jump to navigation

Resum de “Social Structures. A Network approach.” (Wellman; Berkowitz) 11 gener 11UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , ,
trackback

El capítol «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» escrit per Barry Wellman és el segon de la ja històrica publicació Social Structures. A Network approach. Me l’havien recomanat per consolidar les bases de l’anàlisi de xarxes socials i aprofundir en la teoria de l’anàlisi estructural. Tot i que ja té un temps, és una bona entrada per distingir l’anàlisi reticular de l’anàlisi sociològic tradicional. Podeu accedir a un resum de 7 pàgines que haig penjat aquí.

Història

L’any 1954 Barnes va usar conscientment el concepte de “xarxa social”. Bott (1957) va usar el concepte de “densitat” (que va anomenar “knit”, teixir).

Per què estudiar la relació

A pesar que l’estructura social ha jugat un rol crític en distingir la sociologia d’altres ciències socials, la sociologia ha trigat en desenvolupar mètodes sistemàtics per a analitzar estructures socials. En lloc de pensar el món en termes d’estructura, la sociologia ha pensat en termes de categories. Analíticament, les sofisticades tècniques estadístiques no són mes que anàlisis de distribucions de fets independents. Una persona rossa no té cap connexió estructural inherent a una altra persona rossa, tinguen o no atributs similars. Una manera millor de mirar les coses es analitzar les relacions com les unitats bàsiques de l’estructura social. Això requerix uns nous hàbits intel·lectuals. Les relacions socials estructurades són un recurs mes potent de l’explicació sociològica que els atributs personals dels membres del sistema

Oposició a l’anàlisi de les categories

Molts estudis sociològics importants tracten l’estructura social i els processos com una suma d’atributs personals d’actors individuals (genètics o socials). Classifica individus que posseeixen combinacions d’atributs similars en les mateixes cel·les: dones velles d’alt estatus socioeconòmic que voten als republicans.  L’anàlisi és individualisme metodològic.

Les normes vs. l’estructura

L’analista estructural es concentra en analitzar els determinants estructurals de la llibertat humana i el comportament. No neguen l’existència ni força de les normes, però assumeixen que les normes operen només dintre els constrenyiments i oportunitats que les estructures socials proveeixen per al comportament humà. Els valors són individualisme voluntarista. Els constrenyiments estructurals i les oportunitats expliquen el comportament social més completament que la motivació normativa: molts estudis troben petites o cap correlació entre les actituds individuals o creences normatives i el seu comportament. Es mostra la difícil capacitat de transformar creences i valors en acció. Els sentiments són irrellevants en gran mesura fins convertir-se en acció.Les estructures socials determinen l’operació de les relacions diàdiques.

Altres sociòlegs utilitzen també agregacions reduccionistes: tracten les interaccions diàdiques com les unitats bàsiques d’anàlisi relacional. Preneu el clàssic ordre de picar dels pollastres en un corral. El pollastre A empeny B fora del menjar, i B, en el seu torn, empeny C. Però l’estructura social del corral no és merament la suma agregada de cada relació de dominància diàdica. De vegades, el pollastre C pot empènyer fora el pollastre A (per exemple, el cercle de dominància pot prevaldre en lloc d’una jerarquia linear). De vegades, el pollastre B i C poden formar una coalició per empènyer fora el pollastre A. Són les relacions multidireccionals entre els pollastres que fan l’ordre de menjar en el corral un fenomen estructuralment complex. Igual que en els pollastres, amb les persones.

“Blockmodeling”, que juxtaposa múltiples indicadors de relacions en matrius analítiques. El blockmodeling, per tant, ajuda els analistes a comparar xarxes actuals amb estructures hipotetitzades.
Dos assumpcions dèbils que donen lògica a la creació d’estructures:

  • a.        Els llaços en xarxes són transitius (si A es relaciona amb B, i B es relaciona amb C, la tríada serà transitiva si A es relaciona amb C).

 

  • b.        Hi ha límits finits al nombre i intensitat de llaços que un individu pot mantenir. Si l’única assumpció fora la transitivitat, el món bé podria col·lapsar-se en un conglomerat gegant. La intransitivitat ajuda a separar els individus dels altres.

Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a assegurar els recursos escassos. Esta competició/col·laboració és inherent en un sistema social.

L’estat de l’art

L’anàlisi estructural ha esdevingut autoconscient i organitzat. Intel·lectualment, ha passat de posicions minimalistes, on l’”anàlisi de xarxes” estava sent com un mètode suplementàriament útil, a un de més maximalista, amb una posició paradigmàtica, on és un concepte central.

L’èxit de l’anàlisi estructural depèn de la seua capacitat per donar accés a anàlisis més potents que les altres aproximacions per interpretar els fenòmens socials. Aquí els resultats encara no estan clars. Això és perquè els analistes estructurals no han competit sovint directament amb altres sociòlegs en explicar els mateixos fenòmens. Enlloc, s’han preocupat en reformular qüestions bàsiques. Han proposat, per exemple, substituir l’anàlisi del sistema mundial per les teories de modernització de l’estat (singular), comunitats de xarxes per comunitats de veïns, xarxes polítiques per interpretacions psicològiques del comportament col·lectiu, i vacants de posició per anàlisis individualistes de moblilitat social.

Referència bibliogràfica:

Wellman, Barry (1988) «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» dins Social Structures. A Network approach. Cambridge: Press Syndicate of the University of Cambridge. Enllaç de la publicació a Google Books

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: