jump to navigation

Tinc ganes de fer coses de sociologia, quantitatives, xarxes socials, semàntica, sociolingüística, sociologia rural… T’interessa? 13 Mai 13+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Lectures de sociolingüística per al confinament 1 Abril 01+01:00 2020

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

En temps de confinament haig començat a atacar la pila de lectures pendents dels clàssics que tenia fa temps. Especialment els caps de setmana. Haig anat saltant per Sociological Theory de Ritzer i La distinció de Bourdieu, començo Class, Codes and Control de Bernstein, i m’esperen Forms of talk de Goffman i un llarg etc. Des del CUSC de la UB han unificat una bona biblioteca de lectures obertes en sociolingüśitica, que us poden ajudar a elaborar una biblioteca de lectures o trobar el manual que necessiteu per a les classes o per a completar els apunts:

Xapurriau: nom, límits, grafia i futur (Viles i gents, 14/2/2020) 14 febrer 14+01:00 2020

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

(Publicat al Viles i gents, La Comarca, 14/2/2020)

Natxo Sorolla

Screenshot_20200213_152126

La llengua al Matarranya té quatre línies de debat: lo nom, la delimitació, la grafia i el futur. Este diari ha inaugurat recentment la columna «El mundo del Chapurriau», firmada per Maria José Gascón, alcaldessa de la Codonyera (PAR). I té la virtut de tocar les quatre línies de debat. Compartim lo futur que dibuixe: «no queremos que desaparezca», i coincidim en què «es una lengua propia» i «creemos se debe proteger». De fet, hi ham de posar molts esforços.

Sobre el nom de la llengua plantege el que hasta ara és una incògnita acadèmica: «os vamos a presentar temas tan importantes como el origen del chapurriau, por qué se le llama así» i «vamos a explicar las raíces del chapurriau desde la creación del Reino de Aragón». Coincidim que delimitar l’origen històric de la denominació de «xapurriau» és una incògnita. Perquè sabem que l’any 1612 los d’Alcanyís dien «que Peñarroya (…) se hablaba en lengua catalana cerrada» i l’any 1923 a un anunci de diari l’alcalde destacave que Fórnols ere «de habla catalán». Però en qualsevol d’eixes èpoques històriques és una incògnita l’existència del nom de «chapurriau».

També s’establix una línia de reflexió sobre els límits de la llengua del Matarranya. No es destape com se cosirà el tema, però el fil és «qué es el romance aragonés, el lemosín, el aragonés oriental». Trobar similituds entre el parlar del Matarranya i l’occità de Llemotges (751km) o l’aragonès d’Echo (321 km), sense obviar el parlar d’Arnes (12km), és una hipòtesi audaç. I des de la filosofia de la ciència diu Popper que s’avance validant hipòtesis audaces. Estem atents a la nova via.

Finalment la columna incorpore un extracte de tres paraules segons se diuen als nostres pobles: «sendra», «chumenera» i «griella». Un resumet del que el món acadèmic tracte sistemàticament, en treballs més durs, de dialectologia, com los del professor Navarro o la tesi que està fent lo favarol Roberto Albiac. Estos treballs sempre han mantingut la nostra grafia històrica de «cendra», i no han innovat posant «sendra», perquè la “c” explique millor qui som. De fet, los treballs dels professors Giralt i Moret de la Universitat de Saragossa certifiquen que històricament ham escrit «cendra». I precisament conserven eixa «c», que ve de la grafia llatina (cinis), perquè explique per què és tant normal que a la Codonyera la «c» escrita tingue una fonètica diferent que a Pena-roja, però els dos la tinguen similar quan escrivim «s». No cal innovar grafies si tal com escrivíem al segle XIV ja mos resol la «neçesitat» de conservar eixa distinció que fem a cada poble. I és que només trobo un matís menor que mos distancio: usar la llengua que no volem que desapareixque. Però això són qüestions menors.


* Les cites històriques són del Sumario del processo de propriedad iuratorum de Peñarroya et Fornoles, 1612 i de La Vanguardia, 16/12/1923. La bibliografia citada:

  • Navarro, P. (2005). Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya. Associació Cultural del Matarranya.
  • Giralt Latorre, J., & Moret Oliver, M. T. (2018). «Sie manifesta cosa a tots hòmens». El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) 7 gener 07+01:00 2020

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya.
2 comments

Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)

Natxo Sorolla

Pintada sobre VOX a Vall-de-roures (Matarranya)

Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.

Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.

Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.

Xarxa de relacions entre autonomies 2 Desembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

 

R syntax: analysing weight records (Libra) 11 Novembre 11+01:00 2019

Posted by xarxes in Codi R, estadística.
add a comment

Estic fent seguiment del pes periòdicament, i uso Libra com a aplicació (Android). Exportant les dades a .csv es pot analitzar amb R. Esta és al sintaxi, si la vols aprofitar.

I am recording the weight periodically, using Libra application (Android). Exporting the data to a .csv file is possible to analyse with R. This is the syntax, if you want to take.

libra <- read.csv("/home/Libra_2019-11-01 v2.csv", sep = ";", header = TRUE, dec='.')
mean(libra$weight)
plot(libra$date, libra$weight, type="h", col="green")

library(lubridate)

libra$any <- year(ymd_hms(libra$date))
libra$mes <- month(ymd_hms(libra$date))
libra$dia <- day(ymd_hms(libra$date))

summary(libra)

anual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any), FUN=mean, na.rm=TRUE)
mensual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any, libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am

library(lubridate)
am$am <- ymd(paste(am$Group.1, am$Group.2, "15", sep="-"))
plot(anual$Group.1, anual$x, type="b", col="black")
plot(mensual$Group.1, mensual$x, type="b", col="black")

library(ggplot2)
library(scales)
ggplot(am,aes(x=am,y=x))+geom_line()

am <- mutate(am, x - lag (x))
am$xd <- am$"x - lag(x)"
am$"x - lag(x)" <- NULL
head(am)
ggplot(am,aes(x=am,y=xd))+geom_point() + geom_smooth(method="loess", formula = y ~ poly(x, 2), fullrange=TRUE, level=.10) + ylim(-4, 4)

#TAULA
amt <- xtabs(x~Group.1+Group.2, am)
amt

 

ForumSL, 15 anys compartint sociolingüística 4 Novembre 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Nombre de missatges per any. ForumSL.

ForumSL és una llista de distribució d’informació sociolingüística. No està moderada, és oberta, i aplega 85 usuaris . És el canal més efectiu per a compartir informació sobre activitats en sociolingüística catalana. El ForumSL des de 2004 es manté a la plataforma Yahoo Groups, i per tant, està complint 15 anys! El va crear Joan Pujolar, i anys més tard en va acollir la gestió tècnica la Xarxa CRUSCAT. Yahoo Groups ha anunciat el que pareix un procés d’extinció, i per tant, caldrà iniciar un procés de reflexió sobre on resituar-lo.

Mitjana de missatges per mes. ForumSL.

Perquè m’haig entretingut a revisar l’activitat del ForumSL, i és sostinguda i estable: el nombre de missatge ha variat entre 150 missatges els primers anys i més de 300 l’any 2013. Els últims anys es manté estable amb més de 200 missatges anuals, xifra que enguany és previsible que s’assolirà. Per mesos, hi ha una activitat sostinguda d’entre 15 i 25 missatges mensuals de mitjana, amb puntes els mesos d’octubre i maig., que crec que estan lligades amb l’anunci d’un major nombre d’activitats a finals de curs i a finals d’any.

Em quedo amb les ganes de fer una anàlisi semàntica dels continguts que es tracten. I també una anàlisi de xarxes de qui intervé, quins continguts aporta…. Revisant l’activitat dels primers anys entra la nostàlgia,. Es veu com ham canviat. I com tot continua sent igual. En fi… ;)

 

 

Persistència, plaer i utilitat (Viles i Gents) 17 Octubre 17+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 11/10/2019)

Natxo Sorolla

«Suma cada pequeño esfuerzo y conseguirás el éxito». «Por muy alta que sea una montaña, siempre hay un camino hacia la cima». Sovint a la vida haig intentat fer el que m’agrade. I haig sigut molt insistent en fer-ho. Com si la vida fore una tassa Mr. Wonderful. Evidentment, lo benestar no és l’únic que em motive a fer coses. Me sol acompanyar també la motivació de si em serà útil allò que estic fent. Però la utilitat també la mesuro segons si tinc la motivació de fer-ho, si em produeix benestar.

Però estes frases cuquis, o altres de més revolucionàries com «Insistir, persistir, resistir i mai desistir», me solen crear desatemps. Sóc més partidari pensar que “piensa a lo grande y verás la hostia que te metes” (Jorge Ponce). I és que una frase grandiloqüent que no té una base real que la sustento, és lo camí més segur al fracàs, al posterior desànim… i en definitiva, a no entendre per què tenim èxit o fallem. Lo sistema Mr. Wonderful és un bon error. Optimisme sense cap base real. És temerari. Tira avant sense mirar als costats. Però evidentment, hi ha una part de raó en què per a que les coses funcionon, per experiència, no és una cosa immediata. I els triomfs tarden a arribar. Potser pots invertir temps en una cosa, però fins uns anys no done fruit. De vegades, inesperat. I la meua experiència és que bona part de les coses que haig fet per plaer, perquè tenia ganes de fer-les en aquell moment, o perquè les circumstàncies m’ho demanaven, al cap d’anys tenen un impacte fortíssim sobre la meua vida. Però és al cap de bastant temps que pots sentir com aquella decisió té impacte real sobre la teua vida. Los resultats requereixen anys.

Perquè la persistència és molt important. Però no sempre sabem si serà productiva. De fet, entre la persistència i la temeritat, o entre la persistència i avançar a bandades, hi ha una passa. En l’equilibri està la virtut. I el plaer i la utilitat solen ser bons equilibradors de la persistència. Per tant, persistim en allò que mos motive, en allò que mos done benestar. Si té bons resultats al cap dels anys, millor. I si no, allò que mos ham emportat ja. Que aquí ham vingut ha passar-ho bé.

Neoparlants a la Franja i estada docent a Groningen 25 Setembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

En el marc del Simposi Internacional “De neofalante potencial a falante activa dunha lingua minorizada“ (Vigo, 17-18 octubre 2019) presentaré els primers resultats artesanals d’una explotació longitudinal de les xarxes sociolingüístiques, que vinc analitzant de fa temps. Una setmana abans estaré impartint algunes sessions a la Universitat de Groningen sobre anàlisi de xarxes en sociolingüística a “Advanced research methods”, dins el Research Master en Lingüística, i una sessió sobre la situació demolingüística del català a “History of Minorities in Contemporary Europe”. També aprofitaré per avançar amb gent del Departament de Sociologia sobre l’anàlisi amb RSiena.

Més informació: (més…)

La llengua dels youtubers i del rock (Viles i gents) 24 Abril 24+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al  Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.

I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.

Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:

%d bloggers like this: