jump to navigation

Tesi defensada, cum laude… i a continuar cavalcant 28 gener 28UTC 2016

Posted by xarxes in ciència, Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
2 comments

Faena feta! El dia 14/1/2016 vaig defensar la tesi. I fa 3 dies em va arribar la notificació del cum laude. Són molts moments que quedaran gravats a la memòria, des del dia que Vila em va dir irònicament que als sociòlegs que volíem fer l’assignatura de sociolingüística a Filologia mos fuetejàvem, fins la cara de l’Ana a la defensa en intervenir algun doctor del públic que no esperava. Micromoments. I entre els micromoments, lo meu agraïment més gran: “A la Pilar i a Joaquin los haig de fer el més gran dels agraïments, perquè representen la infraestructura sobre la que qualsevol idealisme ha estat possible. Ancorats en la intuïció que a la vida cal fer allò pel que considerem que val la pena viure, mai han qüestionat si realment això de la sociologia tenie cap interès o cap futur. Espero que en este treball tinguen suficients pàgines i arguments per a donar resposta a una pregunta que mai ha existit. Tos estaré eternament agraït!” A continuació tos enganxo la notícia apareguda al Diario de Teruel (fotografia de Robert Bonet /Directa).

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

14 de gener defenso la tesi: “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” 8 gener 08UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Portada TesiDijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària). Més informació.

Índex

MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS

Podeu veure un resum dels continguts a continuació:

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu 30 novembre 30UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

N. Sorolla: El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO” (sessió inaugural del curs al Màster en Llengües Aplicadas – UdL) 24 novembre 24UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far
Proposta conservadora d'Estatut (1936)

Proposta conservadora d’Estatut (1936)

Este dijous m’han demanat de fer la sessió inaugural del curs al Master en Llengües Aplicadas de la Universitat de Lleida. L’acte és obert al públic. Hi revisarem diferents qüestions sociolingüístiques d’Aragó, intentant entendre el present del català i l’aragonès partint de la revisió històrica del context, tal com el dret lingüístic a l’Aragó dels anys 30, l’impacte del procés de modernització o l’aparició del LAPAO en l’actualitat. Us enganxo l’anunci del Màster:

 

 

26 noviembre: Conferencia a cargo de NATXO SOROLLA (CUSC-UB, URV, Xarxa CRUSCAT-IEC), con el título: “El plurilingüismo en Aragón. Del “derecho a producirse verbalmente en sus dialectos” al “LAPAO””. El acto es público y tendrá lugar a las 11 en la Sala de Juntas del 2º piso de Rectorat. Se retransmitirá por videoconferencia para aquellos que no puedan asistir. Envía un correo a coordmla(arrova)lletres.udl.cat para poder invitarte a la videoconferencia.

Internet i Dialectologia de taverna (Viles i gents) 13 octubre 13UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
add a comment

Internet i Dialectologia de taverna (Viles i gents)

Natxo Sorolla

Fa un temps a Twitter una vinarosenca preguntave a uns vilafranquins sobre els límits entre el i lo. Quin pobles diuen lo cavall, i quins diuen el cavall. L’article determinat mos definix com lo que som, és part de la nostra identitat. Segur que molts de vatres quan hau visitat Barcelona tos hauran preguntat “què ets de Lleida?”. Perquè per a un barceloní, l’article lo és símbol de terra ferma. Si va una mica més despistat, detectarà que no convertixes les o en u, ni les e en a, i et preguntarà si eres valencià. Però l’article lo és molt característic del lleidatà i el tortosí, i estrany al País Valencià.

Los mapes dialectals de l’any de la picassó, de quan Móssen Alcover va enquestar tot lo domini lingüístic, apuntaven que a algun punt del Matarranya dien lo, i que a algun punt dels Ports dien el. Però entremig, a esta terra de ningú, com se situen los límits? Des del Matarranya tenim detectat que a Pena-roja (Matarranya) l’article lo està ben viu, i a Herbers (Els Ports) no és comú. Serie un límit dialectal que, de forma inusual, coincidix en un límit administratiu. I les llengües poques vegades coincidixen en los límits polítics.

Com si es tractare d’una conversa d’uns setciències a les 3 del matí d’un divendres a una taverna, va començar l’intercanvi de tuits, missatges a Facebook, correus… per a delimitar la qüestió. Un gran descobriment d’una filòloga d’ascendència a Coratxà i criada a Herbers: als vídeos etnològics que hi ha a Internet se veu com la gent més gran d’Herbers conserve los al plural, i el al singular, als vídeos sobre l’Aplec dels Ports s’observe la vacil·lació entre los i els, i finalment la gent més jove se plegave al que natres coneixiem, l’ús només d’el/els.

Després, tirant dels mítics multireportatges de Canal 9 sobre les nevades als Ports, a Youtube trobàvem ben viu los a Castelldecabres.

I aixina, la pressumpta coincidència entre el límit dialectal i el límit administratiu valencianomatarranyenc, no ere en realitat una coincidència. De fet, s’observave com la cosa havie canviat entre els jóvens, i això forçave els canvis dialectals al límit administratiu. I aquí, segurament, hi ha tot un camp d’investigació sobre l’efecte de l’escola i la convergència cap al castellà o cap al valencià, dels models cultes de llengua, etc. Un tema fàcilment plantejable gràcies a la rapidesa i eficiència dels debats de taverna i els recursos disponibles a Internet.

PS: Molt, molt, però que molt fan de la normalitat en què José Ramon de Castelldecabres (Restaurant l’Espiga) explica que s’assumix que si neve, neve :)

PS2: També en l’origen de la conversa hi ha el que va acabar sent un Treball Final de Grau de Núria Gil: Formes i usos de l’article definit masculí al Sénia

Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” 14 setembre 14UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
3 comments

A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:

Doctor Fórnols habla catalán 1923Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios

Perseguir la demolingüística a Aragó i usar-la per als atacs polítics 4 setembre 04UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
add a comment

El PP d’Aragó ha declarat que:

A) El 95% dels aragonesos té el castellà com a “llengua materna”,

B) A Aragó hi ha 45.000 parlants de català, i

C) El 75% dels catalanoparlants de la Franja rebutja la cooficialitat 

És important l’ús de fonts demolingüístiques en la gestió de les minories lingüístiques aragoneses. Que un partit en faigue ús és més que venerable! Encara que no fa ni un any que el Govern de PP i PAR va rebutjar fer un estudi demolingüístic sobre el català. Però els resultats que donen són cridaners, perquè no n’han encertat ni una. La qüestió és saber quines fonts demoscòpiques han usat els líders de l’oposició, perquè la qüestió de quants castellanoparlants inicial té Aragó (A) no té resposta perquè els Cens de 2011 només dona informació sobre la gent que sap parlar català o aragonès, no la que el té com a llengua inicial, i a més no tracta les llengües de la immigració, als quals suma al castellà erròniament. També és erroni (B), perquè les dades més baixes del català a Aragó donen 55.513 que “saben parlar”, que són resultats de l’explotació del Cens de 2011 que vam fer al Seminari Aragonès de Sociolingüística. I també és estrany parlar de què n’opinen los catalanoparlants de la Franja de la cooficialitat de les llengües (C), perquè la dada més actual (1995) és de quan entre tots li pagàvem sillons a Marco.

Sobre la III Llei de llengües d’Aragó 3 setembre 03UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Dos aportacions sobre l’anunci de derogar la II Llei de llengües d’Aragó

Anna Maria Saez MateuDuaners sense fronteres (El Punt Avui)

L’APUNT Anna Maria Saez Mateu

Els polítics de Terra Lloba –Saragossa en l’imaginari de Jesús Moncada– van treure’s de la màniga el Lapao per no haver d’admetre que milers i milers d’aragonesos tenen el català com a llengua materna. Bé, en realitat les ments pensants del PP sempre van parlar de Lengua Propia del Área Oriental, un eufemisme com un altre. L’acrònim, que va fer fortuna a les xarxes, és cosa de l’activista Natxo Sorolla. El filòleg de Benavarri Manel Riu va acabar acceptant Lapao com a llengua. Això sí, sempre que el castellà s’anomenés Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón (facin l’acrònim vostès mateixos). Aquest era el nivell de l’esperada i reivindicada llei de llengües que, per fi, serà derogada.

 

Adéu al LAPAO (Núvol)

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau(…) D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura similar, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Continuar llegint… Adéu al LAPAO

Innovar, com fumar porros, a destemps 28 agost 28UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, sociologia.
add a comment

(Publicat a La Comarca, 28/8/2015)

Natxo Sorolla

Los adolescents escomencen a fumar porros perquè els influencien los seus amics? Los jóvens malotes se trien entre ells? Fumar porros, l’obesitat, la felicitat, o tantíssimes altres qüestions personals, com la innovació tecnològica, tenen influència directa dels nostres amics. Per a l’adopció d’innovacions és més important lo comentari d’un amic que qualsevol anunci que et fóteguen a la tele. Hi ha grupets d’amics a on és habitual fumar, i grupets que mai fumen. L’únic que quede per respondre és si fumem per influència dels amics, o si els que tenen hàbits de fumar se seleccionen entre ells. Però ser el més guai de la colla per fumar canuts és similar al mecanisme pel qual una amiga de mitjana edat, que està concentrant l’atenció d’una conversa mentres explique a les companyes què és això del Facebook, té com a conseqüència una manada irrefrenable de senyores dirigides als seus fills demanant mòbil i Facebook. Encara que no tinguen clar per a què servix. L’avantatge és que la innovació tecnològica ha produït la major part dels canvis socials positius que coneixem.

A finals dels 90 algun adolescent modern piheras de Barcelona venie marcant lo último de lo último en lo seu telèfon mòbil. Per a natres, ruralites hasta la medul·la, la cosa quedave molt lluny, perquè només algun pare en tenie, i segurament que per a propòsits més útils que per a lluir anant de festa. Però ja podeu imaginar la nostra resposta tribal quan traïen lo mòbil al New Blay i comprovaven que aquí no hi havie cobertura.

L’any 2007 me vaig trobar en la necessitat de gestionar el correu, la memòria i el temps, i me vaig fer en una Blackberry. Ja podeu imaginar l’estranyesa en què l’entorn se prenie un mòbil en tantes tecles. I l’estranyesa en què jo em prenia que la cosa no es difonguere el 2008, i continuares sent un bitxo raro el 2009… Anys més tard continuo entenent que si et cal omplir una funció, has de buscar com fer-ho; i que si tens una cosa que et fa la funció que ha de fer, s’ha de conservar. Una qüestió tan simple, i tan còmoda econòmica i ecològicament, també comporte pressions d’arreu. Que què fas en eixe mòbil tan antic (per més que faigue les seues funcions). Que què fots en eixe cotxe tan vell (per més que et porto a on has d’anar). En fi, que els temps corren molt de pressa, però que per a anar més ràpid o més lent, has de posar de la teua part.

 

Voleu posar a la vostra filla/fill un nom de moda al s. XIV al Matarranya? 24 agost 24UTC 2015

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: ,
add a comment

Les models dels noms varien, i allò que en una època està de moda al cap de pocs anys se pot considerar horripilant. En quatre, Desideri Lombarte repassave noms i cognoms de Pena-roja des del S. XIV. 

Los va publicar al Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica  i són accessibles en línia:

Lombarte, Desideri (1988). Antroponímia pena-rogina, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, XXXII (juny), pàg. 15-25. PAL

Lombarte, Desideri (1989). Pena-roja (Matarranya). Noms de les pena-rogines dels ss. XV, XVI i XVII, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, XXXVI (juny), pàg. 73-77. PAL

Lombarte Arrufat, Desideri (2002). Implantació de cognoms a la vila de Pena-roja (Matarranya) (S. XIV al S. XX), Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 89 (juny 2002), p. 19-35.

Lombarte Arrufat, Desideri (2002). Llistes d’habitants de Pena-roja (1600 a 1700)“/”Avui. Cognoms numèrics, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 90 (desembre 2002), p. 11-19.

(Origen de les referències: CEL)

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 44 other followers

%d bloggers like this: