jump to navigation

I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) 7 gener 07+01:00 2020

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya.
2 comments

Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)

Natxo Sorolla

Pintada sobre VOX a Vall-de-roures (Matarranya)

Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.

Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.

Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.

Xarxa de relacions entre autonomies 2 Desembre 02+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

 

R syntax: analysing weight records (Libra) 11 Novembre 11+01:00 2019

Posted by xarxes in Codi R, estadística.
add a comment

Estic fent seguiment del pes periòdicament, i uso Libra com a aplicació (Android). Exportant les dades a .csv es pot analitzar amb R. Esta és al sintaxi, si la vols aprofitar.

I am recording the weight periodically, using Libra application (Android). Exporting the data to a .csv file is possible to analyse with R. This is the syntax, if you want to take.

libra <- read.csv("/home/Libra_2019-11-01 v2.csv", sep = ";", header = TRUE, dec='.')
mean(libra$weight)
plot(libra$date, libra$weight, type="h", col="green")

library(lubridate)

libra$any <- year(ymd_hms(libra$date))
libra$mes <- month(ymd_hms(libra$date))
libra$dia <- day(ymd_hms(libra$date))

summary(libra)

anual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any), FUN=mean, na.rm=TRUE)
mensual <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am <- aggregate(libra$weight, by=list(libra$any, libra$mes), FUN=mean, na.rm=TRUE)
am

library(lubridate)
am$am <- ymd(paste(am$Group.1, am$Group.2, "15", sep="-"))
plot(anual$Group.1, anual$x, type="b", col="black")
plot(mensual$Group.1, mensual$x, type="b", col="black")

library(ggplot2)
library(scales)
ggplot(am,aes(x=am,y=x))+geom_line()

am <- mutate(am, x - lag (x))
am$xd <- am$"x - lag(x)"
am$"x - lag(x)" <- NULL
head(am)
ggplot(am,aes(x=am,y=xd))+geom_point() + geom_smooth(method="loess", formula = y ~ poly(x, 2), fullrange=TRUE, level=.10) + ylim(-4, 4)

#TAULA
amt <- xtabs(x~Group.1+Group.2, am)
amt

 

ForumSL, 15 anys compartint sociolingüística 4 Novembre 04+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Nombre de missatges per any. ForumSL.

ForumSL és una llista de distribució d’informació sociolingüística. No està moderada, és oberta, i aplega 85 usuaris . És el canal més efectiu per a compartir informació sobre activitats en sociolingüística catalana. El ForumSL des de 2004 es manté a la plataforma Yahoo Groups, i per tant, està complint 15 anys! El va crear Joan Pujolar, i anys més tard en va acollir la gestió tècnica la Xarxa CRUSCAT. Yahoo Groups ha anunciat el que pareix un procés d’extinció, i per tant, caldrà iniciar un procés de reflexió sobre on resituar-lo.

Mitjana de missatges per mes. ForumSL.

Perquè m’haig entretingut a revisar l’activitat del ForumSL, i és sostinguda i estable: el nombre de missatge ha variat entre 150 missatges els primers anys i més de 300 l’any 2013. Els últims anys es manté estable amb més de 200 missatges anuals, xifra que enguany és previsible que s’assolirà. Per mesos, hi ha una activitat sostinguda d’entre 15 i 25 missatges mensuals de mitjana, amb puntes els mesos d’octubre i maig., que crec que estan lligades amb l’anunci d’un major nombre d’activitats a finals de curs i a finals d’any.

Em quedo amb les ganes de fer una anàlisi semàntica dels continguts que es tracten. I també una anàlisi de xarxes de qui intervé, quins continguts aporta…. Revisant l’activitat dels primers anys entra la nostàlgia,. Es veu com ham canviat. I com tot continua sent igual. En fi… ;)

 

 

Persistència, plaer i utilitat (Viles i Gents) 17 Octubre 17+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

(Publicat a La Comarca, Viles i gents, 11/10/2019)

Natxo Sorolla

«Suma cada pequeño esfuerzo y conseguirás el éxito». «Por muy alta que sea una montaña, siempre hay un camino hacia la cima». Sovint a la vida haig intentat fer el que m’agrade. I haig sigut molt insistent en fer-ho. Com si la vida fore una tassa Mr. Wonderful. Evidentment, lo benestar no és l’únic que em motive a fer coses. Me sol acompanyar també la motivació de si em serà útil allò que estic fent. Però la utilitat també la mesuro segons si tinc la motivació de fer-ho, si em produeix benestar.

Però estes frases cuquis, o altres de més revolucionàries com «Insistir, persistir, resistir i mai desistir», me solen crear desatemps. Sóc més partidari pensar que “piensa a lo grande y verás la hostia que te metes” (Jorge Ponce). I és que una frase grandiloqüent que no té una base real que la sustento, és lo camí més segur al fracàs, al posterior desànim… i en definitiva, a no entendre per què tenim èxit o fallem. Lo sistema Mr. Wonderful és un bon error. Optimisme sense cap base real. És temerari. Tira avant sense mirar als costats. Però evidentment, hi ha una part de raó en què per a que les coses funcionon, per experiència, no és una cosa immediata. I els triomfs tarden a arribar. Potser pots invertir temps en una cosa, però fins uns anys no done fruit. De vegades, inesperat. I la meua experiència és que bona part de les coses que haig fet per plaer, perquè tenia ganes de fer-les en aquell moment, o perquè les circumstàncies m’ho demanaven, al cap d’anys tenen un impacte fortíssim sobre la meua vida. Però és al cap de bastant temps que pots sentir com aquella decisió té impacte real sobre la teua vida. Los resultats requereixen anys.

Perquè la persistència és molt important. Però no sempre sabem si serà productiva. De fet, entre la persistència i la temeritat, o entre la persistència i avançar a bandades, hi ha una passa. En l’equilibri està la virtut. I el plaer i la utilitat solen ser bons equilibradors de la persistència. Per tant, persistim en allò que mos motive, en allò que mos done benestar. Si té bons resultats al cap dels anys, millor. I si no, allò que mos ham emportat ja. Que aquí ham vingut ha passar-ho bé.

Neoparlants a la Franja i estada docent a Groningen 25 Setembre 25+01:00 2019

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
add a comment

En el marc del Simposi Internacional “De neofalante potencial a falante activa dunha lingua minorizada“ (Vigo, 17-18 octubre 2019) presentaré els primers resultats artesanals d’una explotació longitudinal de les xarxes sociolingüístiques, que vinc analitzant de fa temps. Una setmana abans estaré impartint algunes sessions a la Universitat de Groningen sobre anàlisi de xarxes en sociolingüística a “Advanced research methods”, dins el Research Master en Lingüística, i una sessió sobre la situació demolingüística del català a “History of Minorities in Contemporary Europe”. També aprofitaré per avançar amb gent del Departament de Sociologia sobre l’anàlisi amb RSiena.

Més informació: (més…)

La llengua dels youtubers i del rock (Viles i gents) 24 Abril 24+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
1 comment so far

Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al  Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.

I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.

Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:

Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística 9 Abril 09+01:00 2019

Posted by xarxes in sociolingüística.
add a comment

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.
Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013
IMG_20190405_111411_256corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.
Continuar llegint… Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística |

Es publica la presentació del Seminari Aragonés de Sociolingüística a les Corts 25 Març 25+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Presentem resultats a la “matinal de llengua” sobre jóvens a Catalunya 19 Març 19+01:00 2019

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
add a comment

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

%d bloggers like this: