Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: 1999, aragó, català, Ciutadans, Franja, lapao, lapapyp, par, pp
A pesar que la recerca científica ha establert, ja fa moltes dècades, que el català és l’evolució autòctona del llatí a la banda oriental d’Aragó, els debats sobre la natura de les llengües d’Aragó són periòdics i sistemàtics des de fa dècada i mitja. I políticament recurrents quan l’oposició vol erosionar el Govern de torn. Lo radicalisme secessionista ha trobat suport en lo PP i el PAR a la convocatòria de manifestació que han fet per a este diumenge contra el català a Aragó (que Ciutadans no ha seguit). I un Conseller comarcal del PP ha dimitit perquè un altre Conseller va jurar el càrrec en català. De fet, PP i PAR acompanyen la manifestació portant a votar a les Corts la persecució del català a Aragó.
Però tant PP com PAR no fa més d’una dècada i mitja que eren favorables al reconeixement del català a Aragó. El PAR defensava l’any 1999 la cooficialitat del català i l’aragonès (!) (Cortes de Aragón, 1999):
Y cuando hemos aprobado la enmienda en la que se solicita que se regule la cooficialidad es porque estamos absolutamente convencidos, señora portavoz del Grupo Parlamentario del Partido Popular, de que únicamente con leyes como la ley de sucesiones, cuando los hablantes del aragonés o de sus diversas modalidades o del catalán o de sus diversas modalidades vean que puedan ir al notario a emplear su lengua, cuando vayan a las instituciones públicas y empleen sus lenguas, es entonces cuando se van a creer que los valoramos, que los aceptamos y que no los despreciamos, y, a partir de ahí, se podrá empezar a tomar medidas para fomentar cursos, convocar premios, concursos de poesía y lo que se quiera.
I el PP accentuava la diversitat interna de les llengües confirmant, com és lògic, la filiació a la llengua catalana, l’any 2003:
Igualmente, hay que tomar medidas como esta que favorezcan la familiarización con las variedades lingüísticas que fomenten un sentimiento de que la pluralidad lingüística es patrimonio de todo Aragón, sin forzar ni tergiversar la realidad social, realidad social que se identifica con las hablas altoaragonesas y el catalán de Aragón. Y en este sentido van nuestras enmiendas.
(més…)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: aragonès, català, Govern d'Aragó, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
El Govern d’Aragó, a 2 mesos de les eleccions, ha exposat a informació pública els futurs Currículums d’ESO i Batxillerat. Del seu contingut se’n pot extraure com configura el Govern les llengües històriques que hi ha Aragó. No hi ha la llengua catalana i la llengua aragonesa, tal com el 
món acadèmic ha definit històricament. El que hi ha és la llengua aragonesa i el LAPAO. I a més, a Aragó es permet l’ensenyament de català, que és una llengua estrangera (aliena a Aragó, clar).
La proposta actual només té consistència si s’accepten posicions explícitament anticatalanistes. Si no, és impossible entendre-ho:
- Distingeix dues llengües aragoneses pròpies. No considera que el que es parla a la la Franja i el que es parla a l’Alt Aragó siguen la mateixa llengua (com algun secessionista defensa).
- Estableix que el LAPAPYP és la llengua aragonesa, i que a més viu en una situació de diglòssia. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma de la segona Llei de llengües (2013) es diu llengua aragonesa, reconeguda internacionalment. No hi ha cap altra interpretació possible. Quan la Llei parla del LAPAPYP, es refereix a la llengua aragonesa.
- Per contra, el LAPAO en cap cas pot identificar-se amb la llengua catalana. La Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma que defineix la segona Llei de llengües no té cap equivalent onomàstic dels acceptats internacionalment. I a més, el LAPAO no té oferta educativa (a diferència del que alguns havien fet) perquè el seu currículum es determinarà en “posteriores desarrollos normativos”
- Es manté la docència en llengua catalana, però això no té cap tipus de relació amb el LAPAO. Es continua amb el desenvolupament del conveni entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya, que s’ha signat repetidament amb aquest objecte.
- La normativa que ha de regir la llengua aragonesa és la de la Academia Aragonesa de la Lengua, institució que la Llei de llengües estableix que es crearà, però que actualment ha incomplert tots els terminis i no existeix.
A continuació us enganxo els paràgrafs més significatius de la Resolución Información Pública Currículos Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato – 27/3/2015:
El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.
La situación de la Lengua Aragonesa, en marcada situación de diglosia en los territorios de la Comunidad Autónoma donde es lengua propia e histórica, requiere una actuación decidida por parte de las instituciones educativas encaminada a su preservación y fomento, en tanto que integrante del patrimonio cultural de Aragón
Disposición adicional séptima. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.
Disposición adicional octava. Lengua catalana.
1. Con el objeto de garantizar el derecho a cursar la enseñanza de lengua catalana, los centros autorizados en la Comunidad Autónoma de Aragón podrán ampliar su horario lectivo.
2. Esta materia, con la consideración de materia de libre configuración autonómica, impartirá el currículo establecido, en virtud del protocolo de coordinación entre la Administración de la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
Artículo 22. Enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
1. Los centros autorizados podrán impartir enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón acogiéndose a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que, en su capítulo V, Enseñanza de las lenguas propias, reconoce el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
2. Asimismo, aquellos centros que impartan enseñanzas de lenguas y modalidades lingüísticas propias de la Comunidad Autónoma de Aragón podrán desarrollar proyectos lingüísticos que faciliten el aprendizaje funcional de las mismas mediante su uso como lengua vehicular para la enseñanza de otras materias. Dichos proyectos han de ser aprobados, de acuerdo con lo establecido en los artículos 127 y 132 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, en la redacción dada en la Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa, y deberán ser informados por el Servicio Provincial del Departamento competente en materia educativa con carácter previo a su autorización.
3. El artículo 5 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, establece dos zonas: zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas y zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas. El currículo desarrollado en el Anexo II de la presente Orden hace referencia, exclusivamente, a la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica.
4. En la enseñanza de la lengua aragonesa de la zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas, indicada en el punto anterior, se utilizará una sola norma ortográfica, que será establecida por la Academia Aragonesa de la Lengua.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: aragó, català, Franja, lapao, lapapyp
Per més que a Aragó hi ha hagut polèmiques sobre la filiació de l’aragonès, primer, i del català, actualment (LAPAO), des de l’any 1999 es compta amb la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès (3/1999), que si més no, reconeixia aquestes dues llengües:
Artículo 4. Lenguas minoritarias.
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
Aquesta Llei de Patrimoni va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP-PAR, com l’actual. I la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment (PSOE, IU i CHA), i només el PP hi va mostrar reticències, tal com explica Villagrasa a Notas sobre la tramitación parlamentaria de la ley de Patrimonio Cultural Aragonés.
I fins ara que s’ha mantingut el redactat, únic que actualment resolia el galimaties legal per saber a quina llengua es referia amb la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO), i evidentment, també el LAPAPYP . Però en data 31 de desembre de 2014 es publica el paquet de reformes legislatives que les Corts d’Aragó han aprovat, entre les que s’inclou la supressió de les denominacions de català i aragonès, a la Ley 14/2014 (Medidas Fiscales y Administrativas de la Comunidad Autónoma de Aragón) (pdf).
El nou redactat esborra les denominacions de català i aragonès, per a denominar-los de forma conjunta com las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma. Tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com dos (i no més). També és important que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries d’Aragó, si no que les considera pròpies, originals i històriques però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, el nou redactat incorpora una protecció als bens de rellevància per al patrimoni lingüístic, això sí, de dues llengües sense nom.
Artículo 4. Lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón:
1. Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma.
2. Constituyen el patrimonio lingüístico aragonés todos los bienes materiales e inmateriales de relevancia lingüística relacionados con la historia y la cultura de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón./div>
Així, el redactat es legitima de la següent forma:
En materia de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, se modifica la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés […] para adaptar la regulación de las lenguas y modalidades lingüísticas a la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La proposta va tenir una única
esmena, proposada per Esquerra Unida. Desconeixem el resultat de les
votacions:
ENMIENDA NÚM. 232.Se propone modificar el apartado 2 del artículo 33, relativo a la Modificación de los apartados 1 y 2 del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del patrimonio cultural aragonés, sustituyendo «las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma» por: «el catalán y el aragonés con todas sus modalidades lingüísticas».
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, serrat
Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.
La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!
Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal no és eixe!
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: cha, lapao, lapapyp, maría herrero, par, pp, serrat
El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.
El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes. El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.
Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:
Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.
Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.
Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta) defensa d’allò aragonès poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.
En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.
Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País!
(més…)
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: cha, Chauvell, desideri lombarte, facao, iu, lapao, lapapyp, maría herrero, par, pp, psoe, sistac
Avui hi ha un reportatge sobre l’aniversari de la II Llei de llengües (2013) a La Vanguardia. Hem quedo amb la frase de Ramon Sistac, que sintetitza com entén la caverna el seu país:
“Lo más triste de todo esto es que para hacer daño al catalán también están dañando el aragonés, y ésta es una forma extraña de entender el patriotismo”.
Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?
Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”
Lleida | 12/06/2014
Los aragoneses que viven la Franja hace un año que oficialmente dejaron de hablar catalán. La lengua que utilizan desde entonces, según reza la ley aprobada por las cortes de Aragón, que entró en vigor el 24 de junio de 2013, es la Lengua aragonesa propia del área oriental y la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica. Estos circunloquios, usados para referirse administrativamente a las hablas maternas del territorio se popularizarían mediáticamente por sus siglas, el ‘Lapao’ y el ‘Lapapyp’.
Casi un año después, la vida cotidiana en la Franja ha cambiado muy poco. Continueu llegint… http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140612/54408885014/primer-ano-lapao-franja-cambios.html#ixzz34QArOH33
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: 2014, aragó, aragonès, català, curs, estiu, Franja, juliol, lapao, lapapyp, llengües, saragossa, sociolingüística, unizar
Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR
Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.
Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.
El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.
Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13
PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.
Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: aragó, aragonès, català, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües
La LAPAO i el LAPAPYP ja tenen entrada a la Wikipedia en castellà. Des del dia 9 de maig l’article s’està editant, i el contingut és interessant. Lo text actual és este. Encara no hi ha traducció per a la Wikipedia en català ni en aragonès.
Via M. D. Gimeno
Lengua aragonesa propia del área oriental
(Redirigido desde «
LAPAO»)
La lengua aragonesa propia del área oriental (también conocida de forma extraoficial como LAPAO o lapao) es el glotónimo utilizado desde instancias oficiales en Aragón (España) para referirse al catalán hablado en la comunidad (catalán ribagorzano y valenciano de transición, dentro del catalán noroccidental), según la nueva Ley de Lenguas.1 Esta denominación se aprobó el 9 de mayo de 2013 en las Cortes de Aragón, y también se previó la creación de una Academia Aragonesa de la Lengua con el objeto de determinar los topónimos y nombres oficiales de la comunidad.2
Esta nueva denominación nació a raíz de una iniciativa del gobierno aragonés, el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, y fue aprobado en el parlamento de Aragón con los votos favorables del PP y del PAR, pese a los votos en contra del PSOE, CHA e IU.3 CDC se ha manifestado en contra.4
Esta ley supone la derogación de la anterior Ley de Lenguas del año 2009. Sus promotores afirman que la antigua «dividía a los aragoneses, y que ni sus creadores cumplieron», que la aplicación de aquella supondría un gasto total de «cerca de 39 millones de euros» y que ha sido elaborada con «un criterio social y cultural». Sus opositores sostienen que esta denominación carece de «rigor académico» y la califican de «ridículo y bochorno». Todas las enmiendas presentadas por la oposición (73 de PSOE, 53 de CHA y 42 de IU) fueron rechazadas.5
La polémica generada comenzó ya antes de haberse aprobado.6 Parte de esta gira en torno al catalanismo y el anticatalanismo.7 8
Véase también
Referencias
-
↑ Artículo 5b de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
-
↑ Aragón aprueba llamar lapao al catalán que se habla en la Franja [Consultado: 09/05/2013] El Periódico de Catalunya
-
↑ El ‘lapao’ nace en Aragón [Consultado: 09/05/2013] La Vanguardia
-
↑ Concha Monserrat (9 de mayo de 2013). Las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ al catalán y ‘lapapyp’ al aragonés. Zaragoza. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». LibertadDigital. 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «La nueva ley de lenguas aragonesa desata la polémica en Twitter». Heraldo de Aragón (Zaragoza). 7 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Serrat niega que el lapao sea una lengua y lamenta la intromisión catalanista». Zaragoza: Diario del AltoAragón (10 de mayo de 2013). Consultado el 10 de mayo de 2013.
-
↑ «Aragón excluye al catalán de sus lenguas oficiales ante críticas catalanistas». Diario del AltoAragón (Zaragoza). 9 de mayo de 2013. Consultado el 10 de mayo de 2013.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: català, facao, Franja, lapao, lapapyp, llei de llengües, par, pp
La setmana passada va saltar des de Twitter la polèmica sobre el LAPAO, i d’aquí als mitjans de comunicació. Com és habitual els moments en què la política lingüística a Aragó culmina un procés, desperta un gran interès als mitjans de comunicació, tant locals com exteriors. Malauradament les polèmiques venen quan tot està dat i beneït. Si la inconsistència del LAPAO haguera saltat unes setmanes abans haguera estat més productiu. Si esteu interessats en tots los temes de la Franja tos recomano que els seguiu a lafranja.net o a Twitter o a Facebook.
Aquí teniu algunes de les participacions que haig tingut estos dies:
Participació, amb Ramon Sistac, a L’Entrevista al Canal 3/24
Entrevista a BarcelonaTV
Ràdio Matarranya (8/5/2013)Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
Natxo Sorolla, sociolingüista del Matarranya, va parlar sobre este fenomen per a Ràdio Matarranya…
Llegiu més a Natxo Sorolla: “Tot és producte d’una línia política molt concreta”
La Comarca (10/5/2013) PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Si el sociolingüista de Peñarroya de Tastavins, Natxo Sorolla, ironizaba sobre la posibilidad …
Llegiu més a PP y PAR imponen el «lapao» en un pleno tenso y de repercusión estatal
Tribuna de Natxo Sorolla a La Comarca: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (10/5/2013)
Ayer la política lingüística de Aragón culminaba la última de sus dos etapas recientes. Partido Popular y Partido Aragonés sumaban la suficiente mayoría en las Cortes de Aragón para arrinconar el catalán y el aragonés de nuestra legislación, que venían siendo reconocidas desde los consensos de los años 90. Toda esta historia empieza el año 1982, cuando el primer Estatuto de Aragón reconoce cierta diversidad lingüística interna, que define como modalidades lingüísticas.
Continuar llegint: “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental”
La Comarca (8/5/2013) La ley de Lenguas tensa la polémica a un día de su aprobación
Mañana tendrá lugar una mesa redonda que debatirá la situación en todos los territorios de habla catalana y en la que participará el sociolingüista de Peñarroya y columnista de este medio, Natxo Sorolla.
Entrevista de l’Agència Catalana de Notícies (11/5/2013) Vídeo. Natxo Sorolla: “El PP disgrega una comunitat lingüística perquè no comparteixi producció cultural ni mitjans de comunicació”. . Estudiosos de la llengua catalana alerten dels atacs que rep l’idioma arreu dels Països Catalans
El sociòleg i autor del bloc ‘Xarxes socials i llengües’ reitera que el debat sobre el català a la Franja “està superat”
Gara (10/5/2013): Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Pero según el sociólogo Natxo Sorolla, del Matarranya (Franja de Ponent), «la cuestión se ha centrado mucho en el nombre, tapando la discusión real que se debía hacer sobre el papel del catalán en la educación, en la Administración o en otros ámbitos».
Seguiu llegint Aragón reniega del catalán y el aragonés como lenguas propias
Entrevista a les notícies de Catalunya Ràdio 9/5/2013 (8am)
Entrevista a RAC 1 (8/5/2013)
Entrevista a Ràdio Matarranya (8/5/2013)
Entrevista a Radio La Comarca Cadena SER Alcañiz (9/5/2013, 13h)
Entrevista a RAC1 sobre l’origen de les sigles LAPAO (11/5/2013)
I amb tot, és una pena que la sociolingüística de la Franja siga notícia per això :-(
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Posted by xarxes in xarxes.
Tags: chapurriau, lapao, lapapyp, par, rosa santos, xapurriau
L’anticatalanisme del PP i el PAR arriba fins el punt que una senadora del PAR vesteix una samarreta que diu “I love Chapurriau”. Xapurrejar és parlar mal alguna cosa i és una denominació sorgida al segle XX entre els qui consideren que parlen bé. Però hi ha qui pot pensar que és elegant portar una samarreta que digue “I love garrestortes”. L’artista és Rosa Santos, candidata del PAR a l’alcaldia de Saragossa que va aconseguir perdre els dos candidats que tenia el partit, i que ara s’ha col·locat com a senadora del Grup Popular.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Xarxes socials i llengües 