
add a comment

Estic recuperant lo clàssic de la sociologia El Suïcidi, de Durkheim, per a transmetre-ho a estudiants de geografia i turisme (URV). I la publicació de Los enigmáticos puntos negros de suicidios en España (via Menéame) em va al pèl. Primer de tot, per l’afirmació que es fa inicialment: la situació geogràfica és més important per a la salut que la genètica. Però també  per totes les afirmacions i reflexions sobre factors socials, psicològics, genètics, culturals… Un article excel·lent per a la discussió.

Una nota local: fixeu-tos en la baixa taxa de suïcidis de la part occidental de la Terra Alta!

Áreas de riesgo por suicidio y lesiones autoinfligidas en hombres, 1984-2004

Suïcidi i autolesions en hòmens (1984-2004)

Visualitzar la nostra xarxa egocèntrica de correus electrònics 12 febrer 12UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Xarxa correus baixaImmersion és una aplicació web que permet visualitzar la pròpia xarxa (egocèntrica) de correus electrònics. Entenc que pren la informació dels destinataris i productors de correus en què estem immersos, i  a més dibuixa les relacions entre els alteri per la coexistència de destinataris en els nostres correus.

En el meu cas, com podeu veure a la imatge de relacions de l’últim any, apunta molt bé diferents grups. Hi ha tres grups que interaccionen molt entre ells, que serien els professionals: el centre de recerca (taronja), històrics de la sociolingüística (blau) i amics de la Marina (verd). També enllaçat, però per una confusió de les dades, apareixen familiars (taronja més perifèric), i el cercle més proper d’amics (roig), alguns dels quals enllacen amb l’activisme de la Franja (lila) o l’activisme aragonès (marró). Finalment, a la perifèria se situen altres contactes que no formen part d’estos conglomerats (rosa).

Com és evident, la xarxa es deixa fora força relacions en línia que mantenim, i que no són pel correu electrònic (personal): altres correus professionals, i sobretot, les relacions amb amics i familiars que se solen desenvolupar per altres vies: Facebook i Whatsapp. Però imagineu les múltiples possibilitats d’anàlisi social (i sociolingüístic) que se’ns presenten en un futur no molt llunyà. I la importància que hi tindrà l’anàlisi de xarxes socials!

Font: llista Redes.

%d bloggers like this: