jump to navigation

Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés 27 Juny 27UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

Pallarés, M. (1921). Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó). Butlletí de Dialectologia Catalana, IX, 69-72.
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.
Anuncis

Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja: donant voltes a Desideri 7 Març 07UTC 2017

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , ,
add a comment

Captura.PNGEste domenge es fa la Marxa Senderista del Matarranya a Pena-roja. És una forma “ràpida” de visitar los punts principals del terme de Pena-roja. I sense ser explícit, volte l’obra de Desideri Lombarte. L’excursió passe pels Masos dels Molinars, a on va nàixer, la Creu del Llop, la Creu de Joseret, i pel Cingle de Sant Jaume, tres dels romanços populars que va escriure en vers. I passe per punts clau de la seua obra: lo toll bugader, lo Palanc…
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=16672530&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Powered by Wikiloc

Les tronades del Matarranya en català al temps de TV1 5 Setembre 05UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
add a comment

Ahir va aparèixer Pena-roja al temps de TV1 per via del Mas de Salvador (turisme rural recomanat!):

Tronada a Pena-roja de Tastavins 36mm i no pare de ploure

La locutora Mònica López va dir, en la normalitat que s’hauria de merèixer:

El tuit de hoy nos llega desde Peñarroya de Tastavins, en el Matarranya, en Teruel, y nos dice que las precipitaciones han sido intensas y que no paraba de llover

Picture2Vídeos i imatges d’À. Gian

Vall-de-roures, Beseit i la Freixneda, el més fotografiat del Matarranya 5 Setembre 05UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Tanel Tammet manté Sightsmap, espai a on es mapifica la geolocalització de les fotografies de Panoramio, Wikipedia i FourSquare. Com veieu, al Matarranya destaquen los grocs de Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda. Seguiment del turisme a temps real.

Matarranya fotos

PS: A Pena-roja encara tenim molta faena per a fer…. Però de moment, escomencem les Festes.

Avui fa 76 anys del naixement de Desideri Lombarte 7 febrer 07UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo mes de febrer de 1937, en plena Guerra Civil, va nàixer Desideri Lombarte, estudiós i escriptor polivalent de Pena-roja.

Cada vegada que reviso les novetats de Desideri a Internet, em sorprenen més coses! S’ha editat el seu llibre Les aventures del sastre Roc d’Arça (2012), s’ha anunciat que el 13 de juliol de 2013 es tornarà a representar la seua recreació d’una visita dels senyors de Calatrava a Pena-roja, el maig de 2012 els vallibonencs van tornar a visitar Pena-roja i es va tornar a representar la seua obra de teatre, Montse Castellà versiona la lletra de Vull un trosset de terra de D. Lombarte musicada per Túrnez i Sesé,

i Glòria Arrufat teatralitza La Creu del Llop.

i se segueix editant el seu article a la Wikipedia amb novetats.  Una autor prolífic, amb amples ressons.

Altres apunts relacionats:

 

Hi ha disponible el vídeo del “Bien Dicho” fet a Pena-roja 3 Octubre 03UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35.

AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho)

Es publica la informació genealògica dels censos de 1890 15 Juny 15UTC 2012

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, personal, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Un tweet de Juan Pablo Martínez m’ha posat en alerta de l’existència de la digitalització dels censos aragonesos de finals del segle XIX per part de l’associació genealògica AragónGen

Manyana, presentación d’o prochecto de vuedau de censos electorals d’o sieglo XIX por #AragonGen. Tos lo recomiendo! aragongen.org/index.php/2012…

Albre genealògic

Com sabeu, vaig ocupar unes quantes hores per a recrear lo meu l’albre familiar (L’albre genealògic: una xarxa social més). Això em va portar a tenir la data de naixement dels meus besiaios, nascuts a finals del segle XIX, i els noms i cognoms dels seus pares i iaios. Així que m’haig posat a buscar els seus noms a la base de dades d’AragónGen i… eureka! Allà estan, los meus quadribesiaios (pares dels meus rebesiaios) nascuts a la primera meitat del segle XIX. Trobo dates de naixement del 1836, professions de llauradors, los més afortunats, o jornalers los menys, si saben llegir i escriure, l’adreça, si són elegibles a les eleccions de 1891. Les dades de què disposo són censos electorals.  Les més velles del cens de 1890, per a les eleccions de 1891. Unes eleccions que restitueixen el sufragi universal masculí, i que per tant, els censos només disposen d’informació dels hòmens. Per a fer cerques, heu d’accedir a Búsquedas del menú superior de la web.

En tot cas, cal felicitar a l’Associació AragónGen per la gran faena feta i per posar-la a disposició pública.  Si demà esteu a Saragossa, tos animo a que acudiu a l’acte.

Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 Juny 13UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.

P1180524

Pena-roja i Vallibona, pobles germans.

Natxo Sorolla

Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96.  Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!

Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.

Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…

L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.

La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.

Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set  anys.

Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 Mai 04UTC 2012

Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.
Tags: , ,
add a comment

Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.

Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.

L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.

L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.

Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.

Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.

L’activitat frenètica d’un “poble tranquil” 5 Abril 05UTC 2011

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural, sociolingüística.
Tags: , , ,
add a comment

Quan parlo irònicament de la tranquil·litat dels pobles molts m’entendreu. Altres pensareu que no tinc gens de raó. Siga com siga, al Periódico de Aragón parlen de l’activitat cultural de Pena-roja (Matarranya). Dis-li “moguda”, dis-li “estrès”.

Peñarroya de Tastavins.

La ´movida´ cultural del Matarraña

Con poco más de 500 habitantes, el municipio turolense desarrolla una abrumadora actividad de ocio durante todo el año, con siete asociaciones que agrupan a todos los inquietos colectivos de la localidad.

03/04/2011 F. M. H.

Página 28 edición papelPez que se duerme, se lo lleva la corriente. Bien lo saben en Peñarroya, y no se trata de un desbordamiento del río Tastavins. Los vecinos no se resignan a que su tiempo libre transcurra entre la televisión y la videoconsola, y se han propuesto no dar tregua al calendario en cuanto a actos culturales y deportivos. Cuentan con nada menos que siete asociaciones para apenas 500 habitantes.La frenética actividad se refleja hasta en su alcalde, Francisco Esteve. “Somos tan pocos que tenemos que hacer todos de todo; yo no estoy en la asociación de jóvenes porque ya no lo soy, ni en la de Hípica porque no tengo caballo, ni en la de mujeres, claro”, explicaba, riendo, “pero sí en todas las demás”.

La más veterana es la Asociación Cultural Tastavins, que lleva más de diez años gestionando el Museo Etnológico Lo Masmut. Prácticamente la mitad de Peñarroya, más de 200 personas, la integran. “Para el museo colaboró todo el mundo aportando y restaurando elementos de la vida tradicional que tenían”, cuenta Ricardo Blanc, su presidente. “Pero además organizamos actos todo el año, hacemos charlas, montamos excursiones en San Jorge…”.

No se olvidan de ninguna franja de edad, contando también con actividades infantiles y actuaciones. “En julio se organiza el Mes Cultural con aún más actividades, como una excursión nocturna, la subida a la ermita de la Virgen del Carmen o actuaciones en el puente gótico. La respuesta de la gente incita a hacer más cosas”, afirma Blanc.

Lo mismo opinan los jóvenes, desde la Associació de Jóvens de Peñarroya. Hace diez años que se pusieron a la tarea de conseguir un ocio interesante para ellos, “una excusa para reunirnos todos, los que estudian o viven fuera, y dar un poco de visibilidad a nuestras inquietudes”, como explica Nacho Sorolla, de los que están “desde el principio”.

Nacho, como otros compañeros, está pasando el relevo a las nuevas generaciones, pero sigue involucrado. “Siempre nos hemos centrado mucho en el Franja Rock“, cuenta, “que intenta traer grupos de música joven que es difícil que se oigan aquí. Intentamos potenciar lenguas minoritarias como el catalán que se habla aquí –con los Draps como buque insignia–, o el aragonés”.

Con sus 35 miembros como media, organizan presentaciones de libros y charlas “sobre despoblación rural, cooperación internacional u otros temas que nos puedan interesar”. Sus actividades se van diversificando también por la buena acogida, como la Trobada de Gaiters, encuentro de dulzaineros, en realidad. “La gente de fuera alucina de la participación juvenil”, presume.

Lo de las mujeres en casa viendo el culebrón tampoco casa con la filosofía de Peñarroya. La asociación de mujeres de la Dona Peñarrogina, con sus casi 60 socias, no so solo organizan cursillos de encaje de bolillos o patchwork, sino que se ponen teatreras. Han organizado un grupo dramático, La Quiquereta, que como explicaba Dolores Beltrán “empezó como distracción, pero ya nos han llamado de pueblos de alrrededor”. Y es que se reunieron hasta 600 personas para ver a los artistas en el pabellón, representando tanto obras clásicas como de nueva creación, como La suerte de la fea, la guapa la desea.

La asociación musical Peñarbes pone la banda sonora. Surgida hace 15 años por la inquietud de los vecinos de Peñarroya y Herbés (Castellón), de los que tomó el nombre, hoy en día cuenta con 45 miembros en la banda, “una barbaridad para un pueblo de 500 habitantes”, como explica la directora, Ana Reyes Palos. Al principio se apuntaron todos los chicos del colegio, se contrataron profesores y se compraron instrumentos… Hoy, el impulso sigue solo en una banda joven, de 20 años de media, con cantera y clases de música.

El club de fútbol, que en solo tres años consigue reunir a cien forofos como local, o el club de Hípica, que comienza a expandir sus redes por la comarca, son otros ejemplos del trabajo en equipo que caracteriza al pueblo. Pero quizá lo que mejor lo simboliza son Los Calatravos. “Cada tres años, organizamos una recreación de la visita de los caballeros de la Orden de Calatrava para recaudar impuestos desde Alcañiz”, explican desde el pueblo. En esta especie de mercado medieval colaboran todos: Las mujeres organizan talleres de oficios, los jóvenes aportan música y teatro por la noche… De todo menos aburrirse, casi al contrario. “Los jóvenes me decían en fiestas que entre música por la mañana, niños por la tarde y conciertos de noche, habrá que ir dejando cosas porque no dan abasto”, contaba el alcalde, riendo.

Un, dos, tres, Pena-roja i res més!

%d bloggers like this: