jump to navigation

Presentació de “Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013” 6 Juny 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , ,
add a comment

Ham mantingut uns intercanvis molt interessants en Xaquín Loredo, del Seminari de Sociolingüística del gallec, sobre com ham elaborat los grups sociolingüístics en l’anàlisi de diferents enquestes, com l’EULP13. La propera setmana en presenten los resultats de la seua aplicació al gallec. Una bona notícia!

logo-RAG-150.jpgA Real Academia Galega acollerá o vindeiro luns, 12 de xuño, ás 11 horas, a presentación en rolda de prensa do volume Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013. O traballo, elaborado no seo do Seminario de Sociolingüística da RAG, achega unha visión panorámica da situación da lingua galega e sinala as tendencias que marcan a súa evolución desde a década dos noventa ata o momento actual.

Font: Seminario de Sociolingüística, Real Academia Galega (RAG), academia.gal

Anuncis

Instal·lant SPSS a Linux 8 Mai 08UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Migrar al software lliure és complicat. I molts dels problemes venen perquè estem immersos en un ecosistema Windows. Si des de menuts partirem des d’Ubuntu, LibreOffice, R… no mos trobaríem molts dels problemes. En tot cas, faig unes instruccions/guia per a usar SPSS en Ubuntu (en lo meu cas, Kubuntu), que seran d’utilitat per a sociòlegs i altres quantitativistes:

  1. Instal·lar VirtualBox per a Linux, a on posarem un Windows (per exemple el 10)
  2. Quan engeguem Windows, instal·lar un SPSS 20 que funciono, i seguir la resta de passos d’instal·lació que faríem en Windows, especialment lo pas posterior copy “lservrc” into the installed dir (e.g. C:\Programme\IBM\SPSS\Statistics\20)

Fer-ho en VirtualBox permet fer funcionar un sistema operatiu dins d’un altre, i per tant, hi ha compatibilitat completa. Vaig intentar resoldre el tema per via de Wine, que fa funcionar programes de Windows dins Ubuntu, i per tant, fa un ús menor de recursos. Però no es veig resultats, etc. En tot cas, penjo les instruccions més avall.

Hi ha versions natives de SPSS en Linux, però les instruccions no m’han funcionat. Si voleu fugir del programari propietari, una bona alternativa senzilla és PSPP, de codi lliure, i que va en Ubuntu i Windows. Aquí teniu algunes explicacions d’utilitats per a les classes de Tècniques Quantitatives per a Treball Social, a la Universitat Rovira i Virgili. Una alternativa futura és R, i sobretot entorns que el simplificon, com Deducer. Però no m’hi veig en cor, encara… Si teniu algun dubte, ja sabeu, als comentaris en podem parlar.

 

(més…)

N. Sorolla (30/3/17, Perpinyà): Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana 29 Març 29UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
1 comment so far

En el marc de les classes que faig a la Universitat de Perpinyà, demà dijous hi ha una sessió oberta sobre demolingüística dels territoris de llengua catalana.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l’IEC) de l’Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d’Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

N. Sorolla: El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja 6 febrer 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia.
add a comment

El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja

Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Natxo Sorolla
CUSC-UB, URV, UAB, Xarxa CRUSCAT-IEC
Durant els anys 80 i 90 s’explorà el potencial que l’anàlisi de xarxes socials tenia en sociolingüística (Gal, Milroy, Li Wei). Aflorà l’evidència que els atributs dels individus (sociodemogràfics, competències o actituds) no són suficients per a entendre les tries lingüístiques. Si la comunicació és bàsicament interacció social, per entendre-la no només cal estudiar l’emissor, sino també el receptor. Així, les xarxes funcionen com a plataforma sobre la qual flueixen les llengües. Quan la xarxa és densa, la cohesió social permet mantenir els vernacles enfront de les llengües i varietats difoses pels Estats-nació. Amb tot, el fort desenvolupament metodològic que l’anàlisi de xarxes ha tingut en les ciències socials no s’ha difós en la recerca sociolingüística.
En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (Sorolla, 2016), ens hem servit d’esta metodologia per millorar la descripció dels rols sociolingüístics que desenvolupen els parlants, dibuixant amb major precisió els límits etnolingüístics. Això ens ha permès detectar un punt d’inflexió en l’hegemonia del català a la Franja, i l’emergència d’un procés de substitució lingüística. Acompanyarem esta exposició amb una reflexió sobre el potencial metodològic de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística, especialment en els nous àmbits oberts en la societat informacional, o la societat xarxa.

El recompte de parlants d’aragonès (Spanien für deutsche – Das Aragonesische 1 febrer 01UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: ,
2 comments

capturaHaig tingut una alegria en veure que a la web Spanien für deutsche fan una revisió sobre l’aragonès (L’Aragonés – Das Aragonesische, traducció automàtica al català) i en l’apartat demolingüístic citen el recompte que vaig fer a partir de l’enquesta que l’equip de l’Euskobarómetro va fer per al Govern d’Aragó, cap a l’any 2001. La xifra a partir d’aquelles dades situa els parlants adults d’aragonès de l’Alt Aragó al voltant dels ~25.000, dels quals 13.000 en són parlants inicials.

Les dades del Cens de 2011 (més informació), q
ue hem treballat amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística, apunten a una xifra de 22.556 parlants d’aragonès a tot Aragó, de totes les edats. Els resultats de les preguntes sociolingüístiques als censos sempre donen valors més baixos que els resultats de les enquestes, i em temo que les enquestes són més fiables que no pas els censos. En tot cas, cadascuna analitza universos diferents, i l’aborda amb metodologies distintes.

Dir, fer, i l’efecte Netflix (Viles i gents) 13 gener 13UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca, el 12/1/2016

Natxo Sorolla

En estos temps convulsos de Trump, l’emergència de l’extremadreta europea, la redefinició de l’esquerra al sud d’Europa o el sobiranisme a Catalunya, les enquestes i el mètode tradicional de la ciència social ha fallat estrepitosament, tal com revisàvem fa unes setmanes. Diuen que els únics que van pronosticar la victòria de Trump van ser els de les big data. Sigue casualitat, o no, la ciència social que analitze grans volums d’informació produïda a Internet està donant los seus primers resultats.

A partir del que la gent escriu a Twitter, del que comente a Facebook, o de les notícies que tenen més èxit a les diferents plataformes, se pot saber si estan feliços, què els cabrege, la seua edat, i fins i tot la seua filiació política. Ara ja no ham de demanar a la gent que declaro a una enquesta sobre les seues opinions i comportaments. Ara podem observar què fan realment. I hi ha qui ja ha posat nom comercial a este etern debat entre dades declarades i dades observades: l’efecte Netflix.

La plataforma en línia de sèries i pel·lícules mos pregunte, en escomençar, quines pel·lis mos agraden. I com mos pensem molt il·lustres, li diem que mos encante Woody Allen. Però si acte seguit lo que acabem fent és mirar tota la saga de Torrente, perquè estem cansats, Netflix pren nota. I enlloc de prendre com a patró allò que ham declarat que mirem (dir), mos anirà recomanant altres pel·lis relacionades en allò que ell observe que realment mirem (fer).

Aixina, per fi tenim capacitat de tindre un gran volum de dades observades gràcies al nostre comportament a Internet. De veure què diu la gent, què escriu, a on va o en qui ho fa. Evidentment, seguint les directrius ètiques i l’anàlisi no individualitzat. Però els més optimistes pronostiquen que en un futur seran los propis logaritmes que votaran per natres, que mos coneixeran prou a fons per a saber quin serà el nostre comportament. En tot cas, que no ho veiguen los nostres ulls! I que els humans continuem sent humans.

Instruccions per a importar enquestes del CIS, del CEO, i l’Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) a PSPP 12 Desembre 12UTC 2016

Posted by xarxes in estadística.
Tags: , , ,
1 comment so far

En relació a la docència de tècniques quantitatives i un projecte, m’ha tocat treballar amb l’Encuesta de Condiciones de Vida d’Espanya, de l’INE, i amb la matriu de lliure accés. Cal no confondre-la amb l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya, que no és de lliure accés (mal!). Per a la docència hi ha dues qüestions molt útils:

  1. El PSPP (baixar), que és un programa estadístic de codi lliure i similar a l’SPSS, però gratuït, i més que suficient per a la iniciació a l’anàlisi quantitativa. Hi ha qui ho ha provat amb altres opcions de codi lliure que faciliten la introducció a R, tals com Deducer, però comenten que no és fàcil per als primers nivells.
  2. Les matrius de dades d’accés lliure. En tenim diverses al CEO català (ja en format .sav), el CIS espanyol (unes instruccions mínimes com les que apareixen al final d’este apunt serveixen per a importar fàcilment la matriu a PSPP o SPSS mitjançant la sintaxi) o l’Encuesta de Condiciones de Vida de l’INE, que no és fàcil d’importar, i per això us comparteixo unes instruccions:

Instruccions per a importar enquestes del CEO

  1. Les instruccions per a importar-se els fitxer del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya realment no són instruccions, perquè les dades són accessibles em format .sav, i per tant, es poden llegir dirèctament des del PSPP i l’SPSS.

Instruccions per a importar enquestes del CIS

  1. Anar a la web d’anàlisi del CIS, on podrem buscar entre multitud d’enquestes (pestanya Estudios, i Búsqueda por texto libre, o per Preguntas). Seleccionar aquelles que ens donen accés a la matriu Fichero_datos (porten el símbol groc de fitxer comprimit en zip). Ens demanarà la nostra identitat i per a què volem l’estudi. Ho omplim, acceptem els termes, i ens el baixem.
  2. Descarregar el fitxer .zip i descomprimir-lo en una carpeta. Ens apareixen dos fitxers amb el número de l’estudi i sense extensió, precedits per DA el fitxer amb les dades, i ES el fitxer de la sintaxi.
  3. A este fitxer de sintaxi li posem l’extensió .sps, que és vàlida tant per a PSPP com per a SPSS. Obrim la sintaxi amb el PSPP. Podem provar si funciona sense fer-hi cap canvi, clicant a Executar All. Si funciona, ja teniu la matriu amb les dades i les etiquestes de variables i categories. Reviseu si està ben ponderada.
  4. Si ens  dona errors, és perquè no sap on té el fitxer de dades (DAxxxx). La primera fila de sintaxi li explica mitjançant un missatge de l’estil DATA LIST FILE= ‘DA3158’ Hem de posar-li l’adreça sencera al nostre disc dur del fitxer DA. En el nostre cas serà DATA LIST FILE= ‘C:\Users\qwerty\Desktop\MD3158\DA3158’ Una vegada ho hem canviat, tornem a donar-li a Executar i All.

Instruccions per a importar l’Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) a PSPP

  1. Anar a la web de l’Encuesta de Condiciones de Vida:
  2. Clicar a la pestanya Resultados (esquerra). Clicar a la pestanya Microdatos (dalt).
  3. Seleccionar i baixar les dades transversals (Base 2013) de l’últim any (2015) i clicar a ir. Baixar-les a la carpeta en què treballarem. De la pantalla anterior baixar també el qüestionari i la metodologia general, per a poder consultar els continguts de l’enquesta.
  4. Les dades estan comprimides en zip (ecvb13_2015.zip). Si el nostre ordinador no reconeix aquests fitxer, clicar amb el botó dret al damunt del fitxer, i seleccionar amb quin programa ho volem descomprimir (per exemple, 7zip, o WinRar). Millor descomprimir-ho en una carpeta nova (ECV) dintre de l’escriptori, per exemple.
  5. Ens han aparegut dos fitxers nous: disreg_ecv15.doc i un altre de comprimit datos_ecv15.zip. Descomprimim també aquest nou fitxer. Ens apareixen 4 fitxers amb extensió .csv (valors separats per comes) amb el mateix nom, però amb una lletra diferent. Ens interessa el que porta la p (esudb15p.csv) perquè és l’enquesta completa a totes les persones. La resta són enquestes a llars, enquestes simplificades…
  6. Obrim PSPP, i cliquem a Arxiu>Import Data i seleccionem la carpeta on tenim el fitxer esudb15p.csv. El seleccionem i li donem a següent. Si sou afortunats, veureu els menús del PSPP per a importar. Si no sou afortunats, heu de fiar-vos que tot el que fa per a importar el fitxer per defecte és correcte, i en principi clicant a següent>següent>següent>aplica us ho importarà. De primeres tindreu una pantalla blanca durant minuts (poden ser més de deu, perquè està fent el procés i és una enquesta molt gran… tindreu el rellotge de windows que us marcarà que està pensant…). Podeu aprofitar a anar a fer un cafè i emportar-vos la bona notícia que s’ha importat quan torneu, clicant a la pantalla de [DataSet1] (en principi esteu a la pantalla d’Objectiu, i heu de canviar). Si triga més d’una hora podeu deixar de fer cafès perquè clarament no ho està fent bé.
  7. Una vegada s’ha importat, teniu 27.215 enquestes i 225 variables. La primera fila són els noms de les variables. Podeu aprofitar per a copiar-la a l’Excel, tornar-la a copiar, enganxar-la transposada, i copiar-la i enganxar-la als noms de variables de la vista de variables de PSPP, per a saber quina variable és cadascuna.
  8. El procés següent serà localitzar les preguntes que ens interessen (només) i posar-los el nom i les etiquetes de resposta per a poder-les analitzar.

Natxo Sorolla

natxo.sorolla@urv.cat

Eleccions 2016 al Matarranya 27 Juny 27UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja.
add a comment

Ham estat parlant una miqueta a Ràdio Matarranya sobre els resultats de les eleccions 2016 al Matarranya i es veuen vàries coses. Es conserven les dinàmiques comarcals ja conegudes:

  • La Portellada, feu conservador: màxim comarcal de PP/PAR 55%, i dels més alts a Ciutadans 19%. Perfil similar a Mont-roig, Ràfels i Fondespatla, i en vot conservador que bascula més al PP, també a la Vall-del-tormo.
  • Arenys, feu socialista: màxim comarcal del PSOE, 37,5%.
  • La Torre, feu de la nova política: vot molt repartit entre PP (29%), Unidos Podemos (UP) (29%), PSOE (23%) i Ciutadans (Cs) (19%).
  • Entre los dos pobles més grans, Vall-de-roures aposta més per la nova política, amb més vot a UP i Cs que en la mitjana comarcal, i Calaceit aposta per la política bipartidista, que té més vot a PP i PSOE que la mitjana.

Pel que fa a canvis en relació a les eleccions de 2015, pocs canvis a nivell general. Però a nivell particular, Ràfels, Torredarques i Fórnols retornen al vot bipartidista, en increment sobretot del PSOE, però també del PP, i reduccions a UP. Calaceit trasbalse una mica de vot del PP a Ciutadans. A Fondespatla es radicalitze la política, amb increment del PP i UP. A la Freixeneda s’incremente UP, i a Calaceit Ciutadans.

En relació als canvis respecte les eleccions de 2011, alguns pobles com la Torre del Comte han abraçat la nova diversitat de partits polítics, mentre que altres com la Vall han mantingut molt el vot del PSOE i n’han incorporat poc d’UP. A pobles com Fondespatla hi ha hagut un important trasbals de vot del PP a Ciutadans, mentre que pobles com Arenys han perdut poc vot del PP, i no n’han incorporat de Ciutadans.

Nota: percentatges comptant només vot als 4 principals partits.

Taula de Rubén Lombarte

PP PSOE PODEM C’S
2016 2015 2011 2016 2015 2011 2016 2015 2011 2016 2015 2011
ARENYS 50 44 65 45 44 64 22 17 3 4
BESEIT 144 132 198 58 57 96 76 77 30 39
CALACEIT 264 238 318 163 171 252 93 76 69 87
QUERETES 124 122 177 88 85 157 71 65 46 53
FÓRNOLS 23 24 36 19 22 19 14 9 7 7
LA FREIXNEDA 95 88 126 47 46 66 47 61 28 30
FONTDESPATLA 74 84 124 34 32 39 28 36 32 26
LLEDÓ 41 45 55 20 19 33 19 21 13 15
MASSALIÓ 121 130 183 71 60 89 52 48 35 38
MONT-ROIG 96 87 128 24 28 36 32 34 32 33
PENA-ROJA 93 96 124 56 52 76 48 45 26 18
LA PORTELLADA 80 83 115 21 20 38 16 16 28 21
RÀFELS 36 38 62 11 15 17 13 10 9 7
TORREDARQUES 28 27 32 8 10 12 16 13 2 1
LA TORRE 21 21 46 17 18 41 21 17 14 15
LA VALL 90 89 128 45 46 48 19 27 20 17
VALDE 366 346 540 238 244 296 237 219 157 187
VALLJUNQUERA 84 77 109 61 70 102 42 44 18 22
TOTAL 1830 1771 2566 1026 1039 1481 866 835 0 569 620 0

Demà dissabte, assemblea ASCUMA i presentació N. Sorolla “Podem llegir el futur del Matarranya?” 20 Mai 20UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística, xarxes.
add a comment

Assemblea ASCUMA i presentació N. Sorolla “Podem llegir el futur del Matarranya?”

El dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

%d bloggers like this: