jump to navigation

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) 26 març 26UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar). 

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

“Barcelona mire cap a llocs més importants, i a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona” 26 febrer 26UTC 2015

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:

  • Analitzant los intercanvis entre autonomies, la meitat del que compra Aragó prové de Catalunya,  i un terç del que compra Aragó prové de Catalunya. Los motors d’este intercanvi són l’automòbil (General Motors), lo sector del porcí i els ferratges.
  • Los nexes d’intercanvi són lo Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa, perquè el 60% del que arribe per via marítima va a parar al centre logístic d’interior. Eixa relació s’ha intensificat per tren, reduint la comunicació per carretera. I també s’ha incrementat lo pes de l’aeroport de Saragossa.

Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116

I algunes reflexions pròpies:

Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i  Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!

Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.

És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:

Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic 22 setembre 22UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
3 comments

Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.

La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!

Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal  no és eixe!

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
5 comments

Novetats:

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

LAPAO alternativa 2La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

Les tronades del Matarranya en català al temps de TV1 5 setembre 05UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
add a comment

Ahir va aparèixer Pena-roja al temps de TV1 per via del Mas de Salvador (turisme rural recomanat!):

Tronada a Pena-roja de Tastavins 36mm i no pare de ploure

La locutora Mònica López va dir, en la normalitat que s’hauria de merèixer:

El tuit de hoy nos llega desde Peñarroya de Tastavins, en el Matarranya, en Teruel, y nos dice que las precipitaciones han sido intensas y que no paraba de llover

Picture2Vídeos i imatges d’À. Gian

Vall-de-roures, Beseit i la Freixneda, el més fotografiat del Matarranya 5 setembre 05UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Tanel Tammet manté Sightsmap, espai a on es mapifica la geolocalització de les fotografies de Panoramio, Wikipedia i FourSquare. Com veieu, al Matarranya destaquen los grocs de Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda. Seguiment del turisme a temps real.

Matarranya fotos

PS: A Pena-roja encara tenim molta faena per a fer…. Però de moment, escomencem les Festes.

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball (Viles i gents) 29 agost 29UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociologia.
1 comment so far

Versió ampliada de l’article publicat al Viles i Gents de La Comarca del 29/8/2014

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball

Natxo Sorolla

Han tornat les festes dels pobles i tot continua igual que sempre, en l’honorable diferència que la discomòbil s’ha convertit en l’únic espai de totes les festes en què els jóvens ixen de les penyes. Lo meu títol és volgudament polèmic, més que no l’excel·lent i equilibrada forma en què ho proposa la maellana Loli Gimeno a la columna germana Lo Cresol del Diario de Teruel (2/8/2014). Ella no en culpabilitze als jóvens, sinó que parle de manera molt encertada de divorci generacional irreversible.

Maleïts jóvens, sempre transgredint. Foto de Nebulosa Gràfica http://www.nebulosagrafica.com/


Bourdieu, un sociòleg d’origen occità, retratave a “El ball dels solters” la crisi de la societat agrícola. I ho sintetitzave en una simple imatge: “Equipats en boina i jaqueta obscura passegen al voltant de la pista de ball, murmuren i riuen de manera ostentosa, però no ballen”. Eixos eren los hereus, fills primogènits, i pilar de l’antiga societat agrícola, que la modernització havie deixat ja sense esperances de casar-se als seus 30 anys. Lo ball funcionave com a mercat de noves parelles, i els mossos−vells s’arraconaven als costats de la pista, igual que s’arraconave la seua posició a la nova societat.

I potser ham de mirar-mos los nostres balls en òptica social. Si sou jóvens i del Baix Matarranya tos haureu sentit repetidament que “tos tanqueu a les penyes i no aneu més que a la discomòbil”, i si sou jóvens i de l’Alt Matarranya tos haureu sentit repetidament que “veniu a radera hora i quan s’acabe la orquesta tot és demanar #otraotraotra!”. I si ja hau passat la línia que separe els mossos de la resta de món civilitzat, estareu a l’altra banda de la batalla i tos haureu vist repetidament retraent a un jove lo que correspongue a la vostra zona. I és cert, perquè hi ha dos dinàmiques contraposades: a l’Alt Matarranya los jóvens son d’orquestra, i al Baix Matarranya són de discomòbil. I a tot arreu són de penya. Perquè la penya és l’espai natural de llibertat d’un jove. Allà no ha de donar explicacions a la generació dels pares sobre les seues estratègies d’apropament al gènere oposat: ja en té prou en la vigilància contínua d’amigues i amics, si a este li a dit això i a l’altra li ha comentat que si volie anar a fer una volta. Allà tampoc ha d’evidenciar com s’ho ha fet per a incrementar la seua oratòria, i com és que l’ha combinat en una inexplicable merma de la vocalització. Una distància calcada a la que els pares necessitaven respecte els iaios. I aixina eternament. Com és natural, la penya és un espai de llibertat generacional que fornix al jove de ferramentes per a aprendre a fer-se adult. Però a pesar de tot, a l’Alt Matarranya ham conservat eixe esperit intergeneracionald del ball. I suposo que les raons cal buscar-les en com estructurem les festes, en general.

La perspectiva doble de conèixer una mica les dos zones permet entendre la realitat baixmatarranyenca que descriu Loli. Crec que hi ha dos factors importants que diferencien les Festes d’uns i altres, i que poden ajudar a que els jóvens recuperon la Plaça com a centre de la seua festa. D’una banda, cal donar espai als jóvens en l’organització de les Festes, donar espai a les penyes, reforçar aquelles activitats que els fan participar, cal deixar-los controlar més lo mercat social, i en definitiva, donar-los més poder. I de l’altra, a l’Alt Matarranya el ball és universal, públic i gratuït per als jóvens dels pobles veïns, i aixina la Plaça, i no la penya, es convertix en l’espai natural per a diversificar el mercat dels aparellaments en los/les del poble del costat. Allà es pot iniciar una conversa o una complicitat que pot acabar collant a la penya. Eixa rastrera de drets en què obsequiem als nostre benvolguts pobles veïns se financie perquè també s’universalitze el pagament de les Festes a tots los residents, a manera de tarifa plana, però obligatòria. Donar més espai social als jóvens i universalitzar les festes poden ser dos vies per a que els jóvens recuperon la Plaça.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real 31 juliol 31UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El 17 d’octubre de 2014 reflexionaré sobre el concepte de diglòssia, l’anàlisi de xarxes socials i la substitució lingüística a la Franja en una conferència oberta a les Jornades que la Secció Filològica de l’IEC farà a Móra la Nova, organitzades amb l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova. Podeu veure el programa aquí.

Divendres 17 d’octubre
17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions
17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili. Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà.
18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB. La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real.
18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC. De com ingènuament es troba una isoglossa.
19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors. El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)
19.25 h: Col·loqui
20.00 h: Albert Pujol, director.  Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris.
Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre
12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i DEA en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona. Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès.
12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC.  La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»).
12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi «El Priorat en Persona», trobades d’escriptors.
13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles. La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
13.30 h: Col·loqui
14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions.

Al Matarranya no tots estaven a favor de la coronació de Felipe VI 17 juliol 17UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , ,
add a comment

Imatge dels carrers de la Freixneda durant la coronació de Felipe VI

Font: postimg

La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” 1 juliol 01UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc.En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.

Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants). El fet de treballar amb el concepte de diglòssia m’ha servit per a definir uns sectors molt amplis, sobretot de la població més tradicional del territori, que fan ús del català en els àmbits més comunitaris i del castellà en els més formals. Però també m’ha servit per a posicionar la realitat de la Franja en els debats que el concepte ha tingut en la sociolingüística catalana. Si bé el concepte en la seua definició nordamericana inicial (Ferguson, Fishman) té una component consensualista i funcionalista, la sociolingüística catalana el va adoptar i el va adaptar en un moment d’eclosió acadèmica en el tardofranquisme, lligada amb la tradició conflictivista, i destacant en les seues versions més intenses (Ninyoles) que la diglòssia era una etapa inestable, i que només podia desembocar en la substitució lingüística o en la normalització lingüística, però en cap cas es tractava d’una situació estable. Amb tot, sobre la dinàmica de la diglòssia em pareix més raonable la posició de Vallverdú (mort fa unes setmanes), que considerava que la diglòssia podia consolidar-se amb certa estabilitat, tot i que no negava que fos una operació difícil. Siga com siga, el que sí que he fet al treball és destacar que la diglòssia ens serveix per a definir grups sociolingüístics concrets amb un comportament determinat, però difícilment ens servirà per a definir realitats sociolingüístiques d’un territori complet en societats cada vegades més complexes i més diverses internament. En tot cas, us enganxo el resum i l’enllaç a l’article (PDF EPUB):

PS: També l’any 2009 vaig publicar a Llengua i dret «Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà»

«Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja»

Natxo Sorolla

Resum

L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.

Paraules clau

Sociolingüística; demolingüística; la Franja; coneixements lingüístics; usos lingüístics; grups sociolingüístics; diglòssia; àmbits.

Text complet: PDF EPUB

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 40 other followers

%d bloggers like this: