Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios 25 Novembre 25+01:00 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: català, chapurriau, Franja, Matarranya, valderrobres, vall-de-roures, xapurriau
6 comments
Viles i gents publicat a La Comarca del 22 de novembre de 2013
Lo chapurriau dels iaios dels nostres iaios
“Sempre li ham dit chapurriau”. És una mitologia reiterada i desgastada, però pete les bases de la història. Serie certa si no fore perquè no hi ha rastre de “xapurriau” als segles XIX, XVIII, XVII, XVI, XV, XIV… La memòria oral és molt curta en lo temps. Pels iaios només coneixem part del segle XX. I un segle quede una mica isolat a la llarga història del Matarranya.
Per posar un exemple de com li dien a la llengua los iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios: “que Peñarroya confronta con los Reynos de Cataluña y Valencia, y al tiempo de la unión se hablava en lengua catalana cerrada”. Una afirmació de l’any 1608, en un judici pels drets de Pena-roja de cobrar impostos a Fórnols. I és que al Matarranya, en realitat, “sempre li ham dit català”.
“Llibre dels establiments, estatuts e ordinacions del lloc de la torre del comte, fets e ordenats per los jurats e consell del dit lloc ab expres consentiment de la senyoria”. Així es va fundar La Torre del Comte l’any 1503. I és que recorrent als iaios−dels−iaios−dels−iaios−…−dels−nostres−iaios, no només sabem que li dien català, sinó que tenien la dignitat d’usar-lo com a llengua oficial. I és que “lo català ha sigut llengua d’ús oficial al Matarranya”.
Hi ha contraris a dignificar el Matarranya. S’oposen a dignificar els pobles, la llengua, lo paissatge, la gent, la història… i ho amaguen en xapurrianismes, urbanitismes, desarrollismes o elitismes. Però hi ha institucions que, de forma calmada, però valenta, no renuncien al que signifique recuperar la història del Matarranya. Estes setmanes unes lletres ben grosses i ben verdes los han confirmat que van pel bon camí.
“I love Chapurriau”. Riau, riau! 10 Mai 10+01:00 2013
Posted by xarxes in xarxes.Tags: chapurriau, lapao, lapapyp, par, rosa santos, xapurriau
1 comment so far
L’anticatalanisme del PP i el PAR arriba fins el punt que una senadora del PAR vesteix una samarreta que diu “I love Chapurriau”. Xapurrejar és parlar mal alguna cosa i és una denominació sorgida al segle XX entre els qui consideren que parlen bé. Però hi ha qui pot pensar que és elegant portar una samarreta que digue “I love garrestortes”. L’artista és Rosa Santos, candidata del PAR a l’alcaldia de Saragossa que va aconseguir perdre els dos candidats que tenia el partit, i que ara s’ha col·locat com a senadora del Grup Popular.
El PP d’Aragó, contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima el català 26 Setembre 26+01:00 2011
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: aragón, aragonès, callizo, catalan, català, chapurriau, facao, Franja, ley de lenguas, pp, rudi, vadillo
2 comments
L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspens l’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primeres compareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬
Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat, ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.
La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.
Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:
No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.
La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”. I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…
Hi ha coses de lògica. A Austràlia es parla Australià, i a Tamarit, Lliterà. 18 Agost 18+01:00 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: castro, chapurriat, chapurriau, facao, litera, literano, llitera, naval, tamarit, tamaritano, tamarità, tamarite, xapurriau
1 comment so far
Austràlia va ser col·lonitzada per l’Imperi Britànic i actualment més del 90% de la seua població té origen d’aquells colonitzadors europeus. Com és habitual, en a colonització va anar parella la imposició lingüística de l’anglès. I actualment l’única llengua oficial és l’anglès. Només 50.000 persones parlen llengües aborígens (0,75%) –referència-. L’anglès australià no deixa de ser anglès, evidentment. Per això a Failblog riuen la incultura d’un cartell que anuncia que es parla anglès, castellà i australià. Ho apunten com un fail:
Lo cartell és estrany que no digue que a més d’australià, també parlen equatorià. Perquè el cartell pareix que està fet a l’Equador. Hi apareixen tres rius de l’amazonia: Toachi, Blanco i Jatunyacu.
Aixina està el món, i aixina riuen la incultura. Aquí, per a donar vida, també tenim els nostres equatorians particulars. La FACAO denuncia en titular:
Debate del Literano en Tamarite de la Litera tras la polémica censura del Tamaritano
Diuen los nostres particulars culturetes que a Tamarit de la Llitera, a part que no es parla català, es parlen dues llengües: lo Tamarità i el Lliterà. Igual que a Nova York es parla novès i yorkès. I a Santiago de Chile es parla el santiaguès i el xileno. Com que al Failblog seria difícil explicar-los el grau d’esquizofrènia social a que es pot arribar fora de l’Amazones, de moment implantem la resignació general i mos conformem en estos nivells d’enginyeria social.
Este apunt té, pràcticament al complet, inspiració i referències de Purnas en o zierzo.
Xarxes socials i llengües 