Aerotranstorn al Matarranya (Viles i gents, N. Sorolla) 10 Juny 10+01:00 2016
Posted by xarxes in aerotranstorn, Franja, Matarranya.Tags: aviació, flights, Matarranya
1 comment so far
Viles i gents, publicat a La Comarca, 9/6/2016.
Aerotranstorn al Matarranya
Natxo Sorolla
Vivint al Matarranya naixes en la idea que el pas continu dels avions forme part de la normalitat. Però no és així a tot arreu. I menys a punts tan allunyats dels aeroports. Avions de tot Europa, a l’altura de Benasc, agarren una línia recta nord-sud, que passant per Favara, Maella, Massalió, la Freixneda i la Portellada, creue lo meridià 0 a Pena-roja (Greenwich), fins los aeroports de València i Alacant. Si fixeu la vista a les cotes més altes del Matarranya, també veureu la línia de retorn per Mont Caro. En l’increment del turisme i residents europeus al sol i la platja del sud, també s’incremente el tràfic de la línia, i d’alguna forma l’aerotranstorn s’integre en la nostra normalitat. De fet, a Maella hi ha un far de senyal de ràdio (VOR) que guie este tràfic aeri. I per Youtube corren multitud de vídeos sobre el tràfic aeri mundial, que demostren que, per més que pensem que la humanitat és complexa, a nivell aeri mos comportem lo més paregut possible a les files que fan les formiguetes.
Avió en proves de l’Aeroport de Terol
Però quan deixes d’assumir esta normalitat del tràfic aeri veus vols particularment interessant. Aixina es van descobrir los vols secrets de la CIA, que segrestave gent arreu del món per a transportar-los a presons americanes i torturar-los. Un aficionat mallorquí va fotografiar un Boing a l’aeroport de Palma, com multitud de spotters ho fan al món. La imatge va servir a periodistes alemanys, suecs i nordamericans per a desvetllar fins a 125 vols secrets de la CIA a Espanya, i 1080 a tota Europa.
Al Matarranya els vols singulars més evidents són los caçabombarders de la base militar de Saragossa, que per temporades trenquen la quotidianitat del més despreocupat. Però prestant una mica més d’atenció pel soroll es perceben vols especialment baixos (per davall dels habituals 10km d’altura).
Avió militar Creta Xipre -Rota
Gràcies als radars en línia se poden resseguir. Alguns vols de proves, en maniobres circulars de descens–ascens a les Balears, i unes caramboles damunt lo Matarranya, retornen a l’Aeroport de Terol, taller de l’aeronàutica europea. Pel soroll també destaquen alguns avions especialment grans, com l’Hercules que fa dos setmanes eixie de Creta Xipre, i passant pel Matarranya, se dirigie a la base militar de Rota, potser en relació en los conflictes àrabs.
Conèixer l’entorn forme part de la humanitat. I l’aerotranstorn és una part més del nostre entorn matarranyenc.
Article relacionat: Lo Matarranya de l’escut antimíssils i el canvi climàtic
Casquetes de xocolate (Viles i gents) 8 febrer 08+01:00 2016
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: casqueta, casquetes, Matarranya, souvenir, turisme, xocolate
1 comment so far
Viles i gents publicat a La Comarca el 5/2/2016
Casquetes de xocolate
Natxo Sorolla
“La famosa tortilla poco pasada de cocción, pero mucho de precio”. Sí. Este és lo comentari més fidedigne que trobo a Tripadvisor d’una famosa tortilla navarra que em vaig cruspir en visita turística a Bascònia. I com és lògic, en tal operació composada per dos dotzenes d’ous, va arribar el moment que pensava si no estava menjant truites molt per damunt de les meues possibilitats. I em preguntava com havia arribat a eixe punt de no retorn gastronòmic. Però és que la funció de qualsevol turista és eixa: fer l’imbècil.
Hores abans estàs a casa, te poses lo vestit de guiri, agarres la maleta, la poses al cotxe, i carretera i manta. I sobretot, t’incrustes lo magnífic cervell de turista full equip. Sense cap sana intenció de saber realment com és aquella gent que visitaràs. Simplement, vols passar-t’ho bé. Te debatràs contínuament entre descansar o estressar-te posant un cromo més a la teua col·lecció de puestos visitats. I sobretot, conviuràs en un patiment suprem: no deixar-te res de la Guia de les 10 coses essencials que has de fer si vas a… Perquè penses que allò més dramàtic sèrie trobar-te en eixe punt crític que, explicant als coneguts les mil meravelles del viatge, ix lo sabut que et pose entre l’espasa i la paret dient “però de verdat has estat a… i no has tastat/fet/vist …? Què fort!”. Per això et dixes portar per qualsevol aborigen que et recomane com a típica la truita de kilo i mig, i orgia d’ous i pataca que et fots entre pit i esquena. Faltarie! I was here!
Sí, molt sovint som turistes i mos ho passem bé fent allò que haurie d’estar contemplat al codi penal: fer aberracions perquè a la consciència col·lectiva es consideren com a essencials per als que visiten algun puesto. I aixina et pots trobar a les Rambles centenars de turistes rojos com una gamba, en gorro mexicà, i fotent-se una paella a les 12 de la nit. Al món desenvolupat funcionem aixina.
Perquè quan arribes a un espai desconegut, la màxima confiança sobre què menjar i què fer és en un guia que està fart de repetir diàriament que “aquí la gent sol anar a/menjar…”. Encara que ell fa dècades que no ho fa com a autòcton. O en un tio en lo que només fa uns segons que t’has creuat pel carrer i que, com a molt, intuixes que no és foraster perquè no fa la teua pinta de pixapins.
I aixina, jo haig acabat visitant castells de dubtós valor al país dels Càtars, menjant sípia de sabor incert a alguna taberna gaditana i fotent-me vi rebullit a un carrer gelat de fred. Però és que Llenguadoc són los castells, Cádiz són los chocos i Berlín és lo vi calent. I punt.
L’Aude ha sabut reinventar-se en lo seu país dels càtars que, evidentment, combine en lo formatge dels càtars, en lo vi dels càtars i qualsevol excentricitat dels càtars. Berlín ha convertit lo seu antic homenet dels semàfors soviètics en símbol turístic de clauers, samarretes o didals. Kukuxumusu s’ha fet d’or associant la duresa del San Fermín en la figureta simpàtica del bou multisouvenir. I estos invents se col·loquen a bon preu al turista, perquè no n’hi ha cap que marxo sense el souvenir de rigor.
És per això que sempre em plantejo què deu ser el que un guiri es deu imaginar que els autòctons fem/mengem diàriament al Matarranya. Segur que entre tots hi podem donar forma. Però va per davant l’axioma irrefutable que la casqueta és lo nostre símbol nacional. Qualsevol bar i racó turístic matarranyenc haurie de tindre lo seu mostrador de casquetes, clauers de casquetes i samarretes simpàtiques de I love casqueta. I evidentment, tota la seua indústria complementària de la restauració: desconstrucció de casqueta, casqueta salada i menú especial de degustació casquetera. Podeu no estar-hi d’acord, i penseu que tenim coses millors per a col·locar al turista. Però només que sigue per caritat en los aborígens llépols: penseu que la casqueta de xocolate pot portar a qualsevol sibarita a un estat de shock papil·logustatiu. Reflexionem-hi!
Any 1923: “Se necesita médico para pueblo de la provincia de Teruel de habla catalán” 14 Setembre 14+01:00 2015
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: català, Fórnols, La Vanguardia, Matarranya, metge, xapurriau
6 comments
A partir de les notes de Pedro J. Bel, es va saber que el 16 de desembre de 1923 l’alcalde de Fórnols demanava un doctor per a la vila amb un anunci a La Vanguardia, i que hi especificava que la població era “de habla catalán”:
Per a Artur Quintana, que situa l’origen de la denominació pejorativa de xapurriau a principis del XIX, això significaria que no és fins després de la Guerra Civil que es consolida la denominació de xapurriau. Una prova més que tomba allò de sempre li ham dit xapurriau i el xapurriau dels iaios dels nostres iaios
L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 Juliol 30+01:00 2015
Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: 2014, baix cinca, català, enquesta, EULF14, Franja, lingüístics, llengua, llitera, Matarranya, ribagorça, sociolingüística, usos
7 comments
Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.
- A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
- Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
- L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
- La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
- El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
- Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
- Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
- Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
- El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
- La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
- Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
- Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
- Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
- Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.
«Abanicos» de PPARSOE (Viles i gents) 29 Mai 29+01:00 2015
Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.Tags: Matarranya, par, Podemos, pp, psoe
add a comment
Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015
«Abanicos» de PPARSOE
Natxo Sorolla
Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.
Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.
Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.
És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.
La consellera del LAPAO parla català a la Franja 18 Mai 18+01:00 2015
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.Tags: català, lapao, Matarranya, serrat
2 comments
La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].
Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.
Dos xarrades geoestratègiques a la Franja: Marcelino i el Dret a decidir 21 Octubre 21+01:00 2014
Posted by xarxes in xarxes.Tags: baix cinca, cha, Chunta, favara, fraga, marcelino iglesias, Matarranya
1 comment so far
Ningú mos ha avisat i la Franja pareix que ha pres una posició geoestratègicament important. En qüestió de 95 hores desembarquen Marcelino Iglesias a Favara per a parlar d’Incertesa a la Franja: entre castellans i catalans, nosaltres al mig i Chunta Aragonesista a Fraga per a parlar d’Aragó i el dret a decidir. Dos xarrades que es presenten molt interessants. Sobretot perquè les dos s’han anunciat única i exclusivament en castellà. Potser és premonitori.
L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català 24 Setembre 24+01:00 2014
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, Carmen Calvo, català, educació, Franja, IES, lapao, Matarranya, optativitat, secundària, teruel
1 comment so far
Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).
Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”
Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.
En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.
Les tronades del Matarranya en català al temps de TV1 5 Setembre 05+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: El Tiempo, Mas de Salvador, Matarranya, Mònica López, Pena-roja, TV1
add a comment
Ahir va aparèixer Pena-roja al temps de TV1 per via del Mas de Salvador (turisme rural recomanat!):
Tronada a Pena-roja de Tastavins
#matarranya@monicalopez_tve 36mm i no pare de ploure pic.twitter.com/V8eHUxk8hz
La locutora Mònica López va dir, en la normalitat que s’hauria de merèixer:
El tuit de hoy nos llega desde Peñarroya de Tastavins, en el Matarranya, en Teruel, y nos dice que las precipitaciones han sido intensas y que no paraba de llover
Vídeos i imatges d’À. Gian
Vall-de-roures, Beseit i la Freixneda, el més fotografiat del Matarranya 5 Setembre 05+01:00 2014
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.Tags: beseit, fotos, freixneda, Matarranya, Pena-roja, vall-de-roures
1 comment so far
Tanel Tammet manté Sightsmap, espai a on es mapifica la geolocalització de les fotografies de Panoramio, Wikipedia i FourSquare. Com veieu, al Matarranya destaquen los grocs de Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda. Seguiment del turisme a temps real.
PS: A Pena-roja encara tenim molta faena per a fer…. Però de moment, escomencem les Festes.
Xarxes socials i llengües 