jump to navigation

Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja: donant voltes a Desideri 7 març 07UTC 2017

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , ,
add a comment

Captura.PNGEste domenge es fa la Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja. És una forma “ràpida” de visitar los punts principals del terme de Pena-roja. I sense ser explícit, volte l’obra de Desideri Lombarte. L’excursió passe pels Masos dels Molinars, a on va nàixer, la Creu del Llop, la Creu de Joseret, i pel Cingle de Sant Jaume, tres dels romanços populars que va escriure en vers. I passe per punts clau de la seua obra: lo toll bugader, lo Palanc…
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16672530&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Powered by Wikiloc

Viles i gents: Parc Natural per a protegir el Monegrino, i evitar l’Andorranot (N. Sorolla) 22 juliol 22UTC 2016

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.
Tags: ,
add a comment

Publicat a La Comarca del 22/7/2016.

Natxo Sorolla

monegros-desert-festival

Foto del Monegros Festival, d’EFE. Una empeltament del monegrino i l’andorranot.

“En la nova legislació de benestar animal, i l’increment d’alumnes per aula, estan més amples los gorrinos a la soll que els crios a escola”. No vaig parar d’enriure-me’n quan ho vaig llegir a un perfil de Facebook. I les paradoxes sempre agiten les idees. No fa massa anys que la presència d’una espècie de moixó concreta als Monegros va fer perillar els regadius que s’hi havie de desplegar, i la població autòctona, no sense conya, no va descansar de repetir que l’espècie que més protecció necessitave ere la del Monegrino. És a dir, los humans que poblaven los Monegros, que ja portaven moltes dècades de despoblació. D’alguna manera el debat estave entre privilegiar les possibilitats socioeconòmiques de la nova agricultura i la necessitat d’aturar-les per la protecció d’espècies animals. Al final les dues coses van resultar compatibles.

“Los parcs naturals i les zones protegides serveixen per a assentar la població rural”. Ho llegia a una notícia d’un diari d’àmbit estatal. Una hipòtesi interessant, que va en la línia del Monegrino! Ho explicaven a partir d’un estudi  que el Govern d’Aragó ha presentat, juntament en una associació ecologista. Diuen que els municipis que estan a parcs naturals han mantingut més la població, i tenen rendes més altes, que no els municipis de mida similar de la resta d’Aragó.

En línia d’això, llixgo un altre comentari a Facebook, que evidentment lligue l’estudi en la necessitat del Parc Natural (fallit) del Matarranya. Per a fer créixer la població, diu. Suposo que la majoria ja em té clitxat. M’agrade el monte. M’agrade el Matarranya. No m’agrade la despoblació. I penso que mos cal reformar (o capgirar) el model socioeconòmic. Però en allò de “créixer” me ve al cap la idea d’Andorra, un país que em meravelle. Però que cada vegada que hi vaig, penso: ja els calie tot això a n’esta gent? Un país que ha multiplicat per 10 la seua població, ha repoblat a marxes forçades lo país d’espanyols i portuguesos, en un model de creixement-creixement-i-més-creixement basat en lo comerç i la neu… algun dia deus arribar a pensar: vols dir que no viuríem més tranquils anant més poc a poc? Tot és qüestió de poder triar el model que vols: la despoblació de models que caduquen, la protecció sostinguda del Monegrino, o el creixement ferotge de l’Andorranot.

PS: com a nota curiosa, més enllà del titular, me poso en contacte en l’administració i en l’associació per a poder accedir a l’Informe. En estos temps que es posen de moda els Consejos de Transparència l’administració em diu que no puc accedir a l’Informe que han presentat perquè està “dentro de la revisión del Plan…”, i l’associació em diu que no en sap molt més que el que apareix a la nota de premsa. Finalment, demanant a l’Administració aclarir-ho, em fan arribar un Excel en dades. Documents públics que haurien de ser accessibles en un clic no són fàcils de trobar ni reiterant-se per correu.

Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 juny 13UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.

P1180524

Pena-roja i Vallibona, pobles germans.

Natxo Sorolla

Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96.  Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!

Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.

Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…

L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.

La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.

Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set  anys.

Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 maig 04UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , ,
add a comment

Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.

Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.

L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.

L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.

Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.

Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.

Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració 7 febrer 07UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.
2 comments

Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys la galvana dolça.

En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en la Renovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.

Ara vindrà

Ara vindrà un bon temps dolç i suau,

no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.

No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.

Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.

No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,
ni aniré a pasturar més bous al prat.

Trobar pintades de carlistes al Matarranya 10 gener 10UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
1 comment so far

Fa ja un temps que buscant una cova al terme de Pena-roja vam trobar uns abrics a on feie temps que havien fet pintades. Tot i que estes estaven tremendament deteriorades perquè havia caigut la pedra, es conservava una pintada amb la inscripció d’un  període de temps: 1841-2. Ere previsible que les pintades estaven relacionades en la primera guerra carlista, sobretot perquè havia pogut llegir que Morella va ser dels darrers  forts del carlisme el 1840. I havent-me trobat després les indicacions del diccionari Madoz sobre els fets a Pena-roja la cosa no deixa dubtes. No és gens difícil imaginar carlistes a l’espera, en una posició de molt difícil accés, en només dos entrades/eixides, i de fàcil vigilància.

Pintada 1841-2 a Pena-roja. Carlisme.

El que desconec és si les pintades tenen algun interès històric. Hi ha cap historiador a la sala?

Historia: Esta villa padeció bastante en la última guerra civil en el mes de abril del año 1840 ocupaban su fuerte las tropas carlistas; pero el general Espartero mandó al general León hiciese por apoderarse de dicho fuerte, en el que todavía trabajaban sus defensores. Este general se dirigió á Peñaroya con 6 batallones, 2 escuadrones y 4 baterías de montaña.

A su aproximación dispararon los carlistas algunos cañonazos, repitiéndolos constantemente desde que los sitiadores estuvieron al alcance. Tales disposiciones exigían que León verificase un ataque que tuvo lugar, ocupando el pueblo á la carrera 2 compañías de cazadores de la segunda brigada, mientras que una sección de la batería de montaña contestaba el fuego de los carlistas y se dirigían 2 batallones á envolver la posición del fuerte.

Los carlistas evacuaron la plaza descolgándose por los muros; y perseguidos por 2 compañías de cazadores y escolta de León, se rindieron prisioneros 1 capitán, 2 tenientes y 21 individuos de tropa. Los de la reina, al ocupar el fuerte, hallaron en él un cañón de a 8, otros efectos de guerra y todas las municiones v víveres.

Excursió del Matarranya a la Tinença de Benifassà 31 març 31UTC 2011

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.
add a comment

Una excursió del Club de Muntanya “Matarranya Ports”. Eixien de les Roques de Masmut i pujaven per les Vinyasses, entraven al terme de Coratxà (País Valencià) pel Cingle de Sant Jaume i arribaven fins los  auvencs de Pitxí  i la Puntassa. Si algun dia teniu ganes d’anar-hi, m’hi sumaré. Per a este diumenge hi volem pujar per enéssima vegada!

Les Roques de Masmut santificades 18 novembre 18UTC 2010

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, personal.
2 comments

Les darreres fotos de les que n’estic més content són conseqüència de decisions poc comuns. La que tos enganxo aquí avall és l’Arc de Sant Martí envoltant les Roques de Masmut.

 

 

La fotografia la vaig prendre en una decisió poc lògica. Després d’unes hores davant l’ordinador necessitava airejar les idees, i vaig anar a passejar. Tot i que venie una bona gotainada del litoral i els Ports de Beseit, lo passeig se dirigie cap al temporal. En un moment, quan la intensitat ja era forta, vaig veure que l’Arc estave formant un conjunt prou digne en les Roques. Vaig estar disparant un bon ratet. I aquí teniu la conseqüència.

La Cabra Salvatge als Ports de Beseit 17 novembre 17UTC 2010

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.
Tags: , , , , , , , ,
2 comments

Us explicava la història de la foto a una cria de Cabra Salvatge. La foto està presa el 16 maig de 2010,  durant l’època de cria de les cabres. Actualment Los Ports de Beseit tenen una bona població de cabra hispànica (Capra pyrenaica hispanica). No és gens difícil trobar exemplars pels boscos encara que no es prengue massa atenció. Però l’espècie va patir un alt risc de desaparició durant lo segle XX. Conseqüència del creixement de població humana al seu voltant i l’aparició de l’arma de foc, als Ports la van concentrar arraconada a les parts més inaccessibles. La pressió cinegètica encara va ser més insuportable per a l’espècie quan la seua cornamenta va prendre uns valors desorbitats per a les elits econòmiques, en una intensa pressió de caçadors vinguts d’Europa. Les zones de roca i cingles són especialment protectores per a la cabra, que accedix a espais impensables .

La pressió va ser tan forta durant lo segle XX que dos de les quatre subespècies de la Cabra Salvatge han estat erradicats per la pressió humana durant lo segle XX: la pirenàica i la lusitana. La que ha pogut superar els excessos humans és la hispànica, que actualment ja ha eixit dels seus enclaus rocosos a repoblar zones més accessibles. És especialment dramàtic lo final de la pirenàica, coneguda sobretot per la seua denominació en aragonès de Bucardo:

Cap a l’any 1900 ja s’havia extingit a França, mentre que a la vessant sud dels Pirineus només hi restava un reduït grup d’una cinquantena d’exemplars, massa petit com per a ser viable a llarg termini. A més, la protecció estatal no va arribar fins a 1973 i la declaració del Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido, única zona on resistia, va ser insuficient per a la seua supervivència. Altres mesures com la cria en captivitat i el posterior alliberament al medi natural, que podien haver minvat les possibilitats d’extinció, no es van prendre fins 1996, quan es va capturar una femella que va morir poc després en captivitat sense arribar a reproduir-se.

Malgrat tot, la població va mantenir-se estable per damunt de la trentena fins a 1981. no se sap massa bé per què, va minvar fins a 10 exemplars en 1993 i tan sols 2 en 1997. el darrer mascle va morir en 1999 a causa de l’avançada edat, deixant una sola femella coneguda com a Cèlia. Cèlia va morir en gener de 2000 quan li va caure a sobre un arbre que li destrossà el crani. Font: Viquipèdia.

Premi fotogràfic al cabridet de Greenwich 16 novembre 16UTC 2010

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, personal.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
add a comment

Esta foto que vaig presentar al VII Concurs Fotogràfic “Entorn, Paisatge i Medi Ambient” de la Comarca del Matarranya ha guanyat un Segon Premi.

La qualitat de les fotos que es van presentar, que passaven lo centenar, és increïble. I vaig veure fotos que em van encantar. Me fa sentir una mica mal el fet que gent que té passió per la fotografia, que hi passa hores, no veiguere recompensada la seua faena. La meua va ser una foto conseqüència de les casualitat. Reconec que és difícil fotografiar una cria de cabra. De fet, no n’haig segut del tot conscient fins que caçadors veterans m’han comentat que no n’havien vist mai cap. Ere una cria recent nascuda, que encara tenie el cordó umbilical sec.

La foto està presa al Meridià de Greenwich al seu pas pel límit entre la Franja i País Valencià. Coneixeu un dels meus objectius per aprofundir en lo pas d’este Meridià Zero pel Matarranya, que vinc seguint des de fa un temps. Recorrent lo Meridià camp a través, va ser com va aparèixer la casualitat. La càmera de fotos ere senzillíssima, que és la que m’acompanye a les excursions. Les qüestions que envolten lo pas de Greenwich pel Matarranya ja em van motivar escriure al Viles i gents. Tos enganxo el text: (més…)

%d bloggers like this: