jump to navigation

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Anàlisi sociolingüística de Twitter a societats multilingües: Quebec, Suïssa i Qatar 22 Juliol 22UTC 2014

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Anàlisi sociolingüística de Twitter a societats multilingües: Quebec, Suïssa i QatarTwitter xarxaLi Wei, investigador reconegut per la seua aplicació de l’anàlisi de xarxes en l’estudi de les tries lingüístiques en comunitats xinesa d’Anglaterra, ha presentat juntament amb investigadors sud-coreans i qatarians l’article Sociolinguistic Analysis of Twitter in Multilingual Societies. Els investigadors defineixen usuaris monolingües i usuaris bilingües, i detecten que a Qatar, Suïssa i el Quebec els usuaris monolingües tenen tendència a la conglomeració, mentre que els bilingües no. A més, els usuaris de la llengua local tenen més influència que els altres. També es percep que la barreja de llengües dels usuaris bilingües reflecteix la barreja dels seus seguidors, i que estos bilingües fan de pont entre els  grups monolingües que no tenen contacte entre ells, tal com s’observa en les dues imatges: xarxa de relacions a Qatar entre usuaris d’àrab i d’anglès, i relacions dels grups lingüístics a Qatar, Suïssa i Quebec. Fixeu-vos que en el gràfic de Suïssa són els usuaris monolingües en anglès que intermedien entre tots els grups lingüístics. Twitter xarxa 2Pel que fa als continguts, es detecta que els usuaris bilingües solen expressar temes informatius / polítics / debats en l’idioma local, mentre que  publiquen en anglès esdeveniments i qüestions d’oci.

Les tries lingüístiques segons Coulmas 19 febrer 19UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Florian Coulmas té un manual de sociolingüística (2005) en què desenvolupa tot l’entramat teòric a partir de les tries. No en va, el manual porta com a títol Sociolinguistics. The study of speakers’ choices. En el nostre cas, que estudiem les tries lingüístiques mitjançant l’anàlisi de xarxes socials, aquests aspectes resulten bàsics:

Choice is the pivotal notion of sociolinguistics.

Sociolinguistics is the linguistics of choice

Cal distingir la tria de llengües de l’alternança de codis, pel fet que la primera és la tria d’una llengua  determinada, mentre que l’alternança de codi significa l’ús alternat de dues llengües per un mateix parlant en la mateixa conversa (p.113). Coulmas introdueix la teoria de l’acomodació comunicativa, plantejada inicialment com la tendència que tenen els participants en una interacció d’aproximar les seues varietats i dialectes, però que s’estén també a les llengües: hi ha una tendència universal a la convergència lingüística (Giles et al. 1977, Trudgill 1986) (p.140). Darrere del procés d’acomodació actuen dos mecanismes. D’una banda, els parlants s’acomoden pel poder diferencial entre els actors, i de l’altra, per solidaritat (Beebe, Giles 1984:7) (p.32).

Coulmas també apunta la transcendència de les xarxes socials en les tries lingüístiques (p. 140):

Individual language choice in multilingual societies often depends on and is predictable on the basis of networks.

En aquesta qüestió tracta el clàssic de Susan Gal (1979), que mostra la importància de les xarxes socials en la tria de llengües, aplicat a una ciutat de llengua hongaresa en procés d’industrialització a Àustria. I el contraposa amb Altehenger-Smith (1987)  que fa el mateix tipus d’anàlisi a Singapur, analitzant les tries interètniques i intraètniques. Aquest segon estudi apunta que les funcions de les xarxes en la tria lingüística està mitigada per altres variables, com la robustesa dels grups ètnics, i la diversitat lingüística exhibida pels grups. Per exemple, els malais usen menys anglès en les relacions intraètniques perquè són més homogenis que els indis i els xinesos. I també són els que s’acomoden menys en les relacions interètnics, per un efecte del nivell macro en les tries a nivell micro. Els malais no pertanyen a la cultura dominant ni a l’elit, i per tant, poden sentir una necessitat més forta d’autoafirmació a través de la llengua.

(N)etwork analysis proved a useful tool for the analysis of language choice and its social significance, but since this approach concentrates on small groups it must be supplemented by other approaches more suitable to fathom the macro-social dimensions of bilingualism.

La tria s’associa amb la llibertat, però també amb la restricció. Coulmas no ho explicita, però presenta una relació entre actors i estructura similar a la plantejada per Giddens. També associa la sociolingüística a la teoria de jocs, definint la comunicació lingüística com un joc cooperatiu, i no un joc de suma zero. Revisa les tries marcades (Myers-Scotton 1993), i la negociació de llengües.

In the event, for speakers to use a language  that is not the same as that in wich they have been spoken to may be readily tolerated, no being perceived as uncooperative. Uncooperative behaviour is no accepted, the most effective sanction being the refusal to understand a speaker. Linguistic socialization means learning to avoid sanctions by discovering the restrictions that define unmarked choices.

També fa una revisió interessant de les teories que expliquen els mecanismes diferenciats d’adopció dels canvis lingüístics segons el gènere, i que també relaciona amb les xarxes socials diferenciades (p.81).

Coulmas també reserva un espai per a la revisió de la interrupció i el manteniment en situacions de contacte de llengües. També es fan unes reflexions interessants sobre la diglòssia, i els dominis i context local (a partir de la pàgina 126). I fa menció del tracte per part de Weber de la qüestió ètnica. Finalment, també fa referència a la tradició que van engegar des de la física Abrams i Strogatz (2003), proposant models d’anàlisi sociolingüística

Bibliografia citada:

Abrams, D. M., & Strogatz, S. H. (2003). Modelling the dynamics of language death. Nature, 424(900). En línia.

Altehenger-Smith, S. (1987). Language choice in multilingual societies: A singapore case study. En K. Knapp, W. Enninger, & A. Knapp-Potthoff (Ed.), Analyzing Intercultural Communication. Walter de Gruyter.

Gal, S. (1979). Language Shift: Social Determinants of Linguistic Change in Bilingual Austria. Academic Press Inc.

Giles, H., Bourhis, R. Y., & Taylor, D. M. (1977). Towards a theory of language in ethnic group relations. Language, ethnicity and intergroup relations, 307348.

Trudgill, P. (1986). Dialects in contact. Blackwell Oxford.

Jornades: “Sociolinguistics and Network Games” 10 febrer 10UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Unes jornades interessantíssimes sobre sociolingüística, anàlisi de xarxes socials i teoria de jocs:

Sociolinguistics & Network Games

Workshop at ESSLLI 2014, University of Tübingen

The Workshop ‘Sociolinguistics and Network Games’ provides a platform of new research on computational models of language use, language change and language contact. It focuses computational and simulation models of artificial multi-agent societies, particularly models that combine (i) techniques from network theory to build and analyze artificial social environments and (ii) decision/game theory to model (linguistic) behavior of its members. With this workshop we want to give a forum for the presentation and discussion of different research directions considering the application of network theory, computer simulations, and/or game theory in linguistic domains. The workshop is open to all frameworks and methodological approaches including, but not limited to:

  • Simulation Models of Language Change
  • Models of Information Flow in Social Systems
  • Computational Sociolinguistics
  • (Spatial) Game Theory in Linguistics/Pragmatics
  • Signaling Games and Behavioral Dynamics
  • Dynamics of Repeated Games in Social Environments
  • Agent Communication Languages
  • Opinion Dynamics in Social Network Structures

Along with game theory, the emerging science of networks has given us a framework for analyzing social systems plausible to both intuition and implementation. As an interaction structure in computer simulation models, social networks provide a way to envision phenomena like information spread, dialect formation, and language change in a more robust way. In this sense a multitude of sociolinguistic issues are potential ‘objects of study’ for a) being delineated with methods from game theory and/or network theory and b) being analyzed by simulations of multi-agent interactions, with the goal of exploring the interplay between social factors and linguistic usage.

Recently quite different research directions emerged that use computational models for artificial populations of communicationg agents. By analyzing dependencies between the population’s interaction structure and its members’ communicative behavior, researchers want to get a better understanding of population dynamics that cause phenomena in language change and language evolution.

One of these research directions is dealing with the question of how language change is accused by network structure (c.f. Nettle 1999; Ke, Gong & Wang 2008; Fagyal, Swarup, Escobar, Gasser & Lakkaraju 2010). The basic model looks as follows: agents are placed in a social network structure and can choose between different variants of a linguistic item, whereby their choice is i.a. influenced by their position in the network.

Furthermore, there is an interesting development in the field of game-theoretic linguistics (especially game-theoretic pragmatics), where the classical program applies signaling games (Lewis, 1969). In this field, researcher traditionally analyze repeated games between two players, but a couple of projects extended this account to multi-agent structures (Zollman 2005; Wagner 2009; Mühlenbernd 2011). There is quite a small number of projects that use game theory in combination with network theory to deal with concrete question from sociolinguistics (Mühlenbernd & Quinley 2013; Ahern 2014).

Welcome are all proposals that make a contribution to this agenda, also those that do not fit directly to the aforementioned research directions. A key goal of this workshop is to bring together different research groups and directions to build and reinforce a network of exchange and collaboration.

Literature

Ahern C. (2014). Mergers, Migration, and Signaling. Proceedings of the Thirty-Seventh Annual Penn Linguistics Conference.

Fagyal Z., S. Swarup, A.M. Escobar, L. Gasser & K. Lakkaraju (2010). Center and Peripheries: Network Roles in Language Change. Lingua 120: 2061-2079.

Ke, J., T. Gong & W. Wang (2008). Language Change and Social Networks. Communications in Computational Physics 3: 935-949.

Lewis, D. (1969). Convention. A Philoshophical Study. Harvard University Press.

Mühlenbernd (2011). Learning with Neighbours: Emergence of Convention in a Society of Learning Agents. Synthese 183 (S1): 87-109.

Mühlenbernd, R. & Quinley J. (2013). Signaling and Simulations in Sociolinguistics. University of Pennsylvania Working Papers in Linguistics Vol. 19, Iss. 1, Article 16.

Nettle, D. (1999). Using Social Impact Theory to simulate Language Change. Lingua 108: 95-117.

Wagner, E. (2009). Communication and Structured Correlation. Erkenntnis 71: 377-393.

Zollman, Kevin J.S. (2005). Talking to Neighbors: The Evolution of Regional Meaning. Philosophy of Science 72:69-85.

Presentació de “Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès” 6 Octubre 06UTC 2009

Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

Ja es pot accedir a la presentació de Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès

La presentació va tindre repercussió a la premsa andorrana:


“Llengua i ús” a totes les cases i gratuïta 26 Març 26UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

La revista Llengua i ús, que edita la Generalitat de Catalunya, serà per darrera vegada en paper i de pagament. A partir del proper número, ens informa el Diari per a tècnics lingüístics, que podrem accedir-hi per Internet i de manera gratuïta. Moltes felicitats!

Sabíeu que la tercera Wikipedia en obrir-se va ser la de llengua catalana? 17 Març 17UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
2 comments

Tot bé a compte de què ahir va fer 7 anys que es va obrir la Wikipedia en català! I a la vegada, ahir, i sense ser-ne conscients (i en diumenge i també dissabte fins a altes hores!), vam estar tancant una proposta de comunicació de la Moonydoodle sobre les llengües a la Wikipedia. I redactant i buscant informació em vaig quedar molt sorprés que el català va ser la tercera llengua de la Wikipedia: primer l’anglès, i als pocs mesos s’obria al multilingüisme amb l’alemany i el català. Així que ahir vaig llegir la data de creació de la Viquipèdia en català, però no vaig caure que era l’aniversari. Avui veig a L’home dibuixat  que celebrem el setè aniversari. I aportava informació més interessant: les persones clau d’aquella edició catalana primerenca  i la primera portada.
Però continuem en lo nostre projecte, per a estudiar els factors que situen una llengua amb més o menys articles a la Wikipedia. Tot neix d’un apunt de la Moonydoodle al seu bloc, lamentant-se que de vegades es queda badant davant l’ordinador, però no bada, és que pensa. I reflexionava de quins factors fan que una llengua tinga més o menys articles a la Wikipedia. Per exemple, l’edició en català se situa en les primeres posicions d’entre les 250 i més llengües que compten amb Wikipedia. Un estat de normalitat excepcional en comparació amb la situació de la llengua en altres àmbits. Al moment de llegir lo seu apunt, vaig començar a veure en somnis la matriu de dades posada al SPSS amb el nombre d’articles de la Wikipedia, editors, nombre de parlants, ordinadors per cada 1000 habitants i tantes altres dades. Anàlisi factorial, anàlisi de conglomerats… I em vaig oferir a fer de màquina per al projecte, si ella coordinava el treball i feia la part interpretativa. Hem començat a treballar i també hem acabat formant equip amb aquell que pensa que la vida s’ha de prendre Amb certa calma, que incorporarà tota la part teòrica que ens faltava. Si hi sumem que el projecte ha nascut entre el Matarranya, la vila de Gràcia i Amsterdam, mitjançant gTalk i Google Docs, la blocòsfera, la web 2.0 i la vida mòbil en general m’està deixant una mica fora de lloc.
Les anàlisi preliminars que haig fet fins ara, amb les edicions de la Wikipedia amb més de 100.000 articles, ja apunten coses molt interessants. El principal factor de diferenciació entre edicions és la quantitat d’articles, i no només això, si no també de persones que l’editen. Algunes compten amb moltíssims articles editats per poques persones. El segon, seria el nombre d’articles de la Wikipedia per cada parlant d’esta llengua. Algunes grans llengües amb pocs articles tenen ratis extremadament reduïts, com és el cas del xinès. I en tercer lloc quedaria el factor que es mostra més interessant: l’estrès de cada edició de la Wikipedia. Algunes Wikipedies compten amb un rati molt alt d’usuaris per parlant, possiblement per trobar-se en un estat avançat de difusió de les noves tecnologies i la seua integració dins la cultura popular. Però altres compten amb pocs usuaris que editen molts articles. I aquí hi ha segurament l’èxit del català. Si el comparem amb altres llengües de demografia mitjana, veiem que el noruec i el finlandès compten amb més de 14 editors de la Wikipedia per cada 1000 parlants. El català només té 2 editors per cada 1000 parlants. Però aquests darrers editen 9 articles per cap, i els nòrdics només arriben a 2. En parlarem amb més profunditat més endavant. De moment, anys i anys, per molts anys!

Entre “França” i “Franja” hi ha una lletra i una llei de més 4 febrer 04UTC 2008

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
2 comments

Sí, és un joc de paraules bastant fàcil, i no massa bo. Però des de desembre de 2007 Aragó és l’únic territori que seguix les dinàmiques dissenyades al més pur estil imperial, en la intenció d’homogeneïtzar tots los seus ciutadans. És l’únic territori del seu voltant que no ha desplegat una legislació específica per a protegir i normalitzar la seua diversitat lingüística. Ja s’alçave en este honor a nivell de tot l’Estat, des de fa un temps.

  • Lo gallec té la seua pròpia legislació a Galícia i Astúries
  • L’asturià a Astúries
  • Lo basc a Euskadi i Navarra
  • Lo català a Catalunya, País Valencià i Illes Balears
  • L’occità a la Vall d’Aran
  • Però ni el català ni l’aragonès són llengües oficials i en Llei de llengües a Aragó.

I amés, avui ham descobert que fins i tot la democràcia més homogeneïtzador de les que mos envolten, la República Francesa, mitjançant lo Consell Regional dels Pirineus Orientals ha aprovat la Carta del català. Fixeu-tos que a la imatge apareix d’una vella escola de la República a on hi diu Parleu francès. Sigueu nets.

A efecte reals, per a un fragenc de a peu signifique que han aprovat la Llei de llengües de la Catalunya Nord. I Marcelino Iglesias, polític clau durant la declaració de Mequinensa i que fins i tot s’havia allistat al PSC, va a la seua protegint lo patrimoni cultural d’Aragó, parlant en los morts si cal. S’oferix a protagonitzar les polèmiques que calgue per als bens dels capellans. Però en totes les seus legislatures no ha aprovat una simple Llei de llengües per a Aragó, ni ha deixat per escrit a l’Estatut d’Aragó que s’hi parle català i aragonès.

En tot cas, en sabre la notícia que la Catalunya del Nord ja tenie la seua Llei , m’haig posat a buscar informació, sense massa èxit, de quins territoris de llengua catalana queden per tindre Llei de llengües. La web de Bibiloni m’ha ajudat. I com que la Wikipedia no tenie la informació centralitzada, haig creat l’article de Dret lingüístic del català. Podeu completar-lo si voleu (també el del Marc Belzunces, que demana que completem de la traducció de la Carta). En definitiva, tots los territoris tenen legislació sobre el català.

Una vegada tancat m’ha escomençat a vindre un escaufret, tal com anava descomptant territoris que no tenen Llei de llengües. M’haig quedat en la Franja sola. I si voleu, hi podeu afegir els 700 habitants del Carxe. Aquí a la Franja només tenim un Estatut que té modalitats lingüístiques sense nom, i una llei de patrimoni cultural que té nom per a les llengües no oficials, sense arribar a desenvolupar mesures de normalització lingüística. Aragó, primera posició en lo ranking del temorics i homogeneïtzadors.

Un trist honor per al Partit Socialista a Aragó.

(Este apunt és publivilescat al diari La Comarca el divendres 15 de febrer de 2008. Viles i gents.)

Els grups lingüístics en la societat andorrana 22 gener 22UTC 2008

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Avui presentem l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra que vam publicar fa algun temps. L’acte el teniu anunciat a la web de la Xarxa CRUSCAT. Presentaré els resultats del capítol sobre els grups lingüístics. Va ser un capítol amb el que vaig treballar molt, però ha estat dels que més m’ha agradat. Perquè vaig aprendre a treballar amb anàlisi de conglomerats i anàlisi factorial. Després hi vaig treballar molt més, durant un estiu, per a presentar-lo al meu Diploma d’Estudis Avançats de Sociologia (la tesina). I estic intentant de publicar-lo a alguna revista. De moment, enganxo la presentació del que presento d’aquí unes horetes.

Entrevista a COMRàdio 4 Octubre 04UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Ahir vaig anar a fer una entrevista a la COMRàdio. Al programa Tal com som, portat per Jordi Sacristan. Era la meua primera entrevista per temes sociolingüístics de tots los territoris de llengua catalana. Un camp més difícil d’abastir que la sociolingüística de la Franja. Lo motiu de l’entrevista era el darrer article que m’han publicat, a la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. És el número 128, del juliol de 2007. I està dedicat a “La llengua catalana: estat de la qüestió”. Els articles de la revista són:

  • La situació de la llengua catalana, per Jordi Porta.
  • L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat, per Natxo Sorolla.
  • Una escola per viure, una llengua per a la vida, per Joaquim Arenas.
  • Un estatus jurídic igualitari per a la llengua catalana, per Isidor Marí.
  • Reflexions a l’entorn de l’ús del català a l’IES Joan Oró de Martorell, per Josep Camps, Sònia Linàs, Carme Martínez i Gemma Marín.

A l’entrevista sobretot mos vam centrar en lo contingut de l’article i les seues principals línies. Sobretot, que als anys 80 hi va haver el punt d’inflexió al País Valencià i a les Balears per la represa de la transmissió de la llengua, que estava obtenint a principis de la dècada saldos negatius. Això fa que la transmissió intergeneracional, als tres territoris més grans, quedare assegurada. Este fet és la base per a qualsevol procés de normalització lingüística. Fora d’aquí, hi ha grans diferències entre l’important ús del català fora de la llar a Catalunya, i la foragitació de la llengua al País Valencià. Una situació que mostra la fragilitat en que es mou la pervivència del català. També vam tractar l’impacte de la immigració, que és un dels camps de més difícil aprofundiment encara avui dia, i el procés d’universalització del coneixement de la llengua. Este darrer és un bon argument per a utilitzar la llengua amb qualsevol interlocutor. Quan li parlem en català mos entén amb tota seguretat, i quasi segur que el sap parlar. Si voleu escoltar l’entrevista, la teniu aquí.

%d bloggers like this: