jump to navigation

No hi ha xiques al Viles i gents! 29 Setembre 29UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca el 29/9/2017)

Natxo Sorolla

Imatge de simbolics.cat

La FACAO promou lo seu premi anual, dient-li a la nostra llengua «aragonès oriental» [sic]. Un premi que sol guanyar la seua junta directiva. Però la curiositat més tenebrosa és que el premi porte el nom de «Roberto G. Bayod», un ultradretà de Bellmunt que es va situar entre els més reaccionaris durant lo propi franquisme, involucrant-se fins i tot en los fets de Montejurra. Però el que més mos interesse aquí és que, pel puesto a on va nàixer, i l’època a on va viure, Bayod ja ere llicenciat en dret! I professionalment va ser tresorer a la delegació del Ministeri de Hisenda a Saragossa, advocat i professor universitari. De fet, lo personatge té un article extens a la Wikipedia. I una de les coses que algunes webs destaquen és que algun descendent de Bayod ha fet de Canceller de Consolat, Secretari de l’Ambaixada o ha treballat per a l’Oficina de la DGA a l’exterior.

I aquí entrem en un tema central per a la ciència: les classes socials se reproduixen. No és que els fills no s’ho mereixquen, o no s’ho guanyon. Però els fills de grangers i agricultors en molta probabilitat continuaran ocupant les posicions baixes de la piràmide social. I els fills de directius de multinacional, ho tindran bastant més fàcil per a fer bons contactes, tindran bons consells, alguns amics informats los avisaran que han eixit places laborals interessants, i altres coses que els permetran mantenir-se en una bona posició social. Evidentment, hi ha excepcions. I l’esforç individual compte per a situar-nos en l‘escala social. Però una bona part del que tenim mos ve per herència familiar dels nostres avantpassats.

I en tota esta qüestió de la reproducció social reprenc unes notes de quan vaig escomençar a escriure al Viles i gents (ViG), fa 12 anys (!) A més de pensar en una «plataforma» web on arxivar i difondre els continguts (ja la tenim, eh! vilesigents.wordpress.com), hi ha una nota que m’ha remogut: «Falten dones al ViG». I és cert! De fet, mos falten xiques! Perquè tenint en compte que jo sóc lo més jove, tampoc tenim cap jove. Si la meitat dels parlants són dones, natres no tenim una sola dona entre els 6 col·laboradors. Si sumem la columna germana Lo Cresol, al Diario de Teruel, només tenim M. D. Gimeno, maellana valenta entre tanta testosterona. Los que estudiem comportaments humans, observem que mos fem amics dels que se mos pareixen: per això els hòmens tenim més amics, i les dones més amigues. Los que estudien la divisió de la societat per gènere, parlen d’homoreproduccio del poder. Los directius busquen lo seu propi relleu en algú paregut a ells. I si el directiu és un home, és bastant difícil que acabo triant a una dona. Pareix que entre els cagabandúrries que escriuen columnes per amor a l’art també tenim homoreproducció. I és hora de trencar-la. Voluntàries?

Anuncis

Un procés independentista que augmenta la confiança entre castellanoparlants? 18 Setembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Al llarg de la vida convertim en amics a alguns companys (de classe, del poble, de la faena…). Amb tot, la vida passe i mos oblidem d’altres amics. Alguns altres vells amics los recuperem al cap de molt temps per circumstàncies de la vida… Entre tots estos esdeveniments, la confiança i la reciprocitat expliquen en bona part per què mos fem amics d’unes tipologies de persona i no d’una altres. Evidentment, hi ha molts factors implicats en com confiem en una persona, com la seua personalitat, lo gènere, los gustos musicals, lo sentit de l’humor… Evidentment, la llengua n’és un de molt rellevant.

Un estudi de dues onades (aquí teniu la primera onada) propose que abans de l’escalada sobiranista a Catalunya (2012), tant catalanoparlants com castellanoparlants tenien uns nivells de confiança similars entre ells, tant per a les relacions amb membres del seu propi grup com en relacions amb membres de l’altre grup. D’alguna manera, no observaven grans nivells de desconfiança en les relacions interètniques. Ni tampoc en les relacions de catalanoparlants amb membres del propi grup. Però sí que observaven nivells importants de desconfiança en un únic cas: los castellanoparlants de Catalunya no confiaven tant en membres del seu propi grup. Un fet que no ocorria amb els castellanoparlants del País Basc.

cfakepathimagen_ediima20170917_0331_5

Tres anys més tard, l’any 2015, amb un debat públic a Catalunya copat per les relacions de sobirania amb Espanya, han observat canvis en estes relacions de confiança ètnica. I els canvis més importants s’han produït allà on menys esperaven: en tots els casos s’ha perdut una miqueta de confiança, excepte entre els castellanoparlants de Catalunya, que han augmentat la confiança en sí mateixos, fins nivells assimilables a la resta d’opcions. Los autors proposen que un procés independentista democràtic i pacífic poden reforçar els nivells de confiança dels membres dels grups minoritaris.

Crec que l’article és molt interessant per les hipòtesis que impulse a plantejar. A l’article de divulgació que els autors fan a Piedras de Papel destaquen lo canvi dels castellanoparlants de Catalunya de 2012 a 2015. Però a mi em cride encara més l’atenció  la situació inicial: com los castellanoparlants tenen uns nivells de confiança inferiors en sí mateixos que els que els dirigeixen los catalanoparlants?

Es poden discutir algunes qüestions de l’estudi, com considerar els castellanoparlants a Catalunya com una “large minority”, tenint en compte que són majoritaris socialment. Evidentment, cal tenir en compte que bona part dels castellanoparlants de Catalunya provenen de les migracions intercontinentals recents, i que l’estudi es fa entre universitaris, que estaran compostos  per fills, nets o rebesnets de les migracions peninsulars dels 60. Per tant, bona part dels castellanoparlants de l’estudi poden situar el seu origen en classes mitjanes en procés d’ascens social. També és interessant lo tractament que l’estudi fa de la llengua. Tracten la llengua habitual (“which is the language you use in your daily live?”), que fan com a equivalent a ètnia. Una qüestió que podrie ser discutida, especialment entre universitaris a Catalunya, on hi deu haver una bona part de castellanoparlants i bilingües inicials que es poden mostrar com catalanoparlants habituals.

També cal tenir en compte que els participants de l’experiment fan les decisions en el joc únicament tenint en consideració la llengua declarada per l’altre, sense cap informació més: participants were informed about their role in the game. Once participants understood the rules of the game, they were informed of the language of the person they were interacting with and asked to make their choice. Se m’ocorre que això pot ser rellevant. En una societat poc segregada socialment, però amb una distribució territorial dels grups sociolingüístics, la imatge que un castellanoparlant pot tenir de què és un castellanoparlant pot ser diferent que la que té un catalanoparlant. I pot tenir un component socioeconòmic clau. Per a un catalanoparlant fer referència a un castellanoparlant pot relacionar-se més amb el company de classe (igual), mentre que per a un castellanoparlant pot referir-se també a un company de barri, del que s’està distanciant socialment. Evidentment, és una hipòtesi arriscada, però que em pareix interessant.

En tot cas, em quedo en la reflexió dels autors: “Los investigadores sociales siempre soñamos con que los grandes cambios sociales nos pillen haciendo trabajo de campo”. De vegades tinc la mateixa sensació fent recerca sociolingüística sobre la Franja

L’article es publica en una revista científica d’alt impacte:

Criado, H., Herreros, F., Miller, L., & Ubeda, P. (2017). The Unintended Consequences of Political Mobilization on Trust: The Case of the Secessionist Process in Catalonia. Journal of Conflict Resolution, 0022002717723433. https://doi.org/10.1177/0022002717723433

Cuñaos, amistat i xarxes fluvials 28 Agost 28UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La FAO té publicades unes representacions gràfiques sobre els fluxos dels rius d’un país a un altre, enllaçant països segons on té origen l’aigua i a quin país va. Lo tema té una rellevància social i geoestratègica vital. De fet, i parlant de casa nostra, la transformació de les xarxes fluvials per moments va arribar a trencar la històrica rivalitat entre els dos països germans, Aragó i Catalunya, per a incorporar el tercer germà com a enemic comú, lo País Valencià. Però una vegada el transvasament de l’Ebre es va aparcar, les rivalitats tradicionals van tornar al seu curs habitual.

Estes xarxes fluvials poden tindre unes característiques concretes, que desconec. Des de la sociologia estem acostumats a treballar en xarxes socials, que solen tindre unes altres característiques concretes. Per exemple, l’amistat sol ser recíproca, perquè solem considerar amics a aquells que mos consideren amics, i transitiva, perquè solem establir amistat en amics dels nostres amics. Esta transitivitat de les tríades  explique per què l’amistat se conglomere en grupets. I com estos grupets són emocionalment equilibrats, perquè solem suportar, i solem ser afins, als amics dels nostres amics. I si tenim un amic que té molts altres amics als que no suportem, la tendència a la transitivitat mos portarà a distanciar-mos-hi. Això ho ha estudiat la teoria de l’equilibri (Heider).

Però no tota relació social complix estes tendències. De fet, les relacions en la família política solen estar plenes de llegendes oposades a la transitivitat. Per exemple, la figura social del que actualment coneixem com a cuñao destaque eixa no transitivitat: la idea (no sempre certa, evidentment) que no se suporte al germà (curiosament, una figura masculina), que sempre té opinió per a tot, i de tot sap. Eixa visió figurada de no transitivitat ja la tenie la figura tradicional de la sogra, a qui per més mare que sigue de la parella, i per més que s’estimon, socialment se considere que existirà mala relació en la parella de la filla/fill.

Habitualment, quan mos enfrontem a l’estudi d’un nou tipus de relació, lo primer pas és entendre com funcionen eixe tipus de relacions. Per exemple, altres companys que estudien les relacions d’enemistat i assetjament, lo primer que han de plantejar és veure com funcionen estes relacions en díades i tríades, perquè la reciprocitat no sol existir-hi, i cal estudiar si els enemics dels nostres enemics són los nostres amics… o no. L’estada de recerca que faig a Groningen consisteix en això, en entendre quines configuracions es produeixen en les relacions sociolingüístiques, enteses en termes de xarxes múltiples. I el més complicat: interpretar els resultats.

Via Lista Redes.

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Bullying i altres hòsties 30 Juny 30UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
1 comment so far

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca, Viles i gents, 30/6/2017

Les galtades merescudes que sovint pegaven los pares ara són un nivell de violència inadmissible. Les putades que es feen a aquell col·lega menys afortunat ara són assetjament. I si ho voleu, en llengua moderna li diuen bullying, que fa més elegant. I podem anar més enllà. Allò que alguns veem com festiu, altres ara ho veuen com tortura animal. Allò que alguns considerem fer l’imbècil, vestint les mascotes, altres ho veuen com benestar animal. Allò que alguns consideraven demostracions d’amor ara és simple i planament violència masclista.

L’evolució es repetix en multitud d’altres -ismes, com lo bel·licisme, lo racisme, lo sexisme, lo mascotisme… Se mos ha fet la pell més fina (per sort). Però les hòsties com a pans continuen sent hòsties com a pans. Abans i ara. Només ha canviat la forma en què interpretem les hòsties. Perquè les interpretem socialment.

La primera vegada que vaig sentir que estem voltats de «construccions socials» me vaig sentir incòmode. Les coses són o no són. No depenen de la forma en què s’interpreten. Lo món està fet de veritats com a pans. Com les hòsties. Són, o no són. Aixina pensava.

Però en lo pas dels temps haig anat veent que el món no està fet de veritats absolutes, si no que són interpretades socialment. Les hòsties són hòsties. Però a vegades les hòsties formen part de la norma social: un pare pot pegar una clatellada a son fill per a explicar-li que no pot agredir a sos germans. Altres vegades les hòsties s’interpreten com a asocials: un xiquet agressiu que té amargat a un company de classe. I altre vegades les hòsties formen part de la legislació: un antiavalots pot reprimir una manifestació en porra i pilotes de goma/metall. Però les hòsties són sempre hòsties. De fet, la «construcció social» és tal que estem parlant d’allò que «el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa», però tots hau entès que aquí no parlàvem del nou cardenal matarranyenc. Ja m’enteneu (socialment).

La recepta de Ceausescu 6 febrer 06UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Un interesssant article sobre els plans franquistes per (des)poblar

Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de febrer del 2017)

Entre les moltes solucions per a la despoblació de la província de Terol amb les que s’ha especulat des de l’administració, poques tan desafortunades com la que l’any 1955 va aprovar el ple del Consell Econòmic Sindical i que l’any següent es va presentar al cap de l’Estat, el general Franco. Aquella “revolucionària” proposta preveia la desaparició de 107 nuclis de població i la deportació dels seus habitants a altres municipis més poblats o millor comunicats. La iniciativa, en perfecta sintonia amb la política que unes dècades després aplicarà, centuplicada, Ceaucescu a Romania, impactava sobre tot a les terres altes de la província. Al Baix Aragó i al Matarranya només hi figura un poble afectat, Lledó, que es volia desallotjar per transvasar els seus 417 residents a Queretes.

La proposta figura en el Pla Terol, que aspirava a desenvolupar la…

View original post 160 more words

Xarxes i literatura: plaça de recerca 21 Novembre 21UTC 2016

Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.
add a comment

Republico una oferta de recerca a Alemanya sobre literatura espanyola i anàlisi de xarxes. Per als que treballem en el camp de les xarxes i les llengües és un goig veure com es desenvolupa el nexe d’unió de les llengües i la societat també per la via de l’anàlisi de xarxes.

Oferta de plaza de investigación

Via: Lista Redes

Oferta de una plaza de investigación relacionada con la investigación de redes literarias en España y América Latina. Oferta de una plaza de investigación de tres años de duración en la Universidad de Augsburg, Alemania.

En el marco del grupo de investigación “Procesos de modernización y formación transnacional de redes en revistas culturales: del modernismo a la vanguardia”, financiado por la DFG, se ofrece una plaza de investigación de tres años de duración en la cátedra de literaturas iberorrománicas de la Universidad de Augsburg, Alemania. Los candidatos deben cumplir los siguientes requisitos:

1. Título académico (grado de licenciatura o máster) de filología hispánica, estudios culturales del ámbito de las culturas hispánicas (España o América Latina), literaturas románicas o literatura comparada

2. Experiencia o primeras investigaciones en el ámbito de las revistas culturales, con preferencia del período de 1880 a 1930 (España y/o América Latina)

3. Competencia en el análisis y la visualización de redes y experiencia con las herramientas informáticas pertinentes (Gephi, Visone, Ucinet, etc.)

4. Buen dominio del español, al menos en la competencia lectora, en el caso de los no hispanohablantes

Se ruega a los interesados enviar su solicitud (CV, documentación oficial de los títulos y breve exposición de las competencias requeridas) hasta el 20 de diciembre de 2016 en formato electrónico a: hanno.ehrlicher(arrova)philhist.uni-augsburg.de (Prof. Dr. Hanno Ehrlicher, Professur für Romanische Literaturwissenschaft (Iberoromania), Geschäftsführender Direktor des Institus für Spanien-, Portugal- undLateinamerikastudien (ISLA), Unifersitätsstraße 10, 86159 Augsburg. Websitenwww.revistas-culturales.de

Confirmant la tesi: la substitució lingüística emergent a la Franja 26 Setembre 26UTC 2016

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , ,
1 comment so far

A la jornada Cinga Fòrum de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca vaig tindre oportunitat d’exposar al territori els resultats de la tesi (pdf). La sociolingüística situa el moment en què els progenitors deixen de transmetre la llengua als fills com el punt d’inflexió en què una llengua es troba en situació d’amenaça. Els diferents estudis demolingüístics ens mostren que la tranmissió familiar del català es troba estable a la Franja, tant els anys 90, com l’enquesta de 2004, com la recent de 2014.

Al meu treball em plantejava aprofundir en tot allò què ocorre abans que es desenvolupe el trencament de la tranmissió familiar, mitjançant l’anàlisi de xarxes socials. Perquè quan els progenitors han decidit parlar castellà als fills, el procés ja està molt, o massa, avançat. Els resultats apunten que en la dècada anterior al Baix Cinca i la Llitera hi ha hagut uns canvis poblacionals importantíssims que han minoritzat demogràficament la llengua. Això no és cap novetat, i ha afectat històricament tots els territoris de llengua catalana, fins i tot els que observen atracció de nous parlants de català, com Catalunya i Andorra. Tampoc és cap novetat la minorització lingüística del català a la Franja, que amb el desenvolupament de l’Estat de les autonomies només ha vist com es recuperava lentament, i de forma inconsistent, el reconeixement de la seua existència, o una classe de llengua opcional, que presenta multitud de limitacions per a una comunitat lingüística històricament minoritzada. Unes mesure que han resultat insuficients amb la nova realitat demogràfica, econòmica i social de la Franja.

Portada TesiEls resultats de la meua tesi venen a dir que estos factors haen acabat per provocar el canvi en el comportament dels jóvens de la comunitat lingüística catalanoparlant. Al voltant d’una cinquena part de les interaccions entre alumnes catalanoparlants familiars (parlen català amb el pare i la mare) es produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu comportament, i a ulls dels seus companys, són castellanoparlants. No cal dir que el desnevolupament de rols castellanoparlants és majoritari entre els bilingües familiars, i hegemònic entre els qui no han après català en l’àmbit familiar.

Dissabte, a la Jornada, vaig tindre oportunitat de refermar els resultats amb l’experiència de diferents persones del territori. Constant que la situació és diferents segons les poblacions, etc. etc. etc., apuntaven que fa 10 anys la cosa estava millor que no pas ara, i que actualment el castellà és l’única llengua que s’escolta al pati a Fraga. Caldrà analitzar a fons les dades longitudinals que tenim d’aquells alumnes que vam estudiar quan van cursar 1er i 4at d’ESO, i 2on de Batxillerat. Però en tot cas la realitat pareix que pot estar canviant a una velocitat més ràpida que la pròpia capacitat que tenim de desenvolupar ferramences d’investigació apropiades. Lo proper 28/10/2016 continuarem discutint-ho a Saragossa, a la Jornada de l’AILLC.


Tesi accessible aquí.

(CATALÀ)

Natxo Sorolla / natxosorolla arrova gmail punt com         (ORCID 0001-7480-0359)

“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)

Tesi disponible a https://xarxes.wordpress.com/tesi-natxo-sorolla/

El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.

Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.

En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.

Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.

Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.

(més…)

Temps, pedres, perdurar (Viles i gents) 5 Setembre 05UTC 2016

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Publicat a Viles i gents, La Comarca, 2/9/2016.

La setmana passada Itàlia sacsave en un terratrèmol que ha deixat quasi 300 morts. Les fotos fan feredat: cases assolades, runa i més runa. Posant una mica més d’atenció a les fotos destaque que a tots los pobles se manté en peu lo campanar entre la runa. Campanars que tripliquen l’altura, suportant la 6a magnitud de Richter, entre cases de l’època postindustrial que no són més que runa. Això té molt a veure en la concepció del “temps”, tant de qui va fer el campanar com dels de la nostra era.

Perdurar. Eixa paraula em ve va quedar marcada en una entrevista que li feen a l’eixecador de pedres Iñaki Perurena quan li preguntaven sobre la seua condició de bascoparlant a Navarra. Més enllà de les coincidències en la nostra llengua i el nostre territori,  contextualitzave la llengua i el poble així: “si miras un poquito ahí, he puesto una iniciales donde pone irauten, que quiere decir perdurando”. La concepció del perdurar és la que distingeix la pedra del campanar del nostre estimat tubot.

Són milers d’imatges les que al llarg de l’any evoquen al perdurar. Les riuades del Pirineu solen deixar imatges desoladores de cases i carrers que el riu s’ha emportat, al costat de ponts romànics que perduren. Los focs forestals a California van devastar barris sencers construïts en fusta, mentre que al mig hi quedave una sola casa intacta. Era la catalan house d’un que havie volgut fer-se el teulat de teula, en estil mediterrani, i l’havie fet perdurar.

En temps regnave una concepció circular del temps, per la dependència en los cicles de la naturalesa. Se llaurave, se sembrave, se segave, i es tornave a llaurar… Los fills reproduïen los oficis dels seus pares, les seues tradicions, vivien a les seues cases. Fins que morien. Prenie lo relleu la següent generació. I torna a escomençar. Esta dinàmica és propícia per a pensar en perdurar. La modernització i la industrialització van obrir les possibilitats de la humanitat fins límits insospitats, i vam canviar a una concepció lineal del temps: : lo progrés. Aixina, van tindre èxit los principals ismes de la nostra història que prometien un paradís de progrés: lo comunisme, lo nazisme… Fins la nostra era postmoderna, que el temps se mos ha fet líquid, i inclús ham vist los límits del progrés.

Este cap de setmana rememoràvem en Desideri Lombarte la Festa dels Calatravos. Jugant entre les dos concepcions del temps, fa dir al Visitador: “Yo no quiero brindar por cosas viejas, por cosas del pasado, yo quisiera brindar por por cosas nuevas, por vuestro porvenir, por todo vuestro pueblo, por verlo resurgir desde las viejas piedras hacia los nuevos tiempos”. La lliçó és que si algun dia noteu que lo de’n terra se mou molt, busqueu lo campanar que tingueu més prop. No se sap si Déu estarà per escoltar lo vostre retorn sobtat a la Fe. Però la forma en què els seus constructors pensaven “lo temps” tos pot donar més garanties de sobreviure. O almenys, una garantia més bona que la de l’Ikea.

Demà dissabte, assemblea ASCUMA i presentació N. Sorolla “Podem llegir el futur del Matarranya?” 20 Mai 20UTC 2016

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística, xarxes.
add a comment

Assemblea ASCUMA i presentació N. Sorolla “Podem llegir el futur del Matarranya?”

El dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

 

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

%d bloggers like this: