jump to navigation

Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos 21 Juny 21UTC 2018

Posted by xarxes in aragonès, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi, xarxes.
Tags: , , , , ,
add a comment

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.
  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.
  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Presentació de “Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013” 6 Juny 06UTC 2017

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , ,
add a comment

Ham mantingut uns intercanvis molt interessants en Xaquín Loredo, del Seminari de Sociolingüística del gallec, sobre com ham elaborat los grups sociolingüístics en l’anàlisi de diferents enquestes, com l’EULP13. La propera setmana en presenten los resultats de la seua aplicació al gallec. Una bona notícia!

logo-RAG-150.jpgA Real Academia Galega acollerá o vindeiro luns, 12 de xuño, ás 11 horas, a presentación en rolda de prensa do volume Lingua e sociedade en Galicia. A evolución sociolingüística 1992-2013. O traballo, elaborado no seo do Seminario de Sociolingüística da RAG, achega unha visión panorámica da situación da lingua galega e sinala as tendencias que marcan a súa evolución desde a década dos noventa ata o momento actual.

Font: Seminario de Sociolingüística, Real Academia Galega (RAG), academia.gal

La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” 1 Juliol 01UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc.En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.

Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants). El fet de treballar amb el concepte de diglòssia m’ha servit per a definir uns sectors molt amplis, sobretot de la població més tradicional del territori, que fan ús del català en els àmbits més comunitaris i del castellà en els més formals. Però també m’ha servit per a posicionar la realitat de la Franja en els debats que el concepte ha tingut en la sociolingüística catalana. Si bé el concepte en la seua definició nordamericana inicial (Ferguson, Fishman) té una component consensualista i funcionalista, la sociolingüística catalana el va adoptar i el va adaptar en un moment d’eclosió acadèmica en el tardofranquisme, lligada amb la tradició conflictivista, i destacant en les seues versions més intenses (Ninyoles) que la diglòssia era una etapa inestable, i que només podia desembocar en la substitució lingüística o en la normalització lingüística, però en cap cas es tractava d’una situació estable. Amb tot, sobre la dinàmica de la diglòssia em pareix més raonable la posició de Vallverdú (mort fa unes setmanes), que considerava que la diglòssia podia consolidar-se amb certa estabilitat, tot i que no negava que fos una operació difícil. Siga com siga, el que sí que he fet al treball és destacar que la diglòssia ens serveix per a definir grups sociolingüístics concrets amb un comportament determinat, però difícilment ens servirà per a definir realitats sociolingüístiques d’un territori complet en societats cada vegades més complexes i més diverses internament. En tot cas, us enganxo el resum i l’enllaç a l’article (PDF EPUB):

PS: També l’any 2009 vaig publicar a Llengua i dret «Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà»

«Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja»

Natxo Sorolla

Resum

L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.

Paraules clau

Sociolingüística; demolingüística; la Franja; coneixements lingüístics; usos lingüístics; grups sociolingüístics; diglòssia; àmbits.

Text complet: PDF EPUB

%d bloggers like this: