Tres Viles i gents entrelligats: despoblació, població i repoblació (N. Sorolla)

Natxo Sorolla

Despoblació: materialisme i estils de vida

(Publicat el 25 d’agost del 2023)

Si mireu alguna de les poques pel·lícules o sèries ambientades a un poble, en tota seguretat trobareu multitud de personatges que volen fugir d’aquell escenari. La cultura popular tendix a convertir els pobles en espais grisos (o idealitzats). Per contra, aquí construïm un relat focalitzat en lo món material modern: «Qui ha de viure a este poble si no hi ha «fibra òptica»?». Podeu completar la frase en què no hi ha «bona carretera», «hospital» o «centre comercial». Les dos visions expliquen part del problema rural: estem atrapats en un relat urbanita i centrat en les carències materials. Però crec que això només són factors secundaris per a explicar la despoblació.

Conec una parella de rurals que durant una etapa de la seua vida ell teletreballave, i va retornar al seu poble d’origen, i ningú l’hauria tret mai d’eixe món verd, i d’amistats de tota la vida. Ella, mentres, havie trobat una faena motivadora a una ciutat, i ningú l’haurie tret d’eixe món de llums, gent nova i colors. Però quan los escoltava parlar, tenia la sensació que tan fotie a on visqueren entre setmana: de casa a la faena, i de la faena a casa. I els dos tenien connexions a internet suficients i distàncies paregudes als servicis bàsics.

Però per què uns tenen pulsions ruralistes i altres urbanites? Crec que per a entendre-ho és bàsic l’estil de vida que tenim a les nostres ments. Per què l’estiu s’ompli el poble de gent que retorne? Perquè tenim festa però relax, tenim lo vermutet de pistina però el pinar per a passejar, tenim aquella pau de no sentir a ningú però també mos sentim volguts quan toquen a la porta per a que ixcam. I #estrelladamm s’ha preocupat d’aprofitar eixa idealització del que denominen #mediterràniament. Però per què n’hi ha que també es volen quedar a l’hivern? Perquè tenen i s’inventen encara més raons: obrir nous projectes del no res, ser el propi autor de la pròpia vida, i autor de la pròpia vila. Empoderar-se, li diuen ara.

Població: estils de vida, relacions socials i poder (II)

(Publicat a La Comarca el 6 d’octubre del 2023)

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació no només és un problema de carències materials: fibra òptica, bones carreteres, centres comercials. És més cosa de pulsions a la vida: hi ha a qui se li desperte l’interès per viure a un poble (i hi ha a qui no). I, evidentment, hi ha a qui les circumstàncies li porten a reforçar eixes pulsions.

Sigue com sigue, com afavorim estes pulsions cap al món rural? Fa bastant temps, l’any 1488, a un contracte que li feen a Miquelet de la Ginebrosa per a aprendre de barber a Alcanyís, especificaven que «si se’n va, fer-lo-li tornar en sa cassa, ya no se n’anave a València o a Barcelona o en altres terres luyn», documente Agustí Campos. Evidentment, això no fa canviar les pulsions, i esta via no és possible contemporàniament (gràcies al canvi dels temps).

Un estil de vida rural pot ser atractiu si l’entenem com espai tranquil i frenètic, pròxim perquè la gent s’ajude, ple de celebracions que mos aproximen en les relacions significatives. I potser el que és més civilitzat per a mantindre població siga donar protagonisme als jóvens: invertir en un equip de futbol si els jóvens ho demanen, un gimnàs, una pista de pàdel, un espai per a reunir-se, o qualsevol via que asseguro que els jóvens tenen ganes de viure eixe món que han creat i s’han fet seu, i que ja viuen, o només visiten en cap de setmana. Però també assegurar que els focus de creació de parelles (abans li diem discoteques) continuon promovent la creació de parelles de proximitat. I també que les jóvens i els jóvens aprenguen a superposar-se a la falta d’anonimat i a empoderar-se. En definitiva, que creon societats rurals més obertes i acollidores.

Diuen los macroestudis que abans la causa de la despoblació ere la pobresa rural. Però ara la qüestió crítica està a la piràmide de població, en poca població tenint fills. Per tant, ja no és que s’haigue d’evitar que marxon, si no que es quedon i tinguen fills. És la clau. I sovint destaquen que és necessari entendre que les decisions se prenen per etapes de vida: gent que marxe a estudiar, i és sensible de tornar en altres etapes de la vida. Ham de facilitar eixos retorns. Al pròxim Viles tancarem la proposta.

Repoblació: ruralitat fluïda i gènere (III)

(Publicat a La Comarca, 1/12/2023)

Parlàvem fa unes setmanes que la despoblació segurament té més a veure en les «idees» (voler viure a un poble) que no en problemes «materials» (tindre faena i bones comunicacions). I per això proposava que s’ha de mimar els jóvens i totes les bones iniciatives que tenen. Seran ells que hauran de construir eixe nou món seu. I els estudis, i el nostre dia a dia, mos parle de jóvens que cada vegada més no és que «es quedon», si no que «retornen» després d’anar a estudiar fora. O jóvens que cada vegada més «commuten»: viuen a un poble i fan kilòmetres cada dia per a treballar. O jóvens que «teletreballen», i que alguns dies fitxen, i altres treballen des de casa. La ruralitat fluïda, dirien alguns.

I en eixa ruralitat fluïda té un paper clau les responsabilitats domèstiques. I és que un dels principals reptes d’eixa ruralitat és impactar sobre els rols de gènere. L’emigració a les nostres terres ha anat molt lligada a les xiques, que marxen a estudiar fora, i que necessiten bons arguments per al «retorn», per fer seua eixa ruralitat, per fer una vida moderna de poble. I han de gestionar les contradiccions de situar la família al centre del seu estil de vida i els empodere dins la comunitat, i assumir la independència i l’anonimat, i confrontar la divisió sexual del treball domèstic. Totes eixes contradiccions juntes i no sempre a gust de consumidora.

Per això és essencial, d’una banda, promoure la presa de poder de les jóvens per les diferents vies, públiques i domèstiques. I de l’altra, ser molt conscients dels problemes de conciliació entre la vida laboral i la familiar: guarderies, transports escolars, activitats extraescolars, conciliació d’horaris, etc. pot ser essencial per a eixa joventut. Estes famílies que es queden o que retornen o que commuten o que teletreballen o que fluïxen com poden. Noves ruralitats, nous mal de caps, nous reptes. Nova ruralitat fluïda.