jump to navigation

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) 26 març 26UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar). 

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Publiquem amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística a l’Heraldo: “Derechos lingüísticos bajo mínimos” 11 febrer 11UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Des del Seminari Aragonès de Sociolingüística hem redactat una reflexió pública sobre la supressió definitiva de les denominacions de català i aragonès a la legislació aragonesa, a partir de la supressió de l’article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural, que estava vigent des de 1999.

Seminario Aragonés de Sociolingüística (Heraldo): Derechos lingüísticos bajo mínimos

SASL - Heraldo 100215 - Derechos lingüísticosArticle original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic 22 setembre 22UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.

La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!

Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal  no és eixe!

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. 19 maig 19UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

El Govern d’Aragó difon el mapa lingüístic d’Aragó 4 desembre 04UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

El Govern d’Aragó edita Letras Aragonesas. Centro del libro de Aragón amb una recopilació de llibres editats a Aragó. Al número de setembre 2012/abril 2013 s’hi referencia el Mapa lingüístic d’Aragó, en què vaig participar:

Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)
Autor: Natxo Sorolla, José Ignacio López Susín
Edición: Aladrada Ediciones
Caract: Año 2012, 38 p, 15 x 21 cms.
ISBN: 978-84-939333-8-8
Tanto la legislación aragonesa como el Estatuto de Autonomía de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001. Cuenta con sendos textos de Natxo Sorolla y José Ignacio López Susín, así como con un mapa de Aragón delimitando dichas zonas.

Tenint en compte que la publicació ve signada per la Consellera Serrat i el Director General de Cultura Vadillo, la referència i la síntesi tenen molt més valor.

Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” 24 octubre 24UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.

Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó

Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar

.Font.

Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? 3 octubre 03UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
3 comments

L’any 2013 s’aprova a Aragó la II Llei de Llengües per part del PP i del PAR. Molts la denominen com la Llei de NO-Llengües, perquè a pesar que el text de la Llei es reitera a protegir les llengües de la Franja i de l’Alt Aragó, en tota la Llei no apareix cap nom per a les llengües. De fet, lo text permet qualsevol denominació, entre elles, la de català i la d’aragonès, denominació històrica, científica i que encara conserva la Llei de Patrimoni Cultural (1999) a l’article 2. Però comparant Lleis, es pot saber que precisament és com NO se’ls vol denominar. Perquè a la I Llei de llengües d’Aragó (2009) se’ls  denominava català i aragonès. I la II Llei de llengües exclou estes denominacions conscientment.

I és aquí a on naix lo LAPAO. La intenció de la majoria parlamentària aragonesa per arraconar les denominacions acadèmiques no ho té fàcil. Perquè l’única denominació unitària per al català és la de l’orienaragonès inventada pels blaveros més radicals al voltant de l’any 2000. I el PP-PAR no es podria trobar a gust entre grups radicals associats amb actes de l’extremadreta. Així que en l’únic punt de la Llei en què es posa nom a les reiterades llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (Article 5), reben el nom de lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma i lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, ambdós amb les seues corresponents modalidades lingüísticas, també . Evidentment, les noves denominacions no podien tenir recorregut, i socialment van arrelar les sigles: LAPAO i LAPAPYP. Que, per cert, no van ser inventades pels pèrfids catalans. De fet,  unes setmanes abans ja hi havia una altra proposta, que tampoc era catalana.

A tot això, lo Govern d’Aragó es va veure aïllat, perquè no va medir bé la seua capacitat de controlar el nivell d’irracionalitat que es pot permetre. Ni l’Heraldo va eixir a donar base ideològica a la bèstia. I una vegada que ha començat lo curs, és quan toca fer política. Partim del fet que ni el PP ni el PAR creuen realment que el que se sent als carrers de la Franja no és català (Postureo LAPAO, riau riau!). Però en la política del dia a dia, la Consellera Serrat, ha fet passos que fins ara no havia donat: ha afirmat oficialment que a la Franja no es parla català (16/9/2013).

Recopilem: es fa una Llei on les llengües poden rebre qualsevol nom, fins i tot el de català i aragonès. Però la Consellera declara oficialment que el català no és una llengua pròpia d’Aragó (i per tant, los catalanoparlants són al·lòctons). Creieu que la irracionalitat pot arribar fins este punt? Doncs no. Pot anar més enllà. Perquè pot afirmar tot seguit que a la Franja es parla la llengua aragonesa. Al més pur estil del blaverisme radical.

Per tant, ja tenim resposta a la pregunta inicial: Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? NO. A la Franja es parla la llengua aragonesa. I queda així la cosa? Doncs tampoc. És pot anar més lluny? Sí. Bastant més. Fins on? Fins dir diego on s’ha dit digo, i contradir tot allò que s’ha dit oficialment. Segons la mateixa Consellera Serrat, a la Franja s’impartien classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. Cercle tancat. No se li volia dir català, se li posava una denominació que podia incorporar el català, per a finalment declarar que no era català, i que de fet, era la llengua aragonesa, per a acabar fent classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. I finalment, lo Govern d’Aragó continua signant lo conveni en Catalunya per a fer classes de català. Tot correcte!

I ara sí! Ja podem respondre a la pregunta inicial. Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? No se sap. Ni s’espera saber-ho. Perquè la política lingüística del PP i del PAR és, sobretot, de postureo LAPAO, riau, riau.

Documents i imatges via @CHACortes

 

Afegit: I per a tancar la roda de la incoherència, lo Govern d’Aragó ha repetit lo conveni en la Generalitat de Catalunya per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Tant fàcil seria que tot aniguera aixina…! Font.

Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
2 comments

La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.

Via M. D. Gimeno

Lengua aragonesa propia del área oriental

(Redirigido desde «LAPAO»)
Véase también: Lapao (desambiguación).

La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2

Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4

Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5

La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8

Véase también

Referencias

  1. Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

  2. Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya

  3. El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia

  4. Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  5. «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  6. «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  7. «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.

  8. «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 octubre 29UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (més…)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 40 other followers

%d bloggers like this: