Lo Matarranya (i la Franja) al Google Streets 12 Novembre 12UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: cinca, faió, favara, Franja, google, google maps, google streets, granja d'escarp, maps, Matarranya, mequinensa, Pena-roja, streets, torrent
2 comments
Google Streets és una extensió del Google Maps. Dona la possibilitat de cercar països, ciutats, poblacions, rutes… i fins i tot geolocalitzar rius, barrancs o masos. L’extensió de l’Streets, a més dels mapes, mostra una foto del punt que veus des del satel·lit.
Esta setmana Google ha fet públic un gran avall de fotografia de carreteres, a on s’han inclòs les carreteres del Matarranya. Podem veure des de Pena-roja…
…fins a Favara o el campanar vell de Faió. Si tos fixeu en la zona que es pot explorar, veureu que el detall és màxim: apareixen fins i tot la pista asfaltada de Fondespatla a Ràfels o la que va de Valljunquera a La Vall del Tormo. Però també s’ha de dir que no apareix la Carretera de La Ginebrosa a Aiguaviva, la vila més occidental de llengua catalana.
A esta aplicació també li podem traure una utilitat sociolingüística. Es pot veure que la Comarca del Matarranya ha canviat los seus cartells a on apareix la denominació de la Comarca en català i en castellà, per uns a on només apareix en castellà, entros per Arnes o entros per Valljunquera.
També es poden veure les pintades reivindicatives de Torrent de Cinca: Franja Sí. Franja No. Aragó Sí. Aragó No. Oriental. Calanistes. Patriotes. Kintos/es 2000 o les d’Albelda. O el cartell de la Granja d’Escarp, que per art de l’esprai passe a ser la Granja d’Escarpe.
Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya.Tags: castelló, castellón, cataluña, catalunya, Matarranya, país valencià, saragossa, tarragona, terres de l'ebre, valencià, zaragoza
1 comment so far
(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)
Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.
Autovia del Matarranya
Els confins de la llengua: El Matarranya 26 Juliol 26UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: alcalde, artur quintana, comarca, fontanet, francisco esteve, la codonyera, matarraña, Matarranya, mont-roig, natxo sorolla, paco, par, Pena-roja, president, teresa rodrigo, vall-de-roures
1 comment so far
L’Avui TV va estar fa poc al Matarranya interessats per la situació del català a la comarca. Apareixen professors, estudiosos, alcaldes i el president de la comarca, opinant sobre la situació i el nom de la llengua.
Un recorregut pel domini lingüístic permet constatar la vitalitat i la unitat de la llengua tot i les diferències de reconeixement legal. El català és present en indrets poc coneguts, com el Carxe o Tabarca
Facebook: Matarranya 2.0 28 Febrer 28UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, internet.Tags: facebook, internet, matarraña, Matarranya
add a comment
Fa un temps que ha hagut una riada de matarranyencs que s’han sumat al Facebook. La majoria coneixereu esta plataforma d’Internet a on se cree un espai propi en fotos, comentaris, enllaços, se poden conèixer els amics dels amics…. És una xarxa social en línia, i actualment compte en 175 milions d’usuaris a tot lo món. Al Matarranya seguim en peus juntets lo perfil mitjà de Facebook: gent d’entre 18 i 30 anys. Los adolescents han estat més lligats al Messenger i a les fotos penjades als Fotolog. I els majors de moment s’hi resistixen des del correu electrònic. Però l’extensió d’este model de comunicació serà qüestió de temps.
En tot això, ha aparegut tota una cultura matarranyenca del Facebook, que ara per ara està lligat a la novetat, com en lo seu moment ho estave el mòbil i els politons a tot volum, l’ús dels walkmans quan s’està parlant en una altra persona, o els cotxes tunejats. Sorprèn veure com la gent se trobe a Vall-de-roures fent uns tragos i es diu “ah, sí, a tu et conec, que et tinc al Facebook” o hi ha gent preocupada que li diu a l’amic que pensave que estave enfadat en ell perquè no li contestave al Facebook. A més, los que estan fora del circuit Facebook senten com si els calcigaren la punta del dit perquè algú els comente que ha vist una foto seua a Internet. També els negocis de l’oci, de les tecnologies, los grups de música, cada poble o algun departament del Consell Comarcal han obert lo seu espai per a tindre contacte directe en la gent. Esta tecnologia, com totes, d’aquí poc temps perdrà la novetat. I aprendrem a racionalitzar-la. Així que traem-li profit a les facilitats de comunicació que mos done. Al final, los que estem darrere, continuem sent les persones.
Article publica’t a la columna Viles i gents del periòdic La Comarca, 27/02/2009
L’evolució sociolingüística sense llei de llengües. El català a la Franja. 2 Juliol 02UTC 2008
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.Tags: aragó, baix cinca, catalunya, fraga, Franja, franja ponent català sociolingüística sociolinguisti, illes balears, llitera, Matarranya, país valencià, ribagorça, sociolingüística
add a comment
Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja. I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.
Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat 29 Febrer 29UTC 2008
Posted by xarxes in Franja.Tags: baix cinca, estadístiques, Franja, habitants, immigració, llitera, Matarranya, població, ribagorça
add a comment
Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement. Podeu veure el gràfic aquí.
Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.
Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %. Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana, Isàvena, la Sorollera i la Freixneda
A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.
Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.
El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella
Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.
Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.
I els Reixos deixen lo Trivial Catalunya al Matarranya 6 Gener 06UTC 2008
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, Franja, Matarranya, polèmica, pp, trivial, trivial catalunya, vall-de-roures
3 comments
Com veieu a la foto, los reixos també van passar pel Matarranya i a un familiar meu, que precisament està força relacionat en Vall-de-roures, li van deixar el Trivial Catalunya. És un regal que mai haguera fet ni m’haguera fet. Però vista la polseguera que va alçar el PP de Vall-de-roures perquè la vila eixie a la tapa del joc, me pareix un regal simpatiquíssim. Mireu, les xarlotades dels salvapàtries me desperten simpatia per la persona a qui les dirigixen.
Però quan vaig estar jugant en les tragetes una estona, vaig veure fins a quin punt los editors han volgut jugar tant tant taaant a voler agradar a tots que l’han cagat. Si deia a l’anterior post que el conflicte no haguera aparegut si s’haguera fet un Trivial dels Països Catalans (o Trivial en català o Trivial de la llengua catalana), ara veig que hi va haver tal desorientació en treure’l fins el punt que el joc és en bilingüe! Si estem acostumats a jugar al Trivial (Espanya) en les preguntes a una banda de les targetes i a l’altra mirar les respostes, a esta versió hi ha per una cara preguntes i respostes en català, i per l’altra preguntes i respostes en castellà. A qui se li ocorre fer un joc, a Catalunya, per a gent que té cert nivell educatiu, i que té certa vinculació en Catalunya, en castellà i català? Ja no dic que calgue fer una consulta a un sociolingüista… les evidències diuen que una persona en secundària feta i que té interès en saber la llegenda de l’origen de la quatribarrada sap català!
