jump to navigation

Ramón y Cajal i l’aprenentatge de la llengua aragonesa per l’efecte xarxa 28 febrer 28UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , ,
5 comments

"Ramón y Cajal"Porto un temps donant voltes a l’aplicació de l’efecte xarxa en sociolingüística. Este seria l’efecte pel qual una llengua, en perdre densitat de parlants, pateix una pressió en què fins i tot els propis parlants deixen d’usar-la entre ells. I l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania em va permetre evidenciar una idea amb la que ja lluitava amb el català del Baix Cinca i la Llitera. De fet, una frase dels treball de camp qualitatiu a Echo va ser clau per a observar que els propis parlants en tenen la mateixa sensació: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no».

Però el mateix efecte xarxa té lectura en sentit oposat. És a dir, igual que la pèrdua d’interaccions en la llengua minoritzada serveix per a explicar els processos de substitució, també serveix per a explicar els processos d’atracció o de recuperació sociolingüística. I és el cas de la cita de Ramón y Cajal, premi Nobel aragonès de medicina, quan explica com va aprendre l’aragonès a Ayerbe. La pressió social d’una llengua minoritzada, però localment hegemònica, pot incentivar l’aprenentatge per part de la minoria parlant de la llengua expansiva:

Contribuyó también algo a la citada antipatía la extrañeza causada por mi lenguaje. Por entonces se hablaba en Ayerbe un dialecto extraño, desconcertante revoltijo de palabras y giros franceses, castellanos, catalanes y aragoneses antiguos. Allí se decía: forato por agujero, no pas por no, tiengo y en tiengo por tengo o tengo de eso, aivan por adelante, muller por mujer, fierro y ferrero por hierro y herrero, chiqué y mocete por chico y mocito, abríos por caballerías, dámene por dame de eso, en ta allá por hacia allá, m’en voy por me voy de aquí, y otras muchas voces y locuciones de este jaez, borradas hoy de mi memoria. 1

En boca de los ayerbenses hasta los artículos habían sufrido inverosímiles elipsis, toda vez que el, la, lo se habían convertido en o, a y o, respectivamente. Diríase que estábamos en Portugal. A los rapaces de Ayerbe parecioles, en cambio, el castellano relativamente castizo que yo usaba, es decir, el hablado en Valpalmas y Cinco Villas, insufrible algarabía, y hacían burla de mí llamándome el forano (forastero).

Poco a poco fuimos, sin embargo, entendiéndonos. Y como no era cosa de que ellos, que eran muchos, aprendieran la lengua de uno, sino al reves, acabé por acomodarme a su estrafalaria jerigonza, atiborrando mi memoria de vocablos bárbaros y de solecismos atroces.

* La negreta és nostra

La narració és excel·lent per a explicar l’adopció d’una llengua minoritzada per l’efecte xarxa. I a més, també, dona molta base a les visions materialistes de la sociolingüística: a pesar de les ideologies del parlant (idees), la pressió social (material) fa que l’individu adopte la llengua minoritzada. Sobre el supremacisme lingüístic de Ramón y Cajal, i la seua alegria per la substitució lingüística de l’aragonès  ja en parlarem un altre dia (vegeu la nota 1).

IV Sessió del Seminari Aragonès de Sociolingüística 12 febrer 12UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

El 19 de febrer tindrem una marató al Seminari Aragonès de Sociolingüística. Aquí va la nota de premsa:

Doble presentación el 19 de febrero por la tarde en Zaragoza con motivo del día internacional de la lengua materna:

1. “Estudio sociolingüístico de la Jacetania” (IV Sesión del SAS) 17:30 Paraninfo

2. “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas, aragonés y catalán” (Zaragoza Lingüística, UNIZAR) 19.30 Filosofía y Letras

1. PRESENTACIÓN DEL “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”.

El día 19 de febrero, el Seminario Aragonés de Sociolingüistica presentará a las 17’30 h., en la sala Pilar Sinués, del Edificio Paraninfo (Pza. Basilio Paraíso), el “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”. Se trata del primer diagnóstico comarcal sobre la diversidad lingüística aragonesa, realizado por Anchel Reyes y Natxo Sorolla, por encargo de la Comarca de Jacetania y subvencionado por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.

El estudio concluye que “el aragonés está vivo en la comarca, pero su uso puede desaparecer en la siguiente generación si no se hace un trabajo serio de revitalización”. En las tres últimas décadas la cifra de hablantes de aragonés ha caído en picado. En el censo de 1981 el 13% de la población jacetana declaraba saber hablar aragonés, habiendo 2.160 hablantes. En el censo de 2011, sin embargo, solamente 1312 personas declaraban hablar el aragonés (7,3% de la Jacetania) y 2356 entenderlo (13,2%). El aragonés está presente en todo el territorio comarcal, pero con intensidades distintas: en el Valle de Echo saben hablar 472 personas, en Ansó 119, en Aragüés y Aísa 84, en Jaca 483 y en otros pueblos de la comarca 154. Un dato a resaltar es que únicamente 116 menores de 15 años sabían hablar aragonés en 2011 en la Jacetania. Las prioridades lingüisticas en la Jacetania, según el estudio, deben estar orientadas a una mayore presencia en la escuela que compense la perdida de hablantes familiares, un programa de revitalización lingüística contando con las familias del territorio que deciden transmitir la lengua a sus hijos y la creación de un organismo público de fomento del uso que permita difundir y hacer visible la lengua en la comarca.

2. IMPACTO DE LAS RELACIONES SOCIALES EN LAS LENGUAS MINORIZADAS (CATALÁN Y ARAGONÉS)

Esa misma tarde, a las 19’30 h., en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla también presentará la conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”. Esta actividad está organizada por el Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de las actividades de “Zaragoza Lingüística”.

Toda la información sobre estas investigaciones está disponible en: http://semarasoc.wixsite.com/blog/single-post/2018/01/17/D%C3%ADa-de-a-Lengua-Materna-2018-actividaz-de-socioling%C3%BCistica

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)

N. Sorolla: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» (Viles i Gents, La Comarca) 8 gener 08UTC 2018

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 5/1/2018

Natxo Sorolla

La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania.

La realitat és molt diferent segons l’àrea. A pesar que a Jaca hi ha un nombre important de parlants, queden diluïts per la ciutat, i els entrevistats declaraven que «falta, a lo mejor, l’ambiente de poder-lo practicar». A Ansó és viva i activa l’última generació que va aprendre la llengua de sos pares, però ja no l’ha transmès als seus fills. L’espai més favorable a la llengua es trobe a Echo. Una vila de 650 habitants, com molts dels pobles matarranyencs. Un espai on dones autòctones en tota naturalitat contestaven en aragonès cheso els meus comentaris en castellà. Quin goig fan los pobles a on la llengua té este recer, que estan orgullosos del seu patrimoni, i de la seua llengua!

En l’estudi d’Echo mos ham centrat en los xiquets en edat escolar. L’aragonès té una presència important en una quarta part de les relacions entre infants, però també és cert que la majoria de les relacions són en castellà. Si hi ha un grup que use una mica més l’aragonès, són les xiques. Això és una dada favorable. Però també es pot convertir en una debilitat, si les dinàmiques de despoblació rural continuen actuant de la mateixa manera.

Però el punt que més m’ha fet rumiar són la coincidència de les condicions adverses en les que perviuen les llengües minoritzades, i la fragilitat dels murs de contenció que hi alcem. I és que les llengües minoritzades han perviscut a Echo, a Fraga o a Vielha perquè tenen una massa prou forta de parlants que s’estimen la llengua i que lliguen los pobles en la seua història. Però quan esta massa comença a perdre la seua hegemonia, als parlants individuals se’ls fa cada vegada més difícil usar-la, i se’ls marque i deslegitime simplement per usar-la en normalitat. A esta protecció que les comunitats lingüístiques minoritzades fan sobre la pròpia llengua m’agrade dir-li «recer sociolingüístic». I una dona chesa mos va donar la clau: «Lo que pasa es que [antis] de 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen y cinco que no, y agora ye alrevés». Un procés que a natres mos ha començat a posar contra les cordes de Mequinensa en amunt. Aprenguem los uns de l’experiència dels altres. Mantindre el recer de les nostres llengües és vital.

Referències sobre l’aragonès al Matarranya i el Baix Aragó:

  • Albiac, Roberto. (2017) Paral·lelismes lèxics entre l’aragonés i el parlar de Favara de Matarranya. TFG del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València, curs 2016-2017.
  • Quintana, A. (2004). El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón (2a ed.). Torrecilla de Alcañiz: Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz. Recuperat de (1a edició: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/07/30/04quintana.pdf)
  • Collellmir Sentíes, J. (2007). Estudio lingüístico de la región de Caspe. Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón.
  • Asociación de Madres y Padres; maestras y alumnos de la escuela publica de Valdealgorfa. (2003). Vocabulario valdealgorfano (trabajo escolar). El Justicia de Aragón.

Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès 18 Desembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Lo dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més que una simple presentació. Los propis actors expliquen les seues pròpies vivències, lo seu punt de vista sobre els resultats, destaquen allò que consideren rellevant… En fi, si correu prop de la Jacetania, fins lo dijous 28/12/2017.

 

 

Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV 11 Desembre 11UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
2 comments

Fa poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès de Sociolingüística.

Compareixem a les Corts d’Aragó per a explicar la situació d’amenaça del català i l’aragonès 30 Octubre 30UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo dimarts 31 d’octubre compareixem en lo Seminari Aragonès de Sociolingüística a la Comissió de compareixences de les Corts d’Aragó, per a explicar els resultats dels estudis sociolingüístics del català i l’aragonès L’acte es podrà seguir a partir de les 10h en directe.

Exposarem als grups parlamentaris que les dues llengües tenen una presència significativa al territori, però els estudis sociolingüístics que es venen realitzant des dels anys 90 mostren com l’aragonès està en situació de  llengua amenaçada pel potent procés de trencament de la transmissió intergeneracional que pateix, fins i tot en les zones de major vitalitat, i que el català, a pesar que les dades generals apunten que en este sentit es manté estable, els resultats desgranats dels estudis apunten a un procés molt ràpid de minorització demogràfica arreu del seu territori, especialment per la manca de polítiques públiques en un procés de forts fluxos migratoris, però també perquè el castellà està penetrant significativament com a llengua d’interacció entre els adolescents catalanoparlants, i s’ha engegat el procés de trencament de la transmissió familiar a les zones més perifèriques del nord i el sudoest del territori.

La llengua aragonesa: l’últim estàndard 13 Març 13UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , ,
add a comment

Natxo Sorolla. Publicat Temps de Franja, març de 2017.

 

Meme favorable a la grafia de l’EFA, de https://twitter.com/seitanromana

En mobilitat per un projecte sobre la situació sociolingüística de l’aragonès passo per Saragossa, en la casualitat que s’hi presente “la” proposta per a unificar les diferents grafies de l’aragonès. Per hores de cotxe, obligacions, i altres, no m’és còmode esperar-m’hi, però penso que pot ser un moment històric. Ja vaig estar una dècada abans al Congrés de l’Aragonès, que va certificar la divisió en dos grafies. Ara tinc l’esperança d’assistir a l’acte de reconciliació.

Entro a la Biblioteca de Aragón i no trobo la sala. No hi ha els cartells dels grans actes. Finalment al soterrani, en una sala reduïda, però a petar de gent, sense llums, se projecten fotografies de les pàgines d’un llibre. Lo glamour vintage se trenque perquè no són diapositives, d’aquelles antigues. És un text fet pel propi autor, imprès en paper, fotografiat, i enganxat a un powerpoint. Digital>analògic>digital. Parle l’asturià Ramón d’Andrés, assegut a una cadira, de cara a la pantalla, de cul al públic, i micròfon defectuós en mà. Els altres dos especialistes que signen la proposta, un occità i l’altre suís, no han assistit a la presentació.

Quan entro, em tinc que quedar a la porta perquè no hi cap ni una agulla més. Vaig a tancar la porta, però em dieun que no cal, que així corre l’aire. Després veig que al públic la proporció de mascles és excessiva per a qualsevol revolta social. Però la proporció de jóvens, i inclús adolescents i xiquets, és molt major a la que pot aspirar el tedi de qualsevol exposició d’una grafia lingüística. Bona senyal! I la grafia es presente a Saragossa. Capital del regne. Però també nucli essencial de neoparlants i moviments associatius per l’aragonès.

La presentació va succeint lletra a lletra les seues propostes. Per als amateurs de la lingüística aragonesa mos és suficient en entendre que, tal com calie esperar, adopten una proposta de fifty-fifty: distinció de la B/V de l’EFA, i la Z i la Ñ del CFA. El presentador pose com a exemple la ñ d’“España”. Ixco de la reunió sondejant com veuen la grafia els diferents actors. Sent suaus, lo procés serà molt, molt, molt complex. Ningú vol que la proposta es convertixque en un quart estàndard de l’aragonès. Jo personalment espero haver assistit a la primera pedra de la reunificació de grafies de l’aragonès.


La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) 2 Març 02UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 24/2/2017

Natxo Sorolla

La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

El recompte de parlants d’aragonès (Spanien für deutsche – Das Aragonesische 1 febrer 01UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: ,
2 comments

capturaHaig tingut una alegria en veure que a la web Spanien für deutsche fan una revisió sobre l’aragonès (L’Aragonés – Das Aragonesische, traducció automàtica al català) i en l’apartat demolingüístic citen el recompte que vaig fer a partir de l’enquesta que l’equip de l’Euskobarómetro va fer per al Govern d’Aragó, cap a l’any 2001. La xifra a partir d’aquelles dades situa els parlants adults d’aragonès de l’Alt Aragó al voltant dels ~25.000, dels quals 13.000 en són parlants inicials.

Les dades del Cens de 2011 (més informació), q
ue hem treballat amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística, apunten a una xifra de 22.556 parlants d’aragonès a tot Aragó, de totes les edats. Els resultats de les preguntes sociolingüístiques als censos sempre donen valors més baixos que els resultats de les enquestes, i em temo que les enquestes són més fiables que no pas els censos. En tot cas, cadascuna analitza universos diferents, i l’aborda amb metodologies distintes.

Perseguir la demolingüística a Aragó i usar-la per als atacs polítics 4 Setembre 04UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
add a comment

El PP d’Aragó ha declarat que:

A) El 95% dels aragonesos té el castellà com a “llengua materna”,

B) A Aragó hi ha 45.000 parlants de català, i

C) El 75% dels catalanoparlants de la Franja rebutja la cooficialitat 

És important l’ús de fonts demolingüístiques en la gestió de les minories lingüístiques aragoneses. Que un partit en faigue ús és més que venerable! Encara que no fa ni un any que el Govern de PP i PAR va rebutjar fer un estudi demolingüístic sobre el català. Però els resultats que donen són cridaners, perquè no n’han encertat ni una. La qüestió és saber quines fonts demoscòpiques han usat els líders de l’oposició, perquè la qüestió de quants castellanoparlants inicial té Aragó (A) no té resposta perquè els Cens de 2011 només dona informació sobre la gent que sap parlar català o aragonès, no la que el té com a llengua inicial, i a més no tracta les llengües de la immigració, als quals suma al castellà erròniament. També és erroni (B), perquè les dades més baixes del català a Aragó donen 55.513 que “saben parlar”, que són resultats de l’explotació del Cens de 2011 que vam fer al Seminari Aragonès de Sociolingüística. I també és estrany parlar de què n’opinen los catalanoparlants de la Franja de la cooficialitat de les llengües (C), perquè la dada més actual (1995) és de quan entre tots li pagàvem sillons a Marco.

%d bloggers like this: