jump to navigation

Ramón y Cajal i l’aprenentatge de la llengua aragonesa per l’efecte xarxa 28 febrer 28UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, sociolingüística, xarxes.
Tags: , , ,
5 comments

"Ramón y Cajal"Porto un temps donant voltes a l’aplicació de l’efecte xarxa en sociolingüística. Este seria l’efecte pel qual una llengua, en perdre densitat de parlants, pateix una pressió en què fins i tot els propis parlants deixen d’usar-la entre ells. I l’estudi sobre l’aragonès a la Jacetania em va permetre evidenciar una idea amb la que ja lluitava amb el català del Baix Cinca i la Llitera. De fet, una frase dels treball de camp qualitatiu a Echo va ser clau per a observar que els propis parlants en tenen la mateixa sensació: «De 15 amigas bi’n habría 10 que charrasen cheso, y agora no».

Però el mateix efecte xarxa té lectura en sentit oposat. És a dir, igual que la pèrdua d’interaccions en la llengua minoritzada serveix per a explicar els processos de substitució, també serveix per a explicar els processos d’atracció o de recuperació sociolingüística. I és el cas de la cita de Ramón y Cajal, premi Nobel aragonès de medicina, quan explica com va aprendre l’aragonès a Ayerbe. La pressió social d’una llengua minoritzada, però localment hegemònica, pot incentivar l’aprenentatge per part de la minoria parlant de la llengua expansiva:

Contribuyó también algo a la citada antipatía la extrañeza causada por mi lenguaje. Por entonces se hablaba en Ayerbe un dialecto extraño, desconcertante revoltijo de palabras y giros franceses, castellanos, catalanes y aragoneses antiguos. Allí se decía: forato por agujero, no pas por no, tiengo y en tiengo por tengo o tengo de eso, aivan por adelante, muller por mujer, fierro y ferrero por hierro y herrero, chiqué y mocete por chico y mocito, abríos por caballerías, dámene por dame de eso, en ta allá por hacia allá, m’en voy por me voy de aquí, y otras muchas voces y locuciones de este jaez, borradas hoy de mi memoria. 1

En boca de los ayerbenses hasta los artículos habían sufrido inverosímiles elipsis, toda vez que el, la, lo se habían convertido en o, a y o, respectivamente. Diríase que estábamos en Portugal. A los rapaces de Ayerbe parecioles, en cambio, el castellano relativamente castizo que yo usaba, es decir, el hablado en Valpalmas y Cinco Villas, insufrible algarabía, y hacían burla de mí llamándome el forano (forastero).

Poco a poco fuimos, sin embargo, entendiéndonos. Y como no era cosa de que ellos, que eran muchos, aprendieran la lengua de uno, sino al reves, acabé por acomodarme a su estrafalaria jerigonza, atiborrando mi memoria de vocablos bárbaros y de solecismos atroces.

* La negreta és nostra

La narració és excel·lent per a explicar l’adopció d’una llengua minoritzada per l’efecte xarxa. I a més, també, dona molta base a les visions materialistes de la sociolingüística: a pesar de les ideologies del parlant (idees), la pressió social (material) fa que l’individu adopte la llengua minoritzada. Sobre el supremacisme lingüístic de Ramón y Cajal, i la seua alegria per la substitució lingüística de l’aragonès  ja en parlarem un altre dia (vegeu la nota 1).

Anuncis

Seminari del CUSC-UB (resum): «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla 21 febrer 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, Franja, groningen, Matarranya, sociolingüística, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

Fa uns dies vaig participar al «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. Va ser un goig participar-hi. Més que per allò que vaig explicar, per allò que vaig rebre. Un seminari ple de ments sociolingüístiques inquietes, que tenen resposta per a tants moments de soledat sociolingüística en què dones voltes a un concepte. De fet, este seminari és oficialment on abandono el concepte de recer sociolingüístic i em llenço per l’efecte xarxa en sociolingüística. A més, un avantatge del seminari és que Avel·lí Flors, no només manté el blog Apunts de sociolingüística, si no que fa uns excel·lents relats dels seminaris del CUSC, que coordina. Tos enganxo el resum!

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

1-ac1da6b6ad

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

%d bloggers like this: