Neoludisme radical – Viles i gents 24 setembre 24UTC 2012
Posted by xarxes in internet, personal.Tags: anti, facebook, messenger, neoludisme, ordinadors, whatsapp
add a comment
Viles i Gents publicat a La Comarca el 7 de setembre de 2012)
Des dels seus inicis Internet i la informàtica han tingut detractors radicals. Són pocs, no són la majoria. Però són persones que en el seu moment s’han negat a portar mòbil perquè “qui em vol parlar, ja sap a on estic”. S’han negat a tindre un PC per a fer faena a l’Institut perquè “no és necessari per a fer un bon treball”. S’han negat a fer-se un correu electrònic perquè “qui em busque ja sap lo meu telèfon”. S’han negat a posar-se Internet al mòbil perquè” ja en tinc a casa”. S’han negat a fer-se Facebook perquè “és una pèrdua de temps”. O s’han negat a fer-se Twitter perquè “allà només se parle de tonteries”.
Los neoludistes fan de totxo a les rodes de les noves tecnologies. Sobretot en les etapes inicials, fins que s’hi adapten. Tal com evoluciona la seua penetració, van moderant-se i desapareixent. Inicialment són incapaços de veure que una mateixa tecnologia mos pot ser útil a uns i invàlida a altres. Però una tecnologia no és inútil en sí mateix.
En les primeres etapes del procés són radicalment fanàtics. Se ceguen davant los avantatges i els inconvenients de qualsevol tecnologia. Són fanàtics obviant que qualsevol adopció de noves tecnologies va lligat a una etapa d’adaptació. I per tant, no entenen que quan els telèfons mòbils passen a ser universals no es parla de res més, i la gent encara no sap silenciar-los i al mig d’un acte solemne pot sonar un telèfon despistat. O que quan tots es fan un compte a Facebook pareix que no hi ha cap forma més ni millor de comunicació.
Però quan les coses se calmen, s’acaba creant un consens i cadascú usa les tecnologies com millor s’adapten a la seua vida i les seues relacions. Adaptem la tecnologia a les nostres necessitats. Que en definitiva, d’això es tracte.
Es publica la informació genealògica dels censos de 1890 15 juny 15UTC 2012
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, personal, xarxes.Tags: 1890, aragó, aragongen, arbres, cens, genealogia, Matarranya, Pena-roja
add a comment
Un tweet de Juan Pablo Martínez m’ha posat en alerta de l’existència de la digitalització dels censos aragonesos de finals del segle XIX per part de l’associació genealògica AragónGen
Manyana, presentación d’o prochecto de vuedau de censos electorals d’o sieglo XIX por #AragonGen. Tos lo recomiendo! aragongen.org/index.php/2012…
Com sabeu, vaig ocupar unes quantes hores per a recrear lo meu l’albre familiar (L’albre genealògic: una xarxa social més). Això em va portar a tenir la data de naixement dels meus besiaios, nascuts a finals del segle XIX, i els noms i cognoms dels seus pares i iaios. Així que m’haig posat a buscar els seus noms a la base de dades d’AragónGen i… eureka! Allà estan, los meus quadribesiaios (pares dels meus rebesiaios) nascuts a la primera meitat del segle XIX. Trobo dates de naixement del 1836, professions de llauradors, los més afortunats, o jornalers los menys, si saben llegir i escriure, l’adreça, si són elegibles a les eleccions de 1891. Les dades de què disposo són censos electorals. Les més velles del cens de 1890, per a les eleccions de 1891. Unes eleccions que restitueixen el sufragi universal masculí, i que per tant, els censos només disposen d’informació dels hòmens. Per a fer cerques, heu d’accedir a Búsquedas del menú superior de la web.
En tot cas, cal felicitar a l’Associació AragónGen per la gran faena feta i per posar-la a disposició pública. Si demà esteu a Saragossa, tos animo a que acudiu a l’acte.
Pena-roja i Vallibona, pobles germans. 13 juny 13UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja.Tags: 2012, els ports, excursió, maestrat, Matarranya, Pena-roja, rogativa, vallibona
2 comments
Article reportatge a Temps de Franja digital, número 4.
Pena-roja i Vallibona, pobles germans.
Natxo Sorolla
Vallibona i Pena-roja són pobles germans. Un miler de persones van recórrer el camí que unix Vallibona, a la comarca valenciana dels Ports, i Pena-roja, al Matarranya. Poques tradicions han pogut conservar en tanta vitalitat set segles d’història. Lo 19 de maig se va celebrar la que, possiblement, és la Rogativa entre Vallibona i Pena-roja número 96. Cada set anys la gent de Vallibona emprèn camí cap a Pena-roja a punta de dia, amorzant al Mas de Prades, creuant la Tinença de Benifassà, dinant a Coratxà, per a, en arribar al Cingle de Sant Jaume, ataüllar les terres del Matarranya. Des d’allà, i ja en sabor matarranyenc, vorejar la Creu del Llop, saludar les Roques de Masmut, i només arribar a Pena-roja, los dos pobles rebre en emoció la salutació: Gent de Vallibona, Pena-roja tos acull en los braços oberts. Podeu passar, germans!
Un recorregut de 27,7 kilòmetres, que salva un desnivell des dels 650m fins els 1300m, i que supera fronteres que els llaços humans mantenen en nexes d’unió. L’inici de la Rogativa es remunta al segle XIV, possiblement l’any 1.347, quan la pesta negra deixa sense dones la vila de Vallibona. La plaga colpeja feroçment tot el continent, i mor un terç de la població europea. La llegenda explica que set fadrins vallibonencs, observant la greu situació, visiten Pena-roja per a trobar set mosses amb les que es casaran i reviscolaran la vila fins avui dia. En agraïment, los vallibonencs visiten Pena-roja cada set anys.
Des de l’any 1984 l’esdeveniment compta en un al·licient més. Desideri Lombarte va escriure l’obra teatral Vallibona i Pena-roja, pobles germans, que és representada pels veïns de les dues viles en una excel·lent figuració històrica dels fets i els sentiments del moment. Jóvens i grans de les poblacions representen los papers dels empestats i la mort, los set fadrins, les set mosses, Mossèn Pinyol i Mossèn Bruno, la Tia Maria que explique la història en l’actualitat a dos xiquets…
L’any 1991, en l’expectativa que estaven perillant les sendes de la Rogativa, es va iniciar una prèvia, fent lo camí invers los pena-rogins uns mesos abans cap a Vallibona per a senyalitzar la ruta. La història del segle XX de les Rogatives es va mostrar en una exposició que recuperava fotografies i vídeos de les successives trobades. Estos anys van veure refermar la història d’agermanament de les poblacions amb alguns casaments entre pena-rogencs i vallibonenques.
La festa clou sempre en una cena de germanordels tradicionals fesols en abadejo, enguany per a 900 persones, i ball. Diumenge arribava el moment d’acomiadar-se, perquè els vallibonencs emprenen camí cap a Herbers i Vallibona.
Set anys són simbòlics per a ajudar a veure passar el temps a les nostres viles, los canvis que hi ha, la gent que ja no hi està i la gent nova que ha arribat. Set segles són simbòlics per a recordar com ha estat la nostra vida aquí, com ha evolucionat tot, i per a relativitzar lo pas de només set anys.
Vallibona i Pena-roja a les pestes – Viles i Gents 4 maig 04UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja.Tags: Pena-roja, rogativa, vallibona
add a comment
Viles i Gents :: Vallibona i Pena-roja a les pestes :: May :: 2012.
Lo 2012 és importantíssim per a Pena-roja. És any de Rogativa de Vallibona a Pena-roja. Una cita que es repeteix cada set anys, i que marque l’agenda de les dos viles des de fa més de sis segles i mig, i prop d’un centenar d’edicions.
L’origen de la rogativa se situe en l’any 1347, amb l’epidèmia de pesta negra. Vallibona es queda sense dones jóvens, i set xics acompanyats del capellà ixen a buscar dones fora. Creuen tota la Tinença de Benifassà fins que a Pena-roja, a set hores de camí, troben set mosses amb les que es casaran. I així comença una rogativa d’agraïment per la recuperació de la vila que es repeteix cada set anys.
L’origen de la Rogativa, per la pesta negra, ajuda a fer pensar sobre la nostra història més obscura. La pesta té origen asiàtic. La seua entrada a Europa es produeix pels ports comercials europeus situats al mediterrani, en un procés incipient de mundialització. I va assolar tota Europa, perdent-se un terç de la població del vell continent.
Dos van ser les raons donades en aquell moment sobre l’origen de les morts: la causa jueva i la causa esotèrica. La de l’origen jueu va donar lloc a una onada de persecucions dels jueus, a qui s’acusava d’intoxicar els pous. Però a pesar d’atribuir-los l’origen de la pesta, els jueus morien de la malaltia com tota la resta d’humans. I en segon lloc, els astròlegs culpaven de la malaltia a una conjunció dels astres que causava els mals.
Tant la xenofòbia com l’esoterisme són dos prejudicis que encara ara tenen credibilitat, sobretot en els pitjors temps. La font real de contagi, que eren les rates, no va ser evident fins més tard. Però en esta causa s’amaga que, encara ara, mos espantem en veure rates.
Tripadvisor no preveu que els usuaris puguem fer comentaris en català. Escriu-los! 12 març 12UTC 2012
Posted by xarxes in internet, sociolingüística.2 comments
Com sabeu, vaig enviar un correu a Tripadvisor, la web de recomanació de viatges, per a demanar-los que en la seua web multilingüe permeton la inserció de comentaris en català, que ara està restringida a moltes llengües, fins i tot el suec, però no al català. M’han contestat. Resumidament em diuen que és una qüestió de mercat i que no preveuen fer-ho d’immediat. Les negretes són nostres:
Estimado usuario, Gracias por tu mensaje y por hacernos llegar tus inquietudes y tus preferencias respecto a TripAdvisor. TripAdvisor es una empresa que funciona según el mercado y está en continúo desarrollo de nuevas herramientas y servicios para los usuarios, sin embargo, ahora mismo no es posible tu petición. Esta decisión no tiene nada que ver con razones políticas, ni ideológicas, si no, únicamente y exclusivamente con razones de mercado. De hecho, si te fijas, verás que no tenemos página para muchos idiomas que tienen también un gran número de hablantes, como por ejemplo el Húngaro. Esperamos que en los próximos años TripAdvisor siga creciendo y tengamos también la página en catalán, para poder ayudar al mayor número de usuarios con sus viajes de la mejor manera posible. Muchas gracias, y para cualquier duda o sugerencia, no dudes en volver a ponerte en contacto con nosotros. Un saludo, Helena. El equipo de la comunidad de TripAdvisor.
Com que és molt important visualitzar el mercat en català, tos animo a esciure a Tripadvisor, i explicar-los que voldríeu poder participar en català i tenir la web en català. Els haig contestat això:
Señores, les agadezco su atenta respuesta, y entiendo sus razones de mercado. Aún así, debo discrepar en su comparación con el Húngaro. Por poner un ejemplo, a pesar que el Húngaro es lengua de Estado y es la lengua de formación en toda Hungría, tiene 14 millones de hablantes, muchos más que el Catalán, pero ocupa una posición menos relevante en Internet, por poner un ejemplo, en el número de artículos en la Wikipedia, con el número 19 y sus 212369 artículos. El Catalán, que cuenta con un número de de hablantes menor (10 m.), pero una posición mucho más relevante en la Wikipedia en el número 14! y sus 367.600 artículos. La situación es mucho más próxima al Sueco (441.253 artículos) que no al Húngaro. A pesar de los problemas de alfabetización por escrito de gran parte de sus hablantes. Espero todo esto ayude a tomar buenas decisiones de cara a un futuro muy próximo. 6 de las 10 páginas más visitadas en internet tienen ya su versión en catalán.
Les adjunto una infografia muy interesantes sobre el catalán en Internet.
Dos webs que encara no van en català: ni Amazon, ni Tripadvisor 12 març 12UTC 2012
Posted by xarxes in estadística, Franja, internet, sociolingüística.2 comments
De les 10 webs més visitades al món, 6 tenen versió en català. De les 4 restants, una és el cercador xinès que substitueix a Google per la censura governamental, l’altre és Yahoo, que sobretot té força a EUA, Twitter, que importa poc si l’utilitzes des d’una plataforma externa (em podeu seguir a @natxosorolla), i finalment, Amazon. Este portal que va aconseguir el seu èxit en trobar llibres difícils, en explotar la cua de les demandes, ara es perfila amb molt de futur amb el seu ecosistema Kindle i la venda de llibres electrònics. Crec que té algunes aventatges, com gestionar els llibres des del núgol, i ser multiplataforma (Kindle, Android, PC, Mac…) que li donen unes aventages més enllà de llegir llibres. El cas és que molt recentment han obert botiga dedicada al client espanyol. Però continua sense haver-hi rastre de català, quan el món del llibre en català és molt potent (també econòmicament).
L’altra web que em molesta pel seu tracte del català és Tripadvisor, de recomanació de viatges. Tot i que no és de les 10 primeres, sí que em pareix molt interessant. M’ha estat molt útil per a triar llocs on quedar-me a dormir, amb opinions i recomanacions dels clients. I per tal de retornar tota esta bona informació, haig volgut ajudar a fer créixer la comunitat amb els meus comentaris. En fer-los, m’ha retornat un missatge que em nega l’opció d’escriure’ls en català:
Hola, Muchas gracias por tomarte la molestia de escribir una opinión en TripAdvisor. Lamentamos comunicarte que no podemos publicar tu opinión, ya que, por el momento, no contamos con la infraestructura para poder procesar opiniones en catalán, aunque esperamos, eso sí, poder hacerlo en el futuro.
Mientras, si lo deseas, puedes enviar tu opinión en uno de los idiomas que por ahora podemos procesar: inglés, francés, castellano, italiano, alemán, portugués, holandés o sueco. Para ello, usa el formulario que usaste anteriormente: http://www.tripadvisor.es/UserReviewEsperamos que puedas enviarnos de nuevo tu opinión en uno de estos idiomas para beneficio de todos nuestros usuarios. Gracias por tu comprensión.
Atentamente, El servicio de asistencia de TripAdvisor
Fixeu-vos que del seu missatge subratllo dos punts: no accepten comentaris en català. I sí que els accepten e dues llengües mitjanes, molt properes als 10 milions de parlants que té el català: el neerlandés, amb 10 milions, i el suec, amb 24 milions. És per això que haig escrit a Tripadvisor, per a demanar-los-ho. Si tots fem el mateix, li donaran més voltes.
Proposta per a demanar Tripadvisor en català (formulari):
En primer lugar les escribo para felicitarles por su web, y lo útil que me ha sido en la programación de mis viajes, con miles de valoraciones sobre mis destinos.
En segundo lugar, les querría comentar que hace poco intenté colaborar en esta comunidad haciendo un comentario sobre mi estancia en un establecimiento. Mi sorpresa fue cuando el sistema me retornó un mensaje diciéndome que no se permitían los comentarios en catalán.
Sí que se permite comentar en otros idiomas, entre los que destaco el sueco y el neerlandes. Ambos idiomas cuentan con 10 y 24 millones de hablantes, cifra similar a los 10 millones de hablantes con los que cuenta el catalán. Es por ello que creo que ofrecer la posibilidad de comentar también en catalán y ofrecer los servicios de Tripadvisor en esta lengua enriquecería nuestra comunidad de Tripadvisor, así como ofrecería un plus de situación de la empresa en un mercado catalanohablante nada despreciable, y que se ha mostrado muy atento a las empresas que adecuan sus productos a la lengua de sus clientes. PS: Referencia a los últimos flujos demográficos del catalán.
Per si encara no l’heu vist, us recomano la Infografia sobre el català a Internet, que té com a origen l’Informe de la Plataforma per la Llengua, que a la vegada tenia força referències a dades de l‘Informe 2010 sobre la situació de la Llengua Catalana, en què vaig estar treballant.
Refent les àrees, àmbits i corporacions de Barcelona a la Viquipèdia 9 març 09UTC 2012
Posted by xarxes in internet.4 comments
Necessitava una informació concreta sobre l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona i haig vist que la cosa estava força embolicada, fins i tot amb redireccionaments circulars. Així que haig estat reordenant una mica els quatre conceptes que considero claus:
- Àrea Metropolitana de Barcelona (territori)
- Àmbit Metropolità de Barcelona(territori)
- Corporació Metropolitana de Barcelona (administració)
- Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (administració)
PS: Ajudeu a millorar els articles, i per tant, la Viquipèdia!
Usos lingüístics entre Mossos d’Esquadra en el desallotjament de Plaça Catalunya 8 març 08UTC 2012
Posted by xarxes in personal, sociolingüística.1 comment so far
La Directa ha fet públic un vídeo de les converses internes entre Mossos d’Esquadra en el desallotjament de Plaça Catalunya del moviment 15M. Pareix que les escoltes són possibles perquè els Mossos van perdre un dels comunicador. Entre els temes que tractem habitualment a este bloc, podem destacar que la direcció de la policia antiavalots funciona internament de manera plena en català, fins i tot entre algun dels caps amb un accent castellà gens dissimulat. També és interessant l’ús tècnic i gens marcat per a dirigir la violència cap als manifestants: autoritzar l’ús de llançadors, si li sembla esperem una mica més, els serveis de neteja actuen, generar pànic. Fins i tot és interessant l’ús d’ironies internes com estem disparant pilotes, no podem fer res més, no podem disparar munició real. A la vegada, a la tria de converses només s’arreplega una conversa entre dos antiavalots rasos parlant, en castellà, i amb un llenguatge gens tècnic ni figurat: ¿Oye niño, has visto la patada que he pegado allí?. En tot cas, tota la seqüència em pareix que té un interès, si més no, sociolingüístic.
Avui faria 75 anys Desideri Lombarte – Caminada de commemoració 7 febrer 07UTC 2012
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.2 comments
Nascut als Masos dels Molinars (Pena-roja) un 7 de febrer de 1937, Desideri Lombarte va ser un dels intel·lectuals més brillants que ha donat lo Matarranya. S’ha escrit molt sobre la seua obra poètica, lo seu compromís i el seu territori. Avui faria 75 anys. Avui tindriem una obra encara més gran d’este mestre. Ho tindríem si no l’haguere acompanyat als 53 anys la galvana dolça.
En este motiu, lo diumenge que ve, 12 de febrer (2012), caminarem per tots aquells pinars i masos que van acompanyar la seua memòria i la seua obra com a etern emigrant, fins lo Tossal dels Tres Reis. Un acte integrat en la Renovació de la Flama que organitza la Penya el Setrill de Benicarló, en la participació de clubs excursionistes de les comarques veïnes. Si esteu interessats, confirmeu l’assistència.
Ara vindrà
Ara vindrà un bon temps dolç i suau,
no farà ni molt fred ni gran calor.
Quatre núvols blanquets i un cel molt blau
i no bufarà vent de cap cantó.No em torbaran la calma estranyes veus,
ni em distrauran converses i cançons.
Caminaré pausat, com antic déu
camins amples, trescats, sense estretons.Alenaré l’airet de la vesprada
per uns espais de blat madur brodats,
canya roja i espiga molt granada.No faré anar la falç pel groc dels blats
ni esperaré si mou la garbinada,
ni aniré a pasturar més bous al prat.
Emocionat davant l’expectativa de reunir en uns premis a Humberto Vadillo, Sho Hai, Kase.O i Amaral 2 febrer 02UTC 2012
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, sociolingüística.1 comment so far
Ahir es van anunciar els nominats als XIII Premis de la Música Aragonesa. Eixos són los premis que el PP va aprofitar per a criminalitzar a Los Draps, grup de referència a la Franja. Allò era una etapa de batasunització de tot allò que estava de Manuel Fraga cap a l’esquerra. Però tant han canviat los temps, que la conflictivització per la via basca dels grups que canten en català a la Franja ja es fa complicada, i que neocons declarats com Humberto Vadillo busquen la foto presentant los Premis de la Música Aragonesa. Recordem que Humberto Vadillo, Director de Patrimoni Cultural d’Aragó, declarava abans de prendre possessió del càrrec “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano” o “Curiosamente a mí lo que más me indigna es lo de los titiriteros. El Estado subvenciona, siempre con nuestro dinero, el cine que quiere, el arte que le place, el teatro que le conviene. Una alianza diabólica de grupos de poder enquistados en el cuerpo social español impide la toma de las medidas económicas que España precisa para salir de la crisis: sindicalistas, nacionalistas, titiriteros, oligarquías financieras, la casta político autonómica”
No culpo del fet als organitzadors dels Premis de la Música Aragonesa, que prou deuen tindre en mantindre i fer créixer estos premis en los temps que corren i els responsables polítics que han decidit la majoria dels aragonesos. De fet, estos organitzadors han mantingut un premi a les minories lingüístiques. Res fàcil a l’Aragó oficialista. El que em pareixerà una gran oportunitat de veure serà la convivència en una mateixa sala a Vadillo i als principals nominats, com:
- Kase.O (en col·laboració amb els SA, que també van ser perseguits en l’etapa de batasunització de la societat: Puta vida de mierda, nacemos encadenados. Solo eres libre cuando estas muerto o drogado. Yo digo “no” a estos hijos de puta. Política asusta pero esta chusma no cesa en su lucha.)
- Sho Hai (Cada medida del gobierno es otro asesinato porque luego el ciudadano es quien paga el pato)
- Amaral (Por todas las canciones que empiezan a nacer para no ser escuchadas y al fin lo van a ser, cantadas con rabia por los que siempre callaron. Siento que llegó nuestra hora, esta es nuestra revolución. Somos una luz cegadora, fuente más brillante que el sol. ¡Revolución!“).
Es podrà observar situacions interessants com aquella en què Amaral es va queixar que Rubalcaba recitara part d’una cançó seua al Parlament espanyol:
“Estamos pagando muy bien a una gente que se dedica a hacer peleas escolares en el Congreso y en el camino te nombran a ti”, ha lamentado, para después añadir que nadie sabe lo “duro que es para un grupo popular no dejarse abducir por el poder” y rechazar todo tipo de reconocimientos y participaciones en actos más o menos políticos. “No voy a hacer una revolución con un disco, pero por lo menos no me utilices”, ha añadido un Aguirre evidentemente molesto al rememorar este pasaje. El Mundo.
Una lluita entre uns músics crítics i un polític ultraconservador que intenta fer-se foto allà on li deixen un lloc.
PS: Aparentment, Vadillo no ha passat desapercebut als Premis de la Música Aragonesa
@VadilloFacts: [vadillo] Humberto Vadillo abucheado por el público#PMA bit.ly/xGV4aK@Ixabm Buenisimo el pueblo se empieza a dar cuenta, D.Humerto Vadillo abucheado por el publico en la gala de los#PMA@oscarsenar Casi lloro del abrazo entre Kase O y Vadillo#PMA@oscarsenar Premio mejor grupo#PMA, entrega Humberto Vadillo, director general de cultura DGA: Kase O y Jazz Magnetism@elbetoco Abucheos a Vadillo#PMA@MrFulcio: Los#PMA son los goya aragoneses.
