jump to navigation

«Abanicos» de PPARSOE (Viles i gents) 29 maig 29UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015

«Abanicos» de PPARSOE

Natxo Sorolla

Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.

Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.

Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.

És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.

La consellera del LAPAO parla català a la Franja 18 maig 18UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , ,
2 comments

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.

Article referenciat a Núvol, i republicat a Núvol i Vilaweb

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 maig 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó. 9/5/2015 a Saragossa 6 maig 06UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Este dissabte, 9 de maig, presentarem los resultats sociolingüístics del Cens 2011 a Aragó. Les dades són els resultats per a les zones de predomini lingüístic a Aragó: la Franja, d’una banda, i l’Alt Aragó, de l’altra, amb una zonificació específica de l’àrea amb més predomini de l’aragonès. Les dades són una primera entrega de la recerca que estem desenvolupant, més centrada en l’estudi de factors clau com l’edat o la distribució de competències a les llars.

Amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística ja vam presentar les actes de la sessió sociolingüística de les II Jornades Aragoneses de Sociologia i hem elaborat dos articles per a la premsa. Encara no ho havia anunciat, però també està disponible les actes generals de les II Jornades (editades per la Associació Aragonesa de Sociologia), on hi ha la ponència de Ramon Sistac sobre llengua i identitat a la Franja, i una síntesi de la taula de llengües.

II SESION DEL SEMINARIO ARAGONES DE SOCIOLINGÜISTICA. PRESENTACION DEL AVANCE DE INVESTIGACION CENSO 2011

El próximo 9 de mayo el Seminario Aragonés de Sociolingüística convoca su II Sesión pública en la que presentará un primer avance sobre el análisis que se está realizando sobre los datos sociolingüísticos que, en relación al aragonés y al catalán,  se pueden derivar del censo 2011.

El acto de presentación se realizará el día 9 de mayo a las 11.00 en el Centro Joaquín Roncal (C/ San Braulio, 5-7) de Zaragoza y a él estais todos invitados. Carta de invitación aquí.

Posteriormente se realizará un debate abierto bajo el título “Propuestas de políticas públicas para una sociedad aragonesa plurilingüe” en el que participarán personas involucradas en la implementación de una política lingüística razonable en Aragón.

J. I. López i N. Sorolla “Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació” 27 abril 27UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

La llengua catalana i la llengua aragonesa van ser llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó durant segles. Però el procés d’homogeneïtzació castellana que va tenir lloc a Aragó les va apartar de l’ús públic. El castellà va anar penetrant també en els usos privats i, en el cas de l’aragonès, el va fer retrocedir territorialment fins a les àrees pirinenques. Amb l’obertura política postfranquista, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó (1982) va reconèixer certa diversitat lingüística interna, però sense definir la natura del que es protegia i fent-ne un mandat abstracte. Amb el text constitucional de rerefons, l’Estatut d’Autonomia mencionava només l’existència de “diversas modalidades lingüísticas de Aragón”, de les quals declarava que “gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico”. Amb la reforma de l’Estatut, 14 anys més tard (1996), s’ampliava el mandat de protecció de les llengües i modalitats lingüístiques mitjançant la garantia del seu ensenyament i la demanda d’elaboració d’una Llei que fera efectius els drets dels parlants en les zones d’utilització predominant. Tot i que l’Estatut continuava sense definir la natura de les llengües a protegir, l’any 1999 s’aprovava la Llei de patrimoni cultural amb un consens ampli que incloïa el PSOE, el PAR, IU i CHA, i que d’alguna forma apedaçava les mancances estatutàries mitjançant el reconeixement explícit de “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas”. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

En eleccions, lo PAR entén català i s’oblide del LAPAO 25 abril 25UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
2 comments

Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau! Ara és el torn del  senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de paracaigudista en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:

El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».

Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”. Per sort, en lo panorama de polítiques lingüístiques favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.

“La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre” a la Festa per la Llengua de Morella (este divendres 24/4/15) 22 abril 22UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

– 20.00 h Llotja de l’Ajuntament de Morella. Inauguració de l’exposició “Carles Salvador i el seu temps. Els escriptors valencians: memòria i modernitat”. Col·labora AVLL

– A continuació, Sala de Justícia. Taula Rodona “La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre” a càrrec de Natxo Sorolla,
Maria Dolors Vidal i Ernest Querol.

Programa de la Festa per la Llengua 2015 a Morella

Lo nouvingut del Viles i gents 21 abril 21UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, internet, Matarranya, música, rural, sociolingüística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca el 17/4/2015: Lo nouvingut del Viles i gents.

Los col•legues del Viles i Gents celebren 20 anys de l’inici d’esta columna (1995). Jo en aquell moment tenia 15 anys i encara anomenava xapurriau a la meua llengua. Va ser aquell temps en què professors de l’Institut de Vall-de-roures, alguns monolingües, mos van fer reflexionar sobre com n’és de perillós reconèixer que el que parles no arribe ni a llengua.

Mentres, vaig anar aprenent los plaers i les desgràcies de la vida adulta, vaig anar a estudiar a fora, vaig formar part d’un grup de rock, vaig deixar la música clàssica… I al 10è aniversari de Viles i gents (2005) Carrégalo em va proposar de formar part de l’equip. Inicialment no m’hi vaig veure en cor. Però només escomençar, va ocórrer el desastre de La Todolella, havent d’escriure la primera columna sobre morts properes i joventut. Tota una prova d’ingrés.

Després van anar passant los temes cada sis setmanes. Tenia el ferm objectiu d’usar la nostra llengua per a parlar de les mil i una coses que podien interessar a un jove matarranyenc, i haig parlat de l’arribada de l’ADSL, dels concerts, de les penyes… i recordo especialment les reaccions d’un que vaig escriure sobre el consum de cocaïna. Un tema tabú que a pesar de la seua quotidianitat, ningú volie tractar en normalitat. I fins enguany, que jo complixco 10 anys i el col•lectiu, 20.

Mentres, la vida va passant. Lo Matarranya s’ha posat de moda com a destí turístic, gràcies a les polítiques descentralitzades comarcals, però també s’ha abandonat la proposta de Parc Natural. Ha aparegut Ràdio Matarranya que use en normalitat la llengua, i a pesar de meritoris esforços personals al Consell Comarcal per normalitar-lo, la llengua continue ocupant un espai subsidiari. Vam tindre una represa poblacional en l’explosió econòmica, però encara no ham trobat la vareta màgica per a evitar la sangria poblacional dels jóvens autòctons. I qui dia passe, anys espentege.

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears 7 abril 07UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades. De fet, m’ha sorprès retrobar-me amb algunes conclusions que actualment són la clau de volta de la sociolingüística. I que encara avui dia costa de contextualitzar per alguns sectors. La primera, i bàsica, és que la llengua mantenia la seua vitalitat, i fins i tot atreia nous parlants en gran part del territori. Però aquesta realitat no evitava que també trobàrem retrocessos globals en l’ús del català, i que els jóvens utilitzaren menys el català.

Ben al contrari, una de les principals conclusions era que les polítiques lingüístiques dels anys 90  a Catalunya havien permès que els catalanoparlants mantingueren l’ús del català fora de la llar i que fins i tot fora adoptada per part de la població no catalanoparlant. Ben al contrari, a les Illes Balears, i sobretot al País Valencià i la Franja, els catalanoparlants tenien dificultats per desenvolupar les seues activitats quotidianes en la seua llengua. Seria una bona idea replicar l’estudi amb els estudis que comptem actualment i veure com ha evolucionat.

Sorolla Vidal, Natxo (2007) «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat». Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 128, pàg. 14-33. En línia.

http://cdl3.cdl.cat/images/pdfs/_Numero_128.pdf

Redefinició lingüística del Govern d’Aragó: llengua aragonesa + LAPAO (- català) 26 març 26UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
3 comments

El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar). 

La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:

  • Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
  • Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
  • Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
  • Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
  • La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.

A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón

Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 40 other followers

%d bloggers like this: