jump to navigation

Tinc ganes de fer coses de sociologia, quantitatives, xarxes socials, semàntica, sociolingüística, sociologia rural… T’interessa? 13 Mai 13+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Lectures de sociolingüística per al confinament 1 Abril 01+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

En temps de confinament haig començat a atacar la pila de lectures pendents dels clàssics que tenia fa temps. Especialment els caps de setmana. Haig anat saltant per Sociological Theory de Ritzer i La distinció de Bourdieu, començo Class, Codes and Control de Bernstein, i m’esperen Forms of talk de Goffman i un llarg etc. Des del CUSC de la UB han unificat una bona biblioteca de lectures obertes en sociolingüśitica, que us poden ajudar a elaborar una biblioteca de lectures o trobar el manual que necessiteu per a les classes o per a completar els apunts:

Xarxa de relacions entre autonomies 2 Desembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

 

ForumSL, 15 anys compartint sociolingüística 4 Novembre 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Nombre de missatges per any. ForumSL.

ForumSL és una llista de distribució d’informació sociolingüística. No està moderada, és oberta, i aplega 85 usuaris . És el canal més efectiu per a compartir informació sobre activitats en sociolingüística catalana. El ForumSL des de 2004 es manté a la plataforma Yahoo Groups, i per tant, està complint 15 anys! El va crear Joan Pujolar, i anys més tard en va acollir la gestió tècnica la Xarxa CRUSCAT. Yahoo Groups ha anunciat el que pareix un procés d’extinció, i per tant, caldrà iniciar un procés de reflexió sobre on resituar-lo.

Mitjana de missatges per mes. ForumSL.

Perquè m’haig entretingut a revisar l’activitat del ForumSL, i és sostinguda i estable: el nombre de missatge ha variat entre 150 missatges els primers anys i més de 300 l’any 2013. Els últims anys es manté estable amb més de 200 missatges anuals, xifra que enguany és previsible que s’assolirà. Per mesos, hi ha una activitat sostinguda d’entre 15 i 25 missatges mensuals de mitjana, amb puntes els mesos d’octubre i maig., que crec que estan lligades amb l’anunci d’un major nombre d’activitats a finals de curs i a finals d’any.

Em quedo amb les ganes de fer una anàlisi semàntica dels continguts que es tracten. I també una anàlisi de xarxes de qui intervé, quins continguts aporta…. Revisant l’activitat dels primers anys entra la nostàlgia,. Es veu com ham canviat. I com tot continua sent igual. En fi… ;)

 

 

Persistència, plaer i utilitat (Viles i Gents) 17 Octubre 17+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 11/10/2019)

Natxo Sorolla

«Suma cada pequeño esfuerzo y conseguirás el éxito». «Por muy alta que sea una montaña, siempre hay un camino hacia la cima». Sovint a la vida haig intentat fer el que m’agrade. I haig sigut molt insistent en fer-ho. Com si la vida fore una tassa Mr. Wonderful. Evidentment, lo benestar no és l’únic que em motive a fer coses. Me sol acompanyar també la motivació de si em serà útil allò que estic fent. Però la utilitat també la mesuro segons si tinc la motivació de fer-ho, si em produeix benestar.

Però estes frases cuquis, o altres de més revolucionàries com «Insistir, persistir, resistir i mai desistir», me solen crear desatemps. Sóc més partidari pensar que “piensa a lo grande y verás la hostia que te metes” (Jorge Ponce). I és que una frase grandiloqüent que no té una base real que la sustento, és lo camí més segur al fracàs, al posterior desànim… i en definitiva, a no entendre per què tenim èxit o fallem. Lo sistema Mr. Wonderful és un bon error. Optimisme sense cap base real. És temerari. Tira avant sense mirar als costats. Però evidentment, hi ha una part de raó en què per a que les coses funcionon, per experiència, no és una cosa immediata. I els triomfs tarden a arribar. Potser pots invertir temps en una cosa, però fins uns anys no done fruit. De vegades, inesperat. I la meua experiència és que bona part de les coses que haig fet per plaer, perquè tenia ganes de fer-les en aquell moment, o perquè les circumstàncies m’ho demanaven, al cap d’anys tenen un impacte fortíssim sobre la meua vida. Però és al cap de bastant temps que pots sentir com aquella decisió té impacte real sobre la teua vida. Los resultats requereixen anys.

Perquè la persistència és molt important. Però no sempre sabem si serà productiva. De fet, entre la persistència i la temeritat, o entre la persistència i avançar a bandades, hi ha una passa. En l’equilibri està la virtut. I el plaer i la utilitat solen ser bons equilibradors de la persistència. Per tant, persistim en allò que mos motive, en allò que mos done benestar. Si té bons resultats al cap dels anys, millor. I si no, allò que mos ham emportat ja. Que aquí ham vingut ha passar-ho bé.

Es publica la presentació del Seminari Aragonés de Sociolingüística a les Corts 25 Març 25+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Vila, Sorolla: L’adquisició del català per part dels nouvinguts depèn del lloc d’origen d’on provenen? 11 Març 11+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Us informem que ja hem publicat l’apunt de sociolingüística i política lingüística del CUSC del mes de febrer. En aquesta ocasió, els autors, F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, avaluen fins a quin punt el lloc d’origen dels nou vinguts té a veure amb l’adquisició (o la no-adquisició) del català a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011.

Us en deixem el primer paràgraf:

«Al llarg del segle XX i principi del XXI, Catalunya ha estat el punt de destinació de diverses onades immigratòries, de manera que actualment hi resideixen un gran nombre de persones nascudes en altres indrets, tant de l’Estat espanyol com de la resta de països del món. Els processos d’integració lingüística d’aquests col·lectius han variat molt en funció de diverses variables, com ara el moment en què van arribar, la seva via d’inserció laboral predominant, el nivell sociocultural que tenien en arribar i el que han assolit, etc. Dedicarem aquest apunt a escatir, a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011 (Vila i Sorolla 2016), fins a quin punt el país d’origen dels immigrants té relació amb l’adquisició —o no adquisició— del català, i quines altres variables hi intervenen.»

L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

CUSC – Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació www.ub.edu/cusc

“Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles” 11 Març 11+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

A Diari de la llengua han fet un resum d’un capítol on Xavier Vila i jo analitzàvem l’associació entre llengua i origen geogràfic a les dades censals:

Un estudi desmenteix els tòpics sobre el coneixement de català dels immigrants

origen1

Com que la realitat és complexa i costa d’entendre, tot sovint es tira de tòpics. Passa en molts camps, també en el de la llengua i també a l’hora d’explicar per què els immigrants tenen més o menys facilitat i interès per aprendre el català. La brama popular acostuma a dir que els hispanoamericans, com que ja saben castellà, tenen menys interès a aprendre el català i, alhora, més facilitat si s’hi posen. O que amb els xinesos no hi ha manera, o que els nouvinguts procedents de països multilingües tenen més facilitat per als idiomes. Continuar llegint… Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles – Diari de la llengua

Matarranya: de l’anarcosindicalisme militant al conservadorisme popular (Viles i gents) 4 Març 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Viles i gents, 1/3/2019. La Comarca.

Natxo Sorolla

Venen temps d’eleccions. Lo vot conservador segurament que creixerà. En part, perquè es diversifique l’oferta. Lo Matarranya és un feu conservador. I serà interessant com a camp de proves, a on PP, PAR, Ciutadans i Vox se repartiran lo vot conservador. Serà genial comparar el vot a les eleccions locals, autonòmiques, estatals i europees.

Quan fa un temps se mirave el vot dels territoris que envolten al Matarranya, molt clarament se podie identificar un vot valencià molt accentuat al PP, i el Matarranya no ere res més que una continuació d’eixe espai conservador. Esta continuïtat electoral se trencave més al nord, a l’altura del Baix Cinca, a on regnave un bipartidisme més dominat pels socialistes.

Esta fotografia política té tots los ets i tots los uts que vulgueu. Perquè al Matarranya hi ha divisió del vot entre PP i PAR, i al nord lo PAR és més testimonial. Perquè han aparegut nous partits, perquè el vot socialista dels Ports trenque l’homogeneïtat valenciana….

Però mirant mapes del vot municipal a la Segona República, se pot veure que el Matarranya als anys 30 tenie un moviment d’esquerres molt potent. De fet, lo nostre moviment anarcosindicalista està relacionat en fets cabdals: presa de la caserna de la Guàrdia Civil a Vall-de-roures durant la República, revoltes a Beseit, la presa del poder pels anarquistes durant la Guerra Civil…

Però la Guerra va acabar en excesos, i són especialment recordats los excesos de l’esquerra. I la història la va escriure la dreta que va quedar. Perquè els republicans van perdre la guerra, i es van exiliar. És intuïtiu que eixe exili de les elits progressistes pot explicar el canvi de color polític al Matarranya, i per què ham passat de l’anarcosindicalisme popular a una dreta quasi hegemònica. Este és un camp interessantíssim per a entendre el que mos passarà d’aquí poques setmanes.

“Llengua i societat a la Franja” disponible en pdf 18 febrer 18+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014) (pdf)

La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia publica el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”. Publicado el segundo libro de la Colección “Papers d’Avignon”, LLENGUA I SOCIETAT A LA FRANJAde la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, que pretende difundir investigaciones sobre el patrimonio inmaterial de Aragón y sus lenguas minoritarias.

(més…)

%d bloggers like this: