jump to navigation

Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania 29 Novembre 29UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , , , ,
trackback

Ahir presentàvem les conclusions preliminars de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (pdf). Per a mi ha estat un plaer treballar-hi, juntament amb Anchel Reyes, sociòleg de Jaca i company del Seminari Aragonès de Sociolingüística. I sobretot centrar-me en l’estudi de les interaccions entre els alumnes d’Echo, la població en què la llengua té més vitalitat, fins i tot entre els xiquets. Los primers resultats llancen respostes, però encara més preguntes i reptes. Perquè en part la situació dels xiquets d’Echo és similar als resultats a l’estudi que vaig fer a les comarques centrals de la Franja (tesi doctoral), amb un ús de l’aragonès (o bilingüe) d’aproximadament una quarta part de les interaccions. Una tendència que observem a Echo i a la Franja és que l’ús de la llengua minoritzada només emergeix quan té un bon recer, és a dir, quan hi ha prou densitat de parlants de la llengua minoritzada. Perquè quan aquests estan més dispersos se sol imposar la llengua majoritària. De fet, detectem un trencament de les normes endogrupals, on al voltant d’un de cada cinc alumnes que té l’aragonès com a llengua familiar no l’usa amb altres aragonesòfons familiars, que és una ruptura similar a la que detectem al Baix Cinca i Llitera (i no al Matarranya, amb l’estudi de Currubí).

També trobem tendències diferents, com el major ús de l’aragonès també entre els bilingües familiars que no pas el que observem en les poblacions catalanoparlants, o que els xiquets més menuts usen menys aragonès, sobretot perquè n’hi ha menys als que els pares els haiguen parlat la llengua. Però sobretot crec que és rellevant una informació: als grups de discussió ens comentaven que el fet cabdal per a l’ús era si la mare transmetia la llengua als fills, “indiferentment” de la llengua del pare. I observem que entre els infants, hi ha un major ús entre les xiques. Això contravé la situació general de l’aragonès, que està masculinitzat (estudi del Cens sociolingüístic de 2011), i en general les dinàmiques d’interrupció de les llengües minoritzades occidentals, perquè si hi ha diferències de gènere, les dones solen adoptar-les abans. Esta situació és una oportunitat per a l’aragonès a Echo. Però també és una amenaça, perquè les dinàmiques demogràfiques actuals promouen més la despoblació femenina. I aquí resideix l’essència de les polítiques lingüístiques necessàries: treballar per l’aragonès és treballar contra la despoblació femenina. S’han d’empoderar les xiques, empoderar els jóvens, fer-los propietaris del seu futur.

Si prenem un prisma general del treball, mostra com els microestudis ens estan servint per a tenir una imatge general de la situació sociolingüística a Aragó: Echo té una situació sociolingüística assimilable a la del Baix Cinca i Llitera, amb un procés obert de trencament de les normes sociolingüístiques que els situa en l’avantsala de la substitució lingüística. El Matarranya manté encara una posició sociolingüística millor. Amb estudis del mateix estil a la Ribagorça catalanoparlant i aragonesòfona, la Val de Chistau, o el Baix Matarranya i Mequinensa, tindríem una imatge prou fidedigna de quina és la situació real del català i l’aragonès entre les noves generacions.

Algunes referències:

 

Anuncis

Comentaris»

1. Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengües - La Franja - 29 Novembre 29UTC 2017

[…] Source: Conclusions preliminars sobre l’estudi de l’aragonès a la Jacetania | Xarxes socials i llengüe… […]

2. Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües - La Franja - 11 Desembre 11UTC 2017

[…] poc el col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès […]

3. Presentació de l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania a HuescaTV | Xarxes socials i llengües - 11 Desembre 11UTC 2017

[…] col·lega Anchel Reyes presentava a HuescaTV l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (conclusions preliminars), les llengües a Aragó al Cens de 2011, i altres estudis que realitzem des del Seminari Aragonès […]

4. Presentacions a Jaca i Echo de l’estudi sociolingüístic sobre l’aragonès | Xarxes socials i llengües - 18 Desembre 18UTC 2017

[…] dia 28 de desembre presentarem a Jaca i a Echo l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania (vídeo). A mi em fa especial il·lusió presentar resultats al territori, perquè sempre és més […]

5. Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» | Viles i Gents - 5 gener 05UTC 2018

[…] La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüístic ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania. […]

6. N. Sorolla: Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» (Viles i Gents, La Comarca) | Xarxes socials i llengües - 8 gener 08UTC 2018

[…] La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüística ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania. […]

7. Recer sociolingüístic: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no» - La Franja - 15 gener 15UTC 2018

[…] La llengua aragonesa va ser una de les llengües de la Cancelleria de la Corona d’Aragó. A Torrecilla, Casp o Valdealgorfa se conserven veus de l’aragonès com fiemo (fem) o ababols (roelles). I al nostre català del Matarranya tenim característiques que coincideixen en l’aragonès, com lo pronom i el substantiu de la frase *tos agarraré el *totxo. Però més enllà del nostre aragonès residual, l’aragonès és una llengua viva. Al Seminari Aragonès de Sociolingüístic ham tingut lo plaer d’estudiar la situació sociolingüística a la comarca de la Jacetania. […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: