Rols sociolingüístics, i la paradoxa de la divergència entre Basté i Amela 9 Març 09+01:00 2016
Posted by xarxes in sociolingüística, tesi, xarxes.Tags: convergència lingüística, divergència lingüística, rols sociolingüística
trackback
Darrere el concepte de rol sociolingüístic hi ha la idea que les persones fem les tries lingüístiques segons la nostra decisió, però també segons les decisions del nostre entorn. Ens comportem (sociolingüísticament, també) d’una determinada forma pel paper que volem representar i amb el que volem que la resta ens reconega. Però també per com ens veuen els altres i com se’ns dirigeixen. En termes acadèmics, a la tesi ho haig definit de la següent forma:
Rol sociolingüístic: pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament sociolingüístic que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic.
A esta entrevista que li fan a Víctor Amela, a la tercera pregunta apareix un fragment excel·lent per a explicar el concepte, amb diferents personatges famosos:
—En alguna tertúlia de televisió passeu del català al castellà amb molta naturalitat. Sou un esquizofrènic lingüístic?
—Mira, jo amb en Jordi Basté no puc parlar-li en castellà perquè me’l van presentar en català. És curiós perquè ell, fora d’antena, em parla en castellà i jo en català. Perquè ell em veu a mi com a castellanoparlant perquè m’ha llegit tota la vida en castellà, m’ha sentit parlar amb altres persones en castellà, em veu parlar amb l’Alfons Arús en castellà… Perquè jo amb l’Arús no puc parlar en català. És impossible perquè ens vàrem conèixer quan teníem vint anys a la facultat parlant en castellà. Ell parlava en català amb altres persones, però amb mi en castellà. És clar, a la tele no li puc parlar en castellà perquè és com si em posés cinc barreres. I amb en Basté, igual però a l’inrevés.
I el que metodològicament me pareix més interessant és la díada Amela-Basté. Amela suposadament és un castellanoparlant convergent, i Basté un catalanoparlant convergent. Metodològicament les relacions entre estos dos rols convergents és un problema, perquè la lògica diu que el catalanoparlant convergent convergirà al castellà de l’altre, i el castellanoparlant convergent convergirà al català de l’altre, donant-se una paradoxa, i és que es produirà una conversa lingüísticament divergent, que és molt poc comú en el nostre entorn, i que a més cap dels dos usarà la pròpia llengua, i convergirà a la llengua de l’altre. El tema el vaig resoldre d’una altra manera a la recerca. Però segons Víctor Amela, la interacció entre Amela i Bastè es reprodueix la paradoxa de la divergència lingüística entre parlants que es defineixen per convergir sistemàticament.
Xarxes socials i llengües 
Acabo de veure el teu comentari sobre el ‘rol sociolingüístic’. Ja em va sobtar una mica sentir el terme a la defensa de la teva tesi, però ara ja veig més clar el que vols dir. Jo en diria la ‘imatge lingüística’ que projectem/establim amb altres individus o grups, o l’hàbit d’identificació ‘persona-llengua’ (amb aquest hi parlo X, amb aquest altre Y). En la teva definició precisament, crec que t’oblides de dir que el ‘rol’ es pot establir interindividualment -i no cal que sigui, doncs, grupalment. En la cita de l’entrevista a l’Amela es veu clar això. Trien la llengua que trien per parlar amb l’altre perquè és la identificació persona-llengua que hi tenen mentalment establerta. És amb l’individu, no amb el grup.
Quan estan en antena segueixen el cànon d’una comunicació ‘institucionalitzada’, formal, i quan n’estan fora, tornen al pla ‘individualitzat’ -proximitat, informalitat- i en Basté li parla en castellà perquè és com ell el té categoritzat, a l’Amela. Aquest, però, no li agrada gaire aquesta estratègia, perquè també pot usar el català en el pla quotidià i informal.
El que passa en la conversa ‘divergent’ Basté-Amela és que mentre el primer aplica la seva identificació persona-llengua, el segon no vol que la hi apliqui i li contesta en català. Passa en força altres casos.
Seguim en contacte, intentant entendre aquest món ‘estrany’ dels usos lingüístics.
Endavant!
Cordialment,
Albert
Albert, moltes gràcies pel teu comentari. Entenc el que dius, i en general hi estic d’acord.
Proposo el concepte de “rol sociolingüístic” perquè el concepte de “rol” és comú en la sociologia, i en especial, en algunes de les propostes de l’anàlisi de xarxes (equivalència de posicions, etc). Per exemple, el “rol de pare” i el “rol de fill” (i tots els drets i obligacions que s’estableixen amb este joc de rols) se situen en la díada, això és, les interaccions d’individu a individu, però també en un entorn social que gesta i legitima este joc de rols, i els dona sentit.
Segurament, als territoris de llengua catalana, i en especial a Barcelona (l’exemple d’Amela que exposo), el punt central on es “decideixen” les tries lingüístiques son les díades. Però cal tenir en compte l’entorn on es produeix la tria. Per exemple, si Arús quan era estudiant parlava català amb molta gent, però triava el castellà amb Amela, segurament era pel comportament que Amela tenia amb tants altres amics i coneguts comuns. Suposo que Arús desenvolupava un rol convergent, no sé si catalanoparlant o castellanoparlant, i Amela desenvolupava un rol castellanoparlant convergent, i Arús el veia així, és a dir, Amela parlava català amb aquells que mantenien el català, i parlava castellà no només amb els que mantenien el castellà, si no també amb altres que també eren castellanoparlants convergents com ell. Això feia que convergents com Arús “veiéssin” a Amela com a essencialment castellanoparlant, i actuaren amb ell segons aquest rol: convergien “al seu” castellà.
La proposta que faig de rol sociolingüístic, i el fet d’anar més enllà de la díada, té a veure amb el model general que proposo per a entendre el comportament dels individus, i que ajuda a entendre les normes socials que activen un comportament o altre. Este model parteix de l’anàlisi de les tries lingüístiques en cada díada, però les integra dintre d’un model general: els parlants mantenidors mantenen l’ús de “la seua” llengua amb la resta de parlants, i els convergents, convergeixen a la llengua de l’altre. La distinció entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants resideix en què els primers usen català amb altres catalanoparlants convergents i els segons usen castellà amb altres castellanoparlants convergents, encara que ambdós tipologies tendeixen a convergir a la llengua “de l’altre”. Quan m’hagen penjat la tesi al tdx.cat podré indicar-te millor el que vull dir, amb les matrius del model que proposo.
[…] produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu […]
[…] produeixen en castellà. I que de fet, una quarta part dels alumnes catalanoparlants desenvolupen rols sociolingüístics castellanoparlans, el que vindria a dir que, tot i el seu origen catalanoparlant, pel seu […]