jump to navigation

Suport militar des de l’aeroport de Saragossa a la Guerra de Síria (?) 28 Desembre 28UTC 2016

Posted by xarxes in aerotranstorn, Matarranya.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

A vegades al Matarranya se senten vols relativament baixos que desperten la curiositat. I normalment són vols que van direcció a algun dels aeroports propers (principalment Castelló o Terol) o vols no comercials que van per davall dels 10km d’altura. Este és lo cas dels vols d’ahir. Cap a migdia cridave l’atenció un motor. Ere un Hércules militar en vol baix, que habitualment hi passe. De Madrid va anar fins a Sardenya, va fotre mitja volta, i sobrevolant lo Matarranya, va aterrar a Saragossa. Fent algunes consultes, apuntaven que feia refueling és a dir, abastia de combustible en vol a altres aparells.

captura

A la tarda va tornar a sobrevolar el Matarranya (ell, o un bessó), però esta vegada ja en destinació fins l’àrea d’Adana, a Turquia, a només 200km d’Alep, lo camp de batalla sirià.captura7

Anuncis

“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. 16 Octubre 16UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).

Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni  només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.

El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.

Continua la internacionalització de Desideri Lombarte gràcies als projectes menuts per normalitzar el Matarranya 3 febrer 03UTC 2011

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Fa un temps que explicàvem com de lluny arribaven alguns projectes menuts que s’han fet per donar visió del Matarranya a l’exterior i per a cohesionar el territori. Amb la intenció d’unir grups de diversa procedència al voltant del Matarranya, l’Associació Cultural del Matarranya va donar suport al projecte Sons del Matarranya, que capitanejava Marc Martí.

Veiem com a partir d’este projecte, Mallacán produia una canço a partir de Desideri Lombarte i alguna gent penjava els seus  assajos de bateria acompanyant les lletres de Desideri Lombarte.

Mesos més tard veiem com grups com Azero naturalitzaven les cançons en català gravades en aquell projecte als concerts fets a Saragossa

I ara el que trobem és la internacionalització de Desideri Lombarte. Mallacán van anar al Japó a fer uns quants concerts. I al vídeo que han fet podem veure un munt de japonesos ballant la poesia de Desideri Lombarte (minut 28)

(més…)

La il·lusió d’un metro Saragossa-Barcelona per 17€ 19 gener 19UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, personal.
Tags: , , , , , ,
add a comment

Fa tres anys exactament, quan quasi tot estava ja llest per a inaugurar l’AVE Barcelona-Saragossa, la premsa, i amb ella tots, sommiavem els bitllets populars per a l’Alta Velocitat: Un `metro-AVE´ unirá Zaragoza y Barcelona a precios populares. La premsa en deia  “metro Saragossa – Barcelona”, que aniria a uns preus que rondarien 17€. La realitat actual és més cruga. El bitllet més barat només es troba amb mesos d’antelació i en els dies de menor flux. Eixe bitllet costa 26,3€, molt més del que pareixia que seria el preu estàndard (17€). Los bitllets habituals, fora d’ofertes, en classe turista, valen entre 30€ i 65€.
AVE

Autovia del Matarranya – Viles i Gents 16 Setembre 16UTC 2009

Posted by xarxes in Matarranya.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

(Publicat el 17 de setembre de 2009 al diari La Comarca)

Aragó, Catalunya i el País Valencià han discutit sobre el recorregut de l’Autovia 68. Saragossa és un pol d’atracció menor, però central, entre la costa catalana, la “Y basca” i la capital del regne. Lo recorregut entre Saragossa i Alcanyís no s’ha discutit. Però en arribar a les Ventes de Valdealgorfa los de la Corona d’Aragó no es posen d’acord. I no es posen d’acord perquè és històric, esperable, habitual i pronosticable que mai mos posarem d’acord.
Les elits polítiques valencianes diuen “’eixida per Vinaròs”. Per tres raons de pes: perquè Vinaròs és valencià, perquè el govern valencià és del PP i perquè fent defensar posicions contràries a dos govern autonòmics socialistes pot fer la pinça al govern estatal. Catalunya diu “eixida per Tarragona”. Per dues raons: perquè Tarragona és catalana i perquè Catalunya és catalana. I el tercer en disputa, Aragó, diu “eixida per Vinaròs”. Tant clar ho té que suma quatre raons: perquè Vinaròs no és català, perquè Tarragona és catalana, perquè el govern valencià no és català i perquè el govern català és català. Com dirie Sabina, “nos sobran los motivos”. Fora conyes, tot l’arc parlamentari aragonès, des de la seua ala dreta espanyolista fins l’ala esquerra aragonesista, no vol fer passar l’autovia per Salou. Com s’entén que no vulguen baixar rapidet a l’apartament de la platja?
Des del Matarranya, m’encante la idea d’obrir un nou pol d’atracció econòmica a les abandonades Terres de l’Ebre, i obrir-me el món passant per Morella. La potencialitat econòmica de Vinaròs –Amposta – Tortosa és forta. A més, lo govern català està reparant lo greuge històric en que havie deixat la carretera Vall-de-roures – Tortosa. Així que escomencen a construir-se unes Terres de l’Ebre potents que enllaçon millor Castelló en Tarragona, València en Barcelona, i per tant, lo Matarranya en lo món.

Autovia del Matarranya

Futbol, ideologia i selecció als territoris de llengua catalana i Aragó (III) 3 Agost 03UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, personal, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
3 comments

Amb este apunt tanco la sèrie sobre futbol i ideologies. Centro l’anàlisi en los resultats per a Catalunya, el País Valencià i Aragó.

Utiltzarem l’escala ideològica (1=extremaesquerra i 10=extremadreta), afició per la selecció espanyola 1=molt, 2=bastant, 3=poc i 4=gens)  i partit votat a les eleccions de 2004 del Congrés de l’estat . Els resultats de les eleccions es poden consultar aquí.

Catalunya

  • El 76% dels aficionats és del Barça, el 12% del Madrid i el 5% de l’Espanyol.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 225, 34 i 14 enquestats de cada equip.
    • El Nàstic té el 1%  dels aficionats.
  • No hi ha diferències significatives en l’eix dreta-esquerra entre el Barça (4,1), el Madrid (4,3) i l’Espanyol (4,2).
  • Els aficionats del Barça tenen poc interès per la selecció espanyola (2,7), els del Madrid bastant (1,9) i els de l’Espanyol se situen en un punt intermig (2,3).
  • Tot i que en proporcions no massa distants, l’afició del Barça es distingeix per estar per sobre de la mitjana en votants de CiU i ERC i la del Madrid amb els votants del PSC. En ambdós aficions són majoria els enquestats que declaren haver votat el PSC l’any 2004.
    • No hi ha suficients mostra d’aficionats de l’Espanyol per extreure dades significatives estadísticament.

País Valencià

  • El 46% dels aficionats és del València, el 21% del Barça i el 20% del Madrid.
    • La mostra de l’enquesta (n) compta respectivament amb 84, 38 i 36 enquestats de cada equip.
    • El Vila-real té el 1% dels aficionats
  • L’afició del València és molt més conservadora (5,6) que la del Barça (4,1), i la del Madrid obté un resultat intermedi, proper a la del València (5,2).
  • L’afició barcelonista al País Valencià és la que té menor interès per la selecció espanyola (2,5), però amb més interès que la barcelonista a Catalunya. Tan la del València com la del Madrid tenen bastant interès en la selecció (2 i 2,1 respectivament).
  • La meitat dels aficionats al València vàren votar el PP i un terç al PSOE.
  • La meitat dels aficionats del Barça van votar el PSOE i un terç al PP.
  • Els aficionats al Madrid voten en similar proporció al PP i al PSOE, amb certa avantatge per al PP.
  • Només s’aprecien votants d’Esquerra Unida al Barça.
  • Tant el València com el Barça tenen una bossa d’una dècima part de votants d’altres partits, que possiblement són votants del Bloc.

Aragó

  • La major part dels aragonesos són saragossistes (71,9%) quedant la resta dividits en dos terços de madridistes (15,8%) i barcelonistes (7%).
    • La mostra (n) compta respectivament amb 41, 9 i 4 enquestats de cada equip. Esta mostra és molt reduïda per a confiar amb suficient confiança en els resultats.
  • Tot i que les dades apunten que l’afició del Saragossa és més progressista (4,9) que la del Madrid(5,6), la mostra no és suficient potent per a confirmar-ho. La més progressista és la del Barça (4,5).
  • Tant les aficions del Madrid com del Barça estan bastant interessades en la selecció (1,6 i 1,8 respectivament), mentre que la del Saragossa tenen menor interès (2,4). (la diferència és signficativa estadísticament).

Les Illes Balears no tenen suficient mostra per a poder comparar les ideologies i vot dels aficionats al Mallorca, Barça i Madrid

(més…)

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27UTC 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
9 comments

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

(més…)

Català i aragonès es manifestaran a Saragossa dissabte vinent 11 Mai 11UTC 2009

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , ,
add a comment

Dissabte vinent (16 de maig) parlants de català i/o aragonès, i tots aquells defensors del multilingüisme a Aragó, es manifestaran a Saragossa. El punt de trobada és a les 12h a la glorieta Sasera. És una gran fita en dos sentits:

  • En la llarga trentena d’anys que fa que no està prohibit fer manifestacions, parlants de català i aragonès ixen als carrers de Saragossa per a reclamar el que fa anys demanen des del món cultural, polític, social…
  • La manifestació ha defugit de sigles, i està convocada per la societat civil. I li donen suport totes les grans entitats en defensa del català i l’aragonès. Cosa que desafortunadament fins ara era una cosa molt complicada.

Us deixo amb un acudit d’Azagra i uns quants enllaços:

Desde la Plaza del Pilar os deseamos “Feliç any nou” 5 gener 05UTC 2008

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , , ,
10 comments

Ahir una amiga que viu a Saragossa m’explicave que este cap d’any a Saragossa l’ajuntament havie regalt raïms per a les campanades i que per una banda de la bosseta hi posave “Feliz año nuevo” i per l’altre “Feliç any nou”. Un error i avant, com és lògic. Però a Saragossa els temes del català són un rebombori per a segons quins sectors. Ja hi havie algunes cartes al director que es queixaven que nadamenos que a la Plaça del Pilar havie passat això. Aconseguim lo retall del diari a on hi ha una de les cartes a l’Heraldo i el text és per a agarrar-lo en pinzes (podeu ampliar clicant a la foto).
Desde la Plaza del Pilar
Lo senyor Rubén Abuin fa la introducció a la carta dient que, com a aragonès, cal mirar l’esperançador futur que s’obre el 2008 en objectius com Gran Scala, i a les tradicions, entre les que considere la missa. Davant d’esta presentació ideològica de la persona, poc més cal dir: Gran Scala i missa. Continue ja entrant en lo tema, que és que els raïms tenien una inscripció en català. Almenys reconeix la llengua. I és ara quan comence a buscar les obscures raons: que si els de l’Ajuntament se beneficien de les accions que puguen tindre a empreses catalanes del raïm, que si Belloch és bilingüe… Per sort, acabe el seu discurs tipista dient que almenys les hagueren pogut fer en aragonès. Cal donar-li tota la raó: lo més lògic a Saragossa és fer-les en aragonès. Però finalitza en aquella lògica lapidària que fa veure que el català i Aragó mai han tingut res a veure: “ya que yo vivo en Aragón y no tengo por qué saber nada de catalán“. Per sort, no ha recordat a Carod-Rovira i els bens de la Franja quan escrivia tot això… però jo crec que també tenie ganes de fer-los un repàs ;-) Tipical spanish (o segons em recomanen, tipical espanyolisme)!

%d bloggers like this: