Xarxes socials i llengües

Despoblament i repoblament: evolució demogràfica de la Franja (1996–2011)

Natxo Sorolla

L’any 2011 la població total de la Franja es troba estabilitzada, prop dels 50.000 habitants.[1] El panorama demogràfic és divers al llarg del territori, i té dinàmiques ben diferenciades. La demografia de la Franja es defineix a partir d’una àrea central, assentada en la confluència de l’Ebre, el Cinca, el Segre i el Matarranya, que concentra la major part de la seua població. Mentre, a la resta del territori, les poblacions tenen una demografia menor. Fraga és la població major, amb 14.426 habitants. Al Baix Cinca destaquen Mequinensa (2.478 h.), Saidí (1.689 h.) i Torrent de Cinca(1.337 h.). Tamarit és el major població catalanoparlant de la Llitera, amb 3.711 h., i Altorricó en té 1.492. A la Ribagorça només Benavarri sobreïx poblacionalment, amb 1.180 h. Al Matarranya, Vall-de-roures en té 2.303, que va superar l’any 2004 l’altre gran municipi del Baix Matarranya, Maella (2.018 h.). A més, una població de l’Alt Matarranya, Calaceit (1.143 h.), i dos més del Baix Matarranya, Favara (1.263) i Nonasp (1.054), superen també els mil habitants.

Entre les poblacions més menudes de tota la Franja es troben Torredarques (95 h.) i el municipi de Viacamp i Lliterà (48 h.). Per tant, clarament, el major eix de divergència demogràfica a la Franja és per la mida dels municipis. La mitja és de 783 habitants per cadascun dels 62 municipis que conformen el territori. Però amb un gran pol de diferenciació entre Fraga i la resta de municipis.

Així, la població total de la Franja és de 48.514 habitants l’any 2011. I tal com sabem, gran part d’aquesta població és parlant de català. Segons les darreres dades (any 2004), el nombre total de parlants a la Franja és de 42.000.[2] L’evolució demogràfica de la població de la Franja és decreixent, per segon any consecutiu. La pèrdua és del 0,7% d’efectius, mentre que l’any anterior la pèrdua havia estat de només 0,1%. El màxim de població dels darrers anys se situa l’any 2009, amb 48.946 habitants. La xifra venia creixent des de l’any 2000, en què el territori va assolir el seu mínim històric, amb 46.075 habitants.

Pel que fa a l’evolució comarcal, ha estat un any amb dades negatives per a totes les comarques, fins i tot per al Baix Cinca (–0,4%), que l’any 2010 era l’única comarca que mantenia fluxos de creixement poblacional. Aquesta havia estat la comarca que major increment havia acumulat, fins els 20.379 habitants amb que compta actualment, i un creixement de fins a un 15,1% en la sèrie disponible (1996–2011).

Ben al contrari, la major part de les comarques de la Franja han acumulat pèrdues al llarg d’aquest període. El cas més exemplar de despoblament el representa La Llitera, que dels 9.986 h. que tenia l’any 1996 ha anat perdent paulatinament fins els 8.999 h. que té en l’actualitat, una pèrdua del 9,9%. Per contra, la dinàmica general del Matarranya ha estat d’estabilització en els pocs més de 15.000 habitants (15.461 h.). Amb tot, les dades de població han estat lleugerament més favorables al Mesquí/Bergantes, que no pas a la resta del Matarranya històric. En tot el període la conca alta del Matarranya ha mantingut xifres més baixes que no les que tenia inicialment, i el Baix Matarranya també ha mantingut xifres regressives, tot i que més moderades que no pas les del seu sud. Finalment, la Ribagorça catalanoparlant, que l’any 2011 té 3.768 habitants, no ha aconseguit al llarg de tot el període superar la seua xifra inicial de l’any 1996, situada poc més alt (3.879 h.). En resum, la dinàmica generalitzada a la Franja ha estat de reducció de població en totes les comarques al llarg d’aquesta dècada i mitja, a excepció del Baix Cinca.

Pel que fa a l’evolució municipal de la població al llarg d’este període (1996-2011) es marquen dues grans línies. D’una banda, els municipis amb dinàmiques generalitzades d’estabilitat i creixement, i de l’altra, els municipis amb dinàmiques generalitzades de decreixement. Entre els primers sobretot trobem la part central de la Franja, i entre els segons, tant el Matarranya com la Ribagorça. Però amb importants excepcions. De fet, al grup expansiu es poden diferenciar fins a quatre tipologies diferents, que van des dels municipis estables fins els que creixen d’una manera molt important:

-           En el grup que trobem les poblacions estables demogràficament es concentren els 19 municipis que mantenen variacions de població poc importants al llarg del període. Tenen una representació territorial molt àmplia: Alt Matarranya (La Canyada, Codonyera, Torre de Vilella, Queretes, Massalió) i tot el Baix Matarranya (Maella, Favara Nonasp i Faió) juntament amb Mequinensa, i l’altra gran població del Baix Cinca, Saidí. També l’àrea sud de la Llitera, i també més poblades, com Altorricó i Tamarit, a més de Vensilló. I a la Ribagorça, Benavarri, Estopanyà, Les Paüls, Monesma i Torlarribera.

-          En el grup que té un creixement moderat, es perdia població fins l’any 2002, que emprèn un creixement moderat fins el màxim de 2009 amb una mitjana del 117% de la població respecte la que tenia l’any 1996. És liderat sobretot per Fraga, però també hi ha Aiguaviva, de l’Alt Matarranya la Freixneda i Vall-de-roures, i de la Ribagorça, Castigaleu i Isàvena.

-          Entre els que tenen creixement molt important hi ha només dues poblacions: Bonansa i La Sorollera. Els dos són poblacions menudes amb certa repercussió política en els darrers anys. Entre el 1996 i el 1998 la població va decréixer, però a partir d’aquesta data el seu creixement s’accelera fins els seus màxims l’any 2005, havent sumat pràcticament el 50% més de població.

-          Finalment, Viacamp i Lliterà (Ribagorça) configura un fet diferencial, amb uns registres força distingits, donat que la seua població decreix fins l’any 2006, per fer un canvi en només un any, que fa augmentar la seua població en més de la meitat de la que comptava a l’inici de la sèries.

Al grup regressiu es poden diferenciar fins a 3 grups:

-          Els que decreixen moderadament, que són fins a 19 municipis. De mitjana han reduït la població fins a un 13% en aquesta dècada i mitja. Sobretot es forma per municipis de tot el Matarranya (Bellmunt, Ginebrosa, Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Fórnols, Fondespatla, Pena-roja, Torredarques, Torre del Comte, Vall del Tormo i Valljunquera), Vilella al Baix Cinca, Albelda, Castellonroi i Zanui a la Llitera, i a la Ribagorça, Lasquarri, Montanui i Beranui.

-          Els que decreixen abruptament  redueixen de mitjana fins a un 25% de la població en els 15 anys, de manera molt lineal. Fins a tres són del Matarranya (Lledó, Portellada i Ràfels), sis són de la Llitera (El Campell, Baells, Valldellou, Camporrells, Peralta de la Sal i Sant Esteve de Llitera) i dos són de la Ribagorça (Areny de Noguera i Tolba).

-          Els que decreixen fins l’any 2009 (grup 6) però que recuperen la població inicial. Arriben de mitjana al seu mínim l’any 2006, amb pèrdues de població de prop del 20%, i reinicien el creixement fins el 107% que aconegueixen només 4 anys més tard: Mont-roig al Matarranya, Torrent al Baix Cinca, i Pont de Muntanyana i Sopeira a la Ribagorça.

---

[1] La delimitació geogràfica de la Franja ha estat elaborada a partir de les poblacions històricament catalanoparlants. Com és habitual, hem tingut en compte els acords més habituals en la lingüística pel que fa a la delimitació dels parlars de transició entre el català i l’aragonès. Com a dada més rellevant d’aquesta selecció remarcarem que no s’ha inclòs les poblacions amb parlars de transició de la Vall de Benasc.