jump to navigation

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Anuncis

Quan els bicings es comporten com un organisme 3 Setembre 03UTC 2014

Posted by xarxes in ciència, sociologia, xarxes.
Tags: , , , , , , ,
add a comment

Jo Wood mostra al TEDxEastEnd com han analitzat i mapificat els patrons de comportament del sistema de lloguer de bicis de Londres (Bicing a Barcelona, Bizi a Saragossa…), i es comporta com si d’un organisme es tractara. La presentació és apassionant, amb moments clau com la distinció entre el patró dels usuaris habituals i dels casuals (9′) o la dels hòmens i les dones (10’30)

Ja fa algun temps que corren altres vídeos similars amb altres comportaments humans, com el de l‘aviació:

Via Isidro Maya Jariego (web)

Arribada a Groningen 2 Abril 02UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

(Este apunt va ser escrit lo diumenge 30, però no l’haig pogut enviar fins dimecres 2, quan ja tinc una connexió a Internet “per a una estona llarga”.)

Avui ha estat un dia matador. A les 5:45 m’estava aixecant, i havia dormit unes 3 o 4 hores, perquè entre unes coses i altres, i el canvi horari, així estavem. Amb els temps ajustats haig enllaçat Rodalies de Renfe, avió a Amsterdam i tren a Groningen. La primera impressió ha estat del car que és anar en tren als Països Baixos. 30 euros per a un viatje de 2 hores de regional, que davall los Pirineus no passa els 12 euros. Haig arribat a Amsterdam sense menjar res, i entre son i fam no sabia a on posar-me. M’haig permés fer-me una saltxitxa que no tenia res especial. I a Roterdam, a on me calie fer un transbordament en 25 minuts d’espera (!), haig fet un cafè en una madalena muffin. En arribar a Groningen m’haig marcat una migdiada perquè no podia amb mi. I haig anat a fer un mos entre berena i cena. Volia fer alguna cosa popular, barata i local. I haig confirmat la regla habitual: hi ha tabernes irlandeses, restaurants italians, xinesos o fins i tot tapes espanyoles. Però si vols menjar alguna cosa en pla popular i local, sempre ho tens fotudíssim. Al final haig trobat una cadena de menjar ràpid amb unes megacroquetes peculiars. I haig tancat la visita amb una cervesa. Los mateixos problemes! No hi ha manera de trobar un bar popular? Al final, un bar a on m’han fet cara estranya demanant “one beer” (i no només pel meu accent). Allà haig confirmat que, almenys en unes cerveses damunt, los nederlandesos no son peculiarment silenciosos, tal com lo tòpic diria. I per a tombar tòpics, a mi me n’ha caigut un que tenia molt interioritzat: a sociologia urbana mos explicaven que els països protestants no posaven cortines a les finestres, perquè no tenien res a tapar. O porto una mica d’embolic, o res paregut a la realitat… seguiré observant. Ah, i que se me passave,el fet de la bicicleta és universal. Hi ha muntanyes de bicicletes de passeig. Ni una bicicleta de muntanya o amb un estil propi. Però n’hi ha per tot arreu. I el més cridaner, que almenys a Groningen la major part les deixen sense cadena ni cap tipus de seguretat… Això si que és una societat diferent ;)

%d bloggers like this: