jump to navigation

Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX 7 Juny 07UTC 2018

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Dimecres que ve (13/6/2018) los  professors de la Universitat de Saragossa  Javier Giralt i Maite Moret presentaran a Alcanyís lo llibre que analitze els textos en català del Matarranya durant lo segle XIV. Allà es comprove com la toponímia original és l’autòctona. Després hi ha tot un procés de castellanització, que deu arribar al seu punt àlgid durant lo segle XVI, en què desapareix la llengua en la documentació escrita. Però a principis de segle XX encara hi ha topònims del Matarranya que a la premsa en castellà s’escriuen en català. Ho haig “descobert” gràcies a un magnífic recopilatori de notícies de premsa de Vall-de-roures que fa Enrique Puch, i que tos recomano visitar. N’enganxo alguns que haig detectat, com Montroig i Rafels:

8 febrero 1901
Con motivo de haberse incluido en el plan extraordinario de carreteras, los trozos 2ª la de Beceite a Gandesa y 3ª de Valderrobles a Montroig, se han celebrado en esta última población fiestas y regocijos populares.
La realización de esta obra, tanto tiempo en proyecto, es de gran utilidad para las comunicaciones rápidas entre Tortosa y el Bajo Aragón. Diario del Comercio pág. 2

 

27 febrero 1909
Tortosa, 25.- Un sujeto que llegó a esta  ciudad en el tren de esta madrugada para tomar el coche y dirigrse a Valderrobles, fue conducido a la Inspección de Vigilancia por el vigilante del barrio de Ferreries por presentar síntomas de enajenación mental.
Averiguose que el detenido se llama Pascual Sipres Ortiz, natural de Rafels, provincia de Teruel, que procedía de Barcelona. Diario del Comercio pág. 2

 

Fixeu-tos que apareix un castellanitzant “Valderrobles”, i no l’aragonesitzant “Valderrobres”. En diaris en català també apareix la versió castellanitzant:

24 julio 1915
La política. Els reformistes.
L’escriptor Manuel Rovira i Serra ha dirigit un manifest als afectes del districte de Valderrobles presentant-se com a futur candidat reformista, i fent exposició de les seves idees polítiques. Poble Català any 12 nº 3772

 

Però en diaris en català també apareix la recuperació del topònim tradicional Vall-de-roures:

30 junio 1922
L’Administració principal de Correus ha convocat la subhasta de conducció del correu des de Tortosa a Vallderroures, sota el tipus de 18.900 pessetes. Poden presentar-se els plecs a Tarragona, Tortosa o Gandesa fins al dia 15. Seràn oberts el dia 20. La Veu de Catalunya any 32 núm. 8.188-8.200

De fet, hi ha dos línies d’investigació molt interessants per a gent de lingüística històrica. Una és analitzar el procés de castellanització per via dels documents, i també de la toponímia, que pareix que és més lenta. L’altra és investigar la introducció de la denominació xapurriau al Matarranya, i xapurreat a la Llitera. Les dos vies crec que poden ser molt fructíferes.

Anuncis

“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28UTC 2018

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Vall-de-roures, Beseit i la Freixneda, el més fotografiat del Matarranya 5 Setembre 05UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Tanel Tammet manté Sightsmap, espai a on es mapifica la geolocalització de les fotografies de Panoramio, Wikipedia i FourSquare. Com veieu, al Matarranya destaquen los grocs de Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda. Seguiment del turisme a temps real.

Matarranya fotos

PS: A Pena-roja encara tenim molta faena per a fer…. Però de moment, escomencem les Festes.

Punxant la història del Matarranya: Dj. Piti 24 Abril 24UTC 2014

Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja.
Tags: , , , , , , , , , ,
2 comments

(Viles i gents publicat al diari La Comarca el 25/04/2014)

Mos ha dixat un matarranyenc central. Piti ere d’aquelles persones que engranen sectors d‘un territori. La seua activitat punxant música a diferents locals de Vall-de-roures, i sobretot la seua sociabilitat, lo situaven al centre de gent molt diversa.

L’any 2007 estàvem intentant iniciar una revista de Jóvens del Matarranya, que no va acabar eixint. Vaig pensar que la primera persona que havíem d’entrevistar ere a Piti. Perquè des de la cabina tenie una vista especialment potent del Matarranya nocturn. Observave les diferents cultures electròniques de cada poble del Matarranya, i parlave en passió sobre estils que per a un profà sonaven només com bum, bum, bum!

Vam estar xarrant, però sobretot vaig estar escoltant. Plovie, i buscant silenci per a la gravadora, mos vam situar a la part alta de Vall-de-roures en un cotxe. Xarrave apassionat, i pràcticament no li calien preguntes, perquè escrivie la història musical i nocturna del Matarranya lligant temes com un artesà.

Explicave com se va iniciar punxant música sent un adolescent i les bases dels locals: Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground. Blay entonces ja ere garito de canyoneo.” I dels estils dels pobles: “A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros”. I entenie l’enginyeria social que hi ha en punxar música: “Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.”

Parlave d’un territori que superave fronteres: “La gent de la comarca són d’anar a Amposta, o la Florida o al poble.Calaceit va tindre la seua època. Dien que ere part de la Ruta del Bakalao. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant canyero, Barcelona moltes cultures, Madrid més radical… Aquí tens cultura madrilenya, valenciana, catalana, tens de tot.”.

Un record d’un matarranyenc dels que escriuen la nostra història local. [Entrevista completa a vilesigents.wordpress.com].

 

“A la Freixneda són maquineros i los d’Horta són houseros. Les sagaletes quan escolten cantades se tornen loques.”

Dj. Piti – New Blay − Vall-de-roures

Entrevistem a Dj. Piti que treballe al New Blay de Vall-de-roures. Tal com li agrade explicar, quan escomence les sessions suaument en música electrònica observe l’escena matarranyenca cada dissabte. Passe del dance i el house al techno i el bumpin. Des de les cabines ha aprés a analitzar la festa i a la gent del Matarranya. Pràcticament sense preguntes, explique apassionadament què fan les nostres tribus nocturnes.

Piti, quan vas escomençar a punxar música?

Tenia 15 anys, ma germana treballave al Pedris i sempre hi anava sol i la gent no et die res. Al Blay ere diferent, ere “mira els crios estos”. I un dia me van dir que si volia provar d’entrar a la cabina. I al cap de 8 mesos ja estava punxant a la Discoteca, perquè havien tingut un problema en los discjoqueis un 24 de desembre. Havia practicat en Micolau a la discoteca i m’ho van oferir.

Quines diferències hi ha entre la música que punxes ara i la d’entonces?

Quan vaig escomençar a punxar ere música més alternativa, techno dels 80: U2, REM, Depeche Mode i també treballàvem en discos de house, trance o techno. Lo techno és la base de tot. Tu si li baixes revolucions fas house, més lent. Si li fiques veus fas dance. Si l’acceleres fas màquina. Lo techno és la base de tot. Entonces ere música molt obscura, en poca llum, en tota la gent colocada, però com a cabres… eren les mescalines, los àcids.

Eixe tipus ere la música que posaven a tots los pubs de Vall-de-roures?

No te cregues. Ere molt selectiu, perquè només ho ficàvem a la Discoteca, al Pedris i al Blay, però al Blay ja ere una mica més comercial. Ja no ere el Bay Blay, ere el New Blay, i escomençaven a posar música més comercial, no ere lo que és ara.

Quina evolució han fet los pubs de Vall-de-roures en música?

Buff! Lo que se manté sempre i se mantindrà és lo Camelot. La Terrassa té el seu estil underground, en música molt diferent a tot. La Discoteca la portave Severo quan jo hi estava. Després los ho va passar a Joaquín i Marcial, després la va agarrar Tarrós i jo ja vaig baixar a Blay. 5 o 6 anys porto a Blay. Entonces ja ere garito de canyoneo. Però no és bum bum bum!. Lo Blay no és només crios. Jo escomenço la sessió en una música que possiblement li agradarà més a gent més gran que als més jólavens

Cada tipo de gent necessite un tipo de música diferent?

Quan entre un grup de gent de la Freixneda, són maquineros a tope. Entonces a lo millor entre un grup d’Horta i els d’Horta són houseros, més Metro, més ambientals. La gent de Pena-roja són molt heavies, tio, molt raros. (Risses) Los de Fondespatla són molt maquineros. Les sagaletes de Vall-de-roures o de Lledó, són sessions cantades, se tornen loques. En les de la Vall, tens un disco que de la barra les portes a la pista, sempre, automàtic. Perquè ho tens tot preparat per a que vaiguen tots a la pista o per a que marxon tots a la barra. Jo quan vaig escomençar a la discoteca m’ho dien: has de conseguir que la gent vingue a la barra, i quan tingue el cubalibre a la mà, vaigue a la pista a ballar. I al cap del rato quan s’haiguen acabat lo cubalibre, ho has de tornar a calmar per a que tornon a vindre a la barra. Les persones som com les ovelles i les vaques. A on va un, van tots.

Cada temporada hi ha un pub que funcione i la gent pareix que només vaigue a aquell i no vaigue als altres. Com funcione això?

Lo dia que a la Discoteca porten a un fiera, molt trallero, los crios hi aniran. Eixe dia és bon dia per a fer un remember a Blay i cridar a la gent més gran per a que escolton música que els mole més a ells, de quan eren uns criets. És una forma de contrarestar. Ara fa menos de mig any que hi hagut un bum! a la Discoteca. Quan lo Blay va escomençar a ser New Blay tota la gent anave allí, i la Discoteca se va escomençar a currar unes festes, unes camareres, unes go-gos i unes històries. Que sempre és bo que hi haigue locals, perquè la competència és bona, li donen vida al poble. Abans la gent suave dels horaris. Inclús a Setmana Santa estaves hasta les 12 del matí. Però ara tens que complir l’horari.

A Vall-de-roures se pot punxar i experimentar en qualsevol música?

Aquí si te passes molt en alternatives xungues la gent se despiste. L’electro va ser un bum i la gent ho ha acceptat molt. Però claro, Vall-de-roures no és una capital, que si vas a un local i no t’agrade vas al costa que n’hi ha un altre. Aquí no, o vas a lo que vas o la cagues. La gent ho volten tot. Vall-de-roures no el pots encaixar dins d’una zona. Alacant és més canyero, Barcelona és més del house, són molt guais, aquella gent són moltes cultures, Madrid és més del radical, del bumpin, de discoteca grossa, los valencians és més per a botar… Aquí la gent s’ho minge tot perquè tens cultura madrilenya, cultura valenciana, cultura catalana, tens de tot.

La música techno té suport de la gent i de les institucions?

No. T’has de buscar la vida tu, sobretot als pubs. Lo que fem natres és per al nit, quan la gent descanse. Les discoteques grans estan a polígons perquè molesten. I entonces, ningú apoye això. Perquè una discomòbil és diferent al que fem natres. Una discomòbil símplement te fiquen música paxanguera, que és lo que la gent vol sentir.

A part, hi ha alguna cosa més alternativa, les raves

Conseguir permisos per a fer raves és molt difícil. Una rave és una festa exterior, al monte. Però per exemple la que fan al Pantano de Casp la monten en permisos. Però si la fan a un mas, fiquen una jaqueta al camí i tu passes i “cap a dins que és per aquí”. I si ve la policia paren la festa i gent detinguda i tot lo rotllo perquè és il·legal.

Cap dels pobles del costat fa sombra als dissabtes de nit de Vall-de-roures?

Vall-de-roures, al ser capital de comarca té gent sempre. Ara mateix han obert la De Luxe a Casp i diuen que està molt bé. Però la gent ja ha d’agarrar lo cotxe i si no té molt de renom, no…! A Alcanyís no hi ha res, està mort. Gandesa competència zero. Amposta la putada és que està a Catalunya i els Mossos d’Esquadra, buferes, registres, de tot. La gent de la comarca són, o d’Amposta, o de la Florida o del poble. Calaceit va tindre la seua època, en la Volumen, que la gent die que Calaceit ere part de la Ruta del Bakalao, la gent pujave de València, pujaven per Amposta, anaven a Calaceit, Madrid, Saragossa o a on fore. Però eren molt vacilons. Però van fotre una redada a la discoteca i al VSD i ho van tancar. Però si foten una bona redada xapen un garito.

 

Moltes gràcies, Piti. Mos veem lo dissabte!

 

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios 25 Novembre 25UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
5 comments

Viles i gents publicat a La Comarca del 22 de novembre de 2013

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios

N. Sorolla

L’últim monument que s’ha alçat a la “dignitat” del Matarranya és una pintada que diu “Yo parlo chapurriau”. L’afirmació demostre moltes coses. Però en sobreïx una: que abans de l’atac de nervis no s’han mirat lo diccionari de la Real Academia Española: “Chupurrear: hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Dir-li xapurriau és una innovació del segle XX que algú que no mos estimave massa va patrocinar. I es podrie contrargumentar, en la línia del marketing més contemporani: “Yo no soy tonto”.

“Sempre li ham dit chapurriau”. És una mitologia reiterada i desgastada, però pete les bases de la història. Serie certa si no fore perquè no hi ha rastre de “xapurriau” als segles XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV… La memòria oral és molt curta en lo temps. Pels iaios només coneixem part del segle XX. I un segle quede una mica isolat a la llarga història del Matarranya.
Per posar un exemple de com li dien a la llengua los iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios: “que Peñarroya confronta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la unión se hablava en lengua catalana cerrada”. Una afirmació de l’any 1608, en un judici pels drets de Pena-roja de cobrar impostos a Fórnols. I és que al Matarranya, en realitat, “sempre li ham dit català”.
“Llibre dels establiments, estatuts e ordinacions del lloc de la torre del comte, fets e ordenats per los jurats e consell del dit lloc ab expres consentiment de la senyoria”. Així es va fundar La Torre del Comte l’any 1503. I és que recorrent als iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios, no només sabem que li dien català, sinó que tenien la dignitat d’usar-lo com a llengua oficial. I és que “lo català ha sigut llengua d’ús oficial al Matarranya”.
Hi ha contraris a dignificar el Matarranya. S’oposen a dignificar els pobles, la llengua, lo paissatge, la gent, la història… i ho amaguen en xapurrianismes, urbanitismes, desarrollismes o elitismes. Però hi ha institucions que, de forma calmada, però valenta, no renuncien al que signifique recuperar la història del Matarranya. Estes setmanes unes lletres ben grosses i ben verdes los han confirmat que van pel bon camí.

Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) 23 Novembre 23UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
add a comment

Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts  (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.

Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.
Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV)

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III) 23 Novembre 23UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Les eleccions de 2011 s’han convertit en una data clau, on el PSOE ha perdut una bossa importantíssima de vots, arribant al seu mínim històric de diputats. Les eleccions de 2004 van ser les que el PSOE va entrar al Govern d’Espanya amb un suport majoritari, desbancant el PP del poder. És per això que prenem estos dos moments claus de la política dels darrers anys com a referència dels canvis en el vot polític al Matarranya.

Si analitzem estos resultats a nivell municipal trobem que en primer lloc  hi ha una agrupació de poblacions on ha crescut el vot al PP–PAR (a la dreta del Gràfic 2), i a l’esquerra aquelles on ha decrescut, o ha crescut molt poquet, a favor de creixements de CHA –IU o el PSOE. El cas més exemplar seria el de Lledó,a la banda dreta, on el PP–PAR ha fet la pujada més important del Matarranya amb 9,4 punts, o Torredarques, a la banda esquerra, on el PSOE ha baixat 14,8 punts, i ha crescut 11,4 punts CHA–IU. A la part inferior del gràfic hi ha les poblacions on el PSOE ha baixat més, ja siga com a Fórnols que ha perdut 12,5 punts en vot al PSOE a favor sobretot de CHA–IU, o Arenys de Lledó, que ha perdut 12,4 punts en vot al PSOE a favor del PP–PAR. A la part superior hi ha les poques poblacions on el PSOE ha guanyat algun punt en votants, tals com Valljunquera (+3,3) o la Portellada (+1,8).

Gràfic 2 – Diferència en els resultat a les eleccions de 2011 i 2004 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

De fet, si comparem el vot que la coalició PP–PAR ha obtingut l’any 2011 (eix vertical) i el que van obtindre els dos partits l’any 2004 (eix horitzontal), podem fer una visió general dels canvis. És ben cert que hi ha una gran relació entre una dada i l’altra, amb una coincidència de fins al 71,4% en els valors (R quadrat). Però també és ben cert que els canvis no són negligibles. Totes les poblacions que se situen per damunt la línia perpendicular són aquells on la coalició ha obtingut més vots l’any 2011, que com cal esperar, són la majoria. Però a algunes el vot ha caigut d’una manera molt important, tals com Torredarques (–14,8 punts), La Portellada (–5,3), Valljunquera (–4,2) o Pena-roja (–3,9).

Gràfic 3 – Resulats del PP i el PAR a les eleccions de 2011 (eix vertical) i a les eleccions de 2004 (eix horitzontal). Matarranya.

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III)

Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) (II) 22 Novembre 22UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, Pena-roja, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Els resultats electorals al Matarranya en les eleccions de 2011 al Congrés espanyol dels diputats han portat una majoria de vots a la coalició del PP i el PAR, que ha sumat més de la meitat dels vots (56,6%). Un terç dels vots són els que ha pogut mantenir el PSOE (32,6%). I la coalició entre CHA i IU ha sumat fins a un 7% dels vots matarranyencs, que juntament amb els vots a la resta de partits sumen fins a un de cada deu vots del territori. En totes i cadascuna de les poblacions ha vençut la coalició PP–PAR, trobant la seua majoria més important a La Portellada (71,4%) i Ràfels (70,5%). Les majories del PP-PAR més ajustades són les de Valljunquera (46,8%), Arenys de Lledó (47,1%), Queretes (48,4%) o Torre del Comte (49,5%).

Per a ajudar a interpretar els resultats de totes les poblacions del Matarranya a nivell local hem efectuat una anàlisi factorial. Hi ha un grup de poblacions  (a la banda dreta del Gràfic 1) amb majoria molt important del PP-PAR, d’entre el 60% i 70%, i vot molt reduït al PSOE, al voltant del 20%. S’hi integren Ràfels, La Portellada, Mont-roig, Fondespatla o La Vall del Tormo. En oposició a este, hi ha una altra agrupació de poblacions que vindria marcada per les poblacions on el PP també ha vençut, però es manté amb força el PSOE i es manté amb força el bipartidisme, amb més del 40% del vot al PSOE (a la banda esquerra del Gràfic 1) tals com Arenys de Lledó, Valljunquera, Torre del Comte, Queretes o Calaceit. A la part inferior hi ha els partits que tenen una representació important de la tercera força amb la coalició IU i CHA, tals com Torredarques (18,2%), Fórnols (9,8%), Vall-de-roures (11%) o Pena-roja (10,5%).

Gràfic 1 – Resultat a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.
Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N)

Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) 21 Novembre 21UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, Matarranya, sociologia.
Tags: , , , , , , , , ,
1 comment so far

Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:

PP-PAR PSOE IU-CHA ALTRES
Arenys de Lledó

47,1

46,4

4,3

2,2

Beseit

59,3

28,7

7,2

4,8

Calaceit

51,2

40,6

5,0

3,2

Fondespatla

67,4

21,2

7,6

3,8

Fòrnols

59,0

31,1

9,8

0,0

La Freixenda

58,1

30,4

5,5

6,0

La Portellada

71,4

23,6

3,7

1,2

La Vall del Tormo

69,9

26,2

0,5

3,3

Lledó

57,9

34,7

1,1

6,3

Massalió

61,0

29,7

5,0

4,3

Mont-roig

68,1

19,1

8,0

4,8

Pena-roja

52,3

32,1

10,5

5,1

Queretes

48,4

42,9

5,7

3,0

Ràfels

70,5

19,3

4,5

5,7

Torre del Compte

49,5

44,1

4,3

2,2

Torredarques

58,2

21,8

18,2

1,8

Vall-de-roures

55,0

30,1

11,0

3,9

Valjunquera

46,8

43,8

6,9

2,6

MATARRANYA

56,6

32,6

7,0

3,7

 

Val la pena invertir en emissores electròniques en català! 5 Agost 05UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

Al final la normalització lingüística de les diferents àrees de la Franja depèn en bona mesura d’un cúmul de casualitats, de polítiques lingüístiques més o menys conscients des de la societat civil, suport tímid d’institucions locals, i altres qüestions que difícilment es poden programar des d’un despatx de direcció de política lingüística. Evidentment, les polítiques aragoneses si alguna cosa han fet fins ara ha estat treballar per arraconar el català i l’aragonès. Veure si la Llei de llengües resol alguna cosa.

Al Matarranya hi ha pobles més acostumats a viure el català en normalitat. Vall-de-roures, a pesar que hi ha més mobilitat poblacional, més turisme (d’origen català) o més opcions de diversitat ideològica, mai ha destacat per ser capdavanter en viure el català en normalitat, ni per tindre cap grup ultural que utilitzo el català en normalitat. Ni les elits conservadores actuals, que explícitament s’expressen en castellà a ràdios en català, ni les elits progressistes que hi han governat. En el panorama nocturn mai s’ha viscut en normalitat la pròpia llengua. Però encara menys en el sector de la música electrònica. Quan los DJ’s locals punxen mai utilitzen lo català, encara que la seua audiència és majoritàriament catalanoparlant. És una grata sorpresa que davant este context s’anuncio en català un festival electrònic a Vall-de-roures.

Per les locucions és molt possible que la publicitat siga de FlaixFM. I este ús normal del català es pot sumar a la Festa Flaix que es va fer el mes de juliol. Per a cobrir les despeses del malauradament fracassat ascens de l’equip de futbol, a la festa es punxave locutant en català. Dos grans avenços que no serien possibles sense una emissora electrònica en català. Felicitats FlaixFM!

%d bloggers like this: