jump to navigation

Compareixem a les Corts d’Aragó per a explicar la situació d’amenaça del català i l’aragonès 30 Octubre 30UTC 2017

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , ,
1 comment so far

Lo dimarts 31 d’octubre compareixem en lo Seminari Aragonès de Sociolingüística a la Comissió de compareixences de les Corts d’Aragó, per a explicar els resultats dels estudis sociolingüístics del català i l’aragonès L’acte es podrà seguir a partir de les 10h en directe.

Exposarem als grups parlamentaris que les dues llengües tenen una presència significativa al territori, però els estudis sociolingüístics que es venen realitzant des dels anys 90 mostren com l’aragonès està en situació de  llengua amenaçada pel potent procés de trencament de la transmissió intergeneracional que pateix, fins i tot en les zones de major vitalitat, i que el català, a pesar que les dades generals apunten que en este sentit es manté estable, els resultats desgranats dels estudis apunten a un procés molt ràpid de minorització demogràfica arreu del seu territori, especialment per la manca de polítiques públiques en un procés de forts fluxos migratoris, però també perquè el castellà està penetrant significativament com a llengua d’interacció entre els adolescents catalanoparlants, i s’ha engegat el procés de trencament de la transmissió familiar a les zones més perifèriques del nord i el sudoest del territori.

PAR: “La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” 1 Setembre 01UTC 2016

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
4 comments

Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.

El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:

Javier Callizo Soneiro (PAR)  Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”

Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán

García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”

Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 Mai 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
4 comments

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Publiquem amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística a l’Heraldo: “Derechos lingüísticos bajo mínimos” 11 febrer 11UTC 2015

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Des del Seminari Aragonès de Sociolingüística hem redactat una reflexió pública sobre la supressió definitiva de les denominacions de català i aragonès a la legislació aragonesa, a partir de la supressió de l’article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural, que estava vigent des de 1999.

Seminario Aragonés de Sociolingüística (Heraldo): Derechos lingüísticos bajo mínimos

SASL - Heraldo 100215 - Derechos lingüísticosArticle original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

El Govern d’Aragó difon el mapa lingüístic d’Aragó 4 Desembre 04UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , ,
add a comment

El Govern d’Aragó edita Letras Aragonesas. Centro del libro de Aragón amb una recopilació de llibres editats a Aragó. Al número de setembre 2012/abril 2013 s’hi referencia el Mapa lingüístic d’Aragó, en què vaig participar:

Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)
Autor: Natxo Sorolla, José Ignacio López Susín
Edición: Aladrada Ediciones
Caract: Año 2012, 38 p, 15 x 21 cms.
ISBN: 978-84-939333-8-8
Tanto la legislación aragonesa como el Estatuto de Autonomía de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001. Cuenta con sendos textos de Natxo Sorolla y José Ignacio López Susín, así como con un mapa de Aragón delimitando dichas zonas.

Tenint en compte que la publicació ve signada per la Consellera Serrat i el Director General de Cultura Vadillo, la referència i la síntesi tenen molt més valor.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües 29 Octubre 29UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , ,
add a comment

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents: (més…)

S’imposa la línia dura en la derogació de la Llei de llengües 18 Juny 18UTC 2012

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , ,
9 comments

La consejera Serrat y el director de Patrimonio Cultural durante la rueda de prensa sobre política lingüísticaLa Consellera Serrat ha anunciat la derogació de la Llei de llengües. En la la nota de premsa del Govern d’Aragó es desgranen els punts claus que dirigiran aquesta derogació. Hi ha quatre eixos vertebradors per a entendre la proposta:

  • Reconeixement de l’aragonès oriental (sic) i supressió del català
  • Creació d’una única institució estandarditzadora per a les dues llengües aliena a l’IEC  i supressió del Consell Superior de les Llengües
  • No es garantix l’alfabetització general de la població dels territoris en català.
  • La Llei de llengües se suprimix i se substituix per una de nova. No es modifica l’anterior Llei.

S’imposa la línia secessionista de l’aragonès oriental per a suprimir el consens acadèmic respecte  la llengua catalana, parlada a la Franja:

Concretamente distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. “La ley busca evitar –ha dicho- que las lenguas y sus modalidades lingüísticas puedan estar a merced de organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”.

El Partit Popular manté la seua oposició al reconeixement de la diversitat lingüística a Aragó, però invertix la tàctica per a erosionar-les, donat que a finals dels anys 90 el PP aragonès defensava l’existència del català i s’oposava al reconeixement de la llengua aragonesa.

Se distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas.

En la nota de premsa només es menciona la denominació de català per a ressaltar-ne una suposada imposició

Derogar aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El Govern d’Aragó farà una única Acadèmia que estandarditze el català (en diran aragonès oriental)  i l’aragonès, de manera autònoma a la resta del domini lingüístic. A més, suprimix lo Consell Superior de  les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics representants de la diversitat de visions:

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

A més, la línia per a imposar aquesta nova política lingüística és la de derogació de l’antiga Llei, i no la seua modificació.

Una vez aprobada (el borrador del anteproyecto de ley) por las Cortes de Aragón supondrá la derogación de la Ley 10/2009 de 22 de diciembre.

Els mitjans de comunicació n’han fet una lectura acrítica, fent menció que se suprimix la imposició lingüística, tot i que la Llei no la preveia en cap apartat:

L’argumentació de fons de la presentació per part del Govern d’Aragó ha estat totalment cínica. A pesar d’haver presentat la línia més dura per a la modificació de la Llei de llengües, Serrat ha anunciat que “debemos poner más énfasis en lo que nos une que en lo que nos separa en materia de lenguas”. I també s’ha posat accent en una aparent potenciació d’estes llengües, a pesar de suprimir qualsevol punt de l’anterior Llei que en garantisca el seu aprenentatge per tota la població o l’ús amb l’administració:

El objetivo de la futura norma es “potenciar las modalidades lingüísticas locales como el mejor testimonio de nuestro patrimonio poniendo el acento en su protección, promoción y difusión”.

El texto reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

Así garantiza que, en las zonas de utilización, los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

Així, la línia més dura del PP i del PAR s’ha imposat en la política lingüística aragonesa, incorporant un terme acientífic com el de l’aragonès oriental creat pels grups més radicals i violents enlloc de jugar amb les modalitats lingüístiques, o creant una nova acadèmia normativa  que no distingeix entre català i aragonès. És possible que tota esta tàctica intente centrar el debat en les denominacions, per a desviar l’atenció del problema de fons: la substitució lingüística i la fragilitat sociolingüística del català i l’aragonès.

És una pena que a la roda de premsa hi ha hagut també el Director de Cultura Javier Callizo (PAR), qui l’any 2000 va defensar un Aragó trilingüe de manera brillant:

Creo que tenemos los aragoneses un modelo propio, un modelo trilingüe, porque es así; los aragoneses hablamos tres lenguas; eso, para quienes desearían sólo hablar la lengua del imperio, a lo mejor, es incómodo, parece una cosa de palurdos. A mí, que en Aragón tengamos tres maneras de vibrar, de sentir, de morir, me parece una de las mayores riquezas, y creo que, no sólo desde el punto de vista del patrimonio cultural, sino desde el punto de vista de la garantía de los derechos que se invocan en el Estatuto de Autonomía.

La llengua aragonesa té ~25.000 parlants (i el català a la Franja, 42.000) 13 Març 13UTC 2012

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , ,
3 comments

El nombre de parlants d’aragonès és de ~25.000 persones, i el de parlants inicials de 13.000 persones. És la dada dada més actual de la que es disposa a partir del darrer i millor estudi demolingüístic sobre la situació de la llengua aragonesa. Amb elaboració pròpia.

Equipo Euskobarometro (informe no publicat) Estudio sociolingüístico de las hablas del Alto Aragón. Informe. Informe per al Govern d’Aragó.

Fa un temps vam actualitzar el nombre de parlants de català als 9,6 milions de persones en tots els territoris de llengua catalana,  a partir de la replica dels darrers estudis, publicant-ho a l’Informe sobre la situació de la llengua catalana de l’any 2010. Per la necessitat de comptar amb la mateixa xifra per a l’aragonès, hem revisat el nombre de parlants d’aragonès publicat en diferents espais, i hem vist que continua sense haver-hi una actualització.Tot i que l’any 2009 vam actualitzar a la Wikipedia en català la xifra als ~25.000 parlants, amb referència inclosa a l’Informe de l’Euskobarometro (2000), continua havent-hi un ball de xifres en diferents informes i espais solvents que gens afavoreix l’anàlisi sociolingüístic d’esta llengua.

Per a comptabilitzar el nombre de parlants d’aragonès hem treballat de la següent manera. L’estudi demolingüístic  més recent i complet sobre la llengua aragonesa és l’Informe més amunt referenciat. L’estudi s’elabora en una àmplia àrea territorial que engloba una població de 129.964 persones, segons el Cens de 1991. Cobreix des de la Vall d’Ansó a la banda més occidental, fins Benasc i la vall de l’Éssera a la banda oriental. En la seua extensió cap al sud, l’estudi és clarament expansiu, amb la intenció de recollir la llengua aragonesa en tot el seu possible territori. Inclou fins a quatre grans poblacions urbanes: Osca, Jaca, Sabiñánigo i Barbastre.

Les dades de comptència lingüística apareixen a la pàgina 89. Fent els càlculs pertinents obtenim que declara que sap parlar l’aragonès fins a un 18,6% de la població adulta. Els càlculs llancen una xifra de 24.173 parlants. A més, 59.004 que l’entenen, 10.787 que el sap llegir i 5.978 que el saben escriure.

La xifra de parlants inicials és de 9,9%, que llença 12.866 parlants inicials d’aragonès. Una xifra que agrupa els parlants inicials d’aragonès, i també alguns bilingües inicials.

Algunes notes metodològiques sobre aquestes xifres:

  • L’estudi és obert a les diferents denominacions que els propis parlants donen a la llengua. Per tant, no pot presentar excessius problemes pel que fa al conflicte de denominacions.
  • Tot fa pensar que la xifra total de població de l’Alt Aragó que maneja l’Informe, de 129.964 enquestats, és el del total de població. Amb tot, l’enquesta es fa a població de 15 i més anys.
  • Pel que fa a la distribució de les competències lingüístiques segons l’edat, la distribució sí que es veu afectada, i bastant, per l’edat: entre la població de 60 i més anys la competència oral és de fins a 24,2%. En totes les cohorts d’entre 59 i 20 anys la competència és de 17 i 18 punts percentuals. En el grup més jove, de 15 a 19 anys, la competència observa una reducció ben important: sap parlar l’aragonès el 8,5%. Per tant, les xifres no s’ajusten de manera rígida,donat que inferim la proporició de competents entre la població adulta a les dades absolutes de la població de totes les edats. Amb tot, la xifra no pot variar molt, donat que:
    • La població menor de 15 anys és molt poca. L’any 2011 era menys del 15% de la població de la província d’Osca. El seu pes, i possible nivell de competència més baix, no pot fer variar massa, a la baixa ,el percentatge total de població parlant d’aragonès.
    • Per contra, hi ha força parlants d’aragonès fora de l’Alt Aragó. D’una banda, població gran parlant patrimonial que va emigrar sobretot a Saragossa, però també a altres ciutats, com Binèfar o Montsó. D’una altra, els neoparlants, població més jove, que també té una activitat important sobretot en grans nuclis urbans. Aquesta població competent faria variar, a l’alça, el nombre total de parlants d’aragonès.
  • Entre els estudis amb base empírica de què es disposa  fora del territori analitzat per l’Informe de l’Euskobaròmetro hi ha l’estudi a la ciutat de Montsó que va fer l’Ajuntament l’any 1997. En aquesta vila el nombre de parlants d’aragonès se situava en els 957 parlants. És per això que un cens total de parlants d’arag0nès fàcilment depassaria, almenys a finals dels anys 90, els 25.000 parlants.

En tot cas, la incorporació de dades sociolingüístiques a Aragó en el Cens de 2011 fa preveure que finalment obtindrem uns recomptes de parlants que actualitzaran els ~25.000 parlants d’aragonès i els 42.000 parlants de català a la Franja (Font: ‘Informe 2010, pàgina 12).

 

El PP d’Aragó, contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima el català 26 Setembre 26UTC 2011

Posted by xarxes in sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
2 comments

L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspens l’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primeres compareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬

Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat, ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.

La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.

Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:

No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.

La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”.  I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…

PP uno y no cincuentayuno 13 Juliol 13UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , ,
7 comments

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.

%d bloggers like this: