jump to navigation

La revista “Llengua i dret” em publica “Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja” 1 Juliol 01UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
trackback

La revista Llengua i dret m’ha publicat l’article «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja» ( Carhus: A, i indexada a SJR) . Fa alguns anys vaig publicar a la revista Ripacurtia «El català a la Franja. Any 2003», on feia una primera aproximació a l’enquesta sociolingüística de la Franja de 2003, i dibuixava les grans tendències demolingüístiques del territori: coneixement oral i ús social del català amplis, coneixement escrit i ús formal baix, denominacions diverses per a la llengua, etc.En este segon article haig aprofundit en les dades, fent una anàlisi multivariant (factorial i de conglomerats) amb la intenció de centrar-me en la diversitat interna de la realitat sociolingüística de la Franja més que no pas en la seua unitat.

Així, a la Franja s’observen sectors de la societat que declaren fer un ús molt ampli del català, i que conviuen amb els sectors tradicionals dels que fan un ús diglòssic de la llengua, a més d’un sector significatiu de monolingües (castellanoparlants). El fet de treballar amb el concepte de diglòssia m’ha servit per a definir uns sectors molt amplis, sobretot de la població més tradicional del territori, que fan ús del català en els àmbits més comunitaris i del castellà en els més formals. Però també m’ha servit per a posicionar la realitat de la Franja en els debats que el concepte ha tingut en la sociolingüística catalana. Si bé el concepte en la seua definició nordamericana inicial (Ferguson, Fishman) té una component consensualista i funcionalista, la sociolingüística catalana el va adoptar i el va adaptar en un moment d’eclosió acadèmica en el tardofranquisme, lligada amb la tradició conflictivista, i destacant en les seues versions més intenses (Ninyoles) que la diglòssia era una etapa inestable, i que només podia desembocar en la substitució lingüística o en la normalització lingüística, però en cap cas es tractava d’una situació estable. Amb tot, sobre la dinàmica de la diglòssia em pareix més raonable la posició de Vallverdú (mort fa unes setmanes), que considerava que la diglòssia podia consolidar-se amb certa estabilitat, tot i que no negava que fos una operació difícil. Siga com siga, el que sí que he fet al treball és destacar que la diglòssia ens serveix per a definir grups sociolingüístics concrets amb un comportament determinat, però difícilment ens servirà per a definir realitats sociolingüístiques d’un territori complet en societats cada vegades més complexes i més diverses internament. En tot cas, us enganxo el resum i l’enllaç a l’article (PDF EPUB):

PS: També l’any 2009 vaig publicar a Llengua i dret «Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà»

«Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja»

Natxo Sorolla

Resum

L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.

Paraules clau

Sociolingüística; demolingüística; la Franja; coneixements lingüístics; usos lingüístics; grups sociolingüístics; diglòssia; àmbits.

Text complet: PDF EPUB

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: