jump to navigation

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
3 comments

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

 

Espentejar la ruralitat fent camps de fútbol (Viles i Gents) 13 juliol 13UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.
1 comment so far

Publicat a La Comarca el 10 de juliol de 2015

Natxo Sorolla

Fotografia de Comarques Nord

“Qui no guarde quan té, no menge quan vol”. Europa té com a eix central assegurar-se l’autonomia en una qüestió bàsica com és l’alimentació dels europeus. I en eixa intenció es va formar la PAC (Política Agrària Comú). Qui no depèn de l’estranger per a decidir què menge i a quin preu, té assegurada l’autonomia alimentària. I qui no depèn d’altres, té poder. Si no, fixeu-tos en los conflictes en què estem implicats d’Ucraïna al món àrab per a controlar l’accés a l’energia. L’alimentació i l’agricultura estan altament globalitzades, i al final tot va lligat: la baixada de preu de la fruita que tant ha afectat al préssec de la conca baixa ve donat pel tancament rus a les importacions. I el tancament rus té origen en lo conflicte entre Europa, Rússia i Estats Units per controlar els conductes de gas Ucraïnesos.

D’aquí naixen polítiques de desenvolupament agrícola (PAC), i com agricultura i ruralitat van massa sovint lligats, se desenvolupen ajudes col·laterals de desenvolupament rural com FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural). I per sort, encara que sigue col·lateralment, Europa invertix diners en mantindre i potenciar l’àmbit rural. Segons declaren les bases, l’objectiu dels ajuts és millorar la competitivitat agrícola, millorar el medi ambient, i millorar la qualitat de vida rural. De les ajudes concedides al Matarranya, totes (!) són per arreglar carrers. Segur que encaixen a la perfecció en la “millora de la qualitat de vida rural”. I no cal dir que arreglar carrers és necessari. Però no és segur que el desenvolupament rural europeu depengue dels forats dels carrers. I no en culpo als ajuntaments, que ni decidixen les polítiques europees ni les administren.

La clau rural és que sense relleu i sense jóvens, poc hi ha que fer. Per a resoldre la despoblació i el relleu generacional no hi ha una vareta màgica. Però crec que un cas paradigmàtic és invertir en un camp de futbol. I abans que malpenseu, ni practico ni m’agrade el futbol. Però si a un poble la joventut té la iniciativa de crear un equip de futbol, trobar-se per a entrenar, patir cada domenge pel resultat, i celebrar la unió periòdicament, donant suport a la seua iniciativa tenim assegurat que eixa joventut s’estimarà encara més lo seu poble. Molts estudien fora i altres treballen a la metròpoli, dels quals una bona part no retornaran “només pel futbol”. Però tindran una bona excusa més si algun dia troben l’oportunitat. Com bones excuses estem creant si ajudem a organitzar concerts, a potenciar qualsevol trobada, activitat o iniciativa per la que valgue la pena viure-hi, fins i tot entre setmana. I aquí tenim un problema cabdal: la despoblació està dominada per les jóvens, i les activitats i la vida pública pels jóvens. Cal girar estes dinàmiques per a trencar la barrera de gènere. Cal crear orgull de ser un poble i de ser del Matarranya. Cal crear les condicions òptimes per a crear parelles. Cal ajudar les iniciatives dels jóvens en les que es donen encara més raons per a viure o retornar al seu poble.

«Abanicos» de PPARSOE (Viles i gents) 29 maig 29UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015

«Abanicos» de PPARSOE

Natxo Sorolla

Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.

Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.

Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.

És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.

La consellera del LAPAO parla català a la Franja 18 maig 18UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , ,
2 comments

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.

Article referenciat a Núvol, i republicat a Núvol i Vilaweb

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 maig 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó. 9/5/2015 a Saragossa 6 maig 06UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Este dissabte, 9 de maig, presentarem los resultats sociolingüístics del Cens 2011 a Aragó. Les dades són els resultats per a les zones de predomini lingüístic a Aragó: la Franja, d’una banda, i l’Alt Aragó, de l’altra, amb una zonificació específica de l’àrea amb més predomini de l’aragonès. Les dades són una primera entrega de la recerca que estem desenvolupant, més centrada en l’estudi de factors clau com l’edat o la distribució de competències a les llars.

Amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística ja vam presentar les actes de la sessió sociolingüística de les II Jornades Aragoneses de Sociologia i hem elaborat dos articles per a la premsa. Encara no ho havia anunciat, però també està disponible les actes generals de les II Jornades (editades per la Associació Aragonesa de Sociologia), on hi ha la ponència de Ramon Sistac sobre llengua i identitat a la Franja, i una síntesi de la taula de llengües.

II SESION DEL SEMINARIO ARAGONES DE SOCIOLINGÜISTICA. PRESENTACION DEL AVANCE DE INVESTIGACION CENSO 2011

El próximo 9 de mayo el Seminario Aragonés de Sociolingüística convoca su II Sesión pública en la que presentará un primer avance sobre el análisis que se está realizando sobre los datos sociolingüísticos que, en relación al aragonés y al catalán,  se pueden derivar del censo 2011.

El acto de presentación se realizará el día 9 de mayo a las 11.00 en el Centro Joaquín Roncal (C/ San Braulio, 5-7) de Zaragoza y a él estais todos invitados. Carta de invitación aquí.

Posteriormente se realizará un debate abierto bajo el título “Propuestas de políticas públicas para una sociedad aragonesa plurilingüe” en el que participarán personas involucradas en la implementación de una política lingüística razonable en Aragón.

J. I. López i N. Sorolla “Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació” 27 abril 27UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

La llengua catalana i la llengua aragonesa van ser llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó durant segles. Però el procés d’homogeneïtzació castellana que va tenir lloc a Aragó les va apartar de l’ús públic. El castellà va anar penetrant també en els usos privats i, en el cas de l’aragonès, el va fer retrocedir territorialment fins a les àrees pirinenques. Amb l’obertura política postfranquista, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó (1982) va reconèixer certa diversitat lingüística interna, però sense definir la natura del que es protegia i fent-ne un mandat abstracte. Amb el text constitucional de rerefons, l’Estatut d’Autonomia mencionava només l’existència de “diversas modalidades lingüísticas de Aragón”, de les quals declarava que “gozarán de protección, como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico”. Amb la reforma de l’Estatut, 14 anys més tard (1996), s’ampliava el mandat de protecció de les llengües i modalitats lingüístiques mitjançant la garantia del seu ensenyament i la demanda d’elaboració d’una Llei que fera efectius els drets dels parlants en les zones d’utilització predominant. Tot i que l’Estatut continuava sense definir la natura de les llengües a protegir, l’any 1999 s’aprovava la Llei de patrimoni cultural amb un consens ampli que incloïa el PSOE, el PAR, IU i CHA, i que d’alguna forma apedaçava les mancances estatutàries mitjançant el reconeixement explícit de “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas”. Continuar llegint… Blog de la Revista de Llengua i Dret » Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla.

En eleccions, lo PAR entén català i s’oblide del LAPAO 25 abril 25UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
2 comments

Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau! Ara és el torn del  senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de paracaigudista en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:

El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».

Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”. Per sort, en lo panorama de polítiques lingüístiques favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.

“La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre” a la Festa per la Llengua de Morella (este divendres 24/4/15) 22 abril 22UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

– 20.00 h Llotja de l’Ajuntament de Morella. Inauguració de l’exposició “Carles Salvador i el seu temps. Els escriptors valencians: memòria i modernitat”. Col·labora AVLL

– A continuació, Sala de Justícia. Taula Rodona “La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre” a càrrec de Natxo Sorolla,
Maria Dolors Vidal i Ernest Querol.

Programa de la Festa per la Llengua 2015 a Morella

Lo nouvingut del Viles i gents 21 abril 21UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, internet, Matarranya, música, rural, sociolingüística.
1 comment so far

Publicat a La Comarca el 17/4/2015: Lo nouvingut del Viles i gents.

Los col•legues del Viles i Gents celebren 20 anys de l’inici d’esta columna (1995). Jo en aquell moment tenia 15 anys i encara anomenava xapurriau a la meua llengua. Va ser aquell temps en què professors de l’Institut de Vall-de-roures, alguns monolingües, mos van fer reflexionar sobre com n’és de perillós reconèixer que el que parles no arribe ni a llengua.

Mentres, vaig anar aprenent los plaers i les desgràcies de la vida adulta, vaig anar a estudiar a fora, vaig formar part d’un grup de rock, vaig deixar la música clàssica… I al 10è aniversari de Viles i gents (2005) Carrégalo em va proposar de formar part de l’equip. Inicialment no m’hi vaig veure en cor. Però només escomençar, va ocórrer el desastre de La Todolella, havent d’escriure la primera columna sobre morts properes i joventut. Tota una prova d’ingrés.

Després van anar passant los temes cada sis setmanes. Tenia el ferm objectiu d’usar la nostra llengua per a parlar de les mil i una coses que podien interessar a un jove matarranyenc, i haig parlat de l’arribada de l’ADSL, dels concerts, de les penyes… i recordo especialment les reaccions d’un que vaig escriure sobre el consum de cocaïna. Un tema tabú que a pesar de la seua quotidianitat, ningú volie tractar en normalitat. I fins enguany, que jo complixco 10 anys i el col•lectiu, 20.

Mentres, la vida va passant. Lo Matarranya s’ha posat de moda com a destí turístic, gràcies a les polítiques descentralitzades comarcals, però també s’ha abandonat la proposta de Parc Natural. Ha aparegut Ràdio Matarranya que use en normalitat la llengua, i a pesar de meritoris esforços personals al Consell Comarcal per normalitar-lo, la llengua continue ocupant un espai subsidiari. Vam tindre una represa poblacional en l’explosió econòmica, però encara no ham trobat la vareta màgica per a evitar la sangria poblacional dels jóvens autòctons. I qui dia passe, anys espentege.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 40 other followers

%d bloggers like this: