jump to navigation

La vida i la mort de 7 en 7 anys (Vallibona i Pena-roja) 3 Juny 03+01:00 2019

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
add a comment

(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)

Natxo Sorolla

Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.

En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).

Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…

I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18+01:00 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja: donant voltes a Desideri 7 Març 07+01:00 2017

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , ,
add a comment

Captura.PNGEste domenge es fa la Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja. És una forma “ràpida” de visitar los punts principals del terme de Pena-roja. I sense ser explícit, volte l’obra de Desideri Lombarte. L’excursió passe pels Masos dels Molinars, a on va nàixer, la Creu del Llop, la Creu de Joseret, i pel Cingle de Sant Jaume, tres dels romanços populars que va escriure en vers. I passe per punts clau de la seua obra: lo toll bugader, lo Palanc…
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16672530&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Powered by Wikiloc

Viles i gents: Parc Natural per a protegir el Monegrino, i evitar l’Andorranot (N. Sorolla) 22 Juliol 22+01:00 2016

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.
Tags: ,
add a comment

Publicat a La Comarca del 22/7/2016.

Natxo Sorolla

monegros-desert-festival

Foto del Monegros Festival, d’EFE. Una empeltament del monegrino i l’andorranot.

“En la nova legislació de benestar animal, i l’increment d’alumnes per aula, estan més amples los gorrinos a la soll que els crios a escola”. No vaig parar d’enriure-me’n quan ho vaig llegir a un perfil de Facebook. I les paradoxes sempre agiten les idees. No fa massa anys que la presència d’una espècie de moixó concreta als Monegros va fer perillar els regadius que s’hi havie de desplegar, i la població autòctona, no sense conya, no va descansar de repetir que l’espècie que més protecció necessitave ere la del Monegrino. És a dir, los humans que poblaven los Monegros, que ja portaven moltes dècades de despoblació. D’alguna manera el debat estave entre privilegiar les possibilitats socioeconòmiques de la nova agricultura i la necessitat d’aturar-les per la protecció d’espècies animals. Al final les dues coses van resultar compatibles.

“Los parcs naturals i les zones protegides serveixen per a assentar la població rural”. Ho llegia a una notícia d’un diari d’àmbit estatal. Una hipòtesi interessant, que va en la línia del Monegrino! Ho explicaven a partir d’un estudi  que el Govern d’Aragó ha presentat, juntament en una associació ecologista. Diuen que els municipis que estan a parcs naturals han mantingut més la població, i tenen rendes més altes, que no els municipis de mida similar de la resta d’Aragó.

En línia d’això, llixgo un altre comentari a Facebook, que evidentment lligue l’estudi en la necessitat del Parc Natural (fallit) del Matarranya. Per a fer créixer la població, diu. Suposo que la majoria ja em té clitxat. M’agrade el monte. M’agrade el Matarranya. No m’agrade la despoblació. I penso que mos cal reformar (o capgirar) el model socioeconòmic. Però en allò de “créixer” me ve al cap la idea d’Andorra, un país que em meravelle. Però que cada vegada que hi vaig, penso: ja els calie tot això a n’esta gent? Un país que ha multiplicat per 10 la seua població, ha repoblat a marxes forçades lo país d’espanyols i portuguesos, en un model de creixement-creixement-i-més-creixement basat en lo comerç i la neu… algun dia deus arribar a pensar: vols dir que no viuríem més tranquils anant més poc a poc? Tot és qüestió de poder triar el model que vols: la despoblació de models que caduquen, la protecció sostinguda del Monegrino, o el creixement ferotge de l’Andorranot.

PS: com a nota curiosa, més enllà del titular, me poso en contacte en l’administració i en l’associació per a poder accedir a l’Informe. En estos temps que es posen de moda els Consejos de Transparència l’administració em diu que no puc accedir a l’Informe que han presentat perquè està “dentro de la revisión del Plan…”, i l’associació em diu que no en sap molt més que el que apareix a la nota de premsa. Finalment, demanant a l’Administració aclarir-ho, em fan arribar un Excel en dades. Documents públics que haurien de ser accessibles en un clic no són fàcils de trobar ni reiterant-se per correu.

Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 Juny 13+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.

P1180524

Pena-roja i Vallibona, pobles germans.

Natxo Sorolla

Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96.  Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!

Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.

Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…

L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.

La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.

Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set  anys.

Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 Mai 04+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , ,
add a comment

Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.

Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.

L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.

L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.

Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.

Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració 7 febrer 07+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.
2 comments

Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys la galvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en la Renovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,
ni aniré a pasturar més bous al prat.

Trobar pintades de carlistes al Matarranya 10 gener 10+01:00 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
1 comment so far

Fa ja un temps que buscant una cova al terme de Pena-roja vam trobar uns abrics a on feie temps que havien fet pintades. Tot i que estes estaven tremendament deteriorades perquè havia caigut la pedra, es conservava una pintada amb la inscripció d’un  període de temps: 1841-2. Ere previsible que les pintades estaven relacionades en la primera guerra carlista, sobretot perquè havia pogut llegir que Morella va ser dels darrers  forts del carlisme el 1840. I havent-me trobat després les indicacions del diccionari Madoz sobre els fets a Pena-roja la cosa no deixa dubtes. No és gens difícil imaginar carlistes a l’espera, en una posició de molt difícil accés, en només dos entrades/eixides, i de fàcil vigilància.

Pintada 1841-2 a Pena-roja. Carlisme.

El que desconec és si les pintades tenen algun interès històric. Hi ha cap historiador a la sala?

Historia: Esta villa padeció bastante en la última guerra civil en el mes de abril del año 1840 ocupaban su fuerte las tropas carlistas; pero el general Espartero mandó al general León hiciese por apoderarse de dicho fuerte, en el que todavía trabajaban sus defensores. Este general se dirigió á Peñaroya con 6 batallones, 2 escuadrones y 4 baterías de montaña.

A su aproximación dispararon los carlistas algunos cañonazos, repitiéndolos constantemente desde que los sitiadores estuvieron al alcance. Tales disposiciones exigían que León verificase un ataque que tuvo lugar, ocupando el pueblo á la carrera 2 compañías de cazadores de la segunda brigada, mientras que una sección de la batería de montaña contestaba el fuego de los carlistas y se dirigían 2 batallones á envolver la posición del fuerte.

Los carlistas evacuaron la plaza descolgándose por los muros; y perseguidos por 2 compañías de cazadores y escolta de León, se rindieron prisioneros 1 capitán, 2 tenientes y 21 individuos de tropa. Los de la reina, al ocupar el fuerte, hallaron en él un cañón de a 8, otros efectos de guerra y todas las municiones v víveres.

Excursió del Matarranya a la Tinença de Benifassà 31 Març 31+01:00 2011

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.
add a comment

Una excursió del Club de Muntanya “Matarranya Ports”. Eixien de les Roques de Masmut i pujaven per les Vinyasses, entraven al terme de Coratxà (País Valencià) pel Cingle de Sant Jaume i arribaven fins los  auvencs de Pitxí  i la Puntassa. Si algun dia teniu ganes d’anar-hi, m’hi sumaré. Per a este diumenge hi volem pujar per enéssima vegada!

Les Roques de Masmut santificades 18 Novembre 18+01:00 2010

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, personal.
2 comments

Les darreres fotos de les que n’estic més content són conseqüència de decisions poc comuns. La que tos enganxo aquí avall és l’Arc de Sant Martí envoltant les Roques de Masmut.

 

 

La fotografia la vaig prendre en una decisió poc lògica. Després d’unes hores davant l’ordinador necessitava airejar les idees, i vaig anar a passejar. Tot i que venie una bona gotainada del litoral i els Ports de Beseit, lo passeig se dirigie cap al temporal. En un moment, quan la intensitat ja era forta, vaig veure que l’Arc estave formant un conjunt prou digne en les Roques. Vaig estar disparant un bon ratet. I aquí teniu la conseqüència.

%d bloggers like this: