jump to navigation

Lo mercat de futurs del Matarranya (Viles i gents) 18 març 18UTC 2016

Posted by xarxes in Matarranya, sociologia.
add a comment

“Viles i gents”, 18/3/2016. La Comarca.

Origen: Lo mercat de futurs del Matarranya

  • Natxo Sorolla

Los preus del gasoil han baixat. Però només és un oasi temporal. És la conseqüència d’una guerra de preus per a fer-se en lo control del mercat, i de les guerres físiques per controlar los subministres energètics d’Europa. Aquí patim en les minúcies colaterals del conflicte, que mos arriben en forma de refugiats. Però si hi ha alguna cosa segura és que la nostra generació vorà una gran escassetat de petroli. I aixina vorem acabar-se la matèria que va impulsar la nostra era industrial. Mentres, esperem que la humanitat sigue capaç de reinventar-se.

L’energia fòssil no és l’única dinàmica indefugible. Fa temps que també es parle de l’encariment de les matèries primeres, i de l’abaratiment dels preus pagats al productor. Tant fa si és l’agricultura o les granges. I és que a vegades ham pogut llegir que a les borses americanes lo gorrino ere més rentable que el propi petroli. És a dir, aquells que tenen immenses fortunes per a invertir, tenen l’oportunitat de fer més diners invertint en la producció de gorrinos que no invertint en petroli, o en or. Paradoxal, no?

I els mercats, que són “savis”, beneficien als inversors. Però mai als nostres productors. La clau està en l’escala de l’economia. Cada vegada hi ha més comerç internacional, i el planeta per complet és un únic mercat. La major compra americana a Xina ha estat una companyia processadora… de carn! Lo mercat de les matèries primeres cada vegada depèn més de poques empreses, i que cada vegada són més immenses. I este mercat de les mega-empreses fluctue constantment per l’especulació sobre els futurs. És a dir, sobre la producció dels anys que venen. Lo benefici és tal, que la producció futura es compre abans que se sembro, de tal manera que els inversors s’asseguren la part de benefici corresponent.

I és que estem instal·lats en la societat de la informació. Val més la informació (i l’especulació) que no el propi producte que comprem o venem. Al Matarranya lo corrent principal de l’economia continue sent l’agricultura i la ramaderia familiar. Un futur que cotitze al Dow Jones. I què mal ho tenim si l’únic al que podem aspirar és a alguns oasis temporals en la batalla dels futurs.

Jornada reivindicativa en favor de la lengua en Monroyo 25 febrer 25UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
add a comment
Notícia de La Comarca

Coincidiendo con el día Mundial de la Lengua Materna, Monroyo acogió una celebración organizada por la Asociación de padres del Matarraña en Defensa del Catalán, Clarió. La jornada tuvo lugar en el Salón Cultural y sirvió para poner de manifiesto las reivindicaciones que desde esta asociación hacen respecto al uso del catalán en la comarca del Matarraña.Ante un centenar de personas se presentó un estudio sobre el uso del catalán entre los jóvenes de 2º de la ESO en el IES Matarraña de Valderrobres a cargo de la lingüísta barcelonesa Anna Currubi y que contó con la introducción del también lingüista y doctor en Sociología, el peñarrogino Natxo Sorolla.
Aunque el estudio todavía no está disponible sí será publicado en breve. El acto sirvió para poner de manifiesto varias de las conclusiones: la principal de ellas, según su autora, es el aumento de personas jóvenes que emplean el castellano como primera lengua en sus relaciones habituales, tanto de familia como con los amigos. Una tendencia que en palabras de Currubí también se observa en «otras comarcas» como el Bajo Cinca o la Litera, si bien en el Matarraña ese proceso está siendo más lento, entre otras cosas por ser un medio más rural y en el que ha habido menor inmigración, tanto extranjera como del resto de España. Otra de las conclusiones que se extraen es la hegemonía clara del castellano en el uso oficial, algo que no es nuevo pero que queda también se pone de manifiesto en este estudio. Por último se destacó que pese a ser un proceso reversible, es algo que ocurre en otros territorios bilingües y no bilingües en otras partes del mundo.

En cualquier caso lo que allí se demandó fue una mayor implicación de los distintos organismos gubernamentales. «Es de vergüenza ver la dejadez de nuestras instituciones y de los que nos representan respecto a nuestra lengua», manifestó Jose Manuel Aragonés, presidente de Clarió, instantes antes de dar la palabra al sociólogo y lingüísta Natxo Sorolla y a la autora del estudio. «Pensamos que la situación actual con el nuevo ejecutivo autonómico es mucho mejor. Nosotros demandamos mejoras para la lengua y vemos un futuro bastante negro por una sustitución lingüística que tenemos aquí ya; confiamos en que cambien muchas cosas. Nos gustaría la cooficialidad pero de momento lo vemos muy difícil», afirmó Aragonés. Además del coloquio y presentación del estudio, la jornada tuvo un marcado carácter lúdico.

Mayor implicación del ejecutivo
Coincidiendo con el día mundial de la lengua materna el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, ha lanzado un anuncio televisivo en el que aboga por la preservación de las lenguas propias de Aragón y en la que pueden verse distintas palabras del catalán o pero también del aragonés; un idioma en mucha peor situación y que apenas es utilizado como lengua materna en los valles pirenáicos de Hecho y Ansó, en Huesca.

Natxo Sorolla fue uno de los asistentes. Es Doctor en sociología y reconocido lingüista:

¿Cuales son los mayores problemas de la lengua en el Matarraña?
Hace unos años la problemática era otra. Teníamos que en los años ‘90 el catalán era la lengua hegemónica en el Matarraña, es decir, más del 90% de la gente la tenía como lengua materna. Sin embargo la gente aunque la hablase no conocía la gramática. Hoy en día es cierto que más personas conocen gramaticalmente la lengua, pero se ha añadido un problema más. Estamos viendo cómo hay una sustitución paulatina de nuestra lengua entre las nuevas generaciones. Si hace dos décadas un castellano parlante que viniera al Matarraña, ya fuera por ser un nuevo residente o por no tener como lengua materna este idioma, se encontraba con que la lengua hegemónia era el catalán y no tenía apenas problemas en aprenderlo hoy en día vemos que el catalán ha perdido la hegemonía que podía tener hace dos décadas, sobretodo entre los más jóvenes. Nos encontramos incluso jóvenes de padres catalanoparlantes que sin embargo utilizan de forma más habitual el castellano en tre su círculo de amigos y por supuesto en ámbitos como el educativo.
¿Desde cuándo se observa esa evolución?
Hemos visto cómo entre los dos últimos estudios hechos sobre el tema en 2004 y en 2014 hay bastantes diferencias. Mientras en 2004 los porcentajes de catalanoparlantes que utilizaban el catalán como lengua materna seguían siendo del 70%, en el estudio de 2014 hemos visto que esos porcentajes han bajado bastante y se sitúan en torno al 50% de la población. Como ves hemos pasado de un 90%, a un 70% en 2004 y el 50% actual. Cabe decir que tradicionalmente comarcas como el Matarraña o la zona catalanoparlante del Bajo Aragón-Caspe han arrojado siempre cifras mucho mayores de personas que tienen el catalán como primera lengua que la mismísima Barcelona. Veníamos de una situación bastante buena en los años ‘90, a pesar de toda la situación política. Observábamos cómo se había mantenido un uso casi total del catalán en lacalle, entre las familias; pero diferentes dinámicas han hecho. Lo que pasa en Fraga o en Tamarite es un poco lo que podría terminar pasando aquí. El hecho de que el catalán no sea una lengua escolar hace que incluso los tradicionalmente catalano parlantes, terminen haciendo un mayor uso del castellano en su vida cotidiana.
¿De seguir esta tendencia qué crees que podría llegar a pasar?
Hemos visto cómo zonas en las que tradicionalmente se hablaba esta lengua como son Valencia y Alicante, Perpiñán o l’Alguer en Cerdeña ahora es una lengua totalmente desplazada del uso diario. La habla gente pero es minoritario el empleo de ella como lengua materna y ha sido desplazada en el caso de Alicante, Perpiñán o el Alguer, haciendo que en esos territorios el catalán prácticamente sea una lengua periférica. Nosotros estamos mucho mejor incluso que otras comarcas de Aragón como el Bajo Cinca e incluso que algunas de Cataluña, pero el descenso es claro y la bajada en el porcentaje de catalano parlantes también. Incluirla en el Currículum, no solo de forma optativa y que además sea nuestra variedad de catalán
También hay gente a la que le preocupa la pérdida de palabras y dichos propios del Matarraña…
Hemos hecho ya varios estudios y no puedo dejar de referirme a Esteve Valls. Hay estudios hechos en referencia a la estandarización y el ‘variacionismo’. Tenemos además literatura de Desideri Lombarte, es decir, tenemos material y tenemos que esforzarnos en ello. La ‘estandarización’ es algo que no solo ocurre aquí.

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística” 23 febrer 23UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
add a comment

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística”

comarquesnord.cat . Mont-roig . diumenge, 21 de febrer de 2016 .

Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.

Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.

 

Casquetes de xocolate (Viles i gents) 8 febrer 08UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Viles i gents publicat a La Comarca el 5/2/2016

Casquetes de xocolate

Natxo Sorolla

Tres variacions de la casqueta, del Forn Llerda (Queretes)“La famosa tortilla poco pasada de cocción, pero mucho de precio”. Sí. Este és lo comentari més fidedigne que trobo a Tripadvisor d’una famosa tortilla navarra que em vaig cruspir en visita turística a Bascònia. I com és lògic, en tal operació composada per dos dotzenes d’ous, va arribar el moment que pensava si no estava menjant truites molt per damunt de les meues possibilitats. I em preguntava com havia arribat a eixe punt de no retorn gastronòmic. Però és que la funció de qualsevol turista és eixa: fer l’imbècil.

Hores abans estàs a casa, te poses lo vestit de guiri, agarres la maleta, la poses al cotxe, i carretera i manta. I sobretot, t’incrustes lo magnífic cervell de turista full equip. Sense cap sana intenció de saber realment com és aquella gent que visitaràs. Simplement, vols passar-t’ho bé. Te debatràs contínuament entre descansar o estressar-te posant un cromo més a la teua col·lecció de puestos visitats. I sobretot, conviuràs en un patiment suprem: no deixar-te res de la Guia de les 10 coses essencials que has de fer si vas a… Perquè penses que allò més dramàtic sèrie trobar-te en eixe punt crític que, explicant als coneguts les mil meravelles del viatge, ix lo sabut que et pose entre l’espasa i la paret dient “però de verdat has estat a… i no has tastat/fet/vist …? Què fort!”. Per això et dixes portar per qualsevol aborigen que et recomane com a típica la truita de kilo i mig, i orgia d’ous i pataca que et fots entre pit i esquena. Faltarie! I was here!

Sí, molt sovint som turistes i mos ho passem bé fent allò que haurie d’estar contemplat al codi penal: fer aberracions perquè a la consciència col·lectiva es consideren com a essencials per als que visiten algun puesto. I aixina et pots trobar a les Rambles centenars de turistes rojos com una gamba, en gorro mexicà, i fotent-se una paella a les 12 de la nit. Al món desenvolupat funcionem aixina.

Perquè quan arribes a un espai desconegut, la màxima confiança sobre què menjar i què fer és en un guia que està fart de repetir diàriament que “aquí la gent sol anar a/menjar…”. Encara que ell fa dècades que no ho fa com a autòcton. O en un tio en lo que només fa uns segons que t’has creuat pel carrer i que, com a molt, intuixes que no és foraster perquè no fa la teua pinta de pixapins.

I aixina, jo haig acabat visitant castells de dubtós valor al país dels Càtars, menjant sípia de sabor incert a alguna taberna gaditana i fotent-me vi rebullit a un carrer gelat de fred. Però és que Llenguadoc són los castells, Cádiz són los chocos i Berlín és lo vi calent. I punt.

L’Aude ha sabut reinventar-se en lo seu país dels càtars que, evidentment, combine en lo formatge dels càtars, en lo vi dels càtars i qualsevol excentricitat dels càtars. Berlín ha convertit lo seu antic homenet dels semàfors soviètics en símbol turístic de clauers, samarretes o didals. Kukuxumusu s’ha fet d’or associant la duresa del San Fermín en la figureta simpàtica del bou multisouvenir. I estos invents se col·loquen a bon preu al turista, perquè no n’hi ha cap que marxo sense el souvenir de rigor.

És per això que sempre em plantejo què deu ser el que un guiri es deu imaginar que els autòctons fem/mengem diàriament al Matarranya. Segur que entre tots hi podem donar forma. Però va per davant l’axioma irrefutable que la casqueta és lo nostre símbol nacional. Qualsevol bar i racó turístic matarranyenc haurie de tindre lo seu mostrador de casquetes, clauers de casquetes i samarretes simpàtiques de I love casqueta. I evidentment, tota la seua indústria complementària de la restauració: desconstrucció de casqueta, casqueta salada i menú especial de degustació casquetera. Podeu no estar-hi d’acord, i penseu que tenim coses millors per a col·locar al turista. Però només que sigue per caritat en los aborígens llépols: penseu que la casqueta de xocolate pot portar a qualsevol sibarita a un estat de shock papil·logustatiu. Reflexionem-hi!

Tesi defensada, cum laude… i a continuar cavalcant 28 gener 28UTC 2016

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
2 comments

Faena feta! El dia 14/1/2016 vaig defensar la tesi. I fa 3 dies em va arribar la notificació del cum laude. Són molts moments que quedaran gravats a la memòria, des del dia que Vila em va dir irònicament que als sociòlegs que volíem fer l’assignatura de sociolingüística a Filologia mos fuetejàvem, fins la cara de l’Ana a la defensa en intervenir algun doctor del públic que no esperava. Micromoments. I entre els micromoments, lo meu agraïment més gran: “A la Pilar i a Joaquin los haig de fer el més gran dels agraïments, perquè representen la infraestructura sobre la que qualsevol idealisme ha estat possible. Ancorats en la intuïció que a la vida cal fer allò pel que considerem que val la pena viure, mai han qüestionat si realment això de la sociologia tenie cap interès o cap futur. Espero que en este treball tinguen suficients pàgines i arguments per a donar resposta a una pregunta que mai ha existit. Tos estaré eternament agraït!” A continuació tos enganxo la notícia apareguda al Diario de Teruel (fotografia de Robert Bonet /Directa).

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu 30 novembre 30UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) 24 novembre 24UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far
Proposta conservadora d'Estatut (1936)

Proposta conservadora d’Estatut (1936)

Este dijous m’han demanat de fer la sessió inaugural del curs al Master en Llengües Aplicadas de la Universitat de Lleida. L’acte és obert al públic. Hi revisarem diferents qüestions sociolingüístiques d’Aragó, intentant entendre el present del català i l’aragonès partint de la revisió històrica del context, tal com el dret lingüístic a l’Aragó dels anys 30, l’impacte del procés de modernització o l’aparició del LAPAO en l’actualitat. Us enganxo l’anunci del Màster:

 

 

26 noviembre: Conferencia a cargo de NATXO SOROLLA (CUSC-UB, URV, Xarxa CRUSCAT-IEC), con el título: “El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO””. El acto es público y tendrá lugar a las 11 en la Sala de Juntas del 2º piso de Rectorat. Se retransmitirá por videoconferencia para aquellos que no puedan asistir. Envía un correo a coordmla(arrova)lletres.udl.cat para poder invitarte a la videoconferencia.

Internet i Dialectologia de taverna (Viles i gents) 13 octubre 13UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
add a comment

Internet i Dialectologia de taverna (Viles i gents)

Natxo Sorolla

Fa un temps a Twitter una vinarosenca preguntave a uns vilafranquins sobre els límits entre el i lo. Quin pobles diuen lo cavall, i quins diuen el cavall. L’article determinat mos definix com lo que som, és part de la nostra identitat. Segur que molts de vatres quan hau visitat Barcelona tos hauran preguntat “què ets de Lleida?”. Perquè per a un barceloní, l’article lo és símbol de terra ferma. Si va una mica més despistat, detectarà que no convertixes les o en u, ni les e en a, i et preguntarà si eres valencià. Però l’article lo és molt característic del lleidatà i el tortosí, i estrany al País Valencià.

Los mapes dialectals de l’any de la picassó, de quan Móssen Alcover va enquestar tot lo domini lingüístic, apuntaven que a algun punt del Matarranya dien lo, i que a algun punt dels Ports dien el. Però entremig, a esta terra de ningú, com se situen los límits? Des del Matarranya tenim detectat que a Pena-roja (Matarranya) l’article lo està ben viu, i a Herbers (Els Ports) no és comú. Serie un límit dialectal que, de forma inusual, coincidix en un límit administratiu. I les llengües poques vegades coincidixen en los límits polítics.

Com si es tractare d’una conversa d’uns setciències a les 3 del matí d’un divendres a una taverna, va començar l’intercanvi de tuits, missatges a Facebook, correus… per a delimitar la qüestió. Un gran descobriment d’una filòloga d’ascendència a Coratxà i criada a Herbers: als vídeos etnològics que hi ha a Internet se veu com la gent més gran d’Herbers conserve los al plural, i el al singular, als vídeos sobre l’Aplec dels Ports s’observe la vacil·lació entre los i els, i finalment la gent més jove se plegave al que natres coneixiem, l’ús només d’el/els.

Després, tirant dels mítics multireportatges de Canal 9 sobre les nevades als Ports, a Youtube trobàvem ben viu los a Castelldecabres.

I aixina, la pressumpta coincidència entre el límit dialectal i el límit administratiu valencianomatarranyenc, no ere en realitat una coincidència. De fet, s’observave com la cosa havie canviat entre els jóvens, i això forçave els canvis dialectals al límit administratiu. I aquí, segurament, hi ha tot un camp d’investigació sobre l’efecte de l’escola i la convergència cap al castellà o cap al valencià, dels models cultes de llengua, etc. Un tema fàcilment plantejable gràcies a la rapidesa i eficiència dels debats de taverna i els recursos disponibles a Internet.

PS: Molt, molt, però que molt fan de la normalitat en què José Ramon de Castelldecabres (Restaurant l’Espiga) explica que s’assumix que si neve, neve :)

PS2: També en l’origen de la conversa hi ha el que va acabar sent un Treball Final de Grau de Núria Gil: Formes i usos de l’article definit masculí al Sénia

Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” 14 setembre 14UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
4 comments

A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:

Doctor Fórnols habla catalán 1923Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 44 other followers

%d bloggers like this: