jump to navigation

Les tries lingüístiques segons Coulmas 19 Febrer 19UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
trackback

Florian Coulmas té un manual de sociolingüística (2005) en què desenvolupa tot l’entramat teòric a partir de les tries. No en va, el manual porta com a títol Sociolinguistics. The study of speakers’ choices. En el nostre cas, que estudiem les tries lingüístiques mitjançant l’anàlisi de xarxes socials, aquests aspectes resulten bàsics:

Choice is the pivotal notion of sociolinguistics.

Sociolinguistics is the linguistics of choice

Cal distingir la tria de llengües de l’alternança de codis, pel fet que la primera és la tria d’una llengua  determinada, mentre que l’alternança de codi significa l’ús alternat de dues llengües per un mateix parlant en la mateixa conversa (p.113). Coulmas introdueix la teoria de l’acomodació comunicativa, plantejada inicialment com la tendència que tenen els participants en una interacció d’aproximar les seues varietats i dialectes, però que s’estén també a les llengües: hi ha una tendència universal a la convergència lingüística (Giles et al. 1977, Trudgill 1986) (p.140). Darrere del procés d’acomodació actuen dos mecanismes. D’una banda, els parlants s’acomoden pel poder diferencial entre els actors, i de l’altra, per solidaritat (Beebe, Giles 1984:7) (p.32).

Coulmas també apunta la transcendència de les xarxes socials en les tries lingüístiques (p. 140):

Individual language choice in multilingual societies often depends on and is predictable on the basis of networks.

En aquesta qüestió tracta el clàssic de Susan Gal (1979), que mostra la importància de les xarxes socials en la tria de llengües, aplicat a una ciutat de llengua hongaresa en procés d’industrialització a Àustria. I el contraposa amb Altehenger-Smith (1987)  que fa el mateix tipus d’anàlisi a Singapur, analitzant les tries interètniques i intraètniques. Aquest segon estudi apunta que les funcions de les xarxes en la tria lingüística està mitigada per altres variables, com la robustesa dels grups ètnics, i la diversitat lingüística exhibida pels grups. Per exemple, els malais usen menys anglès en les relacions intraètniques perquè són més homogenis que els indis i els xinesos. I també són els que s’acomoden menys en les relacions interètnics, per un efecte del nivell macro en les tries a nivell micro. Els malais no pertanyen a la cultura dominant ni a l’elit, i per tant, poden sentir una necessitat més forta d’autoafirmació a través de la llengua.

(N)etwork analysis proved a useful tool for the analysis of language choice and its social significance, but since this approach concentrates on small groups it must be supplemented by other approaches more suitable to fathom the macro-social dimensions of bilingualism.

La tria s’associa amb la llibertat, però també amb la restricció. Coulmas no ho explicita, però presenta una relació entre actors i estructura similar a la plantejada per Giddens. També associa la sociolingüística a la teoria de jocs, definint la comunicació lingüística com un joc cooperatiu, i no un joc de suma zero. Revisa les tries marcades (Myers-Scotton 1993), i la negociació de llengües.

In the event, for speakers to use a language  that is not the same as that in wich they have been spoken to may be readily tolerated, no being perceived as uncooperative. Uncooperative behaviour is no accepted, the most effective sanction being the refusal to understand a speaker. Linguistic socialization means learning to avoid sanctions by discovering the restrictions that define unmarked choices.

També fa una revisió interessant de les teories que expliquen els mecanismes diferenciats d’adopció dels canvis lingüístics segons el gènere, i que també relaciona amb les xarxes socials diferenciades (p.81).

Coulmas també reserva un espai per a la revisió de la interrupció i el manteniment en situacions de contacte de llengües. També es fan unes reflexions interessants sobre la diglòssia, i els dominis i context local (a partir de la pàgina 126). I fa menció del tracte per part de Weber de la qüestió ètnica. Finalment, també fa referència a la tradició que van engegar des de la física Abrams i Strogatz (2003), proposant models d’anàlisi sociolingüística

Bibliografia citada:

Abrams, D. M., & Strogatz, S. H. (2003). Modelling the dynamics of language death. Nature, 424(900). En línia.

Altehenger-Smith, S. (1987). Language choice in multilingual societies: A singapore case study. En K. Knapp, W. Enninger, & A. Knapp-Potthoff (Ed.), Analyzing Intercultural Communication. Walter de Gruyter.

Gal, S. (1979). Language Shift: Social Determinants of Linguistic Change in Bilingual Austria. Academic Press Inc.

Giles, H., Bourhis, R. Y., & Taylor, D. M. (1977). Towards a theory of language in ethnic group relations. Language, ethnicity and intergroup relations, 307348.

Trudgill, P. (1986). Dialects in contact. Blackwell Oxford.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: