Xarxes socials i llengües

Fa alguns anys algú el dibuixava així…

Vist a Whiskey Tango Foxtrot?!?

A partir de la notícia que Euskadi i Aragó van ser els dos països que menys van seguir l’Espanya - Itàlia als quarts de final, arribo a la notícia que Los penaltis de España - Italia, lo más visto de la historia de la televisión.

Vaig treballar amb qüestions d’audiències i sociolingüística fa uns mesos, i veure què mira i què deixa de mirar la gent em segueix despertant el cuquet. Les audiències és un món apassionant que quan la sociolingüística no dono de menjar, l’hauré d’explotar millor.

Pensava que amb la diversificació del panorama televisiu (augmente de cadenes privades, autonòmiques, temàtiques, TDT i l’impacte d’Internet) era difícil arribar a la màxima audiència de la història per un programa. Però els 16.255.000 d’espectadors en un mateix minut d’un programa no s’havien aconseguit mai.

Trobar a Espanya tan prop del final no desperta les mateixes passions arreu. A Aragó (59,1%), Euskadi (59,1%) i Catalunya (59,6%) no es va superar el 60% de quota de pantalla. Podeu veure la taula al final. L’autonòmica s’emportava part del pastís sobretot a Euskadi, TeleCinco tenia al voltant del 10% als tres territoris i a Aragó també prenia especial rellevància les temàtiques.

Qui mirava doncs el partit d’Espanya - Itàlia? Cal remarcar que no és un partit de fútbol habitual, i per tant, no és generalitzable al “futbol”, sense matisos. Més els hómens (77,3%) que les dones (59,5%), però no tant accentuat com el tòpic diu. Adolescents i jóvens (de 13 a 24 anys) arribaven al 80,1%, oposats al 56,2% dels jubilats. Les classes altes més (73,9%) que les baixes (64,7%). I segons la mida de la població de residència, molt poques diferències. Després de superar el prejudici que el fútbol és de classe baixa, veent que era un esport que era interclassista, ara em sorprénen unes dades que diuen que l’eurocopa el mira més la classe alta. I molt molt molt els més jóvens. Quines coses!

(more…)

Este matí haig escoltat La Cope pujant a fer treball de camp al Baix Cinca. Sí, és molt més efectiu que la cafeïna. I dona per a molt d’anàlisi. Primerament, per la capacitat de Losantos i Pedro J., periodistes, per marcar les seues fílies i fòbies desintegrant lo PP en bons i roïns i repartint a totes mans, i MOLT fort. Avui tenia especial importància la querella de Gallardón contra Losantos. I ric molt amb l’argumentari de Losantos, que no és coherent, ara bé, es carrega a tot aquell que té davant, parodiant, satiritzant, i utilitzant arguments contradictoris entre sí depenent de si defensa a algun sant de la seua devoció o a algun ogre. Podeu fer una ullada a la paròdia que li van fer al Polònia amb una festa sorpresa a Piqué.

A la baixada, aprofitat que la Franja és llarga, molt llarga, haig dedicat part del viatge a l’MP3 que fa dies que portava damunt amb l’entrevista que li van fer a López Tena a la Cope (catalana). Ell és membre del Consell del Poder Judicial, independentista i valencià. I sobretot, amb les idees molt clares. Independentment de l’afinitat que es pot ternir en los seus punts de vista, era per a escoltar-lo. Pensava que hauria estat una escabetxina en viu, perquè posar-te davant 5 periodistes oposats en un mitjà totalment contrari només és per a valents. I no sabeu com haig rigut durant lo trajecte.

López Tena i la Cope

Veure a López Tena rifar-se a tota una tropa , fins lo punt que el presentador demana reforços i els altres es fan enrere, és de manual de retòrica. Fins i tot a algú que pocs fan callar, com l’actual director de La Razón, Francisco Marhuenda. I és que cada dia trobo a faltar que no siga obligatori acabar les carreres universitàries en les bases de la retòrica ben apreses. Una cosa és ser molt bon investigador, i l’altra saber-ho explicar i persuadir.

El vídeo és un resum de l’entrevista. Us recomanem que escolteu el mp3 sencer. Ara ja només em queda per veure un cara a cara de Jiménez Losantos i López Tena. Per a seure i riure!

Demà el Casal Jaume I de Carlet (Ribera Alta) ha preparat una xarrada sobre la Franja, amb l’objectiu d’aproximar el territori a la banda sud de l’àrea catalanoparlant. Hi parlarà Màrio Sasot, director de Temps de Franja, des de l’aspecte editorial, Susanna Barquín i Marta Canales des de l’àmbit associatiu i un servidor amb la visió de l’anàlisi acadèmic. Espero que ho passem tots molt bé coneixent-mos, entre valencians i frangencs. Podeu llegir el programa aquí. A més també es premia les entitats associatives històriques de la Franja. Com que tinc una ruta pendent per la València no momumental, haig demanat a una amiga que no conec en persona que em dissenyare una ruta per València d’un matí i mitja tarde, amb cap cosa que tinga que pagar per veure, dinar bo i barat i algun lloc bohemi per a fer una cervesa. Lo disseny és este de més avall (en llenguatge natural;-) ). Ja tos explicaré:

Guia Vlc flash

Si vens en tren:
- Anar al ‘tourist info’, ixint del tren a la dreta, dins l’estació, i pillar un mapa de Blavència.
- Eixir de l’estació, visual exterior estació i plaça de bous (com si mirares l’estació de frança i la monumental versió València)
- Creuar recte i anar a vore l’ajuntament. Anar al centre de la plaça per a visió de conjunt ajuntament i correus.
entrar a correus, mola per dins.
- seguir recte i anar a la llotja, entrar a la llotja i al mercat.
-per el carme C/bolseria recte i quan arribes a plaça del tossal a la dreta al c/caballers (a mi em recorda al borne).
-c/caballers - palau de la Che-neralitat recte a plaça de la verge.
-plaça de la verge a la dreta - plaça de l’almoina - catedral - micalet.
- Dinar baix del micalet: papardella (pasta barat) o bé al bar dels crêpes (barat i bó).
-De la plaça del micalet (plaça de la reina) aniria cap al riu pel carrer la mar on hi ha un parell de barets amb terrasa per a fer-se una birreta de lo més bé.
-D’ahí ixiria al riu per la plaça del temple.
-Baixar al riu i anar cap a la CAC (si t’abellix vore-ho), sino simplement baixar al riu a fer la siesta.De la CAC pots pillar el 95 i baixar pel el riu prop de l’ivam i caminar per eixa part del riu.
-Després ja perdre’s pel Carme i per velluters, aixó és obligat. Si vas al carme i no et perds és com cagar cap a dins.
-Ruzafa is also a good choice.

Si vens en bus:
Ixir de l’estació a tota paleta i pillar el bus nº 8 per a anar al centre o a lo que jo dic València i abaixar davant del pan’s & company que hi ha al costat de l’ajuntament i fer la ruta d’abans.

Foto de Xavi Calvo

PS: Finalment no vaig poder visitar València perquè mos van preparar una visita molt ben guiada a Alzira. Seguirem esperant per a fer una entrada turística a València.

Demà a l’IEC fa una xarrada el Vicepresident de Yahoo per a Europa, sobre la centralitat dels cercadors a Internet. De continguts interessants, suposo que pel context, la xarrada tindrà cert to acadèmic. Encara que no sé si també serà necessàriament didàctica, també obligada pel context. Podeu llegir el contingut aquí. Demà dijous, 15 de maig de 2008, a les 19h, a la seu central de l’IEC.

A les classes d’anglès hi ha dos temes estrella per a fer parlar a la gent en coses que els interessen: els viatjes que ha fet els darrers mesos i les pel·lícules que ha vist. I a mi cap de les dos coses és el centre de les meues aficions, així que la conversa sempre acaba sent “I tu no vas al cinema? I què fas?”. Com si no hi haguera més coses a fer…

M’acabo de trobar en lo perfil sociodemogràfic dels qui no han mirat cap pel·lícula els darrers tres mesos segons lo Baròmetre de la comunicació i la cultura (pàgina 569). Són lo 67,4 % de la població dels territoris de llengua catalana. I diu que la mitjana dels que qui no veuen pel·lícules és superior a la mitjana poblacional entre:

• Els majors de 45 anys
• Els que han estudiat fins els 14 anys o menys
• No treballen
• Classe social mitjana-baixa o baixa.
• Viuen en llars de 1 o 2 membres
• (Certa tendència) al consum menor entre poblacions de 50.000 o menys habitants
• Els que viuen a Lleida o Castelló
• Entenen l’àrab
• Se senten només espanyols

Em sorprén, sobretot, que les pel·lícules siguen impermeables a les classes baixes, que són les que comparativament consumixen més televisió que cap altre mitjà. I sobretot, la baixa diferenciació segons la mida de la població . Pensava que el fet urbà era essencial per a entendre el “què fem aquest dissabte?” “anem al cinema”. A mi sempre se m’ocorren coses MOLT millors i reals que anar a veure una pel·lícula ;)

Foto de Pablo Noel

Firefox és un navegador que ha superat de llarg lo que ve de sèrie en Windows, l’Explorer. I l’ha superat per una simple raó: és col·laboratiu. I per tant, ningú restringix que apareguen multiplicitat de mini-aplicacions que el milloren al teu gust. Per posar un exemple, si tos esteu acostumant a les pestanyes que té el nou Explorer, són les mateixes que fa temps que ja utilitzava el Firefox. I a més, si vols pots posar-te el Faviconize, que algú ha creat per a que en un doble clic minimitzo les pestanyes. També l’Explorer ha afegit l’aplicació del cercador ràpid, que t’apareix a la dreta de la barra de direccions. I allà hi pots posar una paraula i automàticament cercar-la a diferents llocs. Al Google, però també al Wikipedia, al Del.icio.us, al Youtube… Aquí teniu un llistat de cercadors en català i l’internacional, en anglès.

A l’Emule si poseu a baixar un arxiu habitualment trobeu diferents arxius per a baixar-se. Les altres persones que poden tindre l’arxiu que busques solen estar entre les 400 fonts en els casos dels més buscats, als arxius que només té una o dos persones. Però algunes vegades, sobretot quan ningú té aquell arxiu, de repent t’apareixen uns arxius amb ben bé 1000 fonts. Si els proveu a baixar, habitualment són coses que no tenen res a veure i que suposo que són spam, arxius per a enganyar, i que entren a la cerca manipulant l’emule. Sigue com sigue avui m’haig trobat en la situació i si tos fixeu, l’últim és “sexe gratuit.wmv“. Podeu confirmar que no hi estava buscant sexe, eh! ;) Entre les 24 llengües en que podeu baixar-tos l’emule, una és lo català… Això no és estrany perquè el català és punta de llança en noves tecnologies, en comparació a la seua situació social. Però si ja tenim timadors en línia que funcionen en català, no em direu que no és una bona notícia?

PS: Em comenten que cap la possibilitat que “sexe gratuit” no siga en català, si no en francès… és ben possible…

PS2: No ho puc confirmar perquè no el conservo, però fa pocs dies també vaig rebre un correu spam (el primer) en català. No recordo si m’oferia viagra, allargar el penis, o sexe gratuït… però per allà ha passat ;)

Divendres eixirà al diari La Comarca la meua columna del Viles i gents sobre ruralitat. Reflexiono sobre les escletxes polítiques. Hi ha la dreta i esquerra, i la sobiranitsta. Però mai ha estat lo ruralisme un motiu polític. Ni tan sols a les àrees que han sofert endèmicament este mal… fa molt que pensar.

Foto de pacoqt