jump to navigation

Per què no vehiculem la recerca demolingüística? 9 Novembre 09UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, estadística, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

LSCLa revista Llengua, Societat i Comunicació, del CUSC-UB, ha publicat un monogràfic sobre demolingüística. La revista sobretot està dirigida a la divulgació de recerca sociolingüística. Haig tingut l’honor de coordinar-ne els continguts. lsd2I haig xalat molt aprofundint en una subdisciplina que m’apassiona, sobretot quan es pot ampliar el focus més enllà de l’anàlisi descriptiva, fent ciència: intentant entendre per què el món social és com és. La demolingüística  té un espai perifèric a la recerca internacional. I a pesar d’això, habitualment l’acompanya una remor que li suposa una centralitat inexistent. Esta realitat internacional afecta, i molt durament, sobre la recerca demolingüística d’aquí. Però convertim les debilitats en oportunitats: als territoris de llengua catalana es té un gran potencial metodològic i teòric. Si hi posem voluntat, podem vehicular la recerca demolingüística internacional. Fem que hi aposten les entitats acadèmiques. En tot cas, feu boca fent una ullada als continguts del número. I per a reflexionar sobre el passat, el present, i el futur de la subdisciplina, us enganxo el text de presentació del monogràfic.

La recerca demolingüística: estat de la qüestió i futur

Natxo Soroll. CUSC–UB. Xarxa CRUSCAT–IEC. Universitat Rovira i Virgili. natxo.sorolla@urv.cat

1. La demolingüística

La revista Llengua, Societat i Comunicació destina el seu esforç a la divulgació dels estudis que es troben en la intersecció dels tres camps que li donen nom. Dediquem aquest monogràfic a la demolingüística. Aquesta subdisciplina, que també denominem demografia de la llengua, analitza la situació sociolingüística de grans volums poblacionals, i la seua evolució, mitjançant les tècniques demogràfiques i sociològiques. Aquest volum presenta l’estat de la qüestió per a un públic interessat en aquesta recerca, però que no necessàriament n’ha de ser especialista. En el monogràfic es plantegen reflexions sobre el desenvolupament de la recerca demolingüística, evitant focalitzar-se només en els resultats de les recerques. Els articles tenen un format curt, i amb intenció divulgativa.

(més…)

Anuncis

El recompte de parlants d’aragonès (Spanien für deutsche – Das Aragonesische 1 febrer 01UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: ,
2 comments

capturaHaig tingut una alegria en veure que a la web Spanien für deutsche fan una revisió sobre l’aragonès (L’Aragonés – Das Aragonesische, traducció automàtica al català) i en l’apartat demolingüístic citen el recompte que vaig fer a partir de l’enquesta que l’equip de l’Euskobarómetro va fer per al Govern d’Aragó, cap a l’any 2001. La xifra a partir d’aquelles dades situa els parlants adults d’aragonès de l’Alt Aragó al voltant dels ~25.000, dels quals 13.000 en són parlants inicials.

Les dades del Cens de 2011 (més informació), q
ue hem treballat amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística, apunten a una xifra de 22.556 parlants d’aragonès a tot Aragó, de totes les edats. Els resultats de les preguntes sociolingüístiques als censos sempre donen valors més baixos que els resultats de les enquestes, i em temo que les enquestes són més fiables que no pas els censos. En tot cas, cadascuna analitza universos diferents, i l’aborda amb metodologies distintes.

Materials docents en demolingüística i sociolingüística 17 Octubre 17UTC 2016

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: ,
1 comment so far

Fa un temps vaig enllestir per a la UOC un mòdul sobre demolingüística, per a l’assignatura de sociolingüística catalana. Ara és accessible en línia al seu repositori. Aquí en teniu l’enllaç, juntament amb altres materials sobre sociolingüística:

Títol: Sociolingüística catalana, setembre 2012

Autors: Boix-Fuster, Emili, Pueyo París, Miquel, Pujolar Cos, Joan, Riera Gil, Elvira, Sorolla Vidal, Natxo.

Altres:Universitat Oberta de Catalunya. Data de publicació:1-set-2012. Editorial:Universitat Oberta de Catalunya. Resum:Material docent de la Universitat Oberta de Catalunya. URI:http://hdl.handle.net/10609/50921 Surt a les col·leccions:Materials docents

Arxius per aquest document:

 

Perseguir la demolingüística a Aragó i usar-la per als atacs polítics 4 Setembre 04UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
add a comment

El PP d’Aragó ha declarat que:

A) El 95% dels aragonesos té el castellà com a “llengua materna”,

B) A Aragó hi ha 45.000 parlants de català, i

C) El 75% dels catalanoparlants de la Franja rebutja la cooficialitat 

És important l’ús de fonts demolingüístiques en la gestió de les minories lingüístiques aragoneses. Que un partit en faigue ús és més que venerable! Encara que no fa ni un any que el Govern de PP i PAR va rebutjar fer un estudi demolingüístic sobre el català. Però els resultats que donen són cridaners, perquè no n’han encertat ni una. La qüestió és saber quines fonts demoscòpiques han usat els líders de l’oposició, perquè la qüestió de quants castellanoparlants inicial té Aragó (A) no té resposta perquè els Cens de 2011 només dona informació sobre la gent que sap parlar català o aragonès, no la que el té com a llengua inicial, i a més no tracta les llengües de la immigració, als quals suma al castellà erròniament. També és erroni (B), perquè les dades més baixes del català a Aragó donen 55.513 que “saben parlar”, que són resultats de l’explotació del Cens de 2011 que vam fer al Seminari Aragonès de Sociolingüística. I també és estrany parlar de què n’opinen los catalanoparlants de la Franja de la cooficialitat de les llengües (C), perquè la dada més actual (1995) és de quan entre tots li pagàvem sillons a Marco.

Visió sintètica de la situació demolingüística del català 23 febrer 23UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat i ja teniu disponible la publicació:

Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2015). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

A més, a la mateixa jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi de la transmissió intergeneracional de la llengua, el nucli per al futur d’una llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu Domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.

Xavier Vila ha explicat al seu bloc:

Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català

 Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica  en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.

De les perspectives de la demolingüística catalana 10 Juny 10UTC 2014

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, xarxes.
Tags:
1 comment so far

Dijous passat vaig participar en un dels actes de commemoració dels 40 anys de sociolingüística de la llengua catalana, reflexionant sobre les perspectives de futur de la demolingüística catalana. Ja són disponibles les dos presentacions a la web de la SOCS:

ha fet un excel·lent article per a Núvol on sintetiza els punts principals que es van tractar:

De les perspectives de la demolingüística catalana

Perspectives de futur en demolingüística catalana 29 Mai 29UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Les llengües d’Ucraïna 13 Març 13UTC 2014

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

Aquí teniu un mapa demolingüístic d’Ucraïna espectacular, per municipis. Les dades, suposadament, fan referència a la “llengua d’identificació“llengua principal” de la població, segons el Cens de 2001. La font original pareix que és la Wikipedia.

Noteu algunes qüestions: arreu hi ha una majoria ucraïnesòfona, a excepció de les majories russòfones de l’est i de Crimea. Esta realitat sociolingüística no es correspon amb la realitat política, perquè el Partit de les Regions (prorus) té un suport territorialment major que el que mostren les dades demolingüístiques de russòfons. I a més, tampoc es correspon amb les ètnies d’Ucraïna, pel fet que el mateix Cens de 2001 mostra que almenys 5 dels 37 milions de ciutadans d’ètnia ucraïnesa són russòfons.I finalment, vegeu les majories de llengua romanesa, hongaresa, búlgara, o tàtara. En definitiva, el company Miquel Cabal, que porta força temps estudiant els tàtars de Crimea, ja ens avisava: “Cal deixar de fer extrapolacions directes entre llengua, poble i posicions polítiques a Crimea i Ucraïna”. Si voleu aprofundir-hi, també podeu llegir el seu article a El Punt Avui.


Llengua d’identificació primària segons el Cens de 2001

Ucraïnès                                                      Rus

Ukrainianlang2001ua.PNGRussianlang2001ua.PNG

Tàtar                                                               Romanès/Moldau

Crimtatarlang2001ua.PNGRomanlang2001ua.PNG

Búlgar                                                          Hongarès

Bolgarianlang2001ua.PNGHungarianlang2001ua.PNG

Font: Wikipedia, via Marc BelzuncesAmazing Maps

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja 17 Abril 17UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

La llengua aragonesa té ~25.000 parlants (i el català a la Franja, 42.000) 13 Març 13UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

El nombre de parlants d’aragonès és de ~25.000 persones, i el de parlants inicials de 13.000 persones. És la dada dada més actual de la que es disposa a partir del darrer i millor estudi demolingüístic sobre la situació de la llengua aragonesa. Amb elaboració pròpia.

Equipo Euskobarometro (informe no publicat) Estudio sociolingüístico de las hablas del Alto Aragón. Informe. Informe per al Govern d’Aragó.

Fa un temps vam actualitzar el nombre de parlants de català als 9,6 milions de persones en tots els territoris de llengua catalana,  a partir de la replica dels darrers estudis, publicant-ho a l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de l’any 2010. Per la necessitat de comptar amb la mateixa xifra per a l’aragonès, hem revisat el nombre de parlants d’aragonès publicat en diferents espais, i hem vist que continua sense haver-hi una actualització.Tot i que l’any 2009 vam actualitzar a la Wikipedia en català la xifra als ~25.000 parlants, amb referència inclosa a l’Informe de l’Euskobarometro (2000), continua havent-hi un ball de xifres en diferents informes i espais solvents que gens afavoreix l’anàlisi sociolingüístic d’esta llengua.

Per a comptabilitzar el nombre de parlants d’aragonès hem treballat de la següent manera. L’estudi demolingüístic  més recent i complet sobre la llengua aragonesa és l’Informe més amunt referenciat. L’estudi s’elabora en una àmplia àrea territorial que engloba una població de 129.964 persones, segons el Cens de 1991. Cobreix des de la Vall d’Ansó a la banda més occidental, fins Benasc i la vall de l’Éssera a la banda oriental. En la seua extensió cap al sud, l’estudi és clarament expansiu, amb la intenció de recollir la llengua aragonesa en tot el seu possible territori. Inclou fins a quatre grans poblacions urbanes: Osca, Jaca, Sabiñánigo i Barbastre.

Les dades de comptència lingüística apareixen a la pàgina 89. Fent els càlculs pertinents obtenim que declara que sap parlar l’aragonès fins a un 18,6% de la població adulta. Els càlculs llancen una xifra de 24.173 parlants. A més, 59.004 que l’entenen, 10.787 que el sap llegir i 5.978 que el saben escriure.

La xifra de parlants inicials és de 9,9%, que llença 12.866 parlants inicials d’aragonès. Una xifra que agrupa els parlants inicials d’aragonès, i també alguns bilingües inicials.

Algunes notes metodològiques sobre aquestes xifres:

  • L’estudi és obert a les diferents denominacions que els propis parlants donen a la llengua. Per tant, no pot presentar excessius problemes pel que fa al conflicte de denominacions.
  • Tot fa pensar que la xifra total de població de l’Alt Aragó que maneja l’Informe, de 129.964 enquestats, és el del total de població. Amb tot, l’enquesta es fa a població de 15 i més anys.
  • Pel que fa a la distribució de les competències lingüístiques segons l’edat, la distribució sí que es veu afectada, i bastant, per l’edat: entre la població de 60 i més anys la competència oral és de fins a 24,2%. En totes les cohorts d’entre 59 i 20 anys la competència és de 17 i 18 punts percentuals. En el grup més jove, de 15 a 19 anys, la competència observa una reducció ben important: sap parlar l’aragonès el 8,5%. Per tant, les xifres no s’ajusten de manera rígida,donat que inferim la proporició de competents entre la població adulta a les dades absolutes de la població de totes les edats. Amb tot, la xifra no pot variar molt, donat que:
    • La població menor de 15 anys és molt poca. L’any 2011 era menys del 15% de la població de la província d’Osca. El seu pes, i possible nivell de competència més baix, no pot fer variar massa, a la baixa ,el percentatge total de població parlant d’aragonès.
    • Per contra, hi ha força parlants d’aragonès fora de l’Alt Aragó. D’una banda, població gran parlant patrimonial que va emigrar sobretot a Saragossa, però també a altres ciutats, com Binèfar o Montsó. D’una altra, els neoparlants, població més jove, que també té una activitat important sobretot en grans nuclis urbans. Aquesta població competent faria variar, a l’alça, el nombre total de parlants d’aragonès.
  • Entre els estudis amb base empírica de què es disposa  fora del territori analitzat per l’Informe de l’Euskobaròmetro hi ha l’estudi a la ciutat de Montsó que va fer l’Ajuntament l’any 1997. En aquesta vila el nombre de parlants d’aragonès se situava en els 957 parlants. És per això que un cens total de parlants d’arag0nès fàcilment depassaria, almenys a finals dels anys 90, els 25.000 parlants.

En tot cas, la incorporació de dades sociolingüístiques a Aragó en el Cens de 2011 fa preveure que finalment obtindrem uns recomptes de parlants que actualitzaran els ~25.000 parlants d’aragonès i els 42.000 parlants de català a la Franja (Font: ‘Informe 2010, pàgina 12).

 

%d bloggers like this: