This post is also available in: English
Natxo Sorolla
Universitat Rovira i Virgili, Xarxa CRUSCAT-Institut d’Estudis Catalans i
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de BarcelonaAmb Xavier Vila portem treballant algun temps amb els grups sociolingüístics. Els usos lingüístics d’una mateixa persona poden variar molt d’un àmbit a unt altre: es pot parlar català a casa, català i castellà amb els amics en una proporció bastant similar, només castellà amb el metge, i només català amb la persona que ens atén al banc. La idea que hi ha al darrere dels grups sociolingüístics és crear un índex d’ús del català parlat en 10 àmbits (IUP-10), que considerem que és molt més fi que no preguntes més generals com llengua habitual o percentatge d’ús en les interaccions quotidianes. La idea té cert paral·lelisme amb els estudis sobre la felicitat, i sobretot, la proposta que Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb premi Nobel, proposa al voltant de les polèmiques que acompanyen els estudis d’Easterlin, sobre si els diners fan la felicitat (vegeu aquest capítol excel·lent del programa de divulgació Economia en colors). Les discussions es fan al voltant de com mesurar la felicitat, i com n’és de diferent si ens pregunten el nostre estat de felicitat, en general, en oposició a si la felicitat es mesura moment a moment. D’alguna manera, quan ens pregunten sobre els records de felicitat som més generosos amb la nostra vida que no pas quan hem d’apuntar cada moment de felicitat, perquè tot i que pensem que som força feliços (en general), bona part del nostre dia passa per situacions d’estrès, tristesa, o avorriment. D’alguna manera, la idea que nosaltres apuntem en sociolingüística és que, més enllà del record que tenim sobre l’ús que fem de les llengües, és molt més útil mesurar i sintetitzar quina llengua parlem en àmbits o interlocutors concrets, com la llengua usada amb els amics, amb la parella, amb els fills, amb els veïns, als grans establiments comercials… La primera forma de mesurar la felicitat segur que està més relacionada amb el que voldríem fer, més que no pas la segona, que ha de ser més realista amb el que realment fem. Continuar llegint… Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants | Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural
Publicada l’enquesta d’usos de Catalunya (2013) 24 Setembre 24+01:00 2018
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: 2013, catalunya, enquesta, EUL, EULP, grups, llengua
add a comment
S’ha publicat el primer volum de l’enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013, on tenim dos capítols amb Xavier Vila, un sobre les llengües en els usos interpersonals i un altre sobre els grups segons els usos lingüístics. Ja n’havíem parlat del resum dels factors clau, i sobretot, del segon, sobre els grups sociolingüístics. Esta tècnica s’ha mostrat prou productiva, per tal de detectar quins canvis s’han produït entre 2003 i 2013, posant molt d’accent en entendre la font dels canvis (migracions, estructura demogràfica, canvis per edat, o canvis generacionals). En tot cas, aquí teniu la publicació: enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013.
També podeu fer una ullada als tuits-resum que n’ha fet el company Carles de Rosselló (de la BBC):
Coneixement del castellà de la immigració (algun resultat de l’EPA) 24 gener 24+01:00 2018
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: castellà, catalunya, coneixement, espanya, Extremadura, immigració, llengües
add a comment
Això només és una aproximació molt barroera a una realitat molt més complexa. Però deixo per escrit alguna reflexió que m’ha suscitat. No considereu que té cap valor, més enllà d’un treball pre-embrionari ;)
A l’Enquesta de Població Activa hi ha dues edicions “especials” (2014 i 2008) que tracten l’estrangeria. En aquestes edicions hi ha una pregunta sobre coneixement de castellà. Catalunya i Extremadura destaquen pel % dels estrangers que declaren coneixement baix de castellà (2014).
Ben bé, la dada de Catalunya no sé com cal interpretar-la. Perquè el percentatge d’immigració amb origen llatinoamericà és similar a la mitjana de l’Estat.
Sent així, les xifres de baix coneixement de castellà a Catalunya tenen encara més rellevància. Cal dir que la immigració sud-americana, en bona part, té la nacionalitat espanyola, i per tant, no apareix en els estudis sobre estrangeria. Però suposo que a Catalunya el nombre d’estrangers amb coneixement baix de castellà és tant important perquè perquè hi ha més immigració africana i asiàtica, i més immigració de la UE (romanesos). Els primers i segons es deuen situar habitualment en el coneixement més baix de castellà, i els tercers, en els més alts, perquè parlen una llengua romànica. Espero que algú puga treballar-hi més a fons.
Sobre el coneixement del català per a la població immigrant, tenim un treball molt recent amb Xavier Vila:
Vila i Moreno, F. X.; Sorolla, N. (2016). Capítol 6. Llengua i origen geogràfic. En El coneixement del català 2011: Anàlisi sociolingüística del Cens de població del 2011 (p. 104-124). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/btpl_col/analisi-cens-de-poblacio-del-2011/
Els enllaços amb les dades de l’EPA:
N. Sorolla: Mesurar els grups sociolingüístics. Catalunya i les Balears: les transformacions més rellevants 18 Desembre 18+01:00 2017
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: catalunya, grups sociolingüística, illes balears, sociolingüística
add a comment
Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears 7 Abril 07+01:00 2015
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: anys 90, ús, balears, català, catalunya, Franja, llengua, noranta, país valencià, polítiques lingüístiques, sociolingüística, valencià
1 comment so far
M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.
Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys
Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades. De fet, m’ha sorprès retrobar-me amb algunes conclusions que actualment són la clau de volta de la sociolingüística. I que encara avui dia costa de contextualitzar per alguns sectors. La primera, i bàsica, és que la llengua mantenia la seua vitalitat, i fins i tot atreia nous parlants en gran part del territori. Però aquesta realitat no evitava que també trobàrem retrocessos globals en l’ús del català, i que els jóvens utilitzaren menys el català.
Ben al contrari, una de les principals conclusions era que les polítiques lingüístiques dels anys 90 a Catalunya havien permès que els catalanoparlants mantingueren l’ús del català fora de la llar i que fins i tot fora adoptada per part de la població no catalanoparlant. Ben al contrari, a les Illes Balears, i sobretot al País Valencià i la Franja, els catalanoparlants tenien dificultats per desenvolupar les seues activitats quotidianes en la seua llengua. Seria una bona idea replicar l’estudi amb els estudis que comptem actualment i veure com ha evolucionat.
Sorolla Vidal, Natxo (2007) «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat». Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 128, pàg. 14-33. En línia.
“Barcelona mire cap a llocs més importants, i a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona” 26 febrer 26+01:00 2015
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, catalunya, economia, Franja, heraldo, Valor afegit
1 comment so far
Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:
- Analitzant los intercanvis entre autonomies, la meitat del que compra Aragó prové de Catalunya, i un terç del que compra Aragó prové de Catalunya. Los motors d’este intercanvi són l’automòbil (General Motors), lo sector del porcí i els ferratges.
- Los nexes d’intercanvi són lo Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa, perquè el 60% del que arribe per via marítima va a parar al centre logístic d’interior. Eixa relació s’ha intensificat per tren, reduint la comunicació per carretera. I també s’ha incrementat lo pes de l’aeroport de Saragossa.
Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116
I algunes reflexions pròpies:
Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!
Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.
És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:
Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.
Visió sintètica de la situació demolingüística del català 23 febrer 23+01:00 2015
Posted by xarxes in xarxes.Tags: balears, català, catalunya, coneixements, demolingüística, enquestes, llengua, país valencià, usos
add a comment
Amb F. Xavier Vila vam estar treballant en una visió sintètica sobre els coneixements i els usos del català als diferents territoris de llengua catalana, amb les dades disponibles fins el moment. Vam fer la presentació el setembre de 2013 a Calaceit a les II Jornada sobre Llengua i Societat i ja teniu disponible la publicació:
Vila i Moreno, F. Xavier; Sorolla Vidal, Natxo (2015). «Els coneixements i els usos del català: una anàlisi sintètica» dins Generalitat de Catalunya, II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
A més, a la mateixa jornada Joaquim Torres presentava una anàlisi de la transmissió intergeneracional de la llengua, el nucli per al futur d’una llengua, Montserrat Martínez revisava la comparabilitat de les enquestes disponibles, i Andreu Domingo feia una revisió demogràfica de les qüestions sociolingüístiques. Tota aquesta informació la podeu trobar a la publicació en línia: II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana.
Xavier Vila ha explicat al seu bloc:
Guia molt ràpida per entendre la situació demolingüística del català
Acaben d’aparèixer publicades les actes de la II Jornada sobre Llengua i Societat als territori de parla catalana que es van celebrar a Calaceit pel setembre del 2013, que inclouen diversos treballs sobre la situació de la llengua i les tècniques per analitzar-la des de la perspectiva de la demografia, la sociologia i la sociolingüística. Entre d’altres, el volum conté el capítol titulat Els coneixements i els usos: una visió sintètica en què Natxo Sorolla i jo mateix fem un esforç considerable per interpretar de manera concisa -en només 7 pàgines!- les principals tendències demolingüístiques recents del català. El treball és innovador en diversos aspectes, però deixeu que faci notar que hi abordem, crec que per primera vegada en la sociolingüística catalana, les conseqüències de la reducció de la natalitat dels anys 80 i 90 en l’estructura demolingüística del país. Espero que us agradi.
Nou Temps de Franja: Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica 20 Novembre 20+01:00 2014
Posted by xarxes in xarxes.Tags: catalunya, espanya, Franja, independència, marcelino iglesias
add a comment
Fa un mes Marcelino Iglesias i José Bada van dialogar sobre la Franja, i sobretot, sobre la relació de Catalunya i Espanya. Vaig tindre l’oportunitat d’estar-hi, i en vaig fer el reportatge que apareix a la pàgina 6 del Temps de Franja (en línia).
El número també parla de la reunió que vam mantindre amb el comitè de seguiment de la Carta Europea de les Llengües, de la Jornada final que vam fer a Pena-roja sobre l’Any Desideri Lombarte i de la columna que ens va publicar l’Heraldo de Aragón al Seminari Aragonès de Sociolingüística (que presentem este mes de desembre).
Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és més greu que la crisi econòmica
Natxo Sorolla
Fòrum Wirberto Delso: Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes… nosotros en medio.
Des de Favara (Matarranya) Wirberto Delso va ser un dels caps visibles dels capellans rojos enfrontats a la cúpula eclesial tardofranquista. L’associació que porta el seu nom organitza uns excel·lents fòrums anuals, i en este quart (25 d’octubre a Favara) participaven el senador Marcelino Iglesias (Bonansa), expresident d’Aragó que va aprovar la Llei de llengües en el seu últim any dels dotze de mandat, i José Bada, favarol i Conseller de Cultura del primer Govern autonòmic (PSOE), que va iniciar les classes optatives de català a la Franja. La proposta versava sobre la “Incertidumbre en la Franja. Entre castellanos y catalanes…nosotros en medio”.
L’acte es va obrir per l’alcalde de Favara, exposant el dubte sobre si el fet de parlar català, que ens apropa a Catalunya, amb una possible independència ens convertirà en objecte de canya al mono perquè no responem, o ben al contrari, intentaran estimar-nos més per a que no ens hi aproximem. José Bada considerava que catalans i castellans patien del mateix mal, el nacionalisme. Ja en castellà, va proposar que la Franja havia de recuperar la convivència que l’ha caracteritzat amb relacions a les dues bandes, perquè “és una estupidesa fer una frontera entre Batea i Maella”.
Marcelino Iglesias va exposar en català que la Llei de llengües “va ser molt interessant” a pesar del seu únic any de vigència, i que la Franja té dos handicaps: “som molt pocs” i “estem desvertebrats”. Per això el seu objectiu van ser els acords amb Catalunya per a viure la frontera amb normalitat. A continuació, va assentar la seua clau de volta: “la crisi territorial és més greu que la crisi econòmica”. L’afirmació se situa en la polèmica que ja va desfermar en un míting del PSC on banalitzava el nazisme associant-lo amb l’independentisme en afirmar que “quan l’hipernacionalisme ha guanyat a Europa hi ha hagut molts desastres i més de 100 milions de morts”.
Exposant que no li costa gens usar les dues llengües, va continuar en castellà, oposant arguments contra el sobiranisme català. Manifestava que amb la crisi econòmica era més fàcil culpabilitzar Madrid que assumir les retallades, i que els pressupostos de “Madrid ens roba” van ser aprovats i negociats per Pujol, mentre ell només s’interessava per les competències simbòliques (televisió, policia…). Finalment, proposava resoldre el conflicte amb la reforma de la Constitució i la territorialització del Senat.
En el torn de preguntes el públic va encertar a indicar els punts més crítics. Es va demanar el posicionament dels ponents sobre el dret dels catalans a votar, i els dos ponents s’hi van oposar de manera clara, afirmant que cal respectar la Constitució (tot i que cal dir que aquesta permet els referèndums). Iglesias va anar més enllà explicitant la seua oposició a la democràcia participativa, despertant fins i tot alguna reacció en la taula. Alguns participants van mencionar la via federal. Altres van ironitzar sobre els arguments exposats: “així, la culpa és dels catalans (que se n’aniran), los del PP que també són roïns, i al mig es troba la neutralitat del PSOE i la Franja?”. També des del públic es va destacar que les ofertes de concòrdia i diàleg no es materialitzavenen en propostes concretes que puguen resoldre el conflicte obert.
La necessitat de fer recerques sociolingüístiques a la Franja 28 Octubre 28+01:00 2014
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragó, catalunya, enquesta, EULF, Franja, sociolingüística
1 comment so far
L’any 2003 el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van fer de manera conjunta una enquesta sociolingüística a la Franja, mitjançant la qual hem obtingut la font de dades sociolingüístiques més aprofundida del territori. A més, els resultats eren comparables amb les dels altres territoris de llengua catalana. Una dècada més tard s’està gestant la possibilitat de realitzar la segona onada d’aquest estudi, que actualitzaria el coneixement sobre la situació de la llengua. El diumenge 26 d’octubre l’Heraldo de Aragón es feia ressò de la resposta contundent que el Govern d’Aragó ha fet a la Generalitat de Catalunya en plantejar de nou la signatura d’un conveni per a l’elaboració de la segona enquesta: Cataluña vuelve a anexionarse el Aragón Oriental en una encuesta lingüística. Un grup d’investigadors hem publicat avui a l’Heraldo, dimarts 28 d’octubre, una resposta a aquesta reacció:
Article en pdf: Heraldo – Investigación sociolingüística – 28_10_2014
Usos lingüístics a la Franja, Catalunya i Mallorca + Aprenentage del català per les xarxes dels marroquins 14 Octubre 14+01:00 2014
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, catalunya, Franja, immigració, mallorca, marroquins, sociolingüística
1 comment so far
Ja és accessible en línia la publicació Noves immigracions i llengües, que sorgeix de les Jornades CLUB de la UB. Hi podreu trobar diferents articles, en dos dels quals hi participo.
En el primer trobareu una comparació so0bre els usos lingüístics d’alumnat de diferents àrees territorials, i veureu que la baixíssima competència en català dels alumnes fills d’immigrants de la Franja és un molt cas singular.
Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja
En el segon article observareu quines són les vies per les que els jóvens marroquins de Catalunya aprenen el català, entre les que destaca la presència de la llengua a les seues xarxes socials.
F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya
Més informació… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”. (més…)
Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 Setembre 16+01:00 2014
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.Tags: ascens social, català, catalunya, ensenyament, Franja, lapao, modernització
6 comments
Novetats:
- Article a El Punt Avui que amplia la informació
- Article al Blog de la Revista Llengua i Dret que ho cita
- Article a El Finestró de Gràcia
En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.
La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:
Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.
No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals. Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.
La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien. Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?
Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:
1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.
2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»
PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO. En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).
Xarxes socials i llengües 