Xarxes socials i llengües

Des del dilluns que ha escomençat lo curs Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat, que coordina Emili Boix als cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, Els Juliols. Els temes tractats afinen en les situacions diverses que passa el català en cadascun dels seus diversos territoris: la deriva substitutòria al País Valencià, els 25 anys d’Estatut d’Autonomia balears, el debat entre coneixements i usos a Catalunya, la culminació de la substitució a la Catalunya del Nord i l’Alguer o els reptes del multilingüisme. Al programa hi ha sociolingüistes de tot lo domini: Albert Fabà, Joan Melià, Andreu Bosch, Miquel-Àngel Pradilla, Gentil Puig, Joaquim Torres, Noemí Ubach i Carme Junyent. I a mi em toca parlar de la Franja. Parlaré de l’evolució sociolingüística sense llei de llengües. Repassaré la qüestió dels noms del territori i de la llengua, la identitat, els límits lingüístics, i per tant, del benasquès, de demografia, dels estudis sociolingüístics del català a la Franja en comparació amb la resta de territoris i de la sitaució de l’aragonès, del Manifest de Mequinenesa i tota la legislació sobre llengües feta a Aragó, els debats parlamentaris durant la reforma de l’Estatut i les successives promeses socialistes sobre la Llei de llengües, l’activisme lingüístic i les activitats dels secessionistes. Finalment, la presentació acaba amb una visió sobre el futur del català a partir de les seues condicions sociolingüístiques i els possibles futurs en l’arc parlamentari de l’Aljaferia. Com que les polítiques lingüístiques des de Saragossa difícilment seran suficients, mai, reflexiono sobre les vies per la estabilització i millora de la transmissió lingüística a la Franja, que passen inexorablement per que el català es faça un espai molt fort a l’escola. Amb o sense llei de llengües. Si no s’assegura l’alfabetització a una proporció molt important de població, el català pot consolidar els propers anys un procés de substitució lingüística pel castellà que ja es pot copsar entre escolars a la part central i nord de la Franja.  I serà difícilment revocable quan el procés estiga consolidat en tota una generació.

Ahir explicàvem que la Franja ha estabilitzat lo seu creixement demogràfic que venia experimentant des de l’any 2000. Aprofundint en les dades, sergregades per comarques i població, i mirant la seua evolució des de l’any 2000, on la Franja toca el seu sostre de despoblació, veig que la població ha augmentat en 1611 habitants en els darrers 7 anys, que és un 3 % de creixement.  Podeu veure el gràfic aquí.

Des de l’any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L’única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l’Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l’única que perd població, de l’ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l’evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l’any 2000 s’observen a  un únic nucli, que és l’originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d’entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l’etapa de creixement generalizat, també trobem entre l’any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d’entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s’han despoblat durant l’època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística d’Aragó.

Com veieu a la foto, los reixos també van passar pel Matarranya i a un familiar meu, que precisament està força relacionat en Vall-de-roures, li van deixar el Trivial Catalunya. És un regal que mai haguera fet ni m’haguera fet. Però vista la polseguera que va alçar el PP de Vall-de-roures perquè la vila eixie a la tapa del joc, me pareix un regal simpatiquíssim. Mireu, les xarlotades dels salvapàtries me desperten simpatia per la persona a qui les dirigixen.

Però quan vaig estar jugant en les tragetes una estona, vaig veure fins a quin punt los editors han volgut jugar tant tant taaant a voler agradar a tots que l’han cagat. Si deia a l’anterior post que el conflicte no haguera aparegut si s’haguera fet un Trivial dels Països Catalans (o Trivial en català o Trivial de la llengua catalana), ara veig que hi va haver tal desorientació en treure’l fins el punt que el joc és en bilingüe! Si estem acostumats a jugar al Trivial (Espanya) en les preguntes a una banda de les targetes i a l’altra mirar les respostes, a esta versió hi ha per una cara preguntes i respostes en català, i per l’altra preguntes i respostes en castellà. A qui se li ocorre fer un joc, a Catalunya, per a gent que té cert nivell educatiu, i que té certa vinculació en Catalunya, en castellà i català? Ja no dic que calgue fer una consulta a un sociolingüista… les evidències diuen que una persona en secundària feta i que té interès en saber la llegenda de l’origen de la quatribarrada sap català!