jump to navigation

Confiança, popularitat, majories, i borregos (Viles i Gents) 18 Agost 18UTC 2017

Posted by xarxes in ciència, excursions, groningen, Matarranya, sociologia, xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

Viles i gents, publicat a La Comarca del 18/8/2017

Natxo Sorolla

Anar al bar a fer una Estrella, comprar a la tenda Nocilla, o donar-li al sagal un Cacaolat són formes habituals de denominar productes per la marca. Lo nostre comportament sol situar-se entre la confiança i la galvana. Si no sabem quin sabó ham de comprar per a rentar els plats, segur que caurà Fairy, perquè n’ham sentit parlar. I si no sabem quin mòbil comprar, segur que l’Iphone tindrà punts, perquè (falsament) pensem que el tenen molts. Som de tendència còmoda. I faltarie! Haver d’anar provant constantment marques noves per a saber quina té la millor relació qualitat-preu. Per això les marques invertixen tants diners en anuncis: per a ser populars, i donar confiança.

Però l’estrès que mos provoque la necessitat de ser reconeguts pel nostre entorn a vegades mos fa deixar la galvana mental. Pràcticament no hi havie cobertura, però el fet que entre els més innovadors s’imposare el mòbil, va acabar fent comprar-se’n un a molts. Molts es van comprar un mòbil llampant més potent que molts ordinadors professionals, únicament per la mançaneta que ja portave la líder de classe. I no només la popularitat marque tendència. El fet de trobar-se en mig d’una conversa i descobrir que eres l’únic que «encara» no té Facebook, o que «encara» no usa Whatsapp, a molts los va fer plegar-se a «la majoria»

I en este graciós dilema m’haig trobat. En una visita de tres mesos que faig a la Universitat de Groningen, només arribar eren… no centenars… milers de bicicletes! Per tots los Països Baixos, bicicletes amunt, bicicletes avall! I qualsevol investigador internacional, lo primer que fa, és anar a un venedor de bicicletes. Hi ha factors que ajuden, evidentment, com lo desnivell o les infraestructures. Però la comoditat i rapidesa de moure’s en bici per ciutat és similar aquí, i a la Xina Popular Però, evidentment, deixar-se portar per la majoria és lo que explique diferent nivells d’adquisició de bicicletes dels nouvinguts a Groningen o a Lleida. La confiança, la popularitat o les majories vehiculen los nostres comportaments. Lo de portar-se com a borregos, seguint la rabera, ja serie un altre tema. Però el deixarem per a altres temàtiques més polèmiques :-)

Anuncis

Tòpics i diferències dels Països Baixos 2 Abril 02UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

No sé si ho sabreu, però les meues eixides per damunt del Pirineu han començat fa molt molt molt molt poc. Pot ser per l’estrat rural que em seguix (i espero que em seguixque molt temps). La conseqüència és que els grans temes de discussió que els professors d’anglès proposen als seus alumnes activitat rere activitat no m’encaixen gens: viatges i cinema. En tot cas, un que s’ha fet la idea de com és lo món a base de distància, després intente confirmar-ho i no sempre coincidix. En tot cas, aquí deixo uns quants tòpics que podria confirmar sobre els holandesos. Tots ells són candidats a la revisió:

  • Aquí es va en bicicleta si no és per qüestió de vida o mort. Gent gran, crios, universitaris, immigrants, en grup i amb una caixa de cerveses per a la festa…
    • La bicicleta estàndard és la de passeig sense marxes, rovellada i la majoria en males condicions. I ningú se n’ix de la norma.
    • Moltes les deixen sense cadena.
    • Si veus algú en moto sol ser immigrant.
    • Pedalar i parlar pel mòbil és normal
    • No es veuen
  • La vida en general no és molt més cara. Calculo que un 20% més. A tall d’exemple, la cervesa servida va a 1,60 €. (Perdoneu per no tindre a mà els preus de la lleit, que són l’habitual :-)
    • La cervesa estàndard és la Heineken
  • Si plou, ningú va amb paraigües (i ningú deixa la bicicleta). La de bronques que jo haig aguantat per no tapar-me quan plovisnejave…
  • Els jóvens, o alemenys los universitaris, són pihos. No es veu cap estil lligat a la música o els moviements socials
  • A la Universitat (i al carrer) no es veuen molts immigrants (parlo de Groningen). Els que hi ha de trets àrabs, van en grup i no van amb holandesos. Possiblement Amb certa calma ens confirmarà els fets.
  • Un dels tòpics que per a mi era el silenci dels països del nord no el veig confirmat per cap banda. Parlen en veu alta, i si cal, criden.
  • La connexió a Internet no pareix que tingue res a embetjar a alguns païsso suposadament desenvolupats, encara.
  • No és estrany fer cua, esperar, atenció al client de serveis i botigues poc eficient.
  • Ah, i el final… hi ha moltíssima gent que parla anglès.

Si coneixeu lo país, què en penseu?

Arribada a Groningen 2 Abril 02UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
add a comment

(Este apunt va ser escrit lo diumenge 30, però no l’haig pogut enviar fins dimecres 2, quan ja tinc una connexió a Internet “per a una estona llarga”.)

Avui ha estat un dia matador. A les 5:45 m’estava aixecant, i havia dormit unes 3 o 4 hores, perquè entre unes coses i altres, i el canvi horari, així estavem. Amb els temps ajustats haig enllaçat Rodalies de Renfe, avió a Amsterdam i tren a Groningen. La primera impressió ha estat del car que és anar en tren als Països Baixos. 30 euros per a un viatje de 2 hores de regional, que davall los Pirineus no passa els 12 euros. Haig arribat a Amsterdam sense menjar res, i entre son i fam no sabia a on posar-me. M’haig permés fer-me una saltxitxa que no tenia res especial. I a Roterdam, a on me calie fer un transbordament en 25 minuts d’espera (!), haig fet un cafè en una madalena muffin. En arribar a Groningen m’haig marcat una migdiada perquè no podia amb mi. I haig anat a fer un mos entre berena i cena. Volia fer alguna cosa popular, barata i local. I haig confirmat la regla habitual: hi ha tabernes irlandeses, restaurants italians, xinesos o fins i tot tapes espanyoles. Però si vols menjar alguna cosa en pla popular i local, sempre ho tens fotudíssim. Al final haig trobat una cadena de menjar ràpid amb unes megacroquetes peculiars. I haig tancat la visita amb una cervesa. Los mateixos problemes! No hi ha manera de trobar un bar popular? Al final, un bar a on m’han fet cara estranya demanant “one beer” (i no només pel meu accent). Allà haig confirmat que, almenys en unes cerveses damunt, los nederlandesos no son peculiarment silenciosos, tal com lo tòpic diria. I per a tombar tòpics, a mi me n’ha caigut un que tenia molt interioritzat: a sociologia urbana mos explicaven que els països protestants no posaven cortines a les finestres, perquè no tenien res a tapar. O porto una mica d’embolic, o res paregut a la realitat… seguiré observant. Ah, i que se me passave,el fet de la bicicleta és universal. Hi ha muntanyes de bicicletes de passeig. Ni una bicicleta de muntanya o amb un estil propi. Però n’hi ha per tot arreu. I el més cridaner, que almenys a Groningen la major part les deixen sense cadena ni cap tipus de seguretat… Això si que és una societat diferent ;)

%d bloggers like this: