jump to navigation

N. Sorolla: “Matarranya: normes d’ús”. Viles i gents, 3/7/2018 3 Agost 03UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: ,
add a comment

Publicat al Viles i gents de La Comarca, 3/8/2018.

Natxo Sorolla

Són dies de descans. Potser estàs passant uns dies al Matarranya. I el territori té unes normes d’ús. No són obligatòries. Però si recomanables per al turista.

Norma 1: La vida en contacte en la natura és bucòlica. Los masos. Les vaques. Les pistes que només se transiten en 4×4. Però posar-se a viure a un mas, no tindre aigua corrent, o bona part de l’estiu no tindre aigua, que el jornal te depengue de les gelades i de la sequera, quedar-te tancat a un mas durant uns dies per una nevada, etc. no és tant bucòlic si et passe sovint. Per aquí en passen molts que fantasegen en tornar als origens. I és lo que finalment fan. Tornar al seu origen: urbà.

Norma 2: Parlant cridem molt. Sobretot los xics adolescents. Com totes les classes populars del món. Aquí, a l’Hospitalet de Llobregat i a Belfast. Si et mous entre classes mitjanes, possiblement hauràs pensat que és cosa de la ruralidat :)

Norma 3: Encara que alguna vegada haigues pensat que les cabres se passegen pel carrer, lo wifi ha arribat fa temps. Qualsevol jove rural depèn molt més que tu d’Amazon i de Zalando. Millor que no et faigues lo modern.

Norma 4: No comparos tot lo que veigues en coses que tens allà d’a on vens. Que sí, les Roques de Masmut són paregudes a Montserrat. Però si tot ho compares en coses d’allà, algú pensara que no té sentit que vingues.

Norma 5: Tot lo que necessites ho tens a 15 minuts de cotxes. Comprar el diari, un caixer, un supermercat per a comprar sal de l’Himalaia, una Farmàcia, o un Hospital. Pam més, pam menos, com lo temps que passaràs a la ciudat entre embotellament, andana de metro, arribar a la botiga que buscaves al Centre Comercial, o a l’Hospital, i tornar. L’única diferència és que aquí el cotxe és bàsic. I només substituïble, a vegades, per Amazon.

Norma 6: Si vols sorprendre a un rural, de nit és bastant fàcil. Mirant al cel, exclama «guau! Es veuen els estels». Ell no entendrà res. Et pot arribar a dir: «sí, clar, és de nit». Fins que li explicaràs que allà, a ciutat, la llum i la contaminació no te’ls deixen veure.

En definitiva, porta una conversa natural amb algú de la zona. Sense destacar l’excepcional que et pareix tot. Amb respecte. Sense intentar donar-li una lliçó, ni que et dono una lliçó ell. Tracta temes polítics, o lingüístics, amb humor i alegria. Sense comprometre’t. La ruralitat t’ensenye que si no coneixes a l’altre, hi hauràs de conviure, i per tant, millor no suposar què pense ell, ni que ell suposo massa fàcilment què penses tu.

 

Este article està inspirat en «Menorca, normes d’ús», de Llúcia Ramis (La Vanguardia, 24/7/2018). Hi ha una altra versió a “Ser de una isla en verano“.

“Lo català a la Franja” fa 15 anys 4 Juliol 04UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

locatala

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques. Conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants.

Fa 15 anys (2003) Lo Català a la Franja iniciava el seu recorregut. El projecte va nàixer amb lo propòsit de recopilar informacions sobre la Franja de cara a la meua formació de doctorat, i vaig aprofitar la proposta per a compartir-les a Internet. La web va iniciar el seu recorregut com Catalarago al servidor gratuït Mallorcaweb, mitjançant una web estàtica feta en html manualment, i que per tant, costava de mantenir al dia. A més, inicialment es volia redactar les notícies, així que el cost de manteniment era molt alt. El moment dels primers passos era de màxima efervescència, i així ho demostren les dues primeres notícies redactades [4/7/2003]: Marcelino Iglesias es compromet per segona vegada a tirar endavant la llei de llengües i Apareix lo web de FACAO. Poc temps més tard les notícies es van passar a gestionar des d’un bloc de Blogspot, i al poc temps tot el sistema es consolida, el 4 de novembre de 2004, amb Balearweb (ja no funciona), i l’any 2009 migra per complet al sistema WordPress i amb domini propi, que és com el coneixeu en l’actualitat: lafranja.net.

Actualment podeu seguir les notícies de lafranja.net a Twitter i a Facebook, subscrivint-tos al Grup de difusió de la ICF, i/o seguint lo Feed.
Voldríem destacar-tos alguns espais especials de lafranja.net:

Continuem apostant (sense èxit :) per un projecte col·laboratiu, amb l’aportació de diferents persones del territori. El fet de no aconseguir-ho fa que el projecte siga matarranyocèntric. En tot cas, tot indica que el projecte de lafranja.net espera complir moltes dècades més!

Natxo Sorolla

Ditxoses avionetes que no deixeu ploure! (Viles i Gents) 22 Juny 22UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca. 22/6/2018.)

Natxo Sorolla

En les plogudes de les últimes setmanes han eixit les fontetes, los barranquets, i els rius. No és casual que avui parla de les suposades avionetes que mos condemnen a la sequera. Perquè lo riu és vida, i és més civilitzat parlar d’estes supersticions quan les basses estan plenes.

Buscant «avioneta lluvia» a Twitter tenim lo relat de fons de les avionetes que desfan les tronades. Localització: Múrcia, Castelló, Guadix, Almeria… la costa mediterrània, que casualment, és la zona més àrida. Argument: hi ha núgols a mondo, apareix una avioneta misteriosa, i ix lo sol. «En la zona de Alcora cuando viene una tormenta aparece de la nada la avioneta y dispersa la lluvia, llevamos así todo el invierno, los pantanos secos por culpa de esta práctica». Ja té collons que estiguem a una zona de sequeres històriques i que «algú» poso avionetes per a eixugar-mos encara més. Si fore cert, serie un crim. I sabem que tot crim té un mòbil. A qui li interesse eixugar los nostres rius? «Nos están envenenando, las autoridades lo saben, pero manda Dios dinero». Ja tenim un culpable. Lo capitalisme i l’Estat! Aixina, en abstracte.

Al Matarranya tenim una bona raó per a sentir avionetes seguit: l’autopista aèria que passe pel Matarranya. Però a cada territori té el seu cap de turc. Que si les cases asseguradores trenquen les tronades per a no haver d’indemnitzar als dels fruiters, que si les aixeque la General Motors per a que una pedregada no li trenco els cotxes que té aparcats a cel obert. I en alguns casos lo tema ha acabat en mans de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. De fet, a Sòria estan convençuts que la seua sequera està provocada pels cremadors de iudor dels aragonesos. I aquí trobem una realitat: hi ha sistemes que volen evitar les pedregades cremant iodur, intentant convertir la pedra en aigua. Los científics diuen que és dubtós que el sistema sigue efectiu per a evitar pedregades. Però la ciència sí que està d’acord en un principi: quan ha de ploure, plou. I no hi ha invent humà que pugue evitar la bossa d’energia que porte una tronada. Mai una avioneta pot dissipar un aiguat. De fet, les denúncies han acabat en 6 mesos d’instrucció, revisió dels plans de vol de 16 aeròdroms, i finalment, l’arxivament per falta de proves.

I és que plou tant com sempre. És una afirmació que em va sorprendre quan la vaig sentir als meteoròlegs. Però vaig anar a les dades històriques. Unes de les que tenim prop són dels de l’Aeroport de Saragossa (des de 1949). I aixina és: la mitjana anual és de 324 litres per any, però en molta variació anual. Hi ha anys molt secs, de 200 l. (1964, 1967, 1978, 1995, 1998) i anys humits, per damunt dels 410 l. (1959, 1969, 1971, 1997, 2002). Però en l’actualitat no hi ha cap tendència d’anys més secs. De fet, la dècada del 2000 va ser més humida (350 litres de mitjana) i la dels 60 va ser més seca (305 l.). Lo que portem d’esta dècada està al voltant de la mitjana històrica (314 l.).

Lo que sí que han pogut comprovar els meteoròlegs és que ara fa més calor que mai. Les temperatures pugen, per l’escalfament global que provoque el CO2. I això sí que ha provocat un canvi climàtic: plou menys dies, però els dies que plou, és més intens. És a dir, lo temps s’ha radicalitzat. Plou més ràpidament, la terra no ho pot absorbir tot, i les basses no poden arreplegar tanta aigua. I este és un tema molt important: que s’escalfo més la terra, i per tant mos plogue més a burrumbades, té més a vore en lo fum dels nostres cotxes que no en avionetes imaginàries.

Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos 21 Juny 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.
  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.
  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Conferència (Perpinyà): Comunitats lingüístiques i efecte xarxa : català i aragonès (N. Sorolla) 6 Març 06UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, sociolingüística, xarxes.
add a comment

Més informació: https://www.facebook.com/groups/353786531380020/permalink/1625866824171978/

foto de Alà Baylac-Ferrer.

CONFERÈNCIA: Comunitats lingüístiques i efecte xarxa : català i aragonès
Natxo SOROLLA, professor a la Universitat Rovira i Virgili
Encarregat de la xarxa CRUSCAT de l’IEC

Dimecres 7 de març 2018, 18h30. Casal Jaume 1er de Perpinyà (23 av. del Liceu).

Cicle de conferències 2017-2018 dels ESTUDIS CATALANS
Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i del Casal Jaume 1er

N. Sorolla: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas” (vídeo) 5 Març 05UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.
2 comments

Zaragoza Lingüística (Psylex Unizar): Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas.

(més…)

Ramón y Cajal i l’aprenentatge de la llengua aragonesa per l’efecte xarxa 28 febrer 28UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , ,
5 comments

"Ramón y Cajal"Porto un temps donant voltes a l’aplicació de l’efecte xarxa en sociolingüística. Este seria l’efecte pel qual una llengua, en perdre densitat de parlants, pateix una pressió en què fins i tot els propis parlants deixen d’usar-la entre ells. I l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania em va permetre evidenciar una idea amb la que ja lluitava amb el català del Baix Cinca i la Llitera. De fet, una frase dels treball de camp qualitatiu a Echo va ser clau per a observar que els propis parlants en tenen la mateixa sensació: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no».

Però el mateix efecte xarxa té lectura en sentit oposat. És a dir, igual que la pèrdua d’interaccions en la llengua minoritzada serveix per a explicar els processos de substitució, també serveix per a explicar els processos d’atracció o de recuperació sociolingüística. I és el cas de la cita de Ramón y Cajal, premi Nobel aragonès de medicina, quan explica com va aprendre l’aragonès a Ayerbe. La pressió social d’una llengua minoritzada, però localment hegemònica, pot incentivar l’aprenentatge per part de la minoria parlant de la llengua expansiva:

Contribuyó también algo a la citada antipatía la extrañeza causada por mi lenguaje. Por entonces se hablaba en Ayerbe un dialecto extraño, desconcertante revoltijo de palabras y giros franceses, castellanos, catalanes y aragoneses antiguos. Allí se decía: forato por agujero, no pas por no, tiengo y en tiengo por tengo o tengo de eso, aivan por adelante, muller por mujer, fierro y ferrero por hierro y herrero, chiqué y mocete por chico y mocito, abríos por caballerías, dámene por dame de eso, en ta allá por hacia allá, m’en voy por me voy de aquí, y otras muchas voces y locuciones de este jaez, borradas hoy de mi memoria. 1

En boca de los ayerbenses hasta los artículos habían sufrido inverosímiles elipsis, toda vez que el, la, lo se habían convertido en o, a y o, respectivamente. Diríase que estábamos en Portugal. A los rapaces de Ayerbe parecioles, en cambio, el castellano relativamente castizo que yo usaba, es decir, el hablado en Valpalmas y Cinco Villas, insufrible algarabía, y hacían burla de mí llamándome el forano (forastero).

Poco a poco fuimos, sin embargo, entendiéndonos. Y como no era cosa de que ellos, que eran muchos, aprendieran la lengua de uno, sino al reves, acabé por acomodarme a su estrafalaria jerigonza, atiborrando mi memoria de vocablos bárbaros y de solecismos atroces.

* La negreta és nostra

La narració és excel·lent per a explicar l’adopció d’una llengua minoritzada per l’efecte xarxa. I a més, també, dona molta base a les visions materialistes de la sociolingüística: a pesar de les ideologies del parlant (idees), la pressió social (material) fa que l’individu adopte la llengua minoritzada. Sobre el supremacisme lingüístic de Ramón y Cajal, i la seua alegria per la substitució lingüística de l’aragonès  ja en parlarem un altre dia (vegeu la nota 1).

Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja 26 febrer 26UTC 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Source: Ponència de Natxo Sorolla a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa » Temps de Franja

// Bárbara Marqueta*

El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”

El ponent va presentar els resultats de les seves investigacions en l’àmbit de la disciplina coneguda com a Sociolingüística, que estudia les llengües des de la perspectiva de les seves relacions, amb les particularitats socioculturals de la comunitat de parlants que les usa en diferents contextos interpersonals. Els estudis del Dr. Sorolla se centren especialment en l’impacte de les xarxes socials/interpersonals en comunitats bilingües i trilingües, on coexisteix una llengua d’ús comú i una llengua o llengües d’ús minoritari. En el cas de la Comunitat Autònoma d’Aragó, la primera és el castellà i la(-es) segona (-es) l’aragonès i el català.

Natxo Sorolla i Javier Giralt. / Maite Moret

La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.

En definitiva, es va recordar als assistents que són precisament les petites decisions quotidianes, les més ordinàries aparentment, les repercussions de les quals són encara més grans. De fet, les llengües no es diferencien gaire de les persones, en aquest sentit; en el cas concret de les llengües minoritàries, està clar que els parlants han de ser informats que són els petits canvis quotidians en la seva conducta els que han conduït, condueixen i conduiran, bé cap a la seva preservació, bé cap a la seva desaparició.

(Aquesta conferència, i les altres celebrades al Seminari organitzat pel grup Psylex, es poden veure a https://zaragozalinguistica.wordpress.com/)

Dues imatges de la ponència. / Maite Moret


*Dpto. Lingüística General e Hispánica. Universidad de Zaragoza

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

La fortalesa dels llaços dèbils 19 febrer 19UTC 2018

Posted by xarxes in sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

(Viles i gents, publicat a La Comarca 15/2/2018)

Natxo Sorolla

Sparse, scale-free networkCada nou usuari de Facebook ha tingut un maldecap quan ha de decidir si aquell conegut, en qui fa anys va estudiar, és «amic» o no. Perquè la plataforma denomine «amics» al que simplement poden ser «contactes» o «coneguts», però també «família» o «parella» I tots apareixen mesclats alegrement en això de l’«amistat». Tampoc és fàcil definir l’amistat. Habitualment s’associe en la confiança, en un lligam social especial, normalment entre persones similars a natres, que mos serveixen de referents, de consultors, de cònsol en los mals moments… I sobrepassada la barrera de l’amistat, hi ha els «companys», los «contactes», los «coneguts», los «saludats»…

Granovetter és un sociòleg que es va centrar en estes altres relacions dèbils. Se va proposar explicar «la fortalesa dels llaços dèbils». I va explicar la contradicció aparent entre «fortalesa» i «llaç dèbil» en lo fet que la majoria de gent trobave les seues faenes gràcies als llaços dèbils, que són aquelles persones que coneixem, però en qui no tenim un contacte fort i permanent. Per tant, allà a on hi ha atur crònic, és molt difícil que les amistats més fortes mos conseguixquen treball, perquè tenen tan poques oportunitats laborals com natres. Per això, és important mantindre sempre contactes dèbils en espais molt diversos.

A esta col·lecció de persones que coneixem se la denomine «capital social». I és tan important com lo capital econòmic o el capital intel·lectual. Són eixa grangera, eixe camioner, eixa estudiant de dret, o eixe dissenyador gràfic, que coneixem, i que mos facilitaran navegar per les complicades aigües de la vida. Perquè mos oferiran una recomanació sobre una qüestió legal, los podrem demanar una reparació mecànica senzilla, mos sorprendran en lo millor tall de carn que ham tastat en anys, o mos avisaran de l’oferta laboral de la nostra vida. La fortalesa dels llaços dèbils. Són relacions esporàdiques que realment articulen i enganxen la societat, i són la via per la que es difonen les innovacions, les llengües estàndard, les idees polítiques, los canvis socials… Però d’això ja en parlarem a la pròxima columna.

%d bloggers like this: