jump to navigation

Dos xarrades geoestratègiques a la Franja: Marcelino i el Dret a decidir 21 Octubre 21UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Ningú mos ha avisat i la Franja pareix que ha pres una posició geoestratègicament important. En qüestió de 95 hores desembarquen Marcelino Iglesias a Favara per a parlar d’Incertesa a la Franja: entre castellans i catalans, nosaltres al mig i Chunta Aragonesista a Fraga per a parlar d’Aragó i el dret a decidir. Dos xarrades que es presenten molt interessants. Sobretot perquè les dos s’han anunciat única i exclusivament en castellà. Potser és premonitori.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO 23 Juny 23UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País!

(més…)

“Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”. 12 Juny 12UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , ,
add a comment

Avui hi ha un  reportatge sobre l’aniversari de la II Llei de llengües (2013) a La Vanguardia. Hem quedo amb la frase de Ramon Sistac, que sintetitza com entén la caverna el seu país:

“Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”.

 

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?

Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”

Lleida | 12/06/2014

Un año de 'Lapao' en la Franja: ¿qué ha cambiado?

 

Cecilia López

Los aragoneses que viven la Franja hace un año que oficialmente dejaron de hablar catalán. La lengua que utilizan desde entonces, según reza la ley aprobada por las cortes de Aragón, que entró en vigor el 24 de junio de 2013, es la Lengua aragonesa propia del área oriental y la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica. Estos circunloquios, usados para referirse administrativamente a las hablas maternas del territorio se popularizarían mediáticamente por sus siglas, el ‘Lapao’ y el ‘Lapapyp’.

Casi un año después, la vida cotidiana en la Franja ha cambiado muy poco. Continueu llegint… http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140612/54408885014/primer-ano-lapao-franja-cambios.html#ixzz34QArOH33

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 1 Mai 01UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

  • Legislatura: VIII
  • Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
  • Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
  • Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
  • Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
  • Informe de Ponencia pendiente
  • Dictamen de la Comisión pendiente
  • En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès 22 Abril 22UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , ,
3 comments

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

Lo primer Consell Superior de les Llengües 26 Octubre 26UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
2 comments

Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez  i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.

Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i  assessorar en eixa línia el Govern corresponent.

Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari  reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .

Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.

Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada cliqueu aquí. (més…)

Votar al llunyà oest (Terol power) 8 Març 08UTC 2008

Posted by xarxes in Franja, personal.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
1 comment so far

Tinc un dubte seriós… Voto, i amb orgull, a la meua vila. A la meua vila li correspon votar per als 3 diputats de la província de Terol. Imagineu un tio que només entendria com a vot útil a un PSOE radicalment progressista (dins los paràmetres psoe, clar) i radicalment federalista (dins dels paràmetres psoe, clar). Este tio és més bé proper a IU en lo social i a la CHA en lo territorial. Però la realitat que li oferixen és la d’un PSOE que pactarà en lo senyor Duran, la democràcia cristiana.

A més, este tio vote a la província de Terol, i no hi ha possibilitat real de trencar lo bipartidisme PPSOE: tres diputats que es repartixen entre els 35.000 vots al PSOE i els 35.000 al PP. Diuen que el partit que s’emporta el tercer i darrer escó de Terol és el que guanya les eleccions estatals. Sempre ha estat així. Les darreres eleccions lo PSOE va traure 232 vots per damunt del PP i li va segrestar el tercer diputat. I estes eleccions és molt previsible que la cosa seguixque quedant molt ajustada entre els dos partits, si no hi ha algun efecte Pizarro (que diuen que és de la província;). Per tant, novament, lo tercer diputat s’entregarà per molt poc marge a un o altre partit.

I quina opció hi ha que entro un tercer partit a la disputa? Crugo ho té. Molt crugo. Qui té més possibilitats és la diputada a l’Aljaferia pel PAR, la María Herrero, que diu que si la gent votare el mateix a les aragoneses que a les estatals, serie diputada per Terol. Però el cas és que només 7.000 terolencs voten la tercera força, la xarxa d’interessos locals conservadora PAR. I per assolir el tercer diputat almenys haurie d’aconseguir la meitat de vots que la primera força: almenys 18.076 + 1 vot si es repetira l’empat de fa quatre anys. Ni de conya!

Ja no en parlem de Chunta, que el 2004 en va traure 4.463 i Esquerra Unida que en va fer 2.514 . Los primers és molt més que previsible que seguixquen en lo seu chuntacazo de les municipals, degut en bona mesura pel seu viratge cap al centre autonomista, democràtic i social, entre el que ha expressat moments de màxima repressió interna expulsant les seues joventuts més combatives. I perquè ja han retirat a Labordeta a la segona posició darrere de Bizen Fuster. Tot i que molta gent encara no sap que a Terol no poden votar a Labordeta, perquè es presente per la província de Saragossa. I finalment queda una Esquerra Unida que a nivell madrileny manté un Llamazares que ni emociona, ni marca el seu espai electoral fora de ser la crossa socialista, i a més, 3 dels seus 5 diputats són catalans i valencians, dels sectors més ecohippies. És possible que a Terol revisque en un efecte Amor Pacual, l’alcaldesa comunista d’Alcanyís, però el seu cap d’IU a Aragó, destacat per anar contra el multilingüisme a Aragó, diu fa pocs dies que hi ha la necesidad de que obtengan al menos cinco escaños para poder asegurar un gobierno nacional de izquierdas sin necesidad de pactos nacionalistas. Nacionalisme banal? A Aragón colonial vas!

Vot en blanc? No. Abstenció? Mai. Només queda el vot nul…

Imatge de Júbilo Haku

%d bloggers like this: