jump to navigation

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios 25 Novembre 25UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
trackback

Viles i gents publicat a La Comarca del 22 de novembre de 2013

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios

N. Sorolla

L’últim monument que s’ha alçat a la “dignitat” del Matarranya és una pintada que diu “Yo parlo chapurriau”. L’afirmació demostre moltes coses. Però en sobreïx una: que abans de l’atac de nervis no s’han mirat lo diccionari de la Real Academia Española: “Chupurrear: hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Dir-li xapurriau és una innovació del segle XX que algú que no mos estimave massa va patrocinar. I es podrie contrargumentar, en la línia del marketing més contemporani: “Yo no soy tonto”.

“Sempre li ham dit chapurriau”. És una mitologia reiterada i desgastada, però pete les bases de la història. Serie certa si no fore perquè no hi ha rastre de “xapurriau” als segles XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV… La memòria oral és molt curta en lo temps. Pels iaios només coneixem part del segle XX. I un segle quede una mica isolat a la llarga història del Matarranya.
Per posar un exemple de com li dien a la llengua los iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios: “que Peñarroya confronta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la unión se hablava en lengua catalana cerrada”. Una afirmació de l’any 1608, en un judici pels drets de Pena-roja de cobrar impostos a Fórnols. I és que al Matarranya, en realitat, “sempre li ham dit català”.
“Llibre dels establiments, estatuts e ordinacions del lloc de la torre del comte, fets e ordenats per los jurats e consell del dit lloc ab expres consentiment de la senyoria”. Així es va fundar La Torre del Comte l’any 1503. I és que recorrent als iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios, no només sabem que li dien català, sinó que tenien la dignitat d’usar-lo com a llengua oficial. I és que “lo català ha sigut llengua d’ús oficial al Matarranya”.
Hi ha contraris a dignificar el Matarranya. S’oposen a dignificar els pobles, la llengua, lo paissatge, la gent, la història… i ho amaguen en xapurrianismes, urbanitismes, desarrollismes o elitismes. Però hi ha institucions que, de forma calmada, però valenta, no renuncien al que signifique recuperar la història del Matarranya. Estes setmanes unes lletres ben grosses i ben verdes los han confirmat que van pel bon camí.

Comentaris»

1. Hipòlit Solé - 25 Novembre 25UTC 2013

La memòria és molt curta.

2. Benito Segarra - 27 Novembre 27UTC 2013

Natxo, lluitar contra la ignorància i la mala fe, és molt difícil.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: