Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX 7 Juny 07+01:00 2018
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.Tags: Matarranya, Montroig, ràfels, toponimia, vall-de-roures, Vallderroures
1 comment so far
Dimecres que ve (13/6/2018) los professors de la Universitat de Saragossa Javier Giralt i Maite Moret presentaran a Alcanyís lo llibre que analitze els textos en català del Matarranya durant lo segle XIV. Allà es comprove com la toponímia original és l’autòctona. Després hi ha tot un procés de castellanització, que deu arribar al seu punt àlgid durant lo segle XVI, en què desapareix la llengua en la documentació escrita. Però a principis de segle XX encara hi ha topònims del Matarranya que a la premsa en castellà s’escriuen en català. Ho haig “descobert” gràcies a un magnífic recopilatori de notícies de premsa de Vall-de-roures que fa Enrique Puch, i que tos recomano visitar. N’enganxo alguns que haig detectat, com Montroig i Rafels:
8 febrero 1901
Con motivo de haberse incluido en el plan extraordinario de carreteras, los trozos 2ª la de Beceite a Gandesa y 3ª de Valderrobles a Montroig, se han celebrado en esta última población fiestas y regocijos populares.
La realización de esta obra, tanto tiempo en proyecto, es de gran utilidad para las comunicaciones rápidas entre Tortosa y el Bajo Aragón. Diario del Comercio pág. 2
27 febrero 1909
Tortosa, 25.- Un sujeto que llegó a esta ciudad en el tren de esta madrugada para tomar el coche y dirigrse a Valderrobles, fue conducido a la Inspección de Vigilancia por el vigilante del barrio de Ferreries por presentar síntomas de enajenación mental.
Averiguose que el detenido se llama Pascual Sipres Ortiz, natural de Rafels, provincia de Teruel, que procedía de Barcelona. Diario del Comercio pág. 2
Fixeu-tos que apareix un castellanitzant “Valderrobles”, i no l’aragonesitzant “Valderrobres”. En diaris en català també apareix la versió castellanitzant:
24 julio 1915
La política. Els reformistes.
L’escriptor Manuel Rovira i Serra ha dirigit un manifest als afectes del districte de Valderrobles presentant-se com a futur candidat reformista, i fent exposició de les seves idees polítiques. Poble Català any 12 nº 3772
Però en diaris en català també apareix la recuperació del topònim tradicional Vall-de-roures:
30 junio 1922
L’Administració principal de Correus ha convocat la subhasta de conducció del correu des de Tortosa a Vallderroures, sota el tipus de 18.900 pessetes. Poden presentar-se els plecs a Tarragona, Tortosa o Gandesa fins al dia 15. Seràn oberts el dia 20. La Veu de Catalunya any 32 núm. 8.188-8.200
De fet, hi ha dos línies d’investigació molt interessants per a gent de lingüística històrica. Una és analitzar el procés de castellanització per via dels documents, i també de la toponímia, que pareix que és més lenta. L’altra és investigar la introducció de la denominació xapurriau al Matarranya, i xapurreat a la Llitera. Les dos vies crec que poden ser molt fructíferes.
“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28+01:00 2018
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: Matarranya, toponimia, valderrobres, vall-de-roures
1 comment so far
(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).
Natxo Sorolla
Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.
Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».
Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».
Toponimia als mapes de l’exèrcit 2 Setembre 02+01:00 2008
Posted by xarxes in personal.Tags: filologia, geografia, lingüística, mapes, toponimia
add a comment
Fa alguns dies que m’estic barallant en mapes d’escala menuda, inferior al 1:100.000. Són els que habitualment venen a les llibreries i els fa l’exèrcit (espanyol, clar). Carrégalo es queixava fa pocs dies, al Viles i gents del diari La Comarca, que s’ha oblidat lo nom de les Corregudes de la joia per a passar a dir-se Carreres del pollastre. I també parlar de la toponimia, perquè el Riu Escorça ha passat als mapes com a Arroyo de Monroyo o Riera de Mont-roig.
Però este no és dels més greus que et trobes als mapes. Les traduccions són entenibles en una Espanya monolingüe, gran i sobretot poc lliure. Però el problema és que a l’equip els falta un filòleg. Entre el desconeixement absolut de la llengua , i la encara més llunyana aproximació etimologica, apareixen coses com:
- Mas de les Feixes -> Mas de les Faises
- Mas d’Eixendri -> Masia de Chendri
- Mas de Matarraboses -> Mas de Matarrabasas
- Mas de Lligomar (etimològicament, Lluís Gomar) -> Mas de Lligumá
- Mas de Joan Blanc(h) -> Mas de Chuamblanes
La qüestió és si l’exèrcit compta amb algun tipus de protocol per a la correcció i millora de la toponimia dels seus excel·lents mapes per a excursionistes. Però excel·lents només topogràficament. Gens ni mica lingüísticament a la que salten la frontera lingüística. Els haig enviat un correu fent la consulta.
Però veig que els mapes no es poden comprar més que en CD (i especificant el DNI). I el preu marcat a la web és de 7.500. Suposem que pessetes. El que diu molt de les possibilitats que l’exèrcit sigue, en este cas, un exèrcit 2.0 ;-)
PS: La història no acaba amb els mapes de l’exèrcit. Si busqueu a Desideri Lombarte (dels primers i principals escriptors de la Franja) a l’edició castellana de la Wikipedia veureu que no va nàixer al Mas del Molina:
Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins (Aragón, España), 1937 – Barcelona (España) 1989) fue un escritor e investigador aragonés en lengua catalana. Nace en el Cortijo del Molinar (…)
Xarxes socials i llengües 