jump to navigation

“Vall-de-roures”, de tota la vida 28 Març 28UTC 2018

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , ,
1 comment so far

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Anuncis

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios 25 Novembre 25UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
5 comments

Viles i gents publicat a La Comarca del 22 de novembre de 2013

Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios

N. Sorolla

L’últim monument que s’ha alçat a la “dignitat” del Matarranya és una pintada que diu “Yo parlo chapurriau”. L’afirmació demostre moltes coses. Però en sobreïx una: que abans de l’atac de nervis no s’han mirat lo diccionari de la Real Academia Española: “Chupurrear: hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Dir-li xapurriau és una innovació del segle XX que algú que no mos estimave massa va patrocinar. I es podrie contrargumentar, en la línia del marketing més contemporani: “Yo no soy tonto”.

“Sempre li ham dit chapurriau”. És una mitologia reiterada i desgastada, però pete les bases de la història. Serie certa si no fore perquè no hi ha rastre de “xapurriau” als segles XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV… La memòria oral és molt curta en lo temps. Pels iaios només coneixem part del segle XX. I un segle quede una mica isolat a la llarga història del Matarranya.
Per posar un exemple de com li dien a la llengua los iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios: “que Peñarroya confronta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la unión se hablava en lengua catalana cerrada”. Una afirmació de l’any 1608, en un judici pels drets de Pena-roja de cobrar impostos a Fórnols. I és que al Matarranya, en realitat, “sempre li ham dit català”.
“Llibre dels establiments, estatuts e ordinacions del lloc de la torre del comte, fets e ordenats per los jurats e consell del dit lloc ab expres consentiment de la senyoria”. Així es va fundar La Torre del Comte l’any 1503. I és que recorrent als iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios, no només sabem que li dien català, sinó que tenien la dignitat d’usar-lo com a llengua oficial. I és que “lo català ha sigut llengua d’ús oficial al Matarranya”.
Hi ha contraris a dignificar el Matarranya. S’oposen a dignificar els pobles, la llengua, lo paissatge, la gent, la història… i ho amaguen en xapurrianismes, urbanitismes, desarrollismes o elitismes. Però hi ha institucions que, de forma calmada, però valenta, no renuncien al que signifique recuperar la història del Matarranya. Estes setmanes unes lletres ben grosses i ben verdes los han confirmat que van pel bon camí.

Val la pena invertir en emissores electròniques en català! 5 Agost 05UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

Al final la normalització lingüística de les diferents àrees de la Franja depèn en bona mesura d’un cúmul de casualitats, de polítiques lingüístiques més o menys conscients des de la societat civil, suport tímid d’institucions locals, i altres qüestions que difícilment es poden programar des d’un despatx de direcció de política lingüística. Evidentment, les polítiques aragoneses si alguna cosa han fet fins ara ha estat treballar per arraconar el català i l’aragonès. Veure si la Llei de llengües resol alguna cosa.

Al Matarranya hi ha pobles més acostumats a viure el català en normalitat. Vall-de-roures, a pesar que hi ha més mobilitat poblacional, més turisme (d’origen català) o més opcions de diversitat ideològica, mai ha destacat per ser capdavanter en viure el català en normalitat, ni per tindre cap grup ultural que utilitzo el català en normalitat. Ni les elits conservadores actuals, que explícitament s’expressen en castellà a ràdios en català, ni les elits progressistes que hi han governat. En el panorama nocturn mai s’ha viscut en normalitat la pròpia llengua. Però encara menys en el sector de la música electrònica. Quan los DJ’s locals punxen mai utilitzen lo català, encara que la seua audiència és majoritàriament catalanoparlant. És una grata sorpresa que davant este context s’anuncio en català un festival electrònic a Vall-de-roures.

Per les locucions és molt possible que la publicitat siga de FlaixFM. I este ús normal del català es pot sumar a la Festa Flaix que es va fer el mes de juliol. Per a cobrir les despeses del malauradament fracassat ascens de l’equip de futbol, a la festa es punxave locutant en català. Dos grans avenços que no serien possibles sense una emissora electrònica en català. Felicitats FlaixFM!

%d bloggers like this: