jump to navigation

El Govern d’Aragó difon el mapa lingüístic d’Aragó 4 desembre 04UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

El Govern d’Aragó edita Letras Aragonesas. Centro del libro de Aragón amb una recopilació de llibres editats a Aragó. Al número de setembre 2012/abril 2013 s’hi referencia el Mapa lingüístic d’Aragó, en què vaig participar:

Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)
Autor: Natxo Sorolla, José Ignacio López Susín
Edición: Aladrada Ediciones
Caract: Año 2012, 38 p, 15 x 21 cms.
ISBN: 978-84-939333-8-8
Tanto la legislación aragonesa como el Estatuto de Autonomía de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001. Cuenta con sendos textos de Natxo Sorolla y José Ignacio López Susín, así como con un mapa de Aragón delimitando dichas zonas.

Tenint en compte que la publicació ve signada per la Consellera Serrat i el Director General de Cultura Vadillo, la referència i la síntesi tenen molt més valor.

Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” 24 octubre 24UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.

Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó

Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar

.Font.

Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? 3 octubre 03UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
3 comments

L’any 2013 s’aprova a Aragó la II Llei de Llengües per part del PP i del PAR. Molts la denominen com la Llei de NO-Llengües, perquè a pesar que el text de la Llei es reitera a protegir les llengües de la Franja i de l’Alt Aragó, en tota la Llei no apareix cap nom per a les llengües. De fet, lo text permet qualsevol denominació, entre elles, la de català i la d’aragonès, denominació històrica, científica i que encara conserva la Llei de Patrimoni Cultural (1999) a l’article 2. Però comparant Lleis, es pot saber que precisament és com NO se’ls vol denominar. Perquè a la I Llei de llengües d’Aragó (2009) se’ls  denominava català i aragonès. I la II Llei de llengües exclou estes denominacions conscientment.

I és aquí a on naix lo LAPAO. La intenció de la majoria parlamentària aragonesa per arraconar les denominacions acadèmiques no ho té fàcil. Perquè l’única denominació unitària per al català és la de l’orienaragonès inventada pels blaveros més radicals al voltant de l’any 2000. I el PP-PAR no es podria trobar a gust entre grups radicals associats amb actes de l’extremadreta. Així que en l’únic punt de la Llei en què es posa nom a les reiterades llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (Article 5), reben el nom de lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma i lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, ambdós amb les seues corresponents modalidades lingüísticas, també . Evidentment, les noves denominacions no podien tenir recorregut, i socialment van arrelar les sigles: LAPAO i LAPAPYP. Que, per cert, no van ser inventades pels pèrfids catalans. De fet,  unes setmanes abans ja hi havia una altra proposta, que tampoc era catalana.

A tot això, lo Govern d’Aragó es va veure aïllat, perquè no va medir bé la seua capacitat de controlar el nivell d’irracionalitat que es pot permetre. Ni l’Heraldo va eixir a donar base ideològica a la bèstia. I una vegada que ha començat lo curs, és quan toca fer política. Partim del fet que ni el PP ni el PAR creuen realment que el que se sent als carrers de la Franja no és català (Postureo LAPAO, riau riau!). Però en la política del dia a dia, la Consellera Serrat, ha fet passos que fins ara no havia donat: ha afirmat oficialment que a la Franja no es parla català (16/9/2013).

Recopilem: es fa una Llei on les llengües poden rebre qualsevol nom, fins i tot el de català i aragonès. Però la Consellera declara oficialment que el català no és una llengua pròpia d’Aragó (i per tant, los catalanoparlants són al·lòctons). Creieu que la irracionalitat pot arribar fins este punt? Doncs no. Pot anar més enllà. Perquè pot afirmar tot seguit que a la Franja es parla la llengua aragonesa. Al més pur estil del blaverisme radical.

Per tant, ja tenim resposta a la pregunta inicial: Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? NO. A la Franja es parla la llengua aragonesa. I queda així la cosa? Doncs tampoc. És pot anar més lluny? Sí. Bastant més. Fins on? Fins dir diego on s’ha dit digo, i contradir tot allò que s’ha dit oficialment. Segons la mateixa Consellera Serrat, a la Franja s’impartien classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. Cercle tancat. No se li volia dir català, se li posava una denominació que podia incorporar el català, per a finalment declarar que no era català, i que de fet, era la llengua aragonesa, per a acabar fent classes d’una modalitat lingüística de la zona Oriental d’Aragó denominada català. I finalment, lo Govern d’Aragó continua signant lo conveni en Catalunya per a fer classes de català. Tot correcte!

I ara sí! Ja podem respondre a la pregunta inicial. Però per al Govern d’Aragó a la Franja es parla català? No se sap. Ni s’espera saber-ho. Perquè la política lingüística del PP i del PAR és, sobretot, de postureo LAPAO, riau, riau.

Documents i imatges via @CHACortes

 

Afegit: I per a tancar la roda de la incoherència, lo Govern d’Aragó ha repetit lo conveni en la Generalitat de Catalunya per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Tant fàcil seria que tot aniguera aixina…! Font.

Lo LAPAO ja té entrada a la Wikipedia 17 maig 17UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
2 comments

La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.

Via M. D. Gimeno

Lengua aragonesa propia del área oriental

(Redirigido desde «LAPAO»)
Véase también: Lapao (desambiguación).

La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2

Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4

Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5

La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8

Véase también

Referencias

  1. Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

  2. Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya

  3. El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia

  4. Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  5. «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  6. «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

  7. «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.

  8. «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 abril 22UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 octubre 29UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (more…)

“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. 16 octubre 16UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).

Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni  només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.

El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.

Demà presentem el “Mapa lingüístic d’Aragó” 28 setembre 28UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Demà dissabte es presenta a les Jornades del Cinga Fòrum, a Fraga, el mapa lingüístic d’Aragó. Us enganxo la informació feta per Ligallo de Fablans, i més endavant us aniré desbrossant més informació.

PRESENTACIÓN DEL MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN

El próximo sábado, 29 de septiembre, en el Palau Montcada de Fraga, se realizara la presentación del Mapa Lingüístico de Aragón. Tendrá lugar en el marco de la Jornada “Cinga Fórum 2012” organizada por el Institut d’Estudis del Baix Cinca (Instituto de Estudios Altoaragoneses).
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.
Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Publicado por O Lupo

AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho) 28 setembre 28UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
3 comments

AragónTV és la Televisió capaç de fer un programa complet sobre les llengües d’Aragó, al Matarranya, sense dir la paraula català. Ni qualitat, ni servei públic, són definicions dignes d’esta decisió política. Ni és una qüestió acadèmica, ni és una qüestió televisiva, ni és una qüestió de desconeixement, ni deu ser un problema dels professionals que hi treballen. Ha de ser una decisió política presa per la direcció d’AragónTV.

M’estic referint al programa de Bien Dicho emès lo 27 de setembre, amb una part dedicada a les conserves fetes al Mas d’Aragonès a Pena-roja (Matarranya). Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35. Un Mas que és també Casa Rural, i que tos recomano si voleu visitar un lloc autèntic de la Franja, i menjar molt bé i casolà.

Bien Dicho és un programa ben muntat, amé, que mostra sense problemes converses en català (entrevistats) i castellà (presentador). Que explica les paraules, i el seu origen, i ho fa de manera divertida. Que compta amb l’assessorament d’especialistes. Però que és capaç de emmudir la paraula tabú per al PP i el PAR: llengua catalana. S’ha de tindre en consideració l’habilitat per a fer un programa sobre llengües d’Aragó sense dir-ne el nom. S’ha d’insuflar un dirigisme polític molt potent als professionals de la televisió per a emmudir el que les Universitats han investigat.

Evidentment, no és només culpa de la coalició de govern actual. També el PSOE ha tingut responsabilitats a la casa durant 5 anys, en els quals el seu Director, Ramón Tejedor (PSOE), va destacar per fer cap acció favorable a les dues llengües pròpies (via Carles Barrull):

El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés

De fet, ja en aquell moment (2008) es gestava el programa Bien dicho.

señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules“

Quedaven encara 3 anys de govern socialista, per fer un servei públic. Però el programa no es va explotar fins l’etapa de govern del PP.

PS: Una nota lingüística. Al programa acaben dient que han aprés què són “los bledas”. Los blets que apareixen al programa no són pas bledes ;-)

 

Lo Govern d’Aragó deroga la Llei de llengües 31 juliol 31UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Podeu llegir-ho a la nota de premsa del Govern, a Arredol, a Vilaweb, o a Menéame

Avui no mos podem estendre. Ja ham parlat extensament sobre esta derogació de l’actual Llei de llengües: perquè s’imposa la línia dura del PP, perquè la conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal, és redundant recordar la multitud d’avals internacionals per a la denominació de “català”, i a més la negació del català esclata a les mans del PP i el PAR.

Com que la Llei s’acabarà aprovant al setembre, espero poder fer una anàlisi en profunditat de tots els aspectes de la Llei que canvien.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 35 other followers

%d bloggers like this: