jump to navigation

Punxant la història del Matarranya: Dj. Piti 24 abril 24UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , , , , ,
add a comment

(Viles i gents publicat al diari La Comarca el 25/04/2014)

Mos ha dixat un matarranyenc central. Piti ere d’aquelles persones que engranen sectors d‘un territori. La seua activitat punxant música a diferents locals de Vall-de-roures, i sobretot la seua sociabilitat, lo situaven al centre de gent molt diversa.

L’any 2007 estàvem intentant iniciar una revista de Jóvens del Matarranya, que no va acabar eixint. Vaig pensar que la primera persona que havíem d’entrevistar ere a Piti. Perquè des de la cabina tenie una vista especialment potent del Matarranya nocturn. Observave les diferents cultures electròniques de cada poble del Matarranya, i parlave en passió sobre estils que per a un profà sonaven només com bum, bum, bum!

Vam estar xarrant, però sobretot vaig estar escoltant. Plovie, i buscant silenci per a la gravadora, mos vam situar a la part alta de Vall-de-roures en un cotxe. Xarrave apassionat, i pràcticament no li calien preguntes, perquè escrivie la història musical i nocturna del Matarranya lligant temes com un artesà.

Explicave com se va iniciar punxant música sent un adolescent i les bases dels locals: Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground. Blay entonces ja ere garito de canyoneo.” I dels estils dels pobles: “A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros”. I entenie l’enginyeria social que hi ha en punxar música: “Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.”

Parlave d’un territori que superave fronteres: “La gent de la comarca són d’anar a Amposta, o la Florida o al poble.Calaceit va tindre la seua època. Dien que ere part de la Ruta del Bakalao. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant canyero, Barcelona moltes cultures, Madrid més radical… Aquí tens cultura madrilenya, valenciana, catalana, tens de tot.”.

Un record d’un matarranyenc dels que escriuen la nostra història local. [Entrevista completa a vilesigents.wordpress.com].

 

“A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques.”

Dj. Piti – New Blay − Vall-de-roures

Entrevistem a Dj. Piti que treballe al New Blay de Vall-de-roures. Tal com li agrade explicar, quan escomence les sessions suaument en música electrònica observe l’escena matarranyenca cada dissabte. Passe del dance i el house al techno i el bumpin. Des de les cabines ha aprés a analitzar la festa i a la gent del Matarranya. Pràcticament sense preguntes, explique apassionadament què fan les nostres tribus nocturnes.

Piti, quan vas escomençar a punxar música?

Tenia 15 anys, ma germana treballave al Pedris i sempre hi anava sol i la gent no et die res. Al Blay ere diferent, ere “mira els crios estos”. I un dia me van dir que si volia provar d’entrar a la cabina. I al cap de 8 mesos ja estava punxant a la Discoteca, perquè havien tingut un problema en los discjoqueis un 24 de desembre. Havia practicat en Micolau a la discoteca i m’ho van oferir.

Quines diferències hi ha entre la música que punxes ara i la d’entonces?

Quan vaig escomençar a punxar ere música més alternativa, techno dels 80: U2, REM, Depeche Mode i també treballàvem en discos de house, trance o techno. Lo techno és la base de tot. Tu si li baixes revolucions fas house, més lent. Si li fiques veus fas dance. Si l’acceleres fas màquina. Lo techno és la base de tot. Entonces ere música molt obscura, en poca llum, en tota la gent colocada, però com a cabres… eren les mescalines, los àcids.

Eixe tipus ere la música que posaven a tots los pubs de Vall-de-roures?

No te cregues. Ere molt selectiu, perquè només ho ficàvem a la Discoteca, al Pedris i al Blay, però al Blay ja ere una mica més comercial. Ja no ere el Bay Blay, ere el New Blay, i escomençaven a posar música més comercial, no ere lo que és ara.

Quina evolució han fet los pubs de Vall-de-roures en música?

Buff! Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground, en música molt diferent a tot. La Discoteca la portave Severo quan jo hi estava. Després los ho va passar a Joaquín i Marcial, després la va agarrar Tarrós i jo ja vaig baixar a Blay. 5 o 6 anys porto a Blay. Entonces ja ere garito de canyoneo. Però no és bum bum bum!. Lo Blay no és només crios. Jo escomenço la sessió en una música que possiblement li agradarà més a gent més gran que als més jólavens

Cada tipo de gent necessite un tipo de música diferent?

Quan entre un grup de gent de la Freixneda, són maquineros a tope. Entonces a lo millor entre un grup d’Horta i els d’Horta són houseros, més Metro, més ambientals. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros. (Risses) Los de Fondespatla són molt maquineros. Les sagaletes de Vall-de-roures o de Lledó, són sessions cantades, se tornen loques. En les de la Vall, tens un disco que de la barra les portes a la pista, sempre, automàtic. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Jo quan vaig escomençar a la discoteca m’ho dien: has de conseguir que la gent vingue a la barra, i quan tingue el cubalibre a la mà, vaigue a la pista a ballar. I al cap del rato quan s’haiguen acabat lo cubalibre, ho has de tornar a calmar per a que tornon a vindre a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.

Cada temporada hi ha un pub que funcione i la gent pareix que només vaigue a aquell i no vaigue als altres. Com funcione això?

Lo dia que a la Discoteca porten a un fiera, molt trallero, los crios hi aniran. Eixe dia és bon dia per a fer un remember a Blay i cridar a la gent més gran per a que escolton música que els mole més a ells, de quan eren uns criets. És una forma de contrarestar. Ara fa menos de mig any que hi hagut un bum! a la Discoteca. Quan lo Blay va escomençar a ser New Blay tota la gent anave allí, i la Discoteca se va escomençar a currar unes festes, unes camareres, unes go-gos i unes històries. Que sempre és bo que hi haigue locals, perquè la competència és bona, li donen vida al poble. Abans la gent suave dels horaris. Inclús a Setmana Santa estaves hasta les 12 del matí. Però ara tens que complir l’horari.

A Vall-de-roures se pot punxar i experimentar en qualsevol música?

Aquí si te passes molt en alternatives xungues la gent se despiste. L’electro va ser un bum i la gent ho ha acceptat molt. Però claro, Vall-de-roures no és una capital, que si vas a un local i no t’agrade vas al costa que n’hi ha un altre. Aquí no, o vas a lo que vas o la cagues. La gent ho volten tot. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant és més canyero, Barcelona és més del house, són molt guais, aquella gent són moltes cultures, Madrid és més del radical, del bumpin, de discoteca grossa, los valencians és més per a botar… Aquí la gent s’ho minge tot perquè tens cultura madrilenya, cultura valenciana, cultura catalana, tens de tot.

La música techno té suport de la gent i de les institucions?

No. T’has de buscar la vida tu, sobretot als pubs. Lo que fem natres és per al nit, quan la gent descanse. Les discoteques grans estan a polígons perquè molesten. I entonces, ningú apoye això. Perquè una discomòbil és diferent al que fem natres. Una discomòbil símplement te fiquen música paxanguera, que és lo que la gent vol sentir.

A part, hi ha alguna cosa més alternativa, les raves

Conseguir permisos per a fer raves és molt difícil. Una rave és una festa exterior, al monte. Però per exemple la que fan al Pantano de Casp la monten en permisos. Però si la fan a un mas, fiquen una jaqueta al camí i tu passes i “cap a dins que és per aquí”. I si ve la policia paren la festa i gent detinguda i tot lo rotllo perquè és il·legal.

Cap dels pobles del costat fa sombra als dissabtes de nit de Vall-de-roures?

Vall-de-roures, al ser capital de comarca té gent sempre. Ara mateix han obert la De Luxe a Casp i diuen que està molt bé. Però la gent ja ha d’agarrar lo cotxe i si no té molt de renom, no…! A Alcanyís no hi ha res, està mort. Gandesa competència zero. Amposta la putada és que està a Catalunya i els Mossos d’Esquadra, buferes, registres, de tot. La gent de la comarca són, o d’Amposta, o de la Florida o del poble. Calaceit va tindre la seua època, en la Volumen, que la gent die que Calaceit ere part de la Ruta del Bakalao, la gent pujave de València, pujaven per Amposta, anaven a Calaceit, Madrid, Saragossa o a on fore. Però eren molt vacilons. Però van fotre una redada a la discoteca i al VSD i ho van tancar. Però si foten una bona redada xapen un garito.

 

Moltes gràcies, Piti. Mos veem lo dissabte!

 

El preu de l’energia i la ciutat extensiva 14 abril 14UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: , , , ,
add a comment

The end of suburbia és un reportatge excel·lent sobre el sistema econòmic i urbà americà. Lo petroli barat i el somni americà creen la urbanització en extensiu. Però el creixement del preu del petroli i la falta d’alternatives, desperten la reflexió sobre la necessitat de reorganitzar-se.

Em fa pensar en lo mode de desenvolupament industrial i la dependència de l’energia per al creixement (Castells), el paper de l’energia per a entendre “la guerra”, i les  contradiccions que  creen l’individualisme, economicisme i megalomania americana, que fins i tot supuren els seus ecologistes i progres. Bon vídeo per a pensar!
PS: Potser a les zones que encara  ens queda algun pinar ens crea una oportunitat. Reflexionem-hi!

Pobles inundats (documental) 24 març 24UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
Tags: , , , ,
add a comment

Mediano és un dels pobles inundats pel desarrollisme franquista. Inundat com altres de la Franja: Faió (Matarranya) o Aulet (Ribagorça). Us enganxo un reportatge emès a AragónTV.

 

Les misèries del Matarranya al Dow Jones – Viles i Gents 19 març 19UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya.
add a comment

Les misèries del Matarranya al Dow Jones

(Publicat a La Comarca, 14/3/2014)

Natxo Sorolla

Fa algunes setmanes reflexionàvem a este espai sobre els nivell de globalització de l’economia del Matarranya, bàsicament agrícola i ramadera. Als inversos internacionals en ocasions els és més rendible invertir en les produccions futures de cereals que no en petroli, i per tant, lo preu del prenso puje a gust de les cotitzacions internacionals, i el preu del gorrino varie pels moviments càrnics de les superpotències econòmiques. I és que en la societat de la informació, val més la informació sobre els valors futurs que el propi producte que comprem o venem.

Al Matarranya, los efectes socials d’esta globalització són clars: l’entramat bàsic de l’economia matarranyenca és l’empresa familiar, i la cooperativa és la ferramenta de comercialització i abaratiment de serveis. Per això, la fluctuació dels mercats jugue males passades a les empreses familiars, que no tenen suficient capacitat per a suportar canvis de preu polaritzats.

I mentre, en tertúlies nocturnes, és habitual sentir afirmacions com «quan lo gorrino anave car no tos queixàveu tant», o «cap any hi ha bona collita per a l’agricultor, sempre queixant-tos». En lo fons, són les tertúlies de la misèria. Perquè de misèries discutim. La piràmide de població del Matarranya està completament envellida. Només cal analitzar els èxits del sistema d’empresa familiar si observem lo número de fills i filles d’agricultors i grangers del Matarranya que han seguit lo negoci dels seus pares, o s’han pogut quedar a viure al seu poble. Al sector primari encara no ha arribat lo sou fix a final de mes, la setmana anglesa, i les vacances pagades. I això és lo que es va a buscar a fora. Evidentment, tenim un futur ben fotut. Que només és conseqüència de la misèria present.

Podem discutir si el cotxe d’un és més gran que el de l’altre, però les empreses familiars del Matarranya no deixen de ser un bolet en el marc global, que poden desaparèixer en una bufada del Dow Jones. I mentre, algunes vies per a millorar la posició del nostre producte al mercat implosionen per l’eterna divisió implícita entre misèries. Això sí, el que no és una misèria són los sous que s’emportave algun (miserable) gerent (de misèries).

El Govern d’Aragó incompleix els terminis de la Llei de llengües 17 març 17UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

La segona Llei de llengües d’Aragó prometia una única Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que havia de normativitzar de manera conjunta la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas i la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas  (conegudes popularment com LAPAO i LAPAPYP). Doncs bé, a pesar d’haver fet una llei a gust dels sectors més recalcitrants d’Aragó, el Govern de PP i PAR està incomplint fins i tot els seus propis terminis. Sobre l’únic termini que la Llei imposa a l’Administració, és en referència a la creació d’esta nova acadèmia:

DISPOSICIONES ADICIONALES

Tercera.- Academia.

El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua en el plazo de ocho meses desde la entrada en vigor de la presente ley y la misma se constituirá en los tres meses siguientes.

La Llei es va aprovar el 9 de maig de 2013, i es va publicar el 24 de maig. Per tant, el 24 de febrer de 2014 s’acabava el termini per a aprovar els estatuts de l’Acadèmia, i el 24 de maig clourà el termini per a crear l’Acadèmia. L’anterior Govern, que havia fet una llei d’acord als principis acadèmics, també va fer tard en presentar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i no va arribar a complir amb la creació de les Acadèmies del català i de l’aragonè. No imaginem com de complicat serà per al Govern actual trobar, tal com marca la Llei, “personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Persones de prestigi en la lingüística i que avalon, tal com diu la presidenta Rudi, que no és català. Serà difícil quadrar la circumferència. 

Suïcidis “Lo codi postal és més important per a la teua salut que el codi genètic” 24 febrer 24UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, Matarranya, sociologia.
Tags:
add a comment

Estic recuperant lo clàssic de la sociologia El Suïcidi, de Durkheim, per a transmetre-ho a estudiants de geografia i turisme (URV). I la publicació de Los enigmáticos puntos negros de suicidios en España (via Menéame) em va al pèl. Primer de tot, per l’afirmació que es fa inicialment: la situació geogràfica és més important per a la salut que la genètica. Però també  per totes les afirmacions i reflexions sobre factors socials, psicològics, genètics, culturals… Un article excel·lent per a la discussió.

Una nota local: fixeu-tos en la baixa taxa de suïcidis de la part occidental de la Terra Alta!

Áreas de riesgo por suicidio y lesiones autoinfligidas en hombres, 1984-2004

Suïcidi i autolesions en hòmens (1984-2004)

Continuen les proves de nivell C de català a Fraga 11 febrer 11UTC 2014

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , ,
1 comment so far

A pesar del suposat conflicte entre Governs aragonès i català, hi ha coses que es mantenen, i que són les que realment cal que cuidem. Una és les proves de Nivell B i C a Fraga, que és fruit de l’acord entre els dos Governs. Altres són TV3, trencar les fronteres sanitàries, cooperació turística entre Matarranya, Terra Alta i Morella, etc.

Les proves seran el dia 10 (B) i 31 (C) de maig. Si voleu tindre un certificat de nivell lingüístic, aneu a pel B si no hau fet res, o pel C si li foteu MOLTA canya fins el maig.

 

77 anys del naixement de Desideri Lombarte, i comença l’Any Desideri 7 febrer 07UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Avui, 7 de febrer, faria 77 anys Desideri Lombarte. I comença l’Any Desideri Lombarte (2014), que commemora els 25 anys de la seua mort, l’any 1989. L’any està ple d’actes, i els que es gestaran. Fa goig veure tot un poble, i tota una comarca, treballant per commemorar una persona que va dedicar els seus últims anys de vida a recuperar la memòria del nostre poble, i sobretot, a dignificar-la. En motiu de l’Any Desideri Lombarte s’han obert 3 canals d’informació: un bloc, que s’inaugura també avui, un Facebook, i un Twitter. Al bloc ja hi podeu llegir la biografia, l’explicació de l’‘Any Desideri Lombarte’ i un post sobre el seu naixement als Molinars. I lafranja.net ha obert la categoria Desideri Lombarte des de la que pots recuperar tot el referent a Desideri.

I per a celebrar el dia, el Lluny de tu de Desideri, tocat a Japó pels Mallacan!

Govern Valencià contra AVL: la raó de fons 5 febrer 05UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Hi ha qui diu que el conflicte entre Govern Valencià i Acadèmica Valenciana de la Llengua es deu a esta definició del Diccionari Normatiu Valencià:

valencià -ana [valensiá]
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
I la seua oposada
català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
En realitat, lo conflicte té un origen més profund: lo model de llengua triat pels acadèmics. Fixeu-tos:
farlopa [faɾlópa]
f. [col·loq.] Cocaïna

Altres definicions:

Definició al DIEC

Farlopa: No s’ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca

Definició al DRAE:

falopa. (sic.)

1. f. coloq. Arg. y Ur.estupefaciente (‖ sustancia narcótica).

2. f. coloq. Arg. y Ur. Dosis de una droga.

Fixeu-tos que tant la definició de valencià com de català inclouen la Franja de manera explícita, i no diluint-la entre altres territoris de la Corona Aragonesa com s’havia divulgat en la premsa. Altres peculiaritats del Diccionari Normatiu Valencià:

franja: 2. f. Superfície més llarga que ampla que es distingix de la resta. La franja d’Aragó. Una franja de terra que voreja el mar.

aragonés -esa (o aragonès) [aɾaɣonés]
2. m. LING. Llengua romànica parlada al nord d’Aragó.
3. m. LING. Varietat del castellà parlada a Aragó.

Una ingerència més a Aragó… dels valencians 3 febrer 03UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO). Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.

I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.

PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net

PS2: El PP Valencià ha decidit tombar la pròpia Acadèmia científica que va pactar amb el PSPV per a resoldre el conflicte lingüística: Fabra amenaça l’AVL pel reconeixement de la unitat de la llengua

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 35 other followers

%d bloggers like this: