jump to navigation

IV Sessió del Seminari Aragonès de Sociolingüística 12 febrer 12UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

El 19 de febrer tindrem una marató al Seminari Aragonès de Sociolingüística. Aquí va la nota de premsa:

Doble presentación el 19 de febrero por la tarde en Zaragoza con motivo del día internacional de la lengua materna:

1. “Estudio sociolingüístico de la Jacetania” (IV Sesión del SAS) 17:30 Paraninfo

2. “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas, aragonés y catalán” (Zaragoza Lingüística, UNIZAR) 19.30 Filosofía y Letras

1. PRESENTACIÓN DEL “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”.

El día 19 de febrero, el Seminario Aragonés de Sociolingüistica presentará a las 17’30 h., en la sala Pilar Sinués, del Edificio Paraninfo (Pza. Basilio Paraíso), el “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”. Se trata del primer diagnóstico comarcal sobre la diversidad lingüística aragonesa, realizado por Anchel Reyes y Natxo Sorolla, por encargo de la Comarca de Jacetania y subvencionado por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.

El estudio concluye que “el aragonés está vivo en la comarca, pero su uso puede desaparecer en la siguiente generación si no se hace un trabajo serio de revitalización”. En las tres últimas décadas la cifra de hablantes de aragonés ha caído en picado. En el censo de 1981 el 13% de la población jacetana declaraba saber hablar aragonés, habiendo 2.160 hablantes. En el censo de 2011, sin embargo, solamente 1312 personas declaraban hablar el aragonés (7,3% de la Jacetania) y 2356 entenderlo (13,2%). El aragonés está presente en todo el territorio comarcal, pero con intensidades distintas: en el Valle de Echo saben hablar 472 personas, en Ansó 119, en Aragüés y Aísa 84, en Jaca 483 y en otros pueblos de la comarca 154. Un dato a resaltar es que únicamente 116 menores de 15 años sabían hablar aragonés en 2011 en la Jacetania. Las prioridades lingüisticas en la Jacetania, según el estudio, deben estar orientadas a una mayore presencia en la escuela que compense la perdida de hablantes familiares, un programa de revitalización lingüística contando con las familias del territorio que deciden transmitir la lengua a sus hijos y la creación de un organismo público de fomento del uso que permita difundir y hacer visible la lengua en la comarca.

2. IMPACTO DE LAS RELACIONES SOCIALES EN LAS LENGUAS MINORIZADAS (CATALÁN Y ARAGONÉS)

Esa misma tarde, a las 19’30 h., en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla también presentará la conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”. Esta actividad está organizada por el Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de las actividades de “Zaragoza Lingüística”.

Toda la información sobre estas investigaciones está disponible en: http://semarasoc.wixsite.com/blog/single-post/2018/01/17/D%C3%ADa-de-a-Lengua-Materna-2018-actividaz-de-socioling%C3%BCistica

Seminario Aragonés de Sociolingüística

Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. 19 Mai 19UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia 20 gener 20UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

  • Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (AragonésCastellanoCatalá)

Presentem les primeres dades del projecte sobre anàlisi de xarxes socials a la Franja 17 Abril 17UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Demà presento Llengua familiar, convergència i divergència lingüística. Anàlisi de xarxes socials a la Franja al Congrés de Lingüística, que se celebra a la Universitat de Saragossa. Intentarem discutir els resultats dispars entre una les dades en població adulta que mostren l’extensió del català  a la Franja i el seu manteniment, en oposició a les dades de població escolar, on l’ús del català és molt minoritari. L’anàlisi de xarxes socials ens resulta de vital importància per a interpretar aquest punt d’inflexió en què es troba el català a la Franja

Amb Xavier Tenorio Segarra i els participants del projecte RESOL  presentarem també Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al•lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja . Hi analitzem l’associació que hi ha entre els usos lingüístics, l’origen geogràfic i el territori de residència.

Continua la internacionalització de Desideri Lombarte gràcies als projectes menuts per normalitzar el Matarranya 3 febrer 03UTC 2011

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Fa un temps que explicàvem com de lluny arribaven alguns projectes menuts que s’han fet per donar visió del Matarranya a l’exterior i per a cohesionar el territori. Amb la intenció d’unir grups de diversa procedència al voltant del Matarranya, l’Associació Cultural del Matarranya va donar suport al projecte Sons del Matarranya, que capitanejava Marc Martí.

Veiem com a partir d’este projecte, Mallacán produia una canço a partir de Desideri Lombarte i alguna gent penjava els seus  assajos de bateria acompanyant les lletres de Desideri Lombarte.

Mesos més tard veiem com grups com Azero naturalitzaven les cançons en català gravades en aquell projecte als concerts fets a Saragossa

I ara el que trobem és la internacionalització de Desideri Lombarte. Mallacán van anar al Japó a fer uns quants concerts. I al vídeo que han fet podem veure un munt de japonesos ballant la poesia de Desideri Lombarte (minut 28)

(més…)

La il·lusió d’un metro Saragossa-Barcelona per 17€ 19 gener 19UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, personal.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Fa tres anys exactament, quan quasi tot estava ja llest per a inaugurar l’AVE Barcelona-Saragossa, la premsa, i amb ella tots, sommiavem els bitllets populars per a l’Alta Velocitat: Un `metro-AVE´ unirá Zaragoza y Barcelona a precios populares. La premsa en deia  “metro Saragossa – Barcelona”, que aniria a uns preus que rondarien 17€. La realitat actual és més cruga. El bitllet més barat només es troba amb mesos d’antelació i en els dies de menor flux. Eixe bitllet costa 26,3€, molt més del que pareixia que seria el preu estàndard (17€). Los bitllets habituals, fora d’ofertes, en classe turista, valen entre 30€ i 65€.
AVE

Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)

Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.

Autovia del Matarranya

Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 Agost 03UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
3 comments

Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.

Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens)  i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.

Catalunya

  • El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
    • El Nàstic té el 1%  dels aficionats.
  • No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
  • Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
  • Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
    • No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.

País Valencià

  • El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
    • El Vila-real té el 1% dels aficionats
  • L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
  • L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
  • La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
  • La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
  • Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
  • Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
  • Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.

Aragó

  • La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
    • La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
  • Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
  • Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).

Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid

(més…)

Català i aragonès es manifestaran a Saragossa dissabte vinent 11 Mai 11UTC 2009

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , ,
add a comment

Dissabte vinent (16 de maig) parlants de català i/o aragonès, i tots aquells defensors del multilingüisme a Aragó, es manifestaran a Saragossa. El punt de trobada és a les 12h a la glorieta Sasera. És una gran fita en dos sentits:

  • En la llarga trentena d’anys que fa que no està prohibit fer manifestacions, parlants de català i aragonès ixen als carrers de Saragossa per a reclamar el que fa anys demanen des del món cultural, polític, social…
  • La manifestació ha defugit de sigles, i està convocada per la societat civil. I li donen suport totes les grans entitats en defensa del català i l’aragonès. Cosa que desafortunadament fins ara era una cosa molt complicada.

Us deixo amb un acudit d’Azagra i uns quants enllaços:

Desde la Plaza del Pilar os deseamos “Feliç any nou” 5 gener 05UTC 2008

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , , ,
10 comments

Ahir una amiga que viu a Saragossa m’explicave que este cap d’any a Saragossa l’ajuntament havie regalt raïms per a les campanades i que per una banda de la bosseta hi posave “Feliz año nuevo” i per l’altre “Feliç any nou”. Un error i avant, com és lògic. Però a Saragossa els temes del català són un rebombori per a segons quins sectors. Ja hi havie algunes cartes al director que es queixaven que nadamenos que a la Plaça del Pilar havie passat això. Aconseguim lo retall del diari a on hi ha una de les cartes a l’Heraldo i el text és per a agarrar-lo en pinzes (podeu ampliar clicant a la foto).
Desde la Plaza del Pilar
Lo senyor Rubén Abuin fa la introducció a la carta dient que, com a aragonès, cal mirar l’esperançador futur que s’obre el 2008 en objectius com Gran Scala, i a les tradicions, entre les que considere la missa. Davant d’esta presentació ideològica de la persona, poc més cal dir: Gran Scala i missa. Continue ja entrant en lo tema, que és que els raïms tenien una inscripció en català. Almenys reconeix la llengua. I és ara quan comence a buscar les obscures raons: que si els de l’Ajuntament se beneficien de les accions que puguen tindre a empreses catalanes del raïm, que si Belloch és bilingüe… Per sort, acabe el seu discurs tipista dient que almenys les hagueren pogut fer en aragonès. Cal donar-li tota la raó: lo més lògic a Saragossa és fer-les en aragonès. Però finalitza en aquella lògica lapidària que fa veure que el català i Aragó mai han tingut res a veure: “ya que yo vivo en Aragón y no tengo por qué saber nada de catalán“. Per sort, no ha recordat a Carod-Rovira i els bens de la Franja quan escrivia tot això… però jo crec que també tenie ganes de fer-los un repàs ;-) Tipical spanish (o segons em recomanen, tipical espanyolisme)!

%d bloggers like this: