Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: aragón, callizo, catalan, catalanismo, català, Franja, par
Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.
El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:
Javier Callizo Soneiro (PAR) Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”
Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán”
García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”
Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja”
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: 1999, aragó, català, Ciutadans, Franja, lapao, lapapyp, par, pp
A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja. I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.
Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):
Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.
I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:
Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.
(més…)
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Matarranya, rural, sociologia.
Tags: Matarranya, par, Podemos, pp, psoe
Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015
«Abanicos» de PPARSOE
Natxo Sorolla
Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.
Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.
Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.
És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: català, josé maría fuster, lapao, llengua, par, postureo
Lo LAPAO va ser aprovat pels vots de PP i PAR, però qui va reforçar la línia secessionista possiblement va ser el PAR. Tenie i té bons llaços en l’extremisme de la FACAO i busque diferenciar-se del PP en un discurs regional-involucionista. A finals dels anys 90 s’hi va diferenciar defensant lo català i l’aragonès. Lo canvi de discurs és curiós, però encara ho és més veure com a pesar de la seua obcecació anticalanista actual, quan aterren al Matarranya despleguen discursos filocatalanista. Ja vaig explicar el cas de María Herrero, que a pesar de defensar públicament que al Matarranya no es parle català, en les campanyes fa ganyotes dient que mos entén perquè va estudiar a Lleida (!). Viles i gents: Postureo LAPAO, riau riau! Ara és el torn del senador i cap de llista del PAR a Alcanyís el 2011, José María Fuster, qui es presenta de paracaigudista en segona posició a la candidatura de Vall-de-roures. Us enganxo la literalitat de la notícia a La Comarca:
El alcañizano explica que se presenta para reforzar la lista de la capital del Matarraña, que este año se ha renovado con un nuevo alcaldable, Dan Ferrer. Su anterior candidato, Alberto Riba, ahora es tercero. Afirma que conoce perfectamente las necesidades de Valderrobres porque hace dos décadas trabajó en la zona, a la que ha seguido muy unido por su partido. Además, destaca que tampoco tendrá problemas lingüísticos porque «entiendo el catalán».
Què representa si “entens català” quan fa 2 anys lo teu partit ha aprovat una Llei amb l’objectiu de negar que a la Franja es parle català? En lo seu imaginari, és tant coherent com dir “no tindré problemes lingüístics al Matarranya perquè entenc lo swahili”. Per sort, en lo panorama de polítiques lingüístiques favorables al català i l’aragonès se sumen, a les ja habituals, la de Podemos.
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: aragonès, català, Govern d'Aragó, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el 
món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).
La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:
- Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
- Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
- Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
- Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
- La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.
A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:
El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.
La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón
Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.
Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: cha, lapao, lapapyp, maría herrero, par, pp, serrat
El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.
El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes. El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.
Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:
Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.
Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta) defensa d’allò aragonès poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.
En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.
Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País!
(més…)
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: cha, Chauvell, desideri lombarte, facao, iu, lapao, lapapyp, maría herrero, par, pp, psoe, sistac
Avui hi ha un reportatge sobre l’aniversari de la II Llei de llengües (2013) a La Vanguardia. Hem quedo amb la frase de Ramon Sistac, que sintetitza com entén la caverna el seu país:
“Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”.
Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?
Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”
Lleida | 12/06/2014
Los aragoneses que viven la Franja hace un año que oficialmente dejaron de hablar catalán. La lengua que utilizan desde entonces, según reza la ley aprobada por las cortes de Aragón, que entró en vigor el 24 de junio de 2013, es la Lengua aragonesa propia del área oriental y la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica. Estos circunloquios, usados para referirse administrativamente a las hablas maternas del territorio se popularizarían mediáticamente por sus siglas, el ‘Lapao’ y el ‘Lapapyp’.
Casi un año después, la vida cotidiana en la Franja ha cambiado muy poco. Continueu llegint… http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140612/54408885014/primer-ano-lapao-franja-cambios.html#ixzz34QArOH33
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: 2014, any, aragó, artur mas, biel, catalunya, Franja, frontera, independència, josé ángel, par, personatges
Fa pocs dies David Marin em demanava pels personatges de l’any que encetem (2014). A la revista Presència del 12/1/2014 en van publicar una síntesi.
Hi vaig donar algunes voltes. Però des d’una perspectiva frangenca crec que hi haurà dos personatges que seran clau durant l’any 2014 a la Franja: José Ángel Biel i Artur Mas. Sobretot ho seran pels processos en què estan implicats. El primer, per les conseqüències del seu abandó de la política de la primera fila, perquè ha declarat que deixa la presidència del PAR i la posició de candidat. El segon, pel lideratge del procés d’independència de Catalunya, que tindrà unes conseqüències més que clares a tota la frontera que coneixem com Franja. Llegiu-ne la versió extensa:
Des del punt de vista de la Franja hi haurà dos personatges rellevants: Un serà Artur Mas, que a Catalunya lidera un procés que pot acabar conformant un nou Estat.
A més de la rellevància més que clara per a Catalunya, també ho serà en territoris com la Franja, que són territoris de frontera de dalt a baix. Siga quin siga el final, només l’activació del procés accentua els perfils anticatalanistes fora de Catalunya. I si finalment aconsegueix l’objectiu, algunes qüestions clau a la Franja deixaran de ser conseqüència de convenis interautonòmics, com els serveis mèdics a Lleida, les referències universitàries o el senyal de TV3, per a passar a ser relacions entre Estats, en un clima d’important conflicte polític. Amb tot, Aragó també té interès en no intensificar el conflicte més enllà d’uns límits concrets, perquè les costes catalanes són la seua referència turística, i per tant, també té preocupació per convenis mèdics o senyal de televisió autonòmica per a esta població.
Un altre personatge rellevant per a la Franja serà José Ángel Biel, perquè al llarg de l’any 2014 s’ha de decidir la seua successió com a candidat a les Corts i president del PAR (Partido Aragonés).
Ha mantingut càrrecs des de l’any 1977, que va aconseguir l’acta de Diputat a les Corts espanyoles per UCD,i ha participat en tots els governs de coalició d’Aragó amb PP i PSOE des de l’any 1987. La posició clau dels regionalistes conservadors en la política aragonesa va fer possible el reconeixement del català i l’aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural (1999), per tal de distanciar-se de la coalició que mantenia amb el PP, així com un llarg recorregut per a distanciar-se del PSOE, que va cloure amb l’aprovació del LAPAO en la Llei de llengües de 2013. La seua successió pot portar una important crisi amb els sectors crítics del partit o una continuació de l’actual posició pactista amb el PP que difumine la identitat del partit.
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: biel, facao, fraga, GAV, lapao, llei de llengües, manifestació, par, rolde choben
Fa pocs dies (16/11/2013) ha tingut lloc una manifestació a Fraga, a favor del LAPAO. És una manifestació convocada pel mateix partit en el Gover, el PAR, mitjançant el Rolde Choben-Jóvenes del PAR. Segons declaren els promotors , s’han sumat un total de 32 entitats. Els mitjans de comunicació, especialment l’Herado d’Aragó, han publicat, sense filtres, els recomptes dels convocants i han oficialitzat la fal·làcia de 300 manifestants. Tot i això, no ha mostrat cap fotografia de la mobilització per a poder comprovar la xifra. Si accedim a les fotografies difoses pels promotors, podem veure que es caracteritzen per la mala qualitat de les fotografies de la FACAO, a la que se suma la mala qualitat del seu coneixement filològic. A la primera foto, on es veu al públic de front, es poden contabilizar fins a 36 persones.
Si ens fixem en una altra fotografia feta des del darrere, comptem amb l’aventatge la majoria de caps tenen contrastos de color per alopecia. A pesar d’estar convocats per una organització juvenil! En ella s’arriba a diferenciar 52 persones.
Però en una altra fotografia que amb tota possibilitat podem veure reunits a tots els participants, i és menjant . Perquè en les manifestacions dels partits de Govern no és difícil reunir alguns centenars més amb entrepans. I efectivament, es comptabilitzen 58 manifestants gastronòmics. Dels 300 als 58 manifestants hi ha una quintuplicació de la realiat.
El total de 58 manifestants no arriba a sumar com per a tenir dos manifestants per entitat convocant (58 manifestants de 32 entitats). El lector serà prou intel · ligent per valorar com de fàcil tenen algunes manifestacions per col·locar-li a la prema xifres unflades. Tant l’Heraldo, com El Periódico de Aragón (encara que aquest ha rectificat). Aquesta tergiversació de la realitat per part del secessionisme aragonès ja és habitual, i es coneix com “no sabemos matemáticas” (aquí o aquí). La diferència és que en aquella ocasió els 44 participants d’una xarrada es van multiplicar falçment per 3, i en aquesta ocasió els 58 s’han multiplicat per 5 i se’ls ha dit manifestació. No seria la primera vegada que una manifetació convocada passa a ser a la nota de premsa una taula informativa, perquè no hi ha anat ni el Tano.
També és important remarcar que la manifestació era convocada pel partit de Govern, però és que només un terç de les entitats (suposadament adherides) era de la Franja, i entre la resta hi havia entitats d’arreu, entre elles catalanes i balears, i grups violents valencians (GAV) que recorden els lligams del secessionisme aragonès amb l’ultradreta de Democracia Nacional. El que habitualment es coneix com invasió del territori i al que s’oposen els convocants
(més…)
M'agrada S'està carregant...
Xarxes socials i llengües 