jump to navigation

Presentació de “Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013” 6 Juny 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , ,
add a comment

Ham mantingut uns intercanvis molt interessants en Xaquín Loredo, del Seminari de Sociolingüística del gallec, sobre com ham elaborat los grups sociolingüístics en l’anàlisi de diferents enquestes, com l’EULP13. La propera setmana en presenten los resultats de la seua aplicació al gallec. Una bona notícia!

logo-RAG-150.jpgA Real Academia Galega acollerá o vindeiro luns, 12 de xuño, ás 11 horas, a presentación en rolda de prensa do volume Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013. O traballo, elaborado no seo do Seminario de Sociolingüística da RAG, achega unha visión panorámica da situación da lingua galega e sinala as tendencias que marcan a súa evolución desde a década dos noventa ata o momento actual.

Font: Seminario de Sociolingüística, Real Academia Galega (RAG), academia.gal

Presentació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2014) 18 Mai 18UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

La Generalitat de Catalunya, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa presentaran les principals dades de l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) el proper 31 de maig, a les 11 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.

La presentació institucional anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, el vicerector de Política Acadèmica de la Universitat de Saragossa, Gerardo Sanz, el vicepresident executiu del Consorci Campus Iberus, Julio Lafuente, i la vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila.

L’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (EULF14) és fruit de la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Saragossa, mitjançant un conveni entre la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura de la Generalitat i el Grup d’Estudis sobre la Societat de Risc del Departament de Sociologia i de l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. El gener de 2016, el Govern d’Aragó, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística del Departament d’Educació, Cultura i Esport, inicia la seva col·laboració en la difusió de l’enquesta.

La presentació dels principals resultats anirà a càrrec de tècnics de les diferents institucions que participen en l’enquesa: el professor de la Universitat de Saragossa Chabier Gimeno exposarà les dades sociodemogràfiques; la tècnica de la DGPL Anna Torrijos parlarà sobre la metodologia i coneixements lingüístics; el professor de la Universitat de Saragossa Javier Giralt explicarà les llengües a la Franja i els usos lingüístics; el professor Natxo Sorolla introduirà els temes de la llengua a la llar i la transmissió lingüística; i Chabier Gimeno farà un repàs a les actituds, les representacions lingüístiques, l’aprenentatge de català per a adults i les denominacions de la llengua. Finalment, el professor Ramon Sistac, de la Universitat de Lleida oferirà les principals conclusions.

L’EULF14 és la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop l’any 2004 (EULF04) mitjançant un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó.

L’enquesta s’emmarca en una sèrie d’enquestes d’usos lingüístics dutes a terme els anys 2013, 2014 i 2015 i impulsades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a tots els territoris de llengua catalana (EUL) exceptuant les del País Valencià i Andorra.

ABC (1938) “Por Fraga, Torrente de Cinca, Mazalcorreig y Mequinenza se habla catalán ya. El “hecho diferencial” famoso”. 26 Abril 26UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
1 comment so far

L’entrada de les tropes franquistes a Fraga apareixia referenciada a l’ABC (30/3/1938, pàgina 8) amb un article molt interessant des d’un punt de vista sociolingüístic. Tant per la constatació que a la primera meitat del segle XX encara és comú denominar “català” a la llengua (aquí teniu un altre exemple de 1923 a Fórnols), com la insinuació de taxes de monolingüisme catalanoparlant significatives, i del procés actiu de construcció nacional franquista a la Franja, per via de la difusió del castellà.

Hoy Fraga está casi desierto.  Lo mismo ocurre en Torrente de Cinca y en Mazalcorreig y en Mequinenza. Por esta línea se habla catalán ya. Topamos con el “hecho diferencial” famoso. Sin embargo, los más ladinos han aprendido ya a decir en clásico castellano ¡Arriba España!

Llegir l’article sencer és molt interessant. S’associa la llengua catalana a l’anarquisme, perquè obvien el corrent anarquista autòcton i el consideren un moviment aliè a la Franja. Sobre el tema, vegeu, per exemple, l’últim llibre sobre la força de l’anarquisme en l’etapa prebèl·lica al Matarranya, de Lluís Rajadell. De fet, acaben unificant en un sol cos el rojoseparatismo amb un “Fraga juegaba a ser catalana” per haver imprès moneda pròpia.

La referència a l’article em va arribar per via de Paco Tejero. Ell també ha reeditat un llibre molt recentment sobre la república, la guerra i l’inici del franquisme al Baix Cinca, a on suposo que apareix més que referenciat l’article.

N. Sorolla (30/3/17, Perpinyà): Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana 29 Març 29UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
1 comment so far

En el marc de les classes que faig a la Universitat de Perpinyà, demà dijous hi ha una sessió oberta sobre demolingüística dels territoris de llengua catalana.

Dijous 30 de març, a 17h30, té lloc a Casa dels Països Catalans de la Universitat, la conferència Demolingüística de la llengua catalana: un repte a tots els territoris de llengua catalana per Natxo SOROLLA, especialista de sociolingüística, professor associat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Reus i coordinador al si de la xarxa CRUSCAT (Coneixement, representacions i usos del català, de l’IEC) de l’Informe anual sobre la llengua catalana. La conferència té lloc en el marc del cicle de conferències de la Llicenciatura d’Estudis Catalans. És oberta a les persones interessades.

N. Sorolla: Això és el que està passant amb la nostra llengua i mai hauries imaginat” 15 Març 15UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

Una modesta aportació, d’estil clickbait, al dia internacional de la llengua materna que celebraran lo 23/3/2017 (dijous de la setmana que ve) a Mequinensa ;)

DIA INTERNACIONAL LLENGUA MATERNA 2017

La llengua aragonesa: l’últim estàndard 13 Març 13UTC 2017

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , ,
add a comment

Natxo Sorolla. Publicat Temps de Franja, març de 2017.

 

Meme favorable a la grafia de l’EFA, de https://twitter.com/seitanromana

En mobilitat per un projecte sobre la situació sociolingüística de l’aragonès passo per Saragossa, en la casualitat que s’hi presente “la” proposta per a unificar les diferents grafies de l’aragonès. Per hores de cotxe, obligacions, i altres, no m’és còmode esperar-m’hi, però penso que pot ser un moment històric. Ja vaig estar una dècada abans al Congrés de l’Aragonès, que va certificar la divisió en dos grafies. Ara tinc l’esperança d’assistir a l’acte de reconciliació.

Entro a la Biblioteca de Aragón i no trobo la sala. No hi ha els cartells dels grans actes. Finalment al soterrani, en una sala reduïda, però a petar de gent, sense llums, se projecten fotografies de les pàgines d’un llibre. Lo glamour vintage se trenque perquè no són diapositives, d’aquelles antigues. És un text fet pel propi autor, imprès en paper, fotografiat, i enganxat a un powerpoint. Digital>analògic>digital. Parle l’asturià Ramón d’Andrés, assegut a una cadira, de cara a la pantalla, de cul al públic, i micròfon defectuós en mà. Els altres dos especialistes que signen la proposta, un occità i l’altre suís, no han assistit a la presentació.

Quan entro, em tinc que quedar a la porta perquè no hi cap ni una agulla més. Vaig a tancar la porta, però em dieun que no cal, que així corre l’aire. Després veig que al públic la proporció de mascles és excessiva per a qualsevol revolta social. Però la proporció de jóvens, i inclús adolescents i xiquets, és molt major a la que pot aspirar el tedi de qualsevol exposició d’una grafia lingüística. Bona senyal! I la grafia es presente a Saragossa. Capital del regne. Però també nucli essencial de neoparlants i moviments associatius per l’aragonès.

La presentació va succeint lletra a lletra les seues propostes. Per als amateurs de la lingüística aragonesa mos és suficient en entendre que, tal com calie esperar, adopten una proposta de fifty-fifty: distinció de la B/V de l’EFA, i la Z i la Ñ del CFA. El presentador pose com a exemple la ñ d’“España”. Ixco de la reunió sondejant com veuen la grafia els diferents actors. Sent suaus, lo procés serà molt, molt, molt complex. Ningú vol que la proposta es convertixque en un quart estàndard de l’aragonès. Jo personalment espero haver assistit a la primera pedra de la reunificació de grafies de l’aragonès.


La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) 2 Març 02UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 24/2/2017

Natxo Sorolla

La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

N. Sorolla: El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja 6 febrer 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, Franja, sociolingüística, sociologia.
add a comment

El potencial de les xarxes en sociolingüística: la Franja

Dijous, 23 de febrer de 2017 a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’IEC. Carrer del Carme 47 de Barcelona

Natxo Sorolla
CUSC-UB, URV, UAB, Xarxa CRUSCAT-IEC
Durant els anys 80 i 90 s’explorà el potencial que l’anàlisi de xarxes socials tenia en sociolingüística (Gal, Milroy, Li Wei). Aflorà l’evidència que els atributs dels individus (sociodemogràfics, competències o actituds) no són suficients per a entendre les tries lingüístiques. Si la comunicació és bàsicament interacció social, per entendre-la no només cal estudiar l’emissor, sino també el receptor. Així, les xarxes funcionen com a plataforma sobre la qual flueixen les llengües. Quan la xarxa és densa, la cohesió social permet mantenir els vernacles enfront de les llengües i varietats difoses pels Estats-nació. Amb tot, el fort desenvolupament metodològic que l’anàlisi de xarxes ha tingut en les ciències socials no s’ha difós en la recerca sociolingüística.
En la nostra recerca, amb 245 alumnes de diferents poblacions de la Franja (Sorolla, 2016), ens hem servit d’esta metodologia per millorar la descripció dels rols sociolingüístics que desenvolupen els parlants, dibuixant amb major precisió els límits etnolingüístics. Això ens ha permès detectar un punt d’inflexió en l’hegemonia del català a la Franja, i l’emergència d’un procés de substitució lingüística. Acompanyarem esta exposició amb una reflexió sobre el potencial metodològic de l’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística, especialment en els nous àmbits oberts en la societat informacional, o la societat xarxa.

El recompte de parlants d’aragonès (Spanien für deutsche – Das Aragonesische 1 febrer 01UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: ,
2 comments

capturaHaig tingut una alegria en veure que a la web Spanien für deutsche fan una revisió sobre l’aragonès (L’Aragonés – Das Aragonesische, traducció automàtica al català) i en l’apartat demolingüístic citen el recompte que vaig fer a partir de l’enquesta que l’equip de l’Euskobarómetro va fer per al Govern d’Aragó, cap a l’any 2001. La xifra a partir d’aquelles dades situa els parlants adults d’aragonès de l’Alt Aragó al voltant dels ~25.000, dels quals 13.000 en són parlants inicials.

Les dades del Cens de 2011 (més informació), q
ue hem treballat amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística, apunten a una xifra de 22.556 parlants d’aragonès a tot Aragó, de totes les edats. Els resultats de les preguntes sociolingüístiques als censos sempre donen valors més baixos que els resultats de les enquestes, i em temo que les enquestes són més fiables que no pas els censos. En tot cas, cadascuna analitza universos diferents, i l’aborda amb metodologies distintes.

Premi Jaume Camp de Sociolingüística 29 Novembre 29UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.
add a comment

cyjdqihwgae5-kdDivendres passat arreplegava el Premi Jaume Camp de Sociolingüística (web) que des del 2001 reconeix un treball de recerca sociolingüística, per part d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental en reconeixement de Jaume Camps. És un honor compartir este premi en tota la nova fornada de sociolingüistes que han estat reconeguts, des dels que estudien la situació sociolingüística metropolitana, fins els gitanos catalanoparlants, passant pels japonesos a Catalunya, la immigració castellanoparlant, la cohesió des d’una perspectiva comparada, o en esta ocasió, la situació sociolingüística (canviant) de la Franja. Espero que el premi m’ajude a una estada de recerca per a aprofundir en els models ERGM aplicats a la recerca sociolingüística.

%d bloggers like this: