Un 20 % de los que pertenecen a familias que lo hablan se comunica en castellano. Fraga ha acogido una nueva edición de las jornadas de debate Cinga-Fórum.
El catalán está en retroceso como lengua de comunicación entre los jóvenes de la Franja, pese a seguir siendo la lengua materna de la mayoría. Esta es una de las conclusiones que se presentaron este fin de semana en las jornadas de debate Cinga-Fórum, que organiza anualmente el Institut d”Estudis del Baix Cinca. Continuar llegint… “El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca”
Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania 29 Novembre 29+01:00 2017
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, xarxes.Tags: Echo, Jacetania, redes, sociolingüística, substitució lingüística, xarxes
7 comments
Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).
També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.
Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.
Algunes referències:
- Conclusions de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf)
- Presentación del Estudio Sociolíngüístico de la Jacetania (NdP Comarca de la Jacetania)
- Impacte en premsa (Diario del Alto Aragón, Heraldo de Aragón, Noticias Huesca, Radio Huesca, Ganas de Vivir i Jacetania Express.
- La caída en el uso del aragonés pone de manifiesto la necesidad de impulsar su recuperación en la Jacetania (Noticias Huesca)
- Entrevista a Ser Jaca
“El catalán está en retroceso entre los jóvenes de la zona oriental de Huesca” 5 Octubre 05+01:00 2016
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.Tags: Franja, substitució lingüística
add a comment
Confirmant la tesi: la substitució lingüística emergent a la Franja 26 Setembre 26+01:00 2016
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, fraga, Franja, natxo sorolla, substitució lingüística, tesi, transmissió, xarxes socials
1 comment so far
A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.
Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.
Els resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.
Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.
Tesi accessible aquí.
(CATALÀ)
Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com (ORCID 0001-7480-0359)
“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)
Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/
El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.
Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.
En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.
Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.
Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.
La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real 31 Juliol 31+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.Tags: anàlisi de xarxes socials, axs, diglòssia, Franja, sociolingüística, substitució lingüística, xarxes
add a comment
El 17 d’octubre de 2014 reflexionaré sobre el concepte de diglòssia, l’anàlisi de xarxes socials i la substitució lingüística a la Franja en una conferència oberta a les Jornades que la Secció Filològica de l’IEC farà a Móra la Nova, organitzades amb l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova. Podeu veure el programa aquí.
Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà.
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB. La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real.
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC. De com ingènuament es troba una isoglossa.
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors. El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director. Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris.
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús FustéDissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i DEA en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona. Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès.
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC. La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»).
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi «El Priorat en Persona», trobades d’escriptors.
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles. La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions.
Xarxes socials i llengües 